Cliqueu AQUÍ, si voleu llegir la segona part.
Sortim com casi cada dia ben d’hora, aquesta vegada camí del autocar en el que fa un parell de dies hem reservat places per apropar-nos a MEDINA AZAHARA, a pocs kilòmetres al oest de Còrdova.
Medina Azahara (castellanització del nom àrab مدينة الزهراء Madīnat al-Zahrā, ‘la ciudad de Zahra’) fou una ciutat musulmana construïda el 936 pel califa Abd al-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat deCòrdova en direcció oest a les darrers estivacions de la Serra Morena a la vessant del Djabal al-Arus, o muntanya de la Casada o Serra de la Nuvia, en front de la vall del Guadalquivir i orientada de nord a sud, sobre un replà de la serra. Zahra era la dona preferida del califa, i el nom de la ciutat estaria dedicat a ella (azahar = flor), però també es possible que el nom vulgui dir “La Ciutat de l’Esplendor” ja que Zahra es pot traduir també per Brillant i derivats. Fou destruida el 1010 durant la guerra civil que va posar final al Califat de Còrdova.
Varem estar tot el mati passejant per les ruïnes i el Centre d’interpretació que esta força be, ja que et fan una introducció en vídeo del que va ser en la seva època aquesta ciutat… també te un petit però preciós museu.
restes de la mesquita de Medina Azahara
Tornem a la ciutat i de cap a dinar….. quina marxa !!!. Aquesta vegada a un restaurant que em fa molta il.lusió anar-hi ja que era un dels llocs que teníem previstos des de Barcelona… El Churrasco.
Dinem força be … i sembla que ens mimen ja que ens posen en la millor taula al costat del balco de la cantonada (el de la foto). També ho recomanem.
La ciutat s’ha quedat buida de turistes i es que el pont s’ha acabat….. passegem tota la tarda casi en solitari. Els propers quatre dies anem a GRANADA, però tornarem aquí per agafar l’AVE per tornar a Barcelona.
———————————————————————————————————-
El dia 6 de novembre tornem a estar a Còrdova un altre cop….a les 11 del mati ja estem voltant per el casc antic de nou i sembla que ja ens el coneixem com si fos casa nostre, anem sense planell i no ens perdem. Fa un dia esplèndid, amb un sol espatarrant… a Barcelona diuen que tota la setmana ha estat plovent.
… i evidentment tornem a dinar a la que ja casi considerem casa nostre… Bodegas Campos i tornem a gaudir de la seva cuina (que consti que no cobrem comissió). ahhhh ! … i dinem a la taula de la Duquesa de Alba, però no ha deixat propina ….i per tant demà tindrem que continuar treballant per poder seguir VOLTANT.
… i fem les ultimes passejades ja camí de l’estació, ja que el tren surt prop de les 5 de la tarde i abans de les 10de la nit serem a Barcelona.
Tornarem !!!!
———————————————————————————————————-
Miquel,
Una molt bona tanda d’entrades amb Còrdova com a protagoniste. Medinat-Al-Zahra ens va agradar força, però la veritat es que va quedar força destruïda i tot i les “reconstruccions” que s’han fet per tal de que la gent pugui veure alguna resta del seu esplendorós passat no em va entusiasmar. De totes maneres es una visita ineludible quan vas a Còrdova.
Una abraçada
Serà una molt bona tanda de cròniques de Còrdova com a protagonista, però ja veus, l’únic que ha deixat comentari a les tres, has estat tu…. segurament no es un lloc “exòtic” per molta gent, perquè està a tocar de casa nostre i sembla que el mes llunyà es sempre millor. Això es un error que molts de nosaltres acostumem a cometre. Còrdova es una petita ciutat, de mida humana, on tot esta a tocar, amb el casc antic mes gran i millor conservat de tota Europa i patrimoni de l’humanitat….. que mes volem ?
Se que els comentaris, no es el mes important i per això continuaré dins d’uns dies amb Granada (la segona part del viatge), encara que no sigui massa interessant per quasi be ningú. El fer-ho encara que serveixi tan sols per nosaltres com un record, es ja una molt bona fita.
Medinat Al-Zhara a mi si que em va sorprendre; evidentment no es de les ruïnes que m’han impactat mes, però les vaig trobar interessants, i sembla que queda molt per excavar. El perímetre de l’antiga mesquita està perfectament conservat… encara que tens que posar molta imaginació com acostuma a passar en casi totes les ruïnes.
Gracies per llegir-me.
Miquel,
Es un autèntic plaer llegir les vostres “voltades”, i et ben asseguro que jo aprecio molt les visites a ciutats com Còrdova, Granada o Sevilla on hi vam ser fa poques setmanes. No per fer deu mil quilòmetres es troben coses més interessant, potser si diferents, però no més interessants. Però que hi farem, jo conec molta gent que ha creuat l’Atlàntic en varies ocasions o que has estat a Singapur, Austràlia o als Emirat Àrabs, i no coneixen Paris, Donostia o Ripoll, però es clar per anar a Ripoll no has d’agafar 4 avions i això no “mola” de cara a la gent que son com ells oi?.
Una abraçada i espero Granada, una ciutat que també ens va agrada moltíssim, tot i que no tant com Còrdova que la tinc en un “altar”.
Una abraçada
Ei, ei, que jo us segueixo. El que passa és que vaig enrederida i a vegades em faig un embolic per entrar a Voltar. Tinc un munt de feina i a sobre, ahir, un exàmen de francès (faig masssa coses, ja ho sé, però sempre penso que potser algun dia no ho podré fer i m’hauré de quedar quieteta a casa, i com diuen que només serem per ací una vegada, doncs, mira…..)
Josep, tens més raó que un sant. Ben a prop tenim coses precioses, encara que no “molen” per alguna gent. Haig de confessar que m’encanta anar molt lluny, com més millor, però això no sempre és possible (quasi mai) i a més estic unida en sant matrimoni amb un boig de la natura, que en té prou en pujar a qualsevol muntanya o summergir-se en qualsevol platja, i si potser no pujar a cap avió, per dir que ha viatjat!! Conyes a part, tenim la sort de viure en un a país, dins d’un altre país preciós (CULTURAL I PAISSATGISTICAMENT PARLANT), i potser l’hauríem d’aprofitar més. Córdoba la tenim pendent, des de que vam ser a Sevilla l’any passat i ens va ENCANTAR! Va ser el primer cop que visitàvem Andalucía i us ben asseguro que no serà la darrera.
Parlant de llocs bonics i propers, fa dues setmanes vam passejar pel bosc de Sant Llorenç de Munt i pel poble de Talamanca: preciós.
Salut!
Montse
Ja se que molta gent segueix el Bloc, perquè la mitjana de visites diàries, normalment sobrepassen el centenar, però el que si he notat es que fa mandra deixar constància amb algun comentari i cada cop passa mes.
Tots anem de cap i poc temps i a mes a mes tenim cada un de nosaltres uns problemes diferents i també unes preferències absolutament dispars…. i ho entenc perquè si no fos aixi, malament. Però no t’imagines l’il.lusió que fa veure que algú ha deixat encara que sigui un petit comentari en el teu escrit que tanta feina t’ha donat per deixar-lo una mica “polit”…. i sobretot la força que dona per continuar publicant.
A nosaltres ens agrada molt viatjar a cultures diferents a la nostra, sigui una cultura llunyana o no, però que contrasti amb el que ja coneixem, i de debò que mai ho hem fet per aparentar… ho fem perquè es el que ens agrada mes a la vida… i estalviem tot l’any per poder-ho fer.
Viatjar a Etiòpia per posar un exemple, ens “mola” molt mes que conèixer un racó del mon occidental…o conèixer MARROC (ens considerem gaire be d’allà i està a tocar de casa nostre)… o el Iemen…o Myanmar…. o Indonèsia… o la Patagònia. Però nosaltres abans de sortir per aquests mons de Deu, hem patejat Catalunya fins al ultim racó, coneixem tota la península Ibèrica i tota Europa (l’únic país que ens falta trepitjar es Irlanda)… i es que o amb tenda de campanya, o amb les 2 caravanes que hem tingut i ja en l’ultima etapa amb la Autocaravana mes de 10 anys, hem tingut la sort de viatjar molt i amb tranquil·litat. Amb això vull dir, que no perquè et faci mes patxoca anar a llocs totalment diferents al nostre “mon”, no per això ens oblidem de les meravelles del nostre entorn…i una d’elles es Andalusia que hem visitat un munt de vegades.
A mes el VIATJAR, el VOLTAR… et fa estimar cada cop mes el teu entorn, Catalunya, Barcelona, el teu barri i la teva llar.
Una abraçada
Avui he acabat de llegir la tercera i última entrada de Còrdova i volia felicitar-vos.Ens apuntem els restaurants que citeu, quina bona pinta… Nosaltres fa molt que vam visitar-la i tenim pendent tornar-hi, i el que és pitjor, no hem pogut veure la Mesquita per dins! Va coincidir que era tancada (suposo que per millores) durant els dies que èrem per la ciutat. Això si, coincidim amb vosaltres sobre Andalusia: espectacular. Encara que suposo que em deu venir de familia, amb una mare cordovesa i un pare sevillà…
I si em permeteu, opinaré del “debat” obert sobre les destinacions. A nosaltres ens agrada molt veure món i conèixer llocs i cultures llunyanes, però és cert que, ben a prop, tant a Catalunya com a Espanya, tenim molts racons meravellosos. És per això que normalment estalviem durant tot l’any per una viatge llunyà, però també aprofitem un munt d’ofertes i combinacions per visitar llocs més propers. El més important és no parar quiets i voltar pel nostre món, sigui aprop o a l’altre punta del planeta.
Disculpeu si m’he “ficat” pel mig,però m’ha semblat molt interessants les opinions de tothom…
Una abraçada.
Manel
Gracies Manel i Cristina per la vostra felicitació. Sempre acostuma a passar que quant vas a un lloc una de les fites importants del viatge esta tancada per reformes… però el vostre surt de mida… ja que tancar la mesquita de Còrdova es de jutjat de Guàrdia.
De cap de les maneres et tens que disculpar de res perquè no t’has ficat “pel mig” en una conversa. Això es un espai obert a totes les opinions i ja m’ha agradaria que molta mes gent com vosaltres digues la seva.
Coincidim totalment amb vosaltres en que VIATJAR es una de les coses mes meravelloses de la vida i que potser es de les poques coses que ens portarem amb nosaltres tota la vida fins que ens tinguem que marxar d’aquest mon a la força… no son pas objectes materials ni riqueses ni totxanes per passar el cap de setmana… son vivències que mai s’obliden. Jo no entenc com es pot arribar a “criticar” que gent com nosaltres li donem prioritat quasi absoluta a poder fer un viatge a l’any per conèixer altres cultures, altres paisatges, altres costums (llunyanes o no), que contrastin el mes possible amb el nostre entorn. Tenim la sort que encara avui en dia la globalització no ha arribat a fer desaparèixer la riquesa cultural en la nostra petita i meravellosa “boleta” que es el planeta Terra…. altres generacions potser enyoraran quant tot estigui uniformat i la cultura única malauradament s’imposi.
No son ganes de “fardar” el anar a llocs llunyans, es necessitat de conèixer altres llocs al nostre abast; aquesta necessitat no es compresa per molta gent… jo tinc amics barcelonins que no han trepitjat mai la Sagrada Família ni tindran mai ganes de fer-ho. No ho critico pas, perquè cada un te les seves prioritats a la vida… però m’agradaria també que s’entengues que som molts els que SI, som tafaners a casa nostre, a Barcelona, a Catalunya….a Europa… al planeta terra… i mes enllà encara no, perquè no es possible.
Una abraçada i gracies per el vostre comentari.