cliqueu AQUÍ si voleu llegir la primera part.

El dilluns 31 d’Octubre ens aixequem molt d’hora i ja sobre les 9 del mati estem fent cua a les guixetes de la mesquita per tal de comprar els tickets d’entrada i poder veure el seu interior sense tanta gent. S’ens apropa una dona cordovesa i ens avisa de que estem fent el passerell… perquè fins a les 10 del mati els dies laborables l’entrada es gratuïta. oe… oe…oe !!!

Travessem el pati dels tarongers i ens endinsem dins la meravella de les meravelles del art islàmic… la mesquita de Còrdova, lloc de pelegrinatge de qualsevol creient musulmà. Nosaltres ja la coneixem, però al entrar de nou en el seu interior ens impressiona com si fos el primer cop i se’ns posa la pell de gallina….. impressionant !!!

  

  

Però quant ja et quedes gaire be sense alè es quant t’aproximes al “sanctus santorum” de la mesquita, el MIHRAB.

El mihrab (de l’àrab محراب, miḥrāb) és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l’Alcorà. El mihrab està en el mur de l’alquibla, el qual està orientat normalment cap a la Meca.

Nosaltres que tenim la sort de conèixer desenes i desenes de Mesquites i que estem enamorats de l’art islàmic, creiem que el Mihrab de Còrdova es potser un dels mes espectaculars del mon, tan per el nínxol artísticament treballat com per la seva cúpula.

Al mig de la enorme mesquita, els cristians han aixecat una Catedral amb molta llum que contrasta enormement les dos cultures.  El primer cop que la vaig veure ja fa anys, vaig agafar un cabreig que em va costar d’oblidar.  Amb el temps i amb l’edat m’hi anat il·lustrant sobre el tema i ara se que gracies a que va ser construïda una catedral al mig de la mesquita, es va salvar aquest meravellós patrimoni del art islàmic a casa nostre.  Centenars i centenars de mesquites arreu de la península ibèrica van ser completament destruïdes i arrasades per la nova cultura dominant.  A Còrdova tenim gaire be l’únic exemple que es conserva amb un percentatge mol alt.

Un contrast espectacular que ara trobo fins i tot que deuria ser valorat com un símbol arreu del mon, de que las religions del “llibre” podrien conviure amb harmonia, perquè a la fi adoren al mateix “Deu” en el que diuen que creuen.

A la mesquita hem passat bona part del matí i ara tot passejant i veient “guiris” per tot arreu, ens dirigim de nou a Bodegas Campos, on dinarem en família de nou amb la germana de l’Imma, cuñao i nebots.

Desprès de dinar xafardegem l’interior de Bodegas Campos, visitant els seus patis interiors, salons avui fora de servei i la resta de la casa que es gairebé un museu.

Deixem l’hotel i anem a un apartament del mateix propietari ben aprop…. i es que en principi era el que teníem reservat per menys dies.

Desprès de descansar una mica…. tornem a voltar…

Demà anirem a MEDINA AZAHARA… un altre meravella de Còrdova, però això ja ho explicarem en una tercera i ultima part.

Cliqueu AQUÍ si voleu llegir la tercera i ultima part

———————————————————————————————————