El passat divendres 29 d’Octubre l’Imma i jo ens vam pujar a l’AVE a Barcelona. El tren va sortir puntualíssim a les 8:15 del mati de Sants i abans de les 13 hores ja estàvem caminant per l’estació de Còrdova. Inicialment l’intenció era aprofitar els nou dies que oferia el pont del 1 de novembre (mes aviat aqüeducte), per voltar de nou per ciutats d’Andalusia, amb el nostre cotxe…. però 5 dies abans vaig “aparcar” amb masses preses i una columna amb traïdoria i pel darrera, s’en va tirar a sobre…. des de aleshores estem amb el cotxe al taller. El nostre esperit “voltaire” no s’en va ressentir gaire i a les poques hores ja teníem els bitllets d’anada i de tornada amb l’AVE des de Còrdova. Realment es magnific poder viatjar des de Barcelona a Còrdova en menys de 5 hores… i sense passar per Madrid !!!
Estació de Còrdova
La nostra habitació - Hotel Viento10
Pati interior del Viento10
……..amb un taxi anem a un hotel petit “amb encant”, que no feia ni un mes que s’havia inaugurat, l’hotel Viento10… una molt bona elecció que recomano. Molta tranquil·litat i tot atencions, ja que es tracta d’un hotel amb 7 habitacions i el tracte es exquisit.
Sense mes esperar preguntem un lloc per dinar i descobrim el que serà el nostre lloc preferent a Còrdova, ja que de 5 dinars, 3 els varem fer a “Bodegas Campos” (els sopars casi tots de “tapeo”).
Quina meravella de cuina l’andalusa !!! Serà la nostra perdició durant aquests dies, ja que tan a Còrdova com a Granada no vam parar de endrapar sense limit. A Bodegas Campos, si aneu algun cop proveu “l‘arrós amb cua de Brau“, el “Salmorejo“, les “albergínies arrebossades“, “l’ajoblanco“, el “cochifrito“, la “cua de Brau sense os“… i el “gelat de taronja amb oli d’arbequina“…. estic escrivint això i em be salivera…. mireu la carta de la Bodega…. clicant aqui. Us ho recomano per la seva fantàstica cuina i per el lloc que te un encant molt especial.
No pretenc explicar en aquesta crònica fil per randa el que varem fer aquests 5 dies a Còrdova, perquè va ser un munt de passejades per el casc antic, 5 dies de “voltar” sense preses, badant …. menjant de conya…fent cada dia la migdiada… visitant museus; crec que les fotos parlaren per mi.
…. i per primer cop ens apropem a la meravella de Còrdova…. la mesquita.
El segon dia continuem passejant per els carrers i fent fotografies de les coses que ens sorprenen… desprès entrem al museu d’art i ens trobem que un museu desitjat, el del pintor Julio Romero de Torres, esta tancat fa mes d’un any, i ens portem un bon disgust perquè era una de les fites d’aquesta visita a Còrdova….
…visitem el museu arqueològic que ens agrada força i que conte part del teatre romà.
…. i continuem la nostra pasejada tornant a pasar de nou per la mesquita… però el seu interior el deixarem per un altre dia…avui es un mal dia ja que Còrdova com es pont está ple a vesar.
Però no ens estalviem cues, ja que al arribar al ALCAZAR, ens topem amb una cua de mes de mig hora per poder-ho veure-ho. Desprès el interior està de gom a gom però així i tot no el recordàvem tan maco… fa un dia esplèndid i ens assabentem que a Barcelona esta plovent força. Els jardins son espectaculars i estem una bona estona.
Al sortir ens anem a dinar a un lloc que també recomano… tipus “tapeo” però amb molta qualitat…. TABERNA PLATEROS que a mes a mes del Salmorejo i la cua de brau també excel·lents, te un bacallà fregit que està mortal.
…fem camí cap el hotel, passejant… i fem una bona mig diada. Impossible caminar amb la panxa tan plena. Desprès ens oferira, l’amo del hotel, fer un “jacutzi” en unes instal·lacions del propi hotel i que reserva per ser utilitzat en privat… acceptem encantats. Quina vida mes estressant !!!
Al sortir del hotel ja esta enfosquin i esperem passejant l’hora de sopar. Hem quedat amb la germana “petita” de l’Imma (i tooooota la seva família) que estan a Còrdova per casualitat, ja que per celebrar el seu 50 aniversari li han regalat aquest viatge.
Anem a sopar plegats a un restaurant de cuina internacional que m’han recomanat, però no es el que esperàvem; de totes maneres el que demanem està bo … sopem al exterior a un pati cordovès i ens ho passem de conya.
Demà tocarà veure l’interior de la Mesquita…. però això ho explicaré en una altre crònica.
Cliqueu AQUÍ si voleu llegir la segona part.
——————————————————————————————————-
Cap alevosa columna pot impedir voltar a un voltaire… que aquesta vegada mostra la interessantíssima vessant jalaire. Prenc notes, que es un destí pendent.
De debò creume que la columna del parking de “les Arenes” es mou…. jejejeje… es una malparida. Còrdova es un destí meravellós, ja que te el casc antic mes gran de tota Europa i està molt ben conservat. Es patrimoni de l’humanitat, però no se si per els seus monuments o per la seva cuina.
Nosaltres hi vam estar fa uns anys i ens va encantar.
La ciutat es per pasejar-hi sense parar i amb racons increibles (de la mesquita ja en parlarem quan toqui). En resum, una meravella!
Ja pots parlar perquè l’acabo de publicar…. crec que ens hem creuat tu amb el teu comentari i jo amb la segona publicació. Còrdova es una meravella i quant es buida una mica de “guiris”, encara millor. El voltants de la catedral (la Juderia), crec que sempre esta ben ple… com la Rambles de Barcelona…. a la resta del casc antic pots passejar en solitari.