Amb massa retard em poso a fer la crònica de la pel·lícula “TINTIN, el secreto del Unicornio” (****) que varem veure la nit de la seva estrena (28/10/2011), poques hores abans de sortir de vacances amb l’Ave cap a Còrdova a les 8 del mati següent.
Ens feia especial il·lusió assistir a l’estrena, ja que des de ben petit, m’han agradat els àlbums de dibuixos del TINTIN d’Hergé. La raó està clara, i es que Tintin era per mi el meu heroi “VOLTAIRE” ja que era l’únic personatge “viatger”… ell a traves de les seves historietes, ens ensenyava països llunyans i jo somiava “viatjar” com feia ell per tots el continents…. i arribar fins i tot a la lluna. Per mi NO era comparable amb altres personatges com “el Capitan Trueno”, “Mortadelo”, “Asterix”, “Superman”. Tintin era molt mes proper, perquè les seves histories encara que eren també pura fantasia, segurament eren mes realitzables….. i els dibuixos d’Hergé amb la seva simplicitat tenien una “vida” que jo no veia en altres personatges del còmics d’aquella època.
PETER JAKSON - STEVEN SPIELBERG
STEVEN SPIELBERG desconeixia per complert qui era Hergé i evidentment mai havia llegit un còmic de Tintin a la seva joventut, com “SI” fèiem quasi tots els adolescents europeus. La realitat va ser que a l’any 1981 al estrenar la seva pel·lícula “a la recerca de l’Arca perduda” alguns crítics van escriure que el personatge d’Indiana Jones tenia una certa similitud amb l’esperit nostàlgic, cosmopolita e ingenu del Tintin d’Hergé.
“Tintín?”, va preguntar Spielberg. “I qui és aquest Tintín?”
El primer que va fer va ser demanar a la seva secretària que li portés diversos àlbums de la sèrie. Estaven en francès, i no entenia els diàlegs, però li van fascinar. Una trucada telefònica a Hergé va ser el seu següent pas. Van parlar al començament de 1983, mentre Spielberg rodava a Londres “Indiana Jones i el temple maleït”.
Hergé i la seva dona, la dibuixant Fanny Vlaminck, van convidar a Steven Spielberg a la seva casa de Woluwe-Saint-Lambert, però el realitzador mai va poder visitar-los per una fatalitat irremeiable: el dibuixant va morir poc després d’aquella conversa telefònica, el 3 de març de 1983, a causa de l’anèmia que patia feia uns anys.
Tot i això, Spielberg va mantenir viva l’idea de portar al cinema les aventures de Tintín. Melissa Mathison va arribar a escriure un guió, i es va dir que Jack Nicholson encarnaria a Haddock.
Amb el pas dels anys, aquest projecte va quedar sepultat per altres més rendibles. Els drets van ser recuperats per la Fundació Hergé, i altres productores van voler adquirir-los, però Spielberg sempre va pensar que Tintín mereixia una bona pel · lícula i que ell era l’idoni per rodar-la.
És aquí on intervé Peter Jackson, fan d’Hergé, i sobretot, familiaritzat amb les noves tecnologies de “motion capture” després del rodatge de quatre superproduccions amb abundants efectes: la trilogia de El Senyor dels Anells i King Kong.
Aquesta pel·lícula crec que es convertirà en un enorme fenomen cinematogràfic arreu del mon, i sobretot a Amèrica quant sigui estrenada aquests Nadals, ja que “Tintin” es el gran desconegut en aquest continent i es de esperar que es converteixi de sobte en un altre “heroi” estimat per el gran públic… i sobretot en una font d’ingressos econòmics importantíssims.
La raó de tot plegat es que el “mag” STEVEN SPIELBERG es el responsable de tot plegat (que converteix en or pur tot el que fa), al costat del Productor PETER JAKSON i KATHLEEN KENNEDY.
El guió de Steven Moffat, Edgar Wright i Joe Cornish condensa tres de les peripècies més inoblidables del famós personatge: El cranc de les pinces d’or, El secret de l’Unicorn i El tresor de Rackham el Roig.
El director, STEVEN SPIELBERG, ha decidit recrear el món d’Herge en animació generada per ordinador i -evidentment- en tres dimensions. Més de cent càmeres han enregistrat tots els moviments dels actors, totes les expressions facials per traçar els personatges digitals el més versemblants possibles, amb molt bons resultats. L’animació i la tècnica de captura de moviment han permès al director treballar amb total llibertat per aconseguir escenaris fantàstics i reproduccions detallades dels vehicles i objectes del còmic. També li ha servit d’excusa per trencar en alguns moments les lleis de la física i aconseguir plans seqüència espectaculars……. i tot plegat al ritme de la música de John Williams.
El dibuix reposat d’Hergé minuciós i tranquil, que es llegia amb una certa tensió pausada per descobrir el que esdevindria a la pagina següent, s’ha transformat a la pel.licula en una “borratxera” d’acció sense limit, que deixa exhaust al espectador. Es com si pugessis al Dragon Kan i el atordiment de la pròpia acció sense descans, arriba a fatigar…. serà que ja tenim una edat ???. De totes maneres, es una experiència al·lucinant que recomano a tothom.
Aquesta aposta ha estat criticada per molts seguidors “tintinaires” ja que diuen que els dibuixos aconseguits son massa perfectes i semblen mes aviat personatges de carn i os. Al començament de la pel.licula Spielberg sap fer un homenatge al dibuix original de Hergé, en l’escena on un pintor esta retocant un quadre i la càmera gira descobrint que el dibuix del quadre es el Tintin que tots coneixem…. a partir de llavors, el transforma i crea un nou Tintin que a vegades no sembla pas una caricatura.
A nosaltres ens va agradar, encara que s’ens va fer una mica llarga en algunes escenes de la batalla del vaixells. Perfecte la seqüencia en un sol plano, de la persecució pel Soc de Marroc…. increïble l’escena que crec passarà a ser considerada una de les millors en l’historia del cinema d’animació.
Si voleu veure la pagina oficial de la pel.licula, clickeu aquí.
El propòsit de Spielberg consisteix a completar una trilogia. El segon lliurament, segons ell mateix ha anunciat, partirà dels àlbums Les set boles de cristall, El lotus blau, i Tintín al Tibet, i la tercera reunirà l’argument de Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna.
————————————————————————————————
Títol original: The adventures of Tintin: The secret of the Unicorn
Direcció: Steven Spielberg
Nacionalitat: EUA Any: 2011
Guió: Steven Moffat, Edgar Wright i Joe Cornish, basat en els còmics d’Hergé.
Música: John Williams
Fotografia: Janusz Kaminski
Intèrprets: Jamie Bell (Tintín), Andy Serkis (capità Haddock), Daniel Craig (Sakharine), Simon Pegg (Hernández), Nick Frost (Fernández), Toby Jones (Silk), Mackenzie Crook (Tom), Daniel Mays (Allan) , Gad Elmaleh (Ben Salaad), Joe Starr (Barnaby), Cary Elwes (Pilot).
————————————————————————————————-
– Cinemes Bosque – Preu 3D- 10 € – ( preu pagat 10 € – sense descompte)
———————————————————————————————–
Miquel,
Nosaltres hi vam anar el diumenge dia 30 i ens ho vam passar d’allò més bé. Està clar que el Tintin d’Hergé no es el d’Spielberg, però també m’agrada (no tant com l’altra). La pel·licula es un prodigi tècnic i com molt bé dius, cansa una mica la “borratxera” d’acció (pel meu gust sobra alguna escena que es fa pesada, com la lluita de grues), però en general està molt bé. Jo també soc dels que va aprendre moltes més coses amb els llibres de Tintin o amb El Capitan Trueno, que les que ens feien estudiar amb assignatures tan “meravelloses” com el FEN.
Ah! encara que per alguns sigui un sacrilegi, hauria preferit veure la pel·li en 2D que amb les molestes ulleres del 3D.
Una abraçada
Realment el Tintin d’Hergé no es el mateix que s’ha inventat Spielberg, però crec sincerament que al mateix Hergé li agradaria veure aquesta pel.licula i estaria orgullós que es fes una meravella tècnica d’aquest calibre, en el seu honor. No traeix en absolut els personatges creats per ell, sinó que li dona una nova vida amb una “potencia inimaginable” perquè milions i milions de persones descobreixin per fi a TINTIN.
Jo era dels que no creien en el 3D, però al veure AVATAR vaig quedar tan enlluernat que vaig canviar d’opinió. Crec que es el futur del cinema espectacle, com quant nosaltres érem nanos/joves i es va inventar el Cinerama. Encara recordo com vibrava jo cada cop que anava al Cinerama al costat del Apolo, amb aquella pantalla enorme i partida en 3 sub-pantalles verticals que es complementaven. Anar al cinerama era per mi llavors “lo mas “…. la felicitat absoluta.
Gracies per continuar comentant les meves cròniques.
Una abraçada
Ja se que dir-ho aquí és “pixar fora de test”, però si voleu veure una bona pel.licula, no us perdeu SEÑORAS Y CRIADAS. Si podeu veure-la en V.O.(THE HELP), molt millor. De les MILLORS DE L’ANY que s’acaba¡¡
En absolut es “pixar fora de test”… tot el contrari.
No es te perquè sempre acabant parlant del tema de la crònica en concret i es bo que això pugui a ser mes obert. La teva recomanació per exemple ens ha arribat a nosaltres i la tindrem en compte, però es que a mes a mes la veuran moltes mes persones, encara que aquestes no s’atreveixen poder a comentar…. però que de ben segur també t’ho agrairan.
Gracies Pere per participar
Eis! Molt bona crònica! 😉 Jo encara he d’anar a veure-la i això que em fa molta il·lusió perquè també he sigut consumidor del Tintin des de ben petit i els llibres de “El Secret de l’Unicorn” i la segona part “El Tresor de Racham el Roig” han sigut sempre els meus preferits de lluny! ;D
A veure si aquest divendres puc anar a veure-la, tot i que encara tinc el dubte de si en 3D o en 2D perquè el cert es que li tinc molta mània al 3D però una peli tan preparada per aquesta tecnologia i en no ésser persones reals em fa dubtar de com la gaudiré més…
I vaya ritme d’actualització!!! Jo encara estic fent cròniques del Festival de Sitges… i ja fa 3 setmanes que va acabar… ;P
M’alegro que t’agradi la crònica. Estic segur de que t’agradarà la pel.licula, i mes sabent que ets un “tintinaire”. No se que aconsellar-te respecte al 2D o 3D…. crec que aquesta pel.licula esta pensada per fer-la en 3D, però tampoc puc opinar perquè la he vista en un sol sistema. Diuen que un percentatge de gent li molesta molt el 3D per la morfologia del seus ulls… a mi em va encantar, però ja veus que a la Montse en el seu comentari diu que les ulleres se les va tenir que anar treien a vegades.
Llegeixo alguna crònica que fas del certamen de Sitges. No he anat mai, i es que al treballar i tenir que estar en peu a les 7 del mati, anar fins a Sitges els dies laborables s’ens fa molt costa amunt….. però en tinc ganes… a veure si l’any proper ens animem.
No creguis que vaig al dia en les cròniques…. tinc pendent d’acabar d’explicar el viatge de Àsia Central i ara també el d’Andalusia… i es que escriure un bloc necessitaria fer-ho a diari, i el temps no m’adona per mes.
Gracies per el teu comentari.
Hola!
Abans que res, m’afegeixo al comentari del Pere. A nosaltres ens va agradar, i vam sortir del cinema amb un regustet agredolç, per què serà?
Referent a Tintin, l’ha vam visionar amb 3D. Però, “empírica” que sóc de mena, m’anava posant i treient les ulleres, i vaig descobrir que hi havia algun moment, que la pel.li es veia “quasi”bé.
Personalment, em va encantar els sistema que ha fet sevir l’Spielberg, sembla una barreja entre personatges de carn i ossos i dibuixos animats. Penso que és la manera ideal de presentar en Tintín. Els que l’hem llegit de petits (jo ja ho vaig fer en català!) veuríem estrany un personatge de carn i os, i massa falç un simple dibuix animat. És una barreja que té un punt de màgia.
Espero que triomfi als EEUU, encara que podria passar de tot. Jo diria que Tintín és molt europeu i no sé si els americans sabran captar l’essència d’Hergé.
M’alegro de que també us agrades. Respecte al tipus de dibuix, la veritat es que al principi em va costar acceptar el nou tipus de còmic tan “perfecte”, però poc a poc el vaig anar acceptant.
Jo crec que a EEUU els hi agradarà, perquè Spielberg ha aconseguit fer un Tintin que es TOT acció (per mi inclús una mica massa)… però es el que el public jove demana i estic segur que serà un èxit total. L’essència d’Herge evidentment NO la sabran trobar… d’això estic segur….. i es que son molt diferents a nosaltres, en casi tot.
Tindrem que anar a veure SEÑORAS Y CRIADAS…. ja sou dos que ens ho recomaneu. A veure quant trobem un foradet.
Salut !!!
Imma i Miquel, he anat passejant-me pel vostre bloc (jo també estic a favor de dir-ne bloc), tan endreçat com ben documentat, i no he pogut evitar fer un comentari aquí, ja que em considero tintinaire de tota la vida i a mi la pel·lícula de Spielberg, no sols no em va ofendre, sinó que em va divertir força. És clar que no és el mateix, però deu-n’hi-do l’alegria i el sentit de l’aventura que s’hi respira. De totes maneres, per tornar a les fonts, he encetat una sèrie d’apunts per resseguir els àlbums originals, que són els que realment m’importen.
Ens alegrem molt de haver-te conegut ahir en persona a la sortida del Liceu i a mes a mes en un dia que tots sortíem ufans i contents de haver pogut assistir a un espectacle tan meravellós com LE GRAND MACABRE.
Son molts els Tintinaires que ara “sortim del armari” i ens retrobem per el sol fet d’haver estrenat Spielberg, una gran pel.licula de TINTIN.
Des d’ara mateix l’Imma i jo seguirem el teu Bloc amb interes, i sobretot si dius que faràs apunts dels àlbums antics d’en Tintin. Afeixe-xo el teu Bloc a la dreta del nostre per que els “Voltaires” et puguin també seguir.
Una abraçada Allau.