– Teatre – Qui té por de VIRGINIA WOOLF ? (*****) – Teatre Romea

El passat diumenge 23 d’Octubre, varem apropar-nos al Teatre Romea, aquesta vegada amb moltes expectatives de que el espectacle seria del nostre gust, ja que tant l’autor com els actors donaven força pistes de que la producció valia realment la pena.

Qui té por de VIRGINIA WOOLF ?” (*****),  de l’autor EDWARD ALBEE, no ens va defraudar i es van complir amb escreix les expectatives d’abans d’entrar a la sala.

Te un argument força dur… tant dur, que mes d’un cop de la representació venen ganes d’abandonar la sala, com si realment fossis un des dos personatges de la parella que visita al matrimoni protagonista (la Martha i en George).  Evidentment no abandones la sala (la pela es la pela), però passes mes d’una mala estona assegut a la butaca sense poder intervenir per tal d’intentar posar pau entre ells.  La violència psicològica dels personatges es tan cruel, tant desmesurada, que et fa remoure i canviar de postura per l’incomoditat que ocasiona al espectador.

No es una obra fàcil de veure, fins i tot a vegades l’argument sembla massa forçat en la poca estona que dura l’espectacle (105 minuts), però l’autor es el que vol…. reflectir en poca estona, a vegades un pel forçadament, la incomunicació de la parella, el odi que es professen i a la vegada l’amor que tenen l’un per l’altre… la rutina marital i l’engany “sexual” cap a l’altre…..  i alguns enganys mes que no desvetllaré.

La meva valoració es de 5 estrelles (la màxima puntuació), i a mes a mes a tots els nivells, la direcció, el text, la meravellosa interpretació i la posada en escena.  Una obra de teatre que cap aficionat es pot perdre sota cap concepte.

Sinopsi : El George i la Martha s’estimen, s’odien i es necessiten.  Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar l’un a l’altre. George és un professor d’història; la Martha és la seva dona i la filla del rector de la universitat.

Tant l’un com l’altre se senten frustrats i tenen greus problemes d’alcoholisme. Una nit de dissabte es reuneixen amb un altre professor de l’escola i la seva dona, i el que comença com una agradable vetllada de dissabte acaba com un autèntic malson. El George i la Martha comencen a humiliar-se i maltractar-se davant de l’altre parella. Tots quatre es submergeixen en una espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més internes de cadascun.d’ells. Virginia Woolf no és mes que el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany a la parella.

 

Val a dir que la Direcció d’aquest espectacle es responsabilitat ni mes ni menys que del argenti  DANIEL VERONESE… i es nota, i tant que es nota. Val a dir que es la primera vegada que treballa en una producció representada en Català i això per ell te que suposar tot un repte per la dificultat afegida, ja que es un idioma quasi desconegut per ell.

El traductor del text original, també es molt conegut i estimat a casa nostre, en JOSEP MARIA POU (actual director del Teatre Goya a Barcelona i director artístic del Teatre de la Latina a Madrid). Crec que el seu llenguatge apropa molt mes al públic català aquest text ja quasi be mític.

La gran coneixement que es te d’aquesta obra per part del públic, és gracies a la pel·lícula realitzada a l’any 1966 dirigida per Mike Nichols, i sobretot per l’interpretació dels personatges principals a càrrec de Elizabeth Taylor i Richard Burton. El film va aconseguir 5 Oscars i va ser nominat a uns altres 8.

En aquesta producció els intèrprets principals sobre l’escenari son EMMA VILARASAU i PERE ARQUILLUÉ…. dos “besties” dels nostres escenaris, que son reconeguts per la seva gran vàlua, per la gran majoria de catalans.  No vull ni puc, comparar el treball de Elizabeth i Richard…amb els de Emma i Pere… per la senzilla raó que fa molts anys que no reviso la versió cinematogràfica. El que si us diré, es que l’interpretació que he pogut veure ara al Romea em sembla ANTOLÒGIC, tant de l’un com de l’altre.

L’Emma Vilarasau, te podriem dir “una màcula” per mi totalment injusta, ja que una part de públic de tant veure-la per TV, la classifica sempre fent el mateix paper i li critiquen sovint de que es “cridanera” i també diuen que sempre interpreta tots el papers de la mateixa manera. Es una de les actrius meves de capçalera i quasi sempre m’ha agradat i molt… i aquí en el paper de “Martha” està com poques vegades la he vist… segurament un del millors papers que ha interpretat a la seva vida. Voldria avançar-me a comentaris que de ben segur algú farà…. i SI, en aquesta ocasió també CRIDA, però ho fa perquè el paper es el que te que fer; m’importa poc si està operada o no ho està (cada un amb el seu cos fa el que li dona la gana) i criticar-la per això, denota falta d’arguments seriosos per tal carregarse-la. Si fos una actriu anglesa o nord americana, posem per el cas, segurament seria considerada com la “crem de la crem” … i es que moltes vegades ens tirem pedres a la nostra mateixa teulada.

Pere Arquilloé és un gran actor i aquí ho demostra un altre cop. Potser no esta tan cremat per la TV com la Emma, però aviat sonaran veus que el començaran a desprestigiar…. només cal esperar. Fa un paper de “George” molt mesurat i es que l’autor li ha regalat un paper una mica mes amable que el que li atorga a la “Martha”. En aquest cas no fa falta que el defensi de res…. tot arribarà.  De totes maneres (ai…ai…ai… que seré apedregat), el genere femení es critiquem molt mes durament entre elles que els homes… i això te les seves conseqüències.

Papers mes “secundaris” tenen els altres dos actors, encara que Deu ni do el que participen. Em va sorprendre molt favorablement un IVAN BENET molt crescut en el seu paper, que també el borda.  La MIREIA AIXALÀ li toca fer un paper de “bleda” que també el sap interpretar força be i treure-li el poc suc que te el personatge.

També valoro la cuidada escenografia, sota la responsabilitat de SEBASTIÀ BROSA, que al principi no m’acabava de fer el pes, però a la poca estona de començar la vaig trobar molt encertada per representar una casa Nord Americana d’aquella època…. i tot fet un desastre… una casa desendreçada, recarregada de quadres i records de tants anys de convivència… i ple de Alcohol per tot arreu.

——————————————————————————————————-

AUTOR: Edward Albee
VERSIÓ: Daniel Veronese
TRADUCCIÓ: Josep Maria Pou
DIRECCIÓ: Daniel Veronese

REPARTIMENT:
Emma Vilarasau
Pere Arquillué
Mireia Aixalà
Ivan Benet

ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
VESTUARI: Mercè Paloma
IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols

————————————————————————————————

– Teatre Romea  – Preu de 22€ a 28 €  – ( preu pagat 12 € – Promoentrada )

————————————————————————————————-

20 thoughts on “– Teatre – Qui té por de VIRGINIA WOOLF ? (*****) – Teatre Romea

    1. Imma

      Jo que soc mes “neutral” crec que si, que aquesta vegada si que crida quan cal, de fet podria dir que està esplèndida, el que ja saps per la peli es que es un paper d’una persona alcohòlica i per tant crida. Si ets del Tres C avui surt una oferta a 12 euros per si la pots aprofitar !!!!!!!!.

      Respon
  1. JoaquimJoaquim

    El cartell (totalment d’acord amb xavicairo) i l’escenografia, teatre àntic.
    Espero que les interpretacions estiguin a l’alçada d’una obra tan difícil com estereotipada.
    I és clar que han de cridar, aquesta obra no és pot entendre sense crits, la cosa està com és crida.
    Tinc ganes de veure-la

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Potser si, que l’Imma te raó, i no soc massa parcial amb la meva valoració…. i es que l’Emma casi m’agrada tant com l’Imma. Jejejeje

      Joaquim, aquesta vegada no “crida” sempre, també sap demostrar la seva mala llet d’altres maneres mes subtils… i quant crida ho fa en el moments que s’escau i d’una manera que almenys, a mi em va fer creurem mes el personatge.

      Quant la vegis ja em diràs la teva opinió.

      Respon
  2. Pere

    HA DE CRIDAR, però no per que el paper li obligui. La mala llet també pot demostrar-se parlant subtilment. Almenys així ho feia la MARY CARRILLO quan amb l’ENRIQUE DIOSDADO van estrenar l’obra al Poliorama fa molts anys, Per cert Miquel, parlant de “molt d’alcohol”, en aquella versió l’escenari quedava “ple” de gots per terra. Poc abans de morir en MARSILLACH amb la NÚRIA ESPERT va presentar-ne una versió dins Temporada Alta -no se si va arribar a la capital?-, molt i molt bona. De totes maneres, ALBEE,ARQUILLUÉ,VILARASAU, VERONESE, POU i companyia prometen molt. A Girona els esperem amb candeletes, per desprès de Nadal.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Cridar o no cridar, aquesta es la qüestió. Jo crec que va al caràcter de la persona; uns criden a la primera de canvi i desprès res de res (perro ladrador poco mordedor)… i altres no criden però tenen mes mala llet….. i a mes a mes, condensada.

      En aquest cas, crec que l’Emma Vilarasau, segons l’escena, interpreta els dos registres e impecablement… aquesta es la meva opinió, però clar, tot es relatiu i cada un de nosaltres segurament tindrà la seva.

      Les versions d’una mateixa obra, no es que no es puguin comparar, però per això ens agrada el TEATRE i es que sinó fos així seria repetitiu i no tindríem l’al•licient de veure-la de nou. Les posades en escena, les interpretacions diferents i els seus matisos fan que l’obra sigui mes “viva” i cada cop igual però molt diferent.

      Jo crec que us agradarà… almenys això desitjo. Pere, es possible que desprès de Nadal es pugui veure a Girona…. però vols dir que te data concreta ?…. al Romea fins al Febrer no tenen prevista cap obra mes, ja que la propera que es representa es “INCENDIS” (de febrer a abril del 2012), on actua en Julio Manrique i la Clara Segura.

      Crec que ..”Qui te por per Virginia Woolf ?” te per molt de temps a Can Fanga.

      Respon
  3. kalamar

    Jo, Miquel, quin bronca m’has fotut! Encara te’n recordes..estic molt trista, mira com ploro la meva tinta negra..
    Jo crec que si hi vaig serà sobretot per súper-Arquillueix, i no per la Emma, sóc totalment parcial! Bé, de moment tinc entrades per dissabte per veure la de Benet i Jornet del TNC que també la vas deixar molt bé. En parlarem.

    Respon
  4. Miquel Gascon

    Dona Kalamar !!! NO es una bronca i tampoc està dirigida a tu en especial; m’he trobat força gent que opina com tu respecte al tema “cridanera”. Respecte al tema de la famosa operació tan sols dir-te que en les recerques que fa la gent i que han arribat a “Voltar i Voltar” per casualitat, mes d’un centenar de vegades es per “Emma Vilarasau operació”…. i sincerament crec que es molt trist que es pugui valorar una actriu per això. Sense anar mes lluny, a mi em van operar de fimosis quant era petit, i mira lo maco que soc. jejejeje

    Jo també soc parcial, tinc que ser sincer……l’Emma “me pone” com actriu.

    Si amb la excusa del súper-Arquillue, veus l’obra, ja veuràs com no et penediràs.

    Espero que la de Benet i Jornet t’agradi tant com a mi….. no esperis tampoc una obra mestre però t’ho passaràs be.

    Quan ens veiem, comprovaràs que portaré una esponja per tal de recollir la tinta negra de les teves llàgrimes…. i et donaré un petonarro ENORMUS.

    Una abraçada ben forta.

    Respon
  5. Montserrat Fdez. Costa

    Buenasssssssss!
    Jo la vaig veure el dissabte 22 i em va agradar molt. Ja us vaig comentar que és una de les meves preferides. Potser al principi amb uns tocs d’ una mica massa còmica en comptes d’irònica, però res a dir. El climax va pujant i no dfrau en absolut.
    M’hagués encantat poder veure la versió de l’Espert i el malaguanyat Marsillach , dues “bésties” veteranes.
    A mi la Vilarasau “no me pone”, però m’agrada com actriu, em feia una mica de por veure com encararia el paper, i entre ellla i el director li han sabut donar el punt exacte. Respecte això de l’operació, no estic massa a favor que les actrius s’operin (a nivell personal, cadascú amb lo seu fa el que vol, faltaria més!) però, a voltes, aquestes operacions d’estètica resten expressivitat al rostre, no és el cas, però…
    L’Arquillué, esplèndit, com sempre i en aquesta obra sap donar-li aquell “puntet” que ell sap fer tant bé.
    Ahir, vam anar a veure “Un fràgil equil.libri” del mateix autor, i també us la recomano, però aquí l’Albee va ser més suau, per dir-ho d’alguna manera. Bé, ja ens en parlareu!

    Bona nittttttttt!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Si Montse, ja vas comentar que teníeu moltes ganes de veure-la, i fins i tot us vareu avançar a nosaltres en 24 hores. No se jo, qui volta mes !!!.

      Lo de la comicitat al principi no em va destorbar en absolut, ja que així es demostra mes encara el canvi de registre en poc temps. La veritat es que lo de “me pone” era tan sola una manera de dir que m’agrada molt com actriu.

      Les operacions d’estètica en la nostra cultura no son gaires comunes, però per posar un exemple clar, a IRAN jo diria que el 90% de la població mes o menys jove, s’opera per rectificar aspectes de la seva cara que no els hi acaben de fer el pes… i parlo tan de dones com d’homes. A mi tampoc m’aniria pas malament …. però crec que ja he fet una mica tard. (l’arreglo em sortiria per una pastaaaaaa !!!).

      No se que us passa amb l’Arquilluè a les dones !!!! l’Imma també ho diu una mica “massa” i ja començo a estar mosca…. jo crec que està una mica “fondón” si t’haig de dir la veritat….jajajajaja

      Tinc ganes de veure “Un fràgil equil.libri”, però tindrem que esperar a veure-la el proper 12 de novembre., i com falta massa, no m’importaria pas que ens féssiu un resum de lo que us ha semblat.

      Una abraçada

      Respon
  6. Montserrat Fdez. Costa

    “Fondón” ho estava, ara ja porta una bona temporada amb molts projectes, la veritat és que uns quilets de menys ENCARA l’afavoririen més (ha, ha!).

    D’ això de l’estètica jo també passo, millor Lourdes!!! Seriosament, si una cosa bona té la maduresa és que t’acceptes tal com ets, al cap i a la fi “l’envoltori” té caducitat. Però, a vegades és dur, eh!? Buaa!!!

    Respecte a “Un fràgil…” les relacions són més plurals que en “Qui té por…” (parella, germana, filla, amics…), però aquí apareix un tema nou: l’amistat i com “toca sostre” i et fa pensar fins on seriem capaços d’arribar per amistat. Personalment em va agradar força. El Quim: dormideta a la primera part, després ja ho va “superar”. Els actors molt bé, sobretot la Rosa Renom. La Rosa Novell em feia una mica de por, però finalment es summergeix en el personatge. Com a “Qui té por…” l’alcohol hi és omnipresent. Però ja en parlarem quan vosaltres la veieu.

    Una recomanació: si us agrada el cinema francés “Tímidos anònimos” és agradable.

    Salut!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Acabem d’arribar d’Andalusia on hem estat 10 dies i hem tingut problemes amb Internet… perdona per el retard.

      Tenim ganes de tornar al Teatre desprès del descans…i “Un fràgil equilibri” la tenim dissabte proper.

      Prenem nota de la teva recomanació amb “Tímidos anònimos”.

      Salut !!!

      Respon
  7. Albert

    Tan sols una breu intervenció per comentar que divendres passat vaig anar amb la meva dona a veure aquesta obra.

    N’havia llegit tant bones crítiques que no volia perdre-me-la. I vaig apurar, ja que tan sols dos dies després finalitzava les seves representacions al Romea. Com em passa sempre que vaig a veure alguna cosa de la que tothom me n’ha parlat bé, esperava que m’agradaria més. En general la vaig trobar massa histriònica i exagerada. Els actors ho fan de conya, però vaig trobar que els quatre personatges estan portats massa al límit de l’absurd. Però potser ja és això del que es tracta.

    A mi la Vilarasau mai m’ha agradat. Fins i tot la trobo un punt repel•lent. Però la veritat és que en aquesta obra m’ha sorprès molt gratament. Estar durant més de 90 minuts fent el paper d’alcohòlica té molt de mèrit, a no ser que tot el que es beuen durant l’obra sigui alguna cosa més que aigua amb colorant, jejejejeje.

    L’Arquillué, brutal, res que no sapiguem, però, efectivament, jo també el vaig veure bastant “fondon”, tot i que ja li està bé pel paper que representa, d’home acomodat que es passa el dia bevent.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      M’alegro molt de que us hagueu animat a anar al Teatre, encara que el resultat sembla que no ha estat del tot el que t’esperaves. De totes maneres això que t’ha passat acostuma a ser normal, ja que quant t’esperes molt i molt … desprès penses que no es per tant.

      Jo crec que esta forçada així …. histriònica… i es que pensa que l’escriptor i la direcció de la producció tenen que aconseguir que un temps limitadisim passi de la absoluta calma a la explosió total. En menys de dues hores veus tots els registres que poden tenir un grup de persones.

      Jo con ja saps soc un admirador de la Vilarasau, encara que reconec que la TV l’ha cremada molt. Sobre l’escenari es una de les millors actrius del nostre país. L’Arquillué es un “fondón” i encara mes des de que la meva dona es la seva primera fan del univers.

      Gracies per en-recordar-te de deixar el teu comentari en aquest petit racó.

      Una abraçada

      Respon
  8. anna

    Jo la vaig veure i em va agradar moltissim, tant que al setembre vam fer una escapadeta a Madrid per tornar a veure l’obra. Vull recalcar els papers secundaris, sobretot el de l’Ivan Benet, a mi, personalment em va encanrar la seva interpretació. És bon actor i bona persona, mesos més tard de de veuere l’obra vaig tenir el plaer de coincidir amb ell.
    Per cert, l’Emma està operada? De què? Una operació d’estètica? És que alguns diuen que està operada i fa relativament poc, en una entrevista va dir que tot això de les operacions li semblava molt perilós…

    Petons.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Benvinguda Anna a “Voltar i Voltar”

      Veritablement aquesta producció va estar una de les millors de la temporada passada i encara que el paper dels 2 protagonistes eclipsen als altres dos, ja vaig comentar que Ivan Benet m’havia sorprès molt favorablement; es un actor que sempre m’ha agradat però quant te un bon paper per interpretar com aquest es quan realment es pot lluir de debò.

      Respecte a l’Emma Vilarasau, soc un fidel seguidor de quasi totes les seves interpretacions, ja que la considero una de les grans actrius de casa nostre. M’importa poc si l’han operat d’estètica o no; es un tema personal que no m’incumbeix. Si és que si, perfecte per ella si ara es troba millor. Avui en dia cada un fa amb el seu cos el que creu que es millor i ningú te dret a criticar-ho. Jo la valoro tan sols com actriu.

      Es un tema que en sorprèn molt que a la nostra cultura es comenti tant…. Existeixen països com Iran que mes del 90% de la població s’operen d’estètica i la majoria de molt joves, perquè la tècnica actual permet amb facilitat millorar l’aspecte físic de qualsevol persona. Ho trobo perfecte que la gent intenti millorar el seu aspecte. Jo , perquè ja soc molt massa GUAPO….que sinó…..

      Una abraçada Anna

      Respon

Leave a Reply