Avui 24 d’Octubre de 2011, celebrem l’IMMA i JO, amb molta joia, que fa 1 any vaig iniciar aquesta aventura de escriure un Bloc. Fins i tot a mi mateix em costava creure quant vaig començar, que arribés a assolir aquesta fita …
UN ANY !!!
I per tal de celebrar-ho us deixo una selecció de pastissos, amb CARGOLS, per que vosaltres mateixos escolliu el que us be mes de gust….
…. de xocolata negre ???
Feia molt de temps que seguia els escrits d’alguns BLOCS, de viatges, de música, d’Òpera i em feia enveja perquè jo m’havia rumiat algun cop fer-ho, però sempre acabava pensant de que no tenia temps material per dedicar-me. Un bon dia, vaig tenir una conversa “virtual” amb un autor d’un Bloc (ara ja amic), que acostumava a llegir… (en Jose Luis de ANCHA ES MI CASA) …. ell em va animar a fer-ho i em va donar les primeres nocions i em va demostrar que no era pas tan complicat…. em deia que el que jo escriguis…. sempre estaria allà… i que poc a poc es faria gran ….i que arribaria un dia que estaria orgullós d’haver-ho començat. En Joaquim de IN FERNEM LAND, també em va ajudar força un cop havia començat a publicar les primeres cròniques. Vull agrair públicament als dos, la seva empenta i la paciència que han tingut amb mi.
Hem volgut escriure el BLOC en CATALÀ, perquè es el nostre idioma i el que parlem normalment, la que estimem i volem parlar … i que mai ha estat imposada per ningú. Això ens costa un sobre esforç important perquè hem estat educats en un altre llengua que altres anomenen “comuna” i mai em pogut aprendre la nostra com deuria ser. Sabem que al escriure caiem amb “barbarismes”… en “castellanades” i en munt de faltes ortogràfiques que mes d’un es posarà les mans al cap….. però per nosaltres això es el menys important. L’important es fer-ho en CATALÀ amb o sense faltes…. cada vegada mes.. ho intentarem fer millor.
…. de xocolata amb llet ???
Avui puc dir que ha estat una aventura apassionant, i que des de aquella idea inicial d’explicar tan sols els nostres viatges, el Bloc s’ha convertit en un seguiment de les nostres activitats culturals, que per nosaltres es un dels aspectes a les nostres vides del que estem mes orgullosos, ja que aquets ens fan sortir de la rutina del dia a dia i encarar la vida amb mes il·lusió. A mes a mes de VIATGES, intentem explicar amb cròniques, les sensacions bones o no tan bones dels espectacles TEATRALS als que assistim, dels CONCERTS, OPERES de les que gaudim.
En els 365 dies que han passat, hem publicat 185 cròniques i avui arribarem a les 33.000 visites, cosa que mai ens haguéssim imaginat ara fa un any.
En tot aquest temps, ens hem adonat de que existeix molta gent com nosaltres, que viuen intensament la CULTURA i el mes important es que fins i tot hem fet AMICS (virtuals i també de “cuerpo presente”… jejejeje).
…. de massapà ???
… i això cada dia ens encoratja mes a continuar explicant en el nostre Bloc les nostres experiències. Ho hem dit moltes vegades però crec que ho tenim que dir de nou…. no pretenem fer el paper de crítics, ja que no som ni entesos en cap matèria ni ens dediquem a això professionalment; ho fem perquè ens agrada explicar ( i alhora tenir recollits en un lloc accessible) aquells moments en els que gaudim de tot plegat…. i també per animar a que altres persones que ens llegeixen s’animin a sortir mes de casa i a perdre la por d’anar al Teatre, de viatjar, de escoltar musica, de llegir, de passejar per la seva pròpia ciutat i redescobrir-la, de anar a exposicions, museus, conferencies…. i tot el que està al nostre abast i que moltes vegades desconeixem.
El “nom” del BLOC va ser un encert de l’IMMA, perquè “VOLTAR i VOLTAR” es un resum claríssim del que fem nosaltres… som uns “culs inquiets” que volen tafanejar gairabe tot en el mon de la cultura, uns “rodamóns” quasi “viatger-maníacs”, ja que ens apassiona viatjar i descobrir cada cop mes, aspectes i cultures del nostre planeta terra, aspectes que fins i tot desconeixíem i que ara ja formen part de les nostres vides.
…. de Lacasitos ???
L’IMMA fa molts i molts anys que col·lecciona tots el programes de ma dels espectacles que anem veient, i els te emmagatzemats amb carpetes que ja no sabem con posar a la nostra petita biblioteca. Allà ves a saber si algun dia, algú els remenarà o no…. potser els llençarà a les escombraries quan ja no siguem per aquí…. però amb aquesta posibilitat de explicar-ho en el Bloc, veiem que moltes persones entren, s’interesen, tafanejan, llegeixen o miren tan sols les fotos…. algunes fins i tot deixen comentaris (menys de les que ens agradaria, perque tan sols hem aconseguit 1.420 …i la meitat son nostres)….i aquestes visites i comentaris ens empenyen a continuar perquè veiem que el nostre esforç serveix per alguna cosa mes que estar emmagatzemats en un prestatge.
Es un esforç, si… perquè dona molta …però que molta feina; cal a mes a mes d’anar a veure els espectacles…. analitzar-los posteriorment, o inclús a fer-ho al mateix temps que s’està veient una funció de Teatre o escoltant una determinada música en un concert… o tot veient una pel·lícula. Cal també sacrificar el poc temps lliure que ens resta per escriure tot plegat, seleccionar fotos, vídeos…. i ara “cargols” de la nostra col·lecció.
….. o poder mes petits, però variats ???
Però tot plegat ens agrada cada vegada mes i estem molt satisfets del resultat d’aquell primer impuls que vaig tenir el 24 d’Octubre de 2010, al publicar la primera crònica al sortir del Teatre Goya, de veure l’obra BARAKA.
L’IMMA s’ha integrat ja fa temps en aquesta iniciativa i col·labora sovint en fer les seves pròpies cròniques d’alguns llibres que llegeix, de pel.licules que veiem…. però la veritat es que participa molt mes del que sembla, ja que en les cròniques de viatges trec bàsicament l’informació dels “diaris personals” que fa sempre quant viatgem.
En tot aquest temps, ha presidit el BLOC una fotografia que varem fer en el viatge de estiu 2010 a INDONÈSIA…. estàvem a l’illa de JAVA i aquell dia ens varem aixecar abans de les 4 del mati per ascendir en vehicles tot terreny fins al cim d’una muntanya, des de on es podia veure (si teníem sort), l’alba amb la meravellosa vista del volcà BROMO als nostres peus. Estava tot ennuvolat i a mes a mes plovia… i de sobte el cel es va obrir miraculosament i varem veure la sortida de sol amb la boira als nostres peus i dos craters del volcà BROMO fumejant…. es segurament un dels moments que recordarem de aquell viatge per sempre mes….. absolutament meravellós e irrepetible.
A partir de demà presidirà el BLOC un altre fotografia feta per nosaltres durant el viatge a Àsia Central. Esperem continuar escrivint aquí per molt de temps, perquè això voldrà dir que continuarem tenint il.lusió per viure intensament. Esperem que ens llegiu també molt de temps. Gracies a tots els que han arribat fins aquí…. i excuseu-me el rotllo que us he fotut.
Una abraçada molt forta a tots els “Voltaires”.
L'IMMA i en MIQUEL convertits en petits CARGOLS dolços - QUE US APROFITI !!!
Anys , i anys, per molts anys………
Estas…. son …las mañanitas que………
Happy Birthday… to youuuuuu…….
Felicidades por este primer año…. y que cumplas…muchooos maassss…..
Petons als dos, del Florestán
Moltes i moltes i moltes gracieeeeeesssssss Florestan.
Petons rebuts
Una forta abraçada.
Me alegra un montón ¡ya un año! y tantas personas que os “visitamos”… y, sobre todo, que aprendemos a ver el mundo desde otros ojos. Eso, siempre, es una suerte.
MUCHAS FELCIDADES.
Sembla mentida…. Però SI, ja fa un any !!
Jo crec que sempre es bo, molt bo, veure la visió d’altres persones per adonar-te de que la visió del dia a dia, de cada un de nosaltres, es molt diferent a la de la resta de gent que t’envolta. Per un es important unes determinades coses i per l’altre potser te altres molt diferents i absolutament contraries. L’important de tot plegat es estar comunicats e intentar conèixer a les persones que estimes.
A veure quant comences a publicar un Bloc i ens expliques coses interessants de los Madriles.
Un petonás “enormus” i gracies per la Felicitació.
Felicitats! Record mundial absolut d’aprofitament del temps lliure, sou uns cracks també per qualitat, sinceritat i simpatía.
Jo diria mes aviat record de “tota la galàxia”, Que exagerat que ets José Luis !!!
Jo crec que a Barcelona existeixen mes persones com nosaltres,… poques (3 o 4) … però existeixen !!!! jajajajaja
Gracies per els teus elogis… però em sembla que et creixerà el nas.
Els musics del video… si que aconseguiran el record de “PLASTAS” absoluts…. quin conyàs !!!
Gracies per intentar llegir sovint el que fem o deixem de fer.
Una abraçada
Ens encanta obrir cada dia el PC i viatjar amb les cròniques voltaires. Que per molts anys poguem seguir-ne gaudint, així com de l’amistat i l’agradable companyia que ens brindeu.
Una forta abraçada i fins aviat
[youtube=http://youtu.be/0QvuVeMbe8A]
Gracies Josep per els teus desitjos. Les cròniques “voltaires” son moltes vegades massa llaaaaarrrrgaaaas, soc conscient, però os dono permís per llegir-les en diagonal.
Nosaltres també “voltem”sovint per el “Cafe de Nit”…. per fer salivera amb les receptes que poseu al vostre Bloc… i veure les vostres opinions en tot allò que ens agrada i compartim.
La nostre amistat la tindreu sempre…. ens trobarem de ben segur, (si l’economia ens ho permet), al Liceu, l’Auditori o allà on soni una mica de música…. encara que sigui a casa nostre intentant provar una de les vostres receptes.
Parlant de “Cargol treu Banya”…. que tal una cargolada ???
Una abraçada ben forta als dos..
Miquel,
No ens agraden els cargols!!, bé, el de xocolata negre que hi ha al principi de l’entrada segur que ens encanta!!
Una abraçada
No us agraden el Cargols ????? Quin sacrilegiiiiiiiiii !!!!
Mira, ben mirat…. MILLOR; aixi queden mes per nosaltres… jejejeje
Si no es una “cargolada”, ja ens inventarem el que sigui i us agradi; la qüestió es trobar-nos i endrapar.
Totalment d’acord, ja quedarem.
Fins aviat
moltes felicitats !!!! un any ja ?? increible. Realment es molt interesant llegir les cróniques que feu i ja no dir les que son de viatges, que son absolutament fantàstiques. Espero que continueu día a día malgrat la cantitat d´hores que teniu que invertir.
ahh !!! per mi el cargol de massapà es el millor, te uns colors i una mirada que et fa sonriure sense voler……………
Un any, SI, clar… 365 dies de donar la tabarra !!!
Las cròniques de viatges les continuaré fent, quant la agenda d’espectacles estigui una mica mes esponjada…. i es que aquestes es tenen que fer quasi be de immediat, perquè desprès deixen una mica de tenir sentit.
Parlant de cròniques viatgeres….. Que et sembla una crònica de el viatge a CÒRDOVA que farem gairebé plegats i per pura casualitat ???. Queden pocs dies ja ….BIEEEENNN !!!!
El Cargol de massapà es “cuco” però a mi m’agrada mes el de xocolata negre…. mmmm ….quina bona pinta que te.
Gracies Pili per deixar “senyal” de la teva visita. Petonitos.
Imma i Miquel, ja ha passat un any!!?? moltes felicitats pel bloc més volteador i volumètric, i espero que seguiu amb aquest ritme, encara que de vegades, em costa seguir-vos, cargolets súper-ràpids. M’ha fet molta gràcia el segon pastís, les pastanagues semblen calamars saludant als herois cargols!
ara ho entenc, ja sé com us ho feu:
Tens tota la raó. Fixat si tens raó que estem pensant en canviar el nom del Bloc i anomenar-lo :
“Voltar i Voltar i Voltar i Voltar i fins i tot VOLTAR”.
Lo de “volumètric” es una manera de dir-me suaument que soc un ROTLLE-RO ??? també tens raó, soc molt i molt rotlle-ro, i a mes edat … mes rotllo patatero tinc…jejejeje
No son pastanagues…. fixat be, son CALAMARS o millor dit KALAMARsssss. …de debò que et semblaven pastanagues ?
No se com t’ho has fet per trobar aquest superCARGOL …. però m’ha encantat !!! GENIAL
A partir d’ara serà la meva mascota virtual. Gracies per aquest valuosíssim regal.
Un petó enormus. T’ho tinc que donar virtualment perquè fa molt i molt que no coincidim en lloc i això que nosaltres, com ja saps, no parem de voltar i voltar.
Em queden sis minuts per no fer tard.
Moltes felicitats Imma i Miquel, bons amics, si amics, ara ja es pot dir així i mai m’ho hagués imaginat d’aquell tafaner que va començant traient el nas pel blog i el canal de Youtube.
La vostra humanitat, senzillesa i empenta són molt encoratjadores i un cop més es demostra que aper fer una cosa, tal sols falta la voluntat de fer-la, la resta, surt.
Endavant amb el blog, sou collunuts
Ahir varem llegir el teu comentari ja estirats al llit a punt de dormir i a traves del telèfon. La veritat es que ens vas fins i tot, fer treure el colors de la cara. Gracies per el que dius de nosaltres però no t’enganyis …som normals com tothom, amb defectes (l’Imma segurament te algun mes que jo….jejejejeje).
Tenim també algunes “virtuts”, no et pensis…. ja que som ACTIUS, voluntariosos, VOLTAIRES, fastigosament puntuals, VIATGERS-MANIACS …. i sobretot…. tafaners.(dels bons, clar).
El que ens ha agradat mes del que dius, i molt, es saber que podem contar amb vosaltres com veritables AMICS.
Ahhhh !!! i ves amb compta, ja que ens anem apropant al teu numero de visites al Bloc…. de les 33.000 nostres fins a les 1.300.000 teves, ja solsament ens queden 1.267.000.
Nota: jo sempre dic BLOC… se que no està ben dit, però es que el “so” de la paraula BLOG em sona com molt castellana (encara que no ho es). BLOC te un “so” com mes Català….. manies. Tindríem que, entre tots els “blocaires” de Catalunya, cercar una paraula mes de casa nostre…. no et sembla ?
Una forta abraçada
A tots en general, un agraïment molt gran per compartir amb nosaltres aquesta festa d’aniversari virtual, els vostres comentaris ens animen a continuar aquesta aventura de Voltar i Voltar …… a la propera celebració us ho pensareu millor abans de comentar …………
A cada un de vosaltres en particular una forta abraçada i de nou, moltes gràcies pel vostre suport.
XOCOLATA NEGRE, indiscutiblement!!!
FELICITATS I GRÀCIES!!!
Felicitats per aconseguir un bloc dinàmic, variat i atractiu. Per la feina feta
Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres, per la feinada que suposa, per la confiança i la “currada” de posar-nos en antecedents, videos, enllaços…
Gràcies per estimar el teatre, la literatura, la música…les diferents formes d’art!
Nosaltres creiem que aquest bloc tenía més edat!
I també Gràcies per retrobar-vos després de tants anys!!
Quim i Montse
Veig que fins i tot coincidim amb la XOCOLATA NEGRE !!!
Gracies a vosaltres per tafanejar sovint aquest petit racó on la Imma i jo ens expressem i donem la nostra opinió del que ens agrada. Es una “currada”, si… però saps que et dic, la feina feta queda per sempre mes…… i a mes a mes interrelaciones amb gent que coneixíem fa molts i molts anys (com vosaltres) … i ara ens hem retrobat casi 40 anys mes tard; també a partir del moment que publiquem el Bloc, hem conegut persones que no sabíem ni tan sols que existien i hem fet lligams… alguns d’ells fins i tot han arribat a convertir-se en amistat ferma.
Sols per això, paga la pena.
Un petonarro als dos (un per cada un).
Ídem!!
Moltíssimes felicitats per un any de bloc tant interessant i collonut! Que pogueu escriure moltes més cròniques de viatges, teatre, literatura, etc. per fer-nos encara més interessant el món d’internet.
Manel & Cristina
Moltes gràcies pels vostres desitjos. Es ben curiós aquest mon d’Internet que ens fa establir relacions amb persones com vosaltres amb afinitats com Palamòs, la Medina de Fes ó Nova York que a nosaltres també ens tenen el cor robat per raons diferents i en moments diferents de la nostra vida.