– Òpera – JO DALI (****) – Gran Teatre del Liceu |

I continuem amb la Música, o mes aviat dit amb l’Òpera, que ben ve no es el mateix. Està clar que el mes important d’una Òpera es la seva Música i les veus que l’acompanyen… però també es TEATRE i color, moviment… i sobre tot ESPECTACLE.

Dic tot això per que, si tinc que ser sincer, no se jo si aguantaria una retransmissió per radio escoltant tan sols la Música… o segurament tampoc l’òpera sense escenificació, com fa poc es va presentar FAUST al Liceu. La música anomenada “polirítmica i atonal” no l’entenc massa i se’m fa difícil valorar si es de qualitat o no….. i mes quant en aquesta ocasió per el meu gust existeix un excés de “parli-canto” que encara dificulta mes la seva digestió. De totes maneres crec que el treball de Xavier Benguerel (compositor nascut a Barcelona), es musicalment parlant, molt digne i segurament en un futur la seva Música es valorarà molt mes que ara. Per ser la primera vegada que l’escoltava, em van agradar forces seqüencies musicals durant tota la representació…. i especialment la mort de Gala.

JO, DALÍ (****) és una òpera de quatre actes que XAVIER BENGUEREL va compondre per encàrrec del Ministerio de Cultura per commemorar, l’any 2004, el centenari del naixement de SALVADOR DALÍ. L’òpera amb llibret de JAIME SALOM (també nascut a Barcelona), i que malauradament es va estrenar fora de Catalunya (cosa que deuria estat, crec jo, el mes lògic), sinó al Teatro de la Zarzuela de Madrid el dia 8 de juny de 2011. Sembla que el “Ministerio” pensa tan sols en una determinada “Espanya” molt concreta…. i desprès diuen que nosaltres ens volem separar ???

L’obra tracta sobre la complexa relació entre dos espècimens humans únics: DALÍ i GALA, la seva musa i companya. El llibret ressegueix mig segle d’aquesta intensa relació sentimental, artística i comercial, des de la primera trobada al París de finals de la dècada dels anys vint del segle passat fins a la mort de Gala al castell de Púbol… i la posterior mort pel propi Dalí.

El llibret de JAIME SALON el vaig trobar molt ben elaborat i resumeix amb perfecció la vida de la parella. L’idioma en el que està escrit es en Castellà i únicament es parla en Català quant apareix a escena la vida familiar de Dalí, amb el seu pare, en un parell de quadres. No ho critico pas perquè per el que sembla reflecteix la realitat. Felicito a Jaime Salon, doncs per el seu treball. A mi em va agradar molt.

Però sobretot vaig gaudir de la part TEATRAL de l’òpera, que em va meravellar, i fa que la meva valoració arribi a ser tan alta com quatre estrelles. La Direcció d’escena de XAVIER ALBERTÍ (nascut a Lloret de Mar), es per treure’s el barret; l’únic que segurament l’aconsellaria, es que no deixes tans espais morts entre quadre i quadre dins del mateix acte, ja que per el meu gust “trenca” massa l’acció. La Escenografia de JOAQUIM ROY (nascut a Barcelona), sense ser massa espectacular, la vaig trobar correctíssima i em va agradar força, ajudat molt per els canvis de COLORS d’una il.luminació fantàstica de JUAN GÓMEZ CORNEJO i sobretot un espectacular vestuari de MARÍA ARAUJO.

Menció especial a la coreografia de ROBERTO G. ALONSO, especialment es les escenes en que apareixen forces cosos nus, formant el que sembla una estàtues completament estàtiques i que de sobte es comencen a bellugar i t’adones que son dones i homes que escenifiquen les ja famoses orgies sexuals que tan li agradaven a Salvador Dalí. Son escenes que en cap moment fereixen al espectador, perquè estan fetes amb molta sensibilitat i son visualment molt belles.

Al personatge de Salvador Dalí posa la veu, el magnific baríton JOAN MARTÍN-ROYO (nascut a Barcelona), que em va agradar tan amb el seu cant i la seva veu, com amb la magnifica interpretació, amb treballats tics del personatge, inclòs el seu castellà amb accent català. El personatge el fa totalment creïble, en totes les èpoques de la seva vida. Un treball perfecte.

La mezzosoprano hispano-argentina MARISA MARTINS aconsegueix un treball teatral gairebé perfecte, i el que es mes important, te una molt bona veu, que està a l’alçada del paper que representa, el de Gala. Tinc que dir però que em va agradar molt mes en la segona part de l’opera ( tercer i quart actes).

El descans dels musics…. la lectora… i l’afinador de la seva eina de treball.

Els papers de Paul Éluard i d’actor SuterStar/amant de Gala, interpretat i sobretot molt ben cantat per el tenor ANTONI COMAS (també nascut a Barcelona). La resta del repartiment correcte.

La Direcció Musical de MIQUEL ORTEGA (nascut a Barcelona), la vaig trobar exquisida. El COR del Gran teatre del Liceu dirigit per José Luis Basso, te un paper força important a l’òpera i aquesta vegada em va agradar molt.