– Teatre – UNA VELLA CONEGUDA OLOR (****) – Teatre Nacional de Catalunya

24 respostes

Ahir divendres 14 d’Octubre 2011, ens varem retrobar amb una manera de fer Teatre de les que mes m’agraden…. Teatre actual, Teatre realista… Teatre Català i en Català, d’un autor viu, l’extraordinari  JOSEP MARIA BENET I JORNET, i l’obra per la seva senzillesa de plantejaments, per la seva proximitat… tot i sabent que no pretén en cap cas ser un text extraordinari, ens va MERAVELLAR .

UNA VELLA CONEGUDA OLOR (****), la seva primera obra, escrita a l’any 1962, amb tan sols vint-i-dos anys… i que ja en aquell temps va obtindre el  Premi Josep Maria de Sagarra, ja transmet aquella sensació de que el que esta explicant es part de la teva vida o del teu entorn ben pròxim.  Es un autor que principalment ha estat reconegut per el gran public, per el treball que ha realitzat per les Televisions, amb les series de gran èxit i que per molts del puristes “teatraires” ha estat injustament criticat per fer-ho.

Crec que BENET I JORNET, ha aconseguit mes aviat tot el contrari del que se l’hi acusa… i es que ha apropat el TEATRE a la gent que segurament no hauria trepitjat una Sala de Teatre en tota la seva vida, perquè te una manera d’explicar en les seves narracions,  les coses de la vida diària,  d’una manera tan natural i propera que la gent les viu realment com si estiguessin passant al costat de casa seva.  Algun dia se li tindrà que reconèixer la gran tasca que ha fet en favor del Teatre, del bon Teatre.

Series com:

  • Poble Nou (1993-1994)
  • Nissaga de poder (1996-1998)
  • Laberint d’ombres (1998-2000)
  • El Cor de la Ciutat (2000-2009)
  • Ventdelplà (2005 – 2010)

…..seran per molta gent simplement “culebrons” e intentaran comparar-los amb les infames  series sud-americanes.  Crec que no es just..  i molta gent que les critica no s’ha assegut a analitzar-les amb seriositat i sense prejudicis previs.   Evidentment es TEATRE encara que sense poder-lo elaborar per manca de temps i de pressupost com si cada capítol fos una obra de Teatre per ella sola…. però es Teatre, i fins i tot algun cop BON TEATRE, sobre tot per els seus elaborats guions.

La mateixa gent que considera gairebé una traïció al Teatre el fet de haver treballat en aquestes series…. desconeixen el seu dilatat i quasi sempre magnific repertori d’obres estrenades en els Teatres de Catalunya…

  • Una vella, coneguda olor (1962)
  • Cançons perdudes (1970)
  • Berenàveu a les fosques  (1972)
  • Supertot (1973)
  • La desaparició de Wendy (1974)
  • Revolta de bruixes (1976)
  • Quan la ràdio parlava de Franco (1980)
  • El manuscrit d’Alí-Bey (1985)
  • Desig (1991)
  • E.R. (1995)
  • Testament (1997)
  • El gos del tinent (1999)
  • Olors (2000)
  • L’habitació del nen (2002)
  • Salamandra (2005)
  • Dues dones que ballen (2011)

………….

L’argument (que no explicaré pas),…. passa en un pati interior d’una mançana del barri del Raval de Barcelona….. es parla de que tindran que enderrocar tot allò per deixar pas als cotxes i obrir una nova avinguda….. la Rambla del Raval ???… Dins el pati, quasi totes les persianes estan abaixades, però el veïnat sap TOT de tothom i entre ells es critiquen, s’envegen, s’enamoren… els sorolls te tot arreu, les radionovel·les.les que tothom segueix, la Elena Francis i els seus consells matrimonials, les cançons de la Marisol, la cançó del Cola-Cao, les discussions matrimonials, les estovalles de plàstic amb els típics quadres que tothom hem tingut a casa, els testos plens de flors, la roba estesa que serveix com excusa per tafanejar… les aparences que cada veí vol oferir en va, perquè tothom coneix la vida de l’altre. Però sobretot vol representar durant L’època del franquisme, com un conflicte d’interessos, en el que en una situació econòmica no gaire bona pot arribar fins i tot trair els sentiments mes íntims.

Tot això i mes, posat en l’escenari amb una escenografia realment “real”, de MAX GLAENZEL i que es per treure’s el barret…. esplèndida….. que es transforma del color sèpia de la imatge inicial, a un mon ple de colors, com si l’obra reneixes desprès de casi 50 anys de la seva estrena al Romea. Un ambient creat per en BENET I JORNET que de ben segur si procedís d’una altre cultura de dins o de fora de la península tot serien elogis… però a qui a casa nostre tan sols per el fet de ser un referent tan proper al nostre, l’únic que fem es com i de quina manera ens la podem carregar. Creieu-me que no és gens fàcil fer-ho.

Sota la direcció magnifica de SERGI BELBEL, amb l’ajuda de la meva benvolguda CRISTINA CLEMENTE…. i amb una durada força curta (1 hora i 25 minuts), passen per davant nostre, tots els esdeveniments amb una naturalitat que a vegades et creus que no estas realment al teatre i ets un veí mes que esta a la guait del que passa en el veïnat.

Nosaltres asseguts a la fila zero i sense cap desnivell entre els actors i nosaltres, a un parell de pams d’on es recreava aquell ambient dels any 50 i 60, ho varem viure intensament…. rememorant els nostres records i passant una estona realment magnifica.

La protagonista principal … la MARIA, interpretada per SARA ESPÍGUL, ens va encantar i fins i tot ens va emocionar al veure en la proximitat, els seus ulls envidriats per les llàgrimes a punt de sortir. Un protagonisme que aquesta mataronina de tan sols 25 anys, se l’ha guanyat a pols. Felicitats Sara.

En el paper de la seva mare, MERCÈ ARÀNEGA, fa un treball antològic…. i es que tot el que he vist d’ella a sobre d’un escenari em deixa bocabadat. En el paper de la veïna tafanera, una memorable IMMA COLOMER que ja ens te acostumats a aquest tipus de papers i que ens diverteix molt…. i es que els borda. PAU ROCA (el jove que recerca una vida mes fàcil), treballa força be i fa el seu paper creïble, així com el paper de la seva mare, amb un treball molt digne, el de l’actriu MAIFE GIL.

La resta d’actors amb papers mes secundaris, tots a un bon nivell (amb l’excepció del paper de la Teresa, que no va acabar de convèncer). No es pas un retret, perquè de ben segur es un dels seus primers papers importants a escena i se li nota falta de seguretat….. creiem que la experiència d’ara en endavant la farà créixer com una bona actriu.

Direcció:  Sergi Belbel

Ajudanta de direcció: Cristina Clemente

Escenografia: Max Glaenzel
Amb la col·laboració d’ Estel Cristià

Vestuari: Mercè Paloma

Il·luminació:Kiko Planas

Música: Òscar Roig

Banda sonora :José A. Gutiérrez

Caracterització: Toni Santos

Amb
Pep Ambrós
Mercè Aránega
Imma Colomer
Sara Espígul
Borja Espinosa
Maife Gil
Gemma Martínez
Quimet Pla
Fina Rius
Pau Roca

Amb les veus de
Jordi Boixaderas
Camilo Garcia
Maria Jesús Lleonart
Jan Pol Roig Paloma

————————————————————————————————

– Teatre Nacional de Catalunya  – Preu 26 €  – ( preu pagat 18,50 € – Abonament )

————————————————————————————————-


24 pensaments a “– Teatre – UNA VELLA CONEGUDA OLOR (****) – Teatre Nacional de Catalunya”

  1. Pere

    Per afinitat -d’edat-, els meus títols preferits de BENET I JORNET haurien de ser aquesta VELLA CONEGUDA OLOR, BERENÀVEU A LES FOQUES(que vam representar amb un grup d’aficionats) o QUAN LA RÀDIO PARLAVA DE FRANCO. Com be dius, Elena Francis, la cançó del Cola-Cao, pati de veïns, etc, etc. “pagines viscudes” que en diríem -també i podríem afegir la darrera DUES DONES QUE BALLEN-,arguments que van directes als sentiments dels que com ell vam viure uns anys molt determinats. I si, ja m’agraden, però crec, que tot i tenir la seva gràcia, se l’in va un xic la ma cap el “populisme”. OLORS, situada al mateix entorn de UNA VELLA…. resultava ja molt diferent, tot i que terrats i records hi seguien presents. Però era ja una altra cosa. Jo considero a en “Papitu” un gran autor, però si ho faig es per títols com REVOLTA DE BRUIXES,DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE i sobre tot DESIG i TESTAMENT, el punts més alts de la seva carrera com a dramaturg. Aquí si que demostra el seu domini com autor teatral. Em diràs que unes són d’una etapa primerenca i els altres d’un autor ja fet. Però es que entremig i posteriorment hi un munt d’obres que ni de lluny arriben a mostrar el seu domini escrivint teatre, com en aquests dos darrers títols. De totes maneres: JOSEP Mª BENET I JORNET ha estat el meu autor teatral de capçalera molts anys, i per poc que pugui veuré aquesta obra al TNC, ja que vaig sentir a dir què no sortirà de gira… i això que ferien “la primera pela”.

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Buffff Pere

      Mira que oblidar-me de DUES DONES QUE BALLEN !!!! i això que vaig escriure fins i tot una entrada en el Bloc…..

      Ja està afegida a la llista.

      Lo que comentes del “populisme” es una cosa que molta gent diu i que jo no estic gens d’acord… i que te a veure amb lo que comentava jo sobre les telenovel·les.les. Si fos un escriptor de fora de casa nostre segurament estaria mes valorat. No tot el que ha escrit te el mateix valor per mi… te coses que m’agraden mes que altres, però en general considero que es un dels meus autors de capçalera… i per això he volgut trencar una llança al seu favor al principi d’aquesta crònica.

      M’alegro de que t’animis a baixar a Barcelona per veure-la. Si m’avises a veure si coincidim i petem la xerrada.

      Respon ↓
      1. Pere

        I al LLIURE hi recordo també AI CARAI, dirigida per la Sardà, amb Montse Guallar de protagonista. I encara queda u títol primerec, del que no recordo el nom però que podria ser. “Sonata per un auxiliar administratiu”

        Respon ↓
  2. Montserrat Fdez. Costa

    Ostres, Pere, no tenia present Desig i Testament, miraré de saber-ne més coses. Gràcies.

    T’expliques molt bé, Miquel, quasi em convences, però….. segueixo dient que el paper dels actors no em va acabar de convèncer, en contra de les actrius (que el borden). D’acord que a la “Teresa” li faltava una “mica”, però al costat de tant bones actrius, segur que aviat “assolirà” aquesta “mica” , almenys això li desitgem.

    Podria ser que el paper del Quimet Pla (actor que m’agrada per la seza senzillesa i naturalitat) fos el d’una mena “d’alter ego” de l’autor?

    Salut!

    Respon ↓
    1. Imma

      Totalment d’acord amb tu en que el paper dels homes no està tan aconseguit com el de les dones, tot i que es evident que el protagonisme d’aquesta obra el tenen las dones i per això les homes no “llueixen”.

      Respon ↓
      1. Miquel Gascon

        Ja estem amb el de sempre….. dues dones que es posen d’acord … i fins i tot en un Bloc, tenen que deixar a “parir” als homes…. jajajajajaja

        En PAU ROCA considero que va fer el paper que tenia que fer…evidenment es un paper desagradable, però crec ho fa prou be.

        El paper del Quimet Pla, Montse, es el de observador de tot el que passa, de bona persona que s’assabenta de tot el que passa…però que no fa safareig com fan les dones (evidentment parlo de les dones de l’obra… …..jejejeje).

        Respon ↓
  3. FLORESTÁN

    A mí me gustó y mucho …… Me hizo transportar a algunos momentos de mi infancia, y eso me hizo feliz… Totalmente de acuerdo, en que el papel de las mujeres es aquí de protagonismo casi absoluto… ¿pero cuando no?…….. Soy de la opinión que tanto el cine, teatro u ópera, etc.. los papeles de las mujeres son infinitamente más interesantes que el de los hombres…….Supongo que es un fiel reflejo de la vida misma…..
    La Aránega cada vez está mas sublime…. cada vez que la disfruto, sube un peldaño más en mi altar particular….
    Salutacions

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Amic Florestan

      M’alegro molt de que un altre vegada coincidim en una valoració positiva. Aquest text pot ser senzill segurament però toca la sensibilitat de molta gent del país que ja comencem a tindre una edat (evidentment tu molt mes jove que jo)…. i ens fa recordar temps passats però alhora encara molt propers en la memòria.

      Respecte al que comentes sobre les dones, en aquesta obra estic d’acord, però NO en que “el paper de les dones al cinema, al Teatre, a la dansa o en la vida mateixa tinguin un paper mes important que el homes”. Ara parlant seriosament, crec que mes aviat es tot el contrari… a les dones els hi ha tocat sempre fer el paper mes dur, però es una societat, aquesta i quasi be totes les del mon, que estan organitzades per afavorir als homes a tots els nivells.

      Respon ↓
  4. Mª Carmen

    Envidio la suerte que tenéis de disfrutar de buen teatro. Leo vuestros comentarios yu me hago el firme propósito de organizarme para ver algo de lo mucho y bueno que se esrena por Madrid. Ya os iré contando si cumplo los propósitos.
    Aunque desconozca la obra y al autor, disfruto con las apreciaciones que hacéis. Es como si me trasladase a la misma sala del teatro y me asomase a la representación. Gracias
    Un abrazo

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      El anar al Teatre a vegades es proposar-te quasi com una obligació el sortir de casa un cop a la setmana o al mes, i treure’t la mandra de sobre i no quedar-te a casa…. que s’està molt be amb tota seguretat…. però que al final aconsegueix de mai surtis.

      Evidentment una cosa important es el pressupost econòmic, però si un no va massa sobrat, cal aprofitar les ofertes que estic segur que a Madrid com aquí, en aquets temps de crisis, abunden.

      M’agradaria molt de que t’animessis a visitar-nos a Barcelona i llavors aniríem al Teatre Nacional de Catalunya o al Lliure que crec que encara no els coneixes… i es una llàstima, que una dona com tu nascuda a Barcelona i que li agrada el Teatre…. no els hagi trepitjat mai. Això tenim que arreglar-ho.

      Respon ↓
    2. Pere

      Mª CARMEN: En Madrid, si no se va al teatro es por que no se quiere. Los Teatros del CDN, tienen un precio de 18 euros(LA MEJOR ENTRADA), con el 50%(es decir 9 euros) a los mayores de 60 años. Actualmente en el MARIA GUERRERO se puede ver PRODUCT dirigida por JULIO MANRIQUE que aquí tuvo bastante éxito, pero no creo sea de tu gusto. Pero apuntàte que del 20-01-12 al 25-03-12 LLUIS HOMAR dirige LUCES DE BOHEMIA, la MEJOR obra del teatro español de todos los tiempos. En el VALLE INCLAN(Lavapies) del 07-12-11 al 19-02-12 se podrà ver AGOSTO de Tracy Letts(preguntàle a Miquel que tal), con AMPARO BARÓ i CARMEN MACHI en los papeles que en BCN en el Nacional hicieron ANNA LIZARAN i EMMA VILARASAU. Tambien a 18 euros o 9 segun edad. En El Nacional de BCN los precios son 33 euros(normal) i 28 para jubilados. O sea que…. AL TEATRO¡¡¡¡ De verdad, coge YA entradas para AGOSTO¡¡

      Respon ↓
  5. FLORESTÁN

    Si, Miquel, ….las mujeres lo han tenido y tienen difícil, pero tienen unas “armas de mujer”, que para mí quisiera….. jejeje
    Pero sigo pensando que, en mi opinión, sus papeles son más interesantes.
    Salutacions

    Respon ↓
  7. Mª Carmen

    Gracias, Pere. Tomo nota de lo que me dices. Tienes razón de que en Madrid quien no va al teatro es porque “no quiere”. Normalmente cuento con poco tiempo y, en ocasiones, cuesta salir de casa. Tienes razón…
    Si voy a alguna de las obras que me recomiendas ya te daré mi opinión.

    Respon ↓
  8. Montserrat Fdez. Costa

    Siguem justos i objectius: hi ha de tot, però…… els papers de les dones són sempre més interessants!!! Ha, ha!!
    No, ara, seriosament, la dona ha estat durant molt de temps apartada de l’escena; ja en el teatre grec, on sortien pocs actors i s’ho “muntaven” amb màscares, eran sempre homes, i així durant molts segles. Injust, però veritat. Per sort ara no és així. Un actor- home no sabrà expressar els matisos i sentiments d’una dona, ni viceversa. Ens complementem amics, meus!

    Respon ↓
  9. FLORESTÁN

    Montserrat… Estoy de acuerdo que en otros tiempos los papeles para mujeres o no existían o eran escasos…..
    Sólo he dicho que a mí, me gustan más los personajes de mujeres , pues en mi opinión son más interesantes.
    Petons

    Respon ↓
  11. kalamar

    Em va agradar tot, però esperava més de la trama. Li faltà un punt de bogeria o alguna sorpresa. I per mi els millors, el Quimet (quina pena que no en parlés més) i la Maria.

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Perdona per el retard en la contesta, però estàvem de vacances per Andalusia i no teníem Internet. M’alegro de que t’agrades. Si, la veritat es que el Quimet te un paper molt important ja que es el que tot ho veu però no vol intervindre. Encara que no parli amb la boca, es veritat que actua i casi sempre esta en escena.

      Respon ↓

Respon a FLORESTÁNCancel·la les respostes