El dimarts al vespre 11 d’Octubre, aprofitant que el dia següent era festiu tornem al Teatre, aquesta vegada al Lliure de Gràcia, per veure una obra que ens havia recomanat la nostra germana “madrizlenya” Mari Carmen…. LA VIOLACIÓN DE LUCRECIA de William Shakespeare, e interpretada per la gran Núria Espert.
Argument:
Lucius Tarquinius usurpa el poder a Roma després d’haver assassinat al seu sogre. Durant la invasió de Ardea els nobles que acompanyen a Tarquinius lloen la castedat de les seves dones, entre ells destaca Colatinus espòs de Lucrècia. Per a comprovar el comportament de les seves mullers, els nobles entren a Roma sense previ avís, totes les esposes estan de festa o de ball menys la bella Lucrècia que s’ha quedat a casa amb les seves donzelles. Sisè Tarquinius, fill del Rei, queda enlluernat per la bellesa i virtut de Lucrècia i es presenta a l’endemà a casa de la dona, ella li dóna una innocent benvinguda però Sisè la viola. Lucrècia escriu al seu pare i al seu espòs i els exigeix venjança, després es lleva la vida per a purgar el seu honor. Els romans exilien la família Tarquina i la Monarquia s’acaba donant pas a la República.
Es tracta d’un poema eròtic a l’estil d’Ovidi de tema històric mitològic molt al gust renaixentista. La violación de Lucrecia és un poema de 1855 versos agrupats en estrofes de sis, set o vuit versos seguint l’esquema de quartet més apariat.
En la valoració del espectacle, em sap greu, però solament puc dir que em va agradar (***), però no em va entusiasmar. Tenim un problema, perquè a la meva dona, l’Imma li va agradar força mes que a mi… i no ens posem d’acord… ella ja dirà la seva. Per mi seria totalment impensable llegir “la violación de Lucrecia”, com també ho seria llegir “Los poemas del mio Cid” o “El Quijote”…. seran obres mestres, però amb tota sinceritat, NO m’interessen. Per molt “Shakespeare” que sigui…. i os sembli impossible que afirmi això, es el que penso.
Se que molts que llegeixen aquesta crònica deuran pensar, que si en principi les obres clàssiques en “vers” no m’acaben d’agradar…. per quina raó hi vaig ? … i en part segurament tindreu raó. Però es que el record que encara tinc de veure treballar a Núria Espert a “La Casa de Bernarda Alba” i que em va deixar literalment noquejat… va fer que esperes ara quelcom similar…. i no va ser així.
Raons per el que no em va entusiasmar l’espectacle ? ….
– Es un text escrit en vers, traduït segurament molt be al Castellà per en José Luis Rivas Vélez, però que per la simple traducció haurà perdut de ben segur una part important del seu valor.
– L’argument d’una violació per part d’un príncep, seguint els seus instints “sexuals/animals” i escrit a mes a mes amb la visió de fa variïs segles, en una època en que la “castedat” era el principal valor d’una dona, el trobo vist des de l’època actual absolutament arcaic i retrògrad. No em puc identificar amb un text que des de la seva primera frase tracta a la dona, com la propietat en exclusiva del mascle, encara que aquest mascle sigui el seu marit que està a la guerra… i te la dona gairebé clausurada en el seu Palau.
– No m’identifico evidentment, ni molt menys en el “violador”, però no em sembla pas avui en dia, un argument capaç d’atrapar-me a la butaca en un Teatre…. potser si, al lector que li agradi la poesia…. que no es el meu cas.
El treball de la Núria es absolutament “brutal”… es buida tota ella sencera en l’escenari, i dona tot, a pesar de l’edat que ja te i que de ben segur li passa factura…. ja que tinc que dir que en alguna escena cap al final, on te que cridar per representar la seva desesperació no la vaig trobar gaire encertada… . De totes maneres si tingués que valorar tan sols el seu treball a escena, de ben segur que tindria la màxima valoració de 5 estrelles…. però no es el cas perquè valoro l’espectacle en el seu conjunt.
Núria Espert, interpreta Lucrecia, però també al violador, el marit…. tots els papers alhora i suposo que te l’ajut important del director del espectacle… en MIGUEL DEL ARCO, però em veig incapaç de valorar la seva feina, ja que es tracta d’un monòleg, i no se sincerament fins on la Núria ho diu o no d’una determinada manera en funció de la pauta que l’indiqui el director.
No forma part de la meva valoració, però tinc que expressar-ho…. i es que no acabo d’entendre per que a Barcelona no s’ha fet l’esforç de representar l’obra en català, i mes sabent que ja existeix una traducció al català que te casi 100 anys… i sobretot perquè l’única intèrpret del espectacle es Catalana i ho parla normalment, segurament una de les actrius catalanes de mes prestigi de l’historia. Es que Shakespeare sona millor en Castellà que en Català? Crec que no es suficient que la Núria Espert faci un petit “gest de complicitat” al espectador al principi de l’obra, parlant en Català per el mòbil tot dient que no pot sortir de casa perquè te que assajar “la Violación de Lucrecia”.
Espectacle apte per la gent que li agradi La Núria Espert o be el Teatre clàssic (sense actualitzar).
Títol original : THE RAPE OF LUCRETIA. Existeix una traducció catalana de La violació de Lucrècia, de ANFÓS PAR escrita a l’any 1908.
————————————————————————————————————————–
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 27 € – ( preu pagat 6 € – TresC )
—————————————————————————————————–
La vam veure la passada Temporada Alta, i com tu dius, l’obra al meu entendre se salva pel treball de l’Espert. Tot i això, no entenc com ella amb la seva experiència permet moments com el que recita quasi amagada darrera el llit. Esdeveniment que a escena el director es qui mana, però ella te prou visió per veure que allò no esta be. Tu li dones 3 estrelles, jo faria el mateix, per més que omplis l’Español i hagués de prorrogar. El tex, es totalment “plasta”.
Estem d’acord doncs en la valoració…. una gran actriu amb un text que per molt Shakespeare que sigui no ens fa vibrar a la butaca.
El que si crec, es que en independència de la categoria d’un actor, sempre te que estar a les ordres del Director… i si no ja entraríem en el mon del “divisme”… i crec que La Nuria Espert no te res de Diva.
Per al·lusions ….
Jo parlo des.de un punt de vista d’espectadora, del que m’arriba o no m’arriba, de las meves sensacions i de com cada un dels actors, en aquest cas l’actriu, es capaç de ferme sentir el que diu, de ferme viure el que representa.
No m’agrada el teatre en vers, be de fet podria dir que la poesia em costa molt, tot i la meva gran afició a la lectura, es un genere que poques vegades ha aconseguit atrapar-me.
No m’agrada el teatre molt clàssic, i parlo de text, no de posades en escena, que tampoc m’agrada gaire. Em carreguen molt autors com Shakespeare, Moliere, Tirso de Molina, Quevedo, ….. però he de reconèixer que molt sovint m’ho passo be amb la recreació de situacions que vist des-de ara em semblen inconcebibles o impensables, fins i tot ridícules.
I aixo es el que em passa amb aquest text, vist des-de la òptica actual es evidentment una “paranoia”, el mateix plantejament del violador que sembla que esta desfullant una margarita, que si la violo, que si no la violo, que si es ètic, que si no es ètic, que si vull , que si no vull …..
El marit, que presumeix de tenir una dona “con la pata quebrada”, casta i pura.
i la dona, que es lleva la vida per no carregar amb el pes de la “deshonra”
D’acord, son plantejaments que avui no son vàlids, però si son representatius d’una època històrica i la narració ens porta en un viatge per totes les passions i contradiccions humanes : la bellesa, la luxúria, l’ambició, el dubte, el penediment, l’orgull ferit, la venjança, la mort …..
I el que mes m’ha agradat es la Nuria Espert que amb 75 anys ens mostra la seva valentia d’enfrontar-se ella sola a un text, amb un paper canviant en el escenari on passa d’interpretar-se a ella mateixa, continuant com a narradora i donant vida a Tarquinio, el violador, Lucrecia, la violada i Colatinus el marit de la violada i amic del violador.
I això en una posada en escena on de vegades ha d’interpretar darrera el llit o estirada i coberta amb els vels o la capa, a las fosques i enmig d’una gran llum, amb música o sense ….
Nomes per ella, val la pena.
LLegir els teus raonaments per escrit em deixa sense arguments. El teu punt de vista es molt valid i entenc perfectament el que vols dir i segurament tens molta part de raó.
Amb tota seguretat existeix molta gent que pensa com tu, ja que allà on s’ha representat ha estat tot un èxit l les entrades acostumen a exhaurir-se.
M’estic fent gran… serà això…. i el meu tipus de Teatre va mes per el tipus “los Morancos” i no per el “Shakesperiá”.
A veure com ens va aquesta nit amb “Una vella coneguda olor”… i si coincidim o tampoc.
Un petó
A mi no m’agrada massa el teatre clàssic, molt menys en vers, i encara menys si la representació es un monòleg. El que si crec es, que quan veiem una obra clàssica hem de fer l’esforç de traslladar-nos a l’època en que fou escrita, perquè del contrari tot està absolutament desfasat. Un altra tema es el de la llengua, trobo molt trist que un monòleg a càrrec d’una actriu catalana i existint un text bo des de fa molts anys en català, l’obra es representi en castellà.
Josep, estic d’acord amb el que dius del idioma i crec que hem de lluitar i exigir tenir teatre en català (el que no se es com podem fer-ho a banda de deixar constancia escrita), però també hem d’entendre que aquesta obra es va estrenar ja fa mes d’un any, crec que a Oviedo i ha estat una bona temporada a Madrid, suposo que per a la Nuria Espert hauria estat una autentica odissea preparar las dos versions.
També es veritat que es podria haver plantejat d’inici en català i representar-la sots-titulada fora de Catalunya, peró, s’hauria pogut fer ???
Pel que fa als monòlegs, crec que hi han hagut alguns memorables : 5 horas con Mario de Miguel Delibes amb Lola Herrera, el Cerdo amb Juan Echanove o Primer Amor de Samuel Beckett amb Pere Aquillué que ara recordi. Així i tot a mi també m’agraden mes les obres corals.
Ja se que el tema de la llengua l’hi tret jo…. però crec que a vegades (i ara em tiro pedres a la meva taulada), les institucions aquí a Catalunya no fan prou per intentar facilitar als empresaris de la “faràndula”, a que es puguin fer en Català…. i tampoc veig clarament la solució i com fer-ho.
Ara me’n recordo del que em va contestar el Director Marc Martínez respecta a “Julieta & Romeo”, al publicar jo la crònica del espectacle….. i es que per exemple aquell espectacle es va poder fer gracies a la col.laboració d’un Teatre de Madrid ja que aquí no va tenir cap recolzament… mes aviat el contrari, ja que va ser boicotejat fins i tot per TV3.
Per tant, el tema de la llengua malauradament es difícil tractar-ho, quant en realitat el que mou tot son els interessos econòmics i la rendibilitat d’un espectacle. Un empresari privat li surt mes a compte fer-ho d’entrada en Castellà perquè aixi pot fer “bolos” per tota la península.
Fixat, sinó Josep, que cada vegada mes el Teatre a Catalunya es fa en Castellà i estem anat enrere en tot el que havíem guanyat en normalitzar la nostra llengua…. i espera quant dins de no res els fatxendes es facin amb el poder. No vull ni imaginar-ho.
Una abraçada
Avui i fins diumenge(dissabte 2 funcions) les de T deTEATRE representen a Girona DELICADES en català. L’obra és d’un navarrés -ALFREDO SANZOL-, i l’ha trauduit Sergi Belbel. Amb molt bon criteri la companyia ha decidit representar-la en català a Catalunya(a Madrid van fer-la en castellà “of course”), però ESTIC SEGUR, que la versió castellana ha de ser MILLOR que en català, coneixen les inflexions, tonalitats, etc. etc. de SANZOL, han de tenir una gracia especial -es va veure a DIAS ESTUPENDOS-, que segurament no tindrà la versió que veurem. Que es preferible?.
Jo soc partidari moltes vegades en el cinema de veure la versió original i sense anar mes lluny l’altre dia varem anar a veure una obra de teatre en rus que durava 10 hores , i a Girona anirem a veure Henry V, en llengua anglesa…. però això no vol dir que sigui el normal. El Teatre m’agrada veure’l em la meva llengua, el Català, com llegir un llibre en Català, encara que la seva versió original sigui el Castellà o d’Altres llengües ….això ho tinc claríssim.
Segurament em perdre matisos que es perden en totes les traduccions, però de debò que es un mal menor totalment suportable per mi. Si una companyia de Teatre fa l’esforç de representar DELICADES en Català, l’únic que s’ha m’acut es FELICITAR-LA i donar-li les gracies per contribuir que la nostra llengua sigui encara mes viva.
Si nosaltres, els Catalans no fem l’esforç de recolzar la nostra llengua llegint la premsa en Català, els llibres en Català, el teatre en Català, el cinema en Català, la Tv en Català…… QUI FARÀ LLAVORS L’ESFORÇ de FER-HO ????
Sempre que tingui la llibertat d’escollir entre un idioma qualsevol i el meu, evidentment escolliré el meu…que es el Català (i a mes a mes…. per decisió pròpia).
Uf! quanta teca per opinar. Si dic que tots teniu raó, quedo fatal, no?. A veure intento explicar-me en quatre ratlles (cosa difícil per a mí!).
a) JosepColet: tens més raó que un sant! Moltes vegades hem de fer l’esforç de situar-nos a l’època i l’espai a qué pertany lóbra. Però……. tot i això ens ha de fer vibrar, emocionar, sentir… Si una obra no aconsegueix res de tot aiò: M….!
b) El teatre de vers i clàssic, pot ser pesadíssim, però si està ben “tractat”,, “versionat” .. i els actors s’ho valen, doncs OK. Encara que, i estic amb l’Imma, sempre preferiré una cosa més actual (bé, qüasi sempre). (a+b)
c) La Núria Espert, és molta Núria Espert, i amb això vull dir que alguna cosa de “divisme” si que té, eh Miquel?
d) Escoltant les declaracions de l’Espert i del propi director, sembla acertat el plantejament de l’obra. Evidenment podría i hauria de ser en català, ja que n’existeix una versió. Però, ai, amics meus, la pela és la pela, i la majoria de vegades és el que preval.
Amb tot, i amb una mica de por, però amb les ganes de sentir un text de Shakespeare (autor que ja no em fa por, gràcies a les múltiples lectures que hem fet d’ell al Club de Teatre) i veure, potser per darrera vegada en viu a l’Espert, m’arribaré al Lliure el proper dimarts per aplaudir a una gran senyora del teatre i sentir com les passions, sentiments i febleses humanes eran, són i seran part d’aquesta nostra humanitat.
Montse, dixit!
Montse
Jo crec que la Espert va tenir una època de “diva”, però ara crec que s’ha normalitzat força. Les declaracions que he pogut llegir de Miguel del Arco, apuntaven claríssimament per aquest camí…. sembla que la Núria a seguit fil per randa totes les indicacions del director d’aquesta producció d’una manera força humil.
Me’n alegro de que us animeu a trepitjar el Lliure de Gràcia. Estic segur que a tu t’agradarà. Ja ens diràs el que. Una abraçada
¡Esta sí que la vi en el Teatro Español en Madrid!. Además como se representó en la Sala pequeña y coincidió con el día de coloquio con Nuria Esper, con el Director y con el Productor, para mí fue un día “redondo”.
Yo tampoco soy de las que se siente “atrapada” por la poesía (aunque intento leer algo de vez en cuando), pero desde mi punto de vista esta representacíón de un texto “antiguo” de “varios actores” por una sola actriz me pareció cautivadora. Yo disfruté muchísimo tanto con la interpretación de Nuria Espert como con la puesta en escena. Quizás pudo influir que la sala era muy pequeña y estaba en la segunda fila, es decir, que casi le daba la mano a la Espert. Admiro que a sus años se aprenda los casi dos mil versos y los declame cambiando de registros con la facilidad con que lo hace.
Opino como Imma, que por la interpretación de ella merece la pena verla…. Y para mí, si pudiera, repertir. Los temas que aborda (más allá de los siglos que han pasado y de los dilemas que se plantean) son los temas propios de la condición humana. Y siempre dan que pensar…
Un abrazo
Varem anar precisament per el teu entusiasme que ens vas retransmetre al anar a veure la “Vilación de Lucrecia” a Madrid. En el seu dia ja ens vas explicar que va coincidir amb el dia de xerrada amb el públic desprès de la representació. A nosaltres ens agrada molt poder assistir a aquesta mena de Teatre fòrum que cada vegada es fa mes sovint, perquè a vegades et fa valorar molt mes tot l’esforç i et fa veure coses que ni t’havies adonat. Sempre es interessant.
En aquest cas l’Imma tenia moltes menys ganes que jo de anar a veure aquesta producció i ves per on, al sortir ella estava força contenta i jo al inrevés. De totes maneres crec que ha quedat prou clar que d’interpretació de la Nuria Espert la vaig trobar magnifica…. però el text no em va interessar massa.
Segurament va ser la meva predisposició a que m’agrades molt, el que va fer que em decebés una mica.
Bé, ja l’he vist!
Chapeau per la senyora Espert, pels seus matisos, per la seva memòria, per la seva energia…!
Però, crec que és un paper per una actriu més jove. Cosa difícil per altra banda, doncs s’ha de tenir molta experiència, molta tècnica i ser molt bona per fer aquest paper, tant punt va començar l’obra vaig pensar que , segurament, la Clara Segura podria fer-lo. Però no es tracta ara de qui, si no com.
M’explico: en Miguel del Arco ha adaptat, o millor sacrificat una part (també) important de l’obra a favor de l’Espert. No hagués tingut MOLTA més força visual, una actriu més jove, vestida diferent (no com una monja), tipus túnica, on el cos també tingués protagonisme, i sobretot descalça? Déu! no amb unes sabates, completament HORROROSES, de monja, d’iaia, com pot posar-se al llit amb les sabates posades?!
No us enfadeu, sé perfectament, que l’edat no perdona, que la senyora Espert podria interpretar en una cadira de rodes, però no és el mateix, un ha de saber quin són els seus límits, i això passa per saber els papers que POT o no POTinterpretar. Una cosa seria la lectura de l’obra i l’altra la interpretació, i francament…
PD. i que consti que jo en tinc unes iguals!
Tens part de raó… però no crec que l’edat en aquest cas sigui un impediment per que la tasca de la Nuria Espert sigui absolutament increïble. En la producció que hem vist, si et fixes al començar, la protagonista es una dona gran (ella mateixa), que esta a casa i a la truquen per telefon algú per sortir a petar la xerrada…. i ella diu que no pot per que te que assajar l’obra. En realitat el que vol “simular” es que amb la mateixa roba que esta a casa i amb les mateixes sabates (les seves)… intenta fer un assaig del que podria ser.
L’edat pot ser un impediment moltes vegades… però en aquest cas crec que l’imaginació dels espectadors pot suplir molt fàcilment la bellesa d’un cos perfecte i mes jove. No ens tirem pedres a nosaltres mateixos…. que ja tenim una edat !!!
Si, ben apuntat aquesta picada d’ull de les quatre frases en català i el fet d’estar a casa…
És tota una solució . Però què vols que et digui, per aquesta regla de tres, també podria fer de Julieta, Ofèlia…
Bé, més que un comentari és una sensació que vaig tenir el dia de l’obra.
No per tenir una edat, nosaltres, s’ha de justificar que d’altres facin o actuïin com si en tinguessin una altra. No sé si m’explico.
Que tens raó dona !!!!
De Julieta no m’ho vull imaginar….jajajaja. T’expliques molt be.
Per cert, varem anar a veure un altre cop “El Comte Arnau”… i la meva valoració tal i i com estava previst ha pujat fins a 4 estrelles… i es que un cop preparada i llegida la poesia, l’espectacle es veu d’un altre manera molt diferent. Ara fins i tot em va agradar molt i varem gaudir els dos.
Això és el que hauríem de fer tothom “prepara-nos” l’obra abans d’anar-la a veure, en gaudiriem molt més i en treuríem més suc. També és veritat que gràcies a vosaltres, bones persones que feu els blogs, ens hi ajudeu. Gràcies per la vostra feina i paciència amb els que no en sabem tant, de veritat!
Montse.
Gracies a vosaltres per visitar-nos aquí a casa nostre ….. a “Voltar i voltar”.
Una abraçada