Gira el món i torna al Born….. quant l’Imma i jo érem encara nuvis… i d’això fins ara ha plogut molt en els 40 anys que han passat…. ens varem abonar al Palau de la Musica als concerts de L’orquestra ciutat de Barcelona, quant el dirigia encara Antoni Ros-Marbà. Varem estar diverses temporades anant els diumenges al mati, fins que van aparèixer els nostres nanos i la nostra vida va buscar altres camins. Hem anat desprès força sovint a concerts, participatius o no… però esporàdicament, quant els preus prohibitius del Palau de la Musica ens ho permetien, però no d’una manera sistemàtica a tota una serie de concerts.
……
Aquesta temporada ens hem tornat a abonar, ara als 13 concerts del PALAU 100 o PALAU SENT, com anuncia el programa de ma, fent un joc de paraules. Ens retrobem doncs amb el nostre estimat Palau…… i estem contents, molt contents.
El dilluns passat 10/10/2011, varem assistir doncs al primer concert de la temporada, aquesta vegada amb una orquestra que no coneixíem i que ens va meravellar…”City of Birmingham Symphony Orchestra” i a mes a mes dirigida per el seu director titular en la actualitat, en ANDRIS NELSONS, considerat un dels joves directors mes destacats del panorama internacional, tant en el terreny operístic com de concert…. i ens ho va demostrar.
——————
El director d’orquestra letó Andris Nelsons, va néixer el 18 de novembre de 1978. La seva manera de dirigir l’orquestra ens va encantar, ja que ho fa amb absoluta passió i et deixa bocabadat tan sols veient com es mou i com te controlat en tot moment cada membre de l’orquestra. Ens va agradar molt i desitjaríem veure’l dirigint l’OBC.
Un hora abans del concert i a la sala de cambra del mateix Palau, varem assistir a la conferència “Parlem de Música”, aquesta vegada sobre el compositor Txaikovski i desenvolupada per en Josep María Guix, que ens va donar una visió del compositor amb la que no estic gens d’acord.
El programa d’aquest primer concert de la temporada va ser el següent:
Beethoven: Leonore núm. 3 (obertura) (****)
Aquesta obertura pertany a l’òpera FIDELIO, i Beethoven en 10 anys va re-escriure fins a 3 versions d’aquesta meravellosa música que normalment també s’interpreta com si fos una peça de concert per ella sola. L’orquestra va estar magnifica i ens varem començar a adonar de la vàlua de l’orquestra que per primer cop visitava el Palau. La nostra valoració per aquest concert arriba a 4 estrelles.
Dvorák: Concert per a violí i orquestra en La menor, op. 53 (***)
composta per Antonín Dvorák en 1879. El concert va ser estrenat el 1883 per Frantisek Ondricek a Praga. L’estructura del concert és la clàssica de tres moviments ràpid-lent-ràpid.
Allegro ma non troppo
Adagio ma non troppo
Finale: Allegro giocoso ma non troppo
El solista va estar en Christian Tetzlaff, que acostuma a estar convidat entre les millors orquestres i directors del món. Ens va agradar molt el solista, però la peça en el seu conjunt la valorem en 3 estrelles.
Txaikovski: Simfonia núm. 4 en Fa menor, op.36 (*****)
va ser composta entre 1877 i 1878. Està estructurada en els tradicionals quatre moviments. La inicial reacció de la crítica envers la simfonia va ser desfavorable. Malgrat aquestes inicials reaccions negatives, la simfonia ha esdevingut una peça bàsica del repertori orquestral, i roman com una de les simfonies més interpretades de les darreries del Segle XIX.
En aquest cas l’orquestra ens va emocionar molt i el director Andris Nelsons va saber portar-nos a un clímax que poques vegades hem viscut. Un final de concert per recordar per molt de temps. La nostra valoració puja a 5 estrelles. Tinc que confessar però que Piotr Ilitx Txaikovski es un dels meus compositors de capçalera.
—————————
Ens va sobtar una conversa que varem escoltar al passar per les taquilles, on un jove preguntava per les entrades amb descompte que altres anys s’oferien un hora abans de començar i que arribàvem a un 50%…. resposta de la taquillera : aquest any NO hauran descomptes.
El Palau de la Musica estava PLE de gom a gom, i no cabia una agulla…totes les butaques ocupades. Varem pensar llavors en l’Auditori on si s’ha notat una davallada important d’assistència. Veurem com anirà tot plegat.
No he sabut trobar aquestes obres interpretades per la City of Birmingham Symphony Orchestra, però per tal de que gaudiu de la mateixa us deixo un video per si us be de gust escoltar-la i a mes a mes dirigida per en Andris Nelsons (simfonia del nou mon de Dvorák)
El que no canvia es el tracte amb les “autoritats”, ni amb la crisis de la que tothom parla…. per sortir del Palau un cop acabat el concert, varem trigar mes de 10 minuts degut al col·lapse que es va formar per que va ser tallada la sortida per el restaurant que normalment esta oberta. Des-de les escales amb les parets de vidre veiem com podien entrar a la zona de bar …les “autoritats” i els rebien com a mínim amb una copa de cava… a la resta de public que havíem pagat l’entrada, NO teníem dret a celebrar l’inauguració de la temporada PALAU100… evidentment les retallades en aquest cas son sempre per els mateixos….. menys presupost…. menys cava……i clar nosaltres ens varem trobar al carrer sense cava. Una vergonya !!!
Nota que ha aparegut avui dia 12/10/2011 al diari ARA, pagina 2…i que transcric literalment :
COTXES AL PALAU . El primer concert del Palau Cent va comptar dilluns amb la flor i nata de les institucions catalanes (Artur Mas, Ferran Mascarell i companya). Tots els cotxes oficials feien cua a la porta del Palau de la Música…. Fins que va aparèixer un camió de les escombreries que va obligar els Audis d’alta cilindrada amb els vidres tintats a marxar. Ni els Mossos d’Esquadra no el van aturar. Les deixalles, primer.
————————————————————————————————-
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 100 € a 14 €
( preu pagat 14,25 € – abonament 25% descompte)
———————————————————————————————–
Avui com la meva signatura “cargolaire” aquesta vegada us deixo un instrument musical africà, de la meva col.lecció.
La orquestra i el director son de cuidadu 🙂 i segur que amb Txaikovski va ser fantastic. El que no se es que nasos els ha agafat a tots amb el concert per violi de Dvorak, que es un rollo patatero i el tocan per tot arreu. Quan va estar aqui Hilary Hahn, també el va triar i ens vam quedar sense sentir-le en quelcom mes maco, per un cop que ve. I aquest Tetzlaff es també un violinista de nasos. ¿No va fer un bis?
Jo no coneixia ni l’orquestra ni el director i la veritat es que varem quedar força sorpresos, ja que ens van agradar molt. El violinista Christian Tetzlaff, certament de “nassos” però el concert de Dvorak no em va entusiasmar. Efectivament va fer un bis, però no tinc “ni flowers” de la peça que era….. ja tinc força feina amb les teves “endevinalles blocaires” com per intentar també esbrinar que va interpretar en el bis aquell bon home !!!
La veritat es que cada vegada estem mes contents de haver-nos abonat a aquests concerts ja que penso que gaudirem de nits memorables.
Totalment d’acord amb la teva crònica, sobretot el concert de Txaikovski que en va posar ” la gallina de piel”.
Un plaer també tornar a trobar-nos. El diumenge al mati seguirem a L’Auditori i el proper dilluns al Palau. Quins dies musicals tant fantastics ens esperen!
Ens va fer molta il.lusió trobar-vos el el Palau de la Musica i a mes a mes de veïns a tocar per tota la temporada amb l’abonament !!!! …quina casualitat.
Per nosaltres Txaikovski, representa molt, perquè en part es el culpable de que ens interesséssim per la musica clàssica… i es que el primer concert al que varem assistir va ser el Concert nº 1 per piano i orquestra de Txaikovski…. i ens va impactar tant, que va ser la causa de que ens abonessim al Palau ara fa uns 40 anys.
Per nosaltres també es un plaer trobar-vos en els concerts…. i si ho pensem en tan sols 8 dies ens haurem vist 3 cops….. i el diumenge toca OUE…. oue…oue !!!!
Cuando vaya por Barcelona, me encantaría asistir a un concierto en el Palau… aunque sólo sea por conocer la sala de conciertos en “vivo y en directo”.
Este año aún no he podido ir al Auditorio en Madrid. Tendré que esperar a enero.
Eso de las autoridades también lo sufrimos con cierta frecuencia en el Auditorio Nacional, sobre todo en los conciertos a los que asiste la Reina. Tanto el entrar como el salir se convierte en un suplicio… algo así como los controles del aeropuerto… ¡Y sin cava, por supuesto!
Un abrazo
Et trobàvem mooooollllllltttttt a faltar. Lo dels concerts quan vulguis, ja ho saps que per part nostre serà un plaer, i si fos possible un al Palau de la Musica amb el carisma tan espectacular que te la sala, i un altre al Auditori que imagino que serà mes o menys com el de Madrid, però aixi podràs opinar i comparar.
Un petó.
Aquesta temporada ens hem tornat a abonar, ara als 13 concerts del PALAU 100 o PALAU SENT, com anuncia el programa de ma, fent un joc de paraules. Ens retrobem doncs amb el nostre estimat Palau…… i estem contents, molt contents.
La orquestra i el director son de cuidadu 🙂 i segur que amb Txaikovski va ser fantastic. El que no se es que nasos els ha agafat a tots amb el concert per violi de Dvorak, que es un rollo patatero i el tocan per tot arreu. Quan va estar aqui Hilary Hahn, també el va triar i ens vam quedar sense sentir-le en quelcom mes maco, per un cop que ve. I aquest Tetzlaff es també un violinista de nasos. ¿No va fer un bis?
Jo no coneixia ni l’orquestra ni el director i la veritat es que varem quedar força sorpresos, ja que ens van agradar molt. El violinista Christian Tetzlaff, certament de “nassos” però el concert de Dvorak no em va entusiasmar. Efectivament va fer un bis, però no tinc “ni flowers” de la peça que era….. ja tinc força feina amb les teves “endevinalles blocaires” com per intentar també esbrinar que va interpretar en el bis aquell bon home !!!
La veritat es que cada vegada estem mes contents de haver-nos abonat a aquests concerts ja que penso que gaudirem de nits memorables.
Totalment d’acord amb la teva crònica, sobretot el concert de Txaikovski que en va posar ” la gallina de piel”.
Un plaer també tornar a trobar-nos. El diumenge al mati seguirem a L’Auditori i el proper dilluns al Palau. Quins dies musicals tant fantastics ens esperen!
Ens va fer molta il.lusió trobar-vos el el Palau de la Musica i a mes a mes de veïns a tocar per tota la temporada amb l’abonament !!!! …quina casualitat.
Per nosaltres Txaikovski, representa molt, perquè en part es el culpable de que ens interesséssim per la musica clàssica… i es que el primer concert al que varem assistir va ser el Concert nº 1 per piano i orquestra de Txaikovski…. i ens va impactar tant, que va ser la causa de que ens abonessim al Palau ara fa uns 40 anys.
Per nosaltres també es un plaer trobar-vos en els concerts…. i si ho pensem en tan sols 8 dies ens haurem vist 3 cops….. i el diumenge toca OUE…. oue…oue !!!!
Cuando vaya por Barcelona, me encantaría asistir a un concierto en el Palau… aunque sólo sea por conocer la sala de conciertos en “vivo y en directo”.
Este año aún no he podido ir al Auditorio en Madrid. Tendré que esperar a enero.
Eso de las autoridades también lo sufrimos con cierta frecuencia en el Auditorio Nacional, sobre todo en los conciertos a los que asiste la Reina. Tanto el entrar como el salir se convierte en un suplicio… algo así como los controles del aeropuerto… ¡Y sin cava, por supuesto!
Un abrazo
Et trobàvem mooooollllllltttttt a faltar. Lo dels concerts quan vulguis, ja ho saps que per part nostre serà un plaer, i si fos possible un al Palau de la Musica amb el carisma tan espectacular que te la sala, i un altre al Auditori que imagino que serà mes o menys com el de Madrid, però aixi podràs opinar i comparar.
Un petó.