– Teatre – LA COSTA DE LA UTOPIA (*****) – Teatre Lliure Montjuïc

El dissabte passat (8/10/2011), va ser un dia molt especial per nosaltres i es que gairebé varem “viure” dins del Teatre LLiure, ja que desprès de dinar molt aviat ja estàvem dins del Palau de l’Agricultura a dos quarts de quatre de la tarda, per tal d’assistir a un espectacle únic e irrepetible…. LA COSTA DE LA UTOPIA (*****), i sortíem del recinte mes de las 2 de la matinada del diumenge…. es a dir mes de 10 hores de TEATRE amb majúscules….. i en llengua RUSSA !!!

En realitat es una trilogia, que es podia haver vist per separat dimecres, dijous i divendres (una cada dia)… i el dissabte les representaven las tres seguides, i per una sola vegada a Barcelona. Nosaltres sortíem del Teatre LLiure gairebé esgotats, però no em puc imaginar com deurien estar els 110 components de la companya de TEATRE RUS ACADÈMIC DE LA JOVENTUT de Moscou… ells deurien necessitar reanimació !!!

La sala de butaques absolutament PLE, no es va buidar en cap moment i va continuar ple desprès de les diferents pauses al llarg de la tarda /nit.

Aquesta representació ha estat un esforç econòmic dels dos estats (Espanya i Rússia), en ocasió de celebrar aquest 2011 “l’Any Dual Espanya-Rússia” …i es que ja han passat més de tres dècades del restabliment de les relacions diplomàtiques plenes amb la U.R.S.S, i es representa per tal de establir lligams culturals entre els dos estats. La setmana anterior havien actuat en el ” Centro Dramático Nacional” de Madrid…. i aquesta setmana aquí a casa nostre, en el Teatre LLiure, amb la col.laboració del Ministeri de Cultura de la Federació Russa.

L’argument de la COSTA DE LA UTOPIA repassa 35 anys de la història russa i d’Europa entre 1833 i 1868, amb un del millors textos de TOM STOPPARD, des del prisma de figures com Belinski, Bakunin, Turgénev o Herzen, on no hi falten amors i desamors, tragèdies i drames de la vida íntima dels personatges.

Viatge  (durada 3 hores)

Entre 1833 i 1844, per la finca patrimonial dels Bakunin, Pryamukhino, passen els joves Stankevitx, Belinski i Turgénev, apassionats per la filosofia alemanya de l’idealisme. El jove Mikhail Bakunin té moltes idees revolucionàries que el faran trencar amb el seu pare i anar a Moscou, on coneixerà Alexander Herzen, Sazonov, Ogarev, Ketstxer, Txaadaev y Polevoi, preocupats pels assumptes socials i polítics. 

Naufragi (durada 2 hores i 30 minuts)

Som entre el març de 1846 i la tardor de 1852. Herzen té permís per sortir de Rússia i anar a París a tractar el seu fill sord. Per casa seva passen Belinski, Bakunin, Turgénev, Sazonov… Les converses sobre filosofia alemanya els provoquen fortes reflexions sobre el destí de la societat i de Rússia. Bakunin, Turgénev i Herzen seran testimonis de la Revolució Francesa però el triomf de la burgesia els provocarà diversos punts de vista mentre la tragèdia amenaça Herzen.

Salvament (durada 3 hores)

Som a Europa entre el febrer del 1853 i l’agost del 1868. Herzen viu amb els seus tres fills a Londres, on reuneix refugiats polítics i revolucionaris europeus de diverses ètnies i tendències polítiques. Per vanitat i covardia es nega reconèixer errors i a acceptar la derrota, i comença a desenvolupar una premsa lliure a l’estranger per “despertar els intel·lectuals i formar els joves”. Ogarev el va a veure i junts publiquen la revista La Campana, un factor clau per a l’abolició de la servitud russa. Quan Alexandre II arriba al poder, Bakunin fuig també a Londres, però les seves idees ja no coincidiran amb les dels seus companys.

Un cop vist l’espectacle crec sincerament que sense el recolzament econòmic dels dos estats, hauria estat impossible moure a 110 persones des de Rússia (entre actors i tècnics), i absolutament tot el muntatge, entarimat inclòs, mobles, un enorme i fantàstic vestuari, escenografia i tot el que no es veu, però que segurament comportarà tot plegat… com per exemple els traductors per poder entendre’s amb els treballadors del Teatre Lliure.

Hi vist molt TEATRE, però poc amb la perfecció en el que treballen aquesta gent…. tot milimétricament pensat, desenvolupat, treballat i representat a la perfecció, que fa que les hores de la representació passin sense gairebé adonar-te, amb la dificultat afegida que els espectadors tenen que llegir tota la representació en un sobretitulat, que al principi semblava massa petit, però que era mes que suficient, almenys des de la fila 8 on estàvem asseguts l’Imma i jo.

Els canvis d’escena, acompanyats moltes vegades amb musica en directe i un futimen de gent que mig ballant, mig actuant, recollien i replantejaven la escenografia de cada escena d’una manera simpàtica i cada vegada diferent, com si el propi canvi d’escenografia fos un espectacle afegit al principal.

Una menció especial es per la combinació de colors a cada escena, ja que el vestuari es diferent en cada moment…no passen 10 minuts que la combinació de colors no varii, però es que a mes a mes, tots els que estan al escenari en cada moment  (menys a l’escena final), porten la mateixa gama de blaus…o de vermells o de verds..o de blancs.   Encara que no s’entengues res del diàleg, l’espectacle visual es absolutament meravellós.

No puc parlar de dicció, ja que no enteníem ni un borrall, però l’interpretació dels actors que representaven els papers principals, eren per treure’s el barret….. jo diria fins i tot que era un treball “coral” on tots feien de tot, i que cada paper per petit que fos estava interpretat a la perfecció Al final,despres de mes de 10 hores el públic, dret, durant forces minuts va ovacionar aquesta gent, que semblava fins i tot que no volien marxar…ni els actors ni el public que insistia amb els seus aplaudiments.

Una nit memorable que no oblidarem en tota la nostra vida.

direcció ALEKSEI BORODIN

traducció de l’anglès al rus Arkadi i Serguei Ostrovski

escenografia Stanislav Benedíktov


– Teatre Lliure de Montjuïc  – Preus 27 € cada obra – Pack de 3 obres 57 € per persona

 ( preu pagat 45 € – abonament)

3 thoughts on “– Teatre – LA COSTA DE LA UTOPIA (*****) – Teatre Lliure Montjuïc

  1. pere

    Però es que per mi LA COSTA… es l’obra mestra de Stopard¡. Quan la van fer al Lincoln Center de NYC, vaig “tentar” a la dona per anar-hi. Les fotografies eren ESPLÈNDIDES. Ah, i tot en empresa SEMI-privada¡¡¡

    Respon

Leave a Reply to pere Cancel reply