No anem gaire al cinema i normalment seleccionem molt les pel·lícules que veiem i ves per on vam escollir aquesta per una recomanació de 5 estrelles en el Time Out i perquè l’avalava la Palma d’Or en el Festival de Canes. No havíem llegit res mes i dimecres ens vam decidir a anar-hi.
Sorpresa total al moment de començar , que hem vingut a veure ?
-
Es mística ??
-
Es un cant espiritual ??
-
Es un documental ??
-
Ens explica l’origen del univers ???
-
Ens parla de las relacions pares-fills ???
-
Ens parla de dominants i dominats ??
-
Ens parla de fe ??
De fet la pel.licula s’inicia amb una cita del llibre de Job i de cop la pantalla s’omple d’una taca nebulosa de color taronja que vol representar l’inici de la vida o del univers ??
La historia comença amb el anunci de la mort del fill mitjà de la parella O’Brien i com el fill gran, Sean Penn recorda ja adult, la seva relació amb els seus pares i els seus germans.
Tot just quan comencem a conèixer als membres de la família la pel.licula es transforma en un documental al estil de Nacional Geogràfic i estem una molt bona estona , mes de vint minuts, amb imatges espectaculars arropada per una música magnifica on veiem volcans, cascades, muntanyes, erupcions, boscos, el mon submarí, dinosaures ….
Hi han moments bellíssims amb una fotografia immillorable però que ens manté desconcertats…. on ha quedat la família O’Brien ??
I recomença la historia amb escenes de la vida dels tres germans, des.de el moment de neixer fins al moment en que per motius laborals del pare han d’abandonar la llar en la que han viscut la seva infància. A estones s’intercalen imatges del germà gran que enmig de gratacels recorda la seva infantessa.
Hi ha gent que abandona el cinema durant la projecció, fins i tot una persona devant nostre ho fa tot just cinc minuts abans del caòtic e imprevisible final. Desprès hem llegit que hi han cinemes que es comprometen a tornar els diners de les entrades si no aconsegueixes superar la primera mitja hora de metratge.
Sortim del cinema amb una sensació ben estranya, no podem dir si ens ha agradat perquè globalment NO, però també podem dir que SI ens ha agradat i que es una pel.licula diferent, amb una fotografia i música meravellosa, unes interpretacions, sobre tot els nens , molt convincents però amb un missatge que no ens acaba d’arribar i un munt de preguntes sense resposta.
Creiem que es una pel.licula que s’ha de veure, que val la pena veure.
Títol original : The tree of life
Guio i Direcció : Terrence Malick
Intèrprets : Brad Pitt, Sean Penn, Jessica Chastain, Fiona Shaw, Kari Matchett, Joanna Going
Fotografia : Emmanuel Lubezki
Música : Alexandre Desplat
– Cinemes Bosque – Preu per persona 8€ ( preu pagat 6,5 € – dia espectador)
TOT el que fa referència a l’història de la família m’agrada. I una mica del que tu en dius National Geografic també. Ara bé, arriba un moment que quedes TIP d’arbres, rius, erupcions volcàniques , i cites bíbliques. A més l’escena dels animals -JURASIC PARC?-, a que treu cap?. MALICK va agradar-me molt a MALAS TIERRAS, no tant a DIAS DEL CIELO, LA DELGADA LINEA ROJA em va cansar, però aquí….Hi vaig anar un dia sol -la dona va renunciar-hi totalment-, era un dia que hi havia una oferta a 2 euros. “Del mal el menos¡”.
Es una pel.licula que des-de bon començament ens va deixar astorats amb la sensació de que tan escollir i t’has equivocat de cinema i de pel.licula. Fins i tot et diré que en varius moments dels 20 minuts de “documental” li vaig proposar al Miquel abandonar la sala, perquè ell, a mes, no es trobava gaire fi. Peró també es cert que ens va atrapar, la historia de la família i el no saber a on anava a parar Malick amb la seva proposta.
Un altre pregunta que ens fem, que vol dir la escena del dinosaure que posa la pota damunt la cara del petit (o ferit) estes a terra ?? es també un símbol de dominació ?? de que a la natura impera la llei del mes fort com a la vida diem racional ???
Continuo pensant malgrat tot que estic contenta d’haver-la vist.
Ja estava quasi decidit, i ara ja definitiu: Paso. (i no em diguis que no et faig cas perquè ho has explicat molt bé i no tinc ganes de anar al cine per sortir maleint)
Aquí si que no podem dir que hi vagis, crec que es una llàstima que te la perdis ni que sigui per poder maleir a gust o contrastar opinions. Peró 140 minuts son massa perquè ens maleeixis a nosaltres per haver-te convençut…..
Em maleiría a mí, mai a vosaltres, perque el ruc es l’únic animal…. bé; no es l’únic, pero estic escaldat d’aquestes histories.
Aquest post l’ha fet l’Imma … i per tant jo en aquest apunt soc simplement un comentarista mes. També estic content de haver-la vist, però em dona la sensació que m’hi perdut moltes coses que volia explicar el director i jo no les he enxampat.
A vegades m’agradaria (com en aquest cas), que al final de la pel.licula s’obris un debat entre els espectadors en una especie de cine-forum, per contrastar opinions. A Barcelona es fan encara però malauradament pocs i no massa publicitats.
Jo quan era jove ( i llavors era un cinèfil dels que era capaç en una tarda de veure 3 pel.licules), a vegades organitzava a l’empresa on encara treballo cine-forums amb els companys…. però clar estic parlant de altres èpoques quant la “meva” empresa era mes humana i els treballadors participaven d’activitats subvencionades per la mateixa empresa….. fins i tot teníem una llotja al Liceu, a la nostra disposició i podíem anar gratis un munt de vegades. També era un altre època políticament “incorrecte” ja que per fer els mencionats cine-forums teníem que demanar permís a les autoritats pertinents… tenia que ser en castellà evidentment, no es podia parlar de política i mes d’un cop venien inspectors a comprovar-ho.
En el Teatre a Barcelona, cada vegada es fan al final de la representació xarrades en les que participen els actors, autors i directors…on poden participar els espectadors… i creieu-me es una autentic plaer assistir-hi.
Al Forum Verges: Pues yo creo que el director lo que pretendía… I surt un altre: Lo que pretendía era hacer una película.
No sé si sortiría bé la cosa, pero… doble durada, crec que ja sería físicament imposible que anesiu a tot el que aneu 8)
Doncs…. Intentem anar a les trobades amb l’autor quan es posible o a les xarrades al final de les representacions teatrals… I en els concerts en els que fan conferencia previa alla estem… Avui per exemple. Fisicament, si t’agrada ….ES POT.