Actualització 10/02/2012 – Tornem per segon cop a veure aquest espectacle a Barcelona, i encara el trobem millor (si es que es pot millorar). Fa pocs dies va saltar la noticia que l’actor/cantant Gerónimo Rauch que interpreta el paper de JEAN VALJEAN, ha estat contractat per debutar en el mateix paper en el nou càsting de LONDRES. No ens estranya pas; en aquesta producció espanyola ha estat el gran protagonista. Ens alegrem molt per ell….. s’ho mereix.
———————————————————————————————————
El divendres 30 de Setembre 2011, varem assistir a l’estrena a Barcelona del ja mític i per nosaltres molt estimat Musical “LOS MISERABLES“. Com diu en la portada del programa de ma… i en català….
….. EL SOMNI S’HA FET REALITAT
Efectivament per fi ha arribat a Barcelona i el nostre somni de poder-la veure a la nostra ciutat s’ha fet realitat; ens hauria agradat que per l’ocasió s’hagués fet l’esforç de portar a Catalunya aquest grandiós musical en la nostra llengua, el Català, però també entenem que ens aquests moments de crisis econòmica es un sobrecost que segurament ni la gran productora STAGE es pot permetre. Quedi constància però del que hauria sigut el nostre desig.
Sigui per el que sigui, la realitat es que el Teatre a Catalunya es fa cada vegada mes en Castellà i poc a poc perdem cada cop mes l’oportunitat de veure els espectacles en la nostra llengua, cosa que fa pocs anys no passava. Especialment els Musicals, genere que a mi particularment m’apassiona, ja donem per descomptat que seran la majoria en la llengua mes rentable….. en Castellà. Normalització ???
Aquesta nova producció nosaltres ja la varem veure a Madrid, en un viatge fet expressament per veure l’espectacle el 5 de març d’aquest mateix any, al teatre Lope de Vega… de la que ja vaig escriure en el seu moment la respectiva CRÒNICA, que podeu veure-la si clickeu AQUI.
La producció que ara ha arribat a Barcelona es la mateixa que la que varem veure a Madrid, amb la mateixa escenografia, cosa que desaprofita les grans possibilitats que te el enorme escenari del BARCELONA TEATRE MUSICAL, ja que l’escenari de Madrid era molt mes petit… i aquí únicament ocupa una petita part central del escenari.
Encara que es la mateixa producció, jo crec que a Barcelona ha guanyat molt en tots els aspectes, i suposo que es degut al rodatge que tots el seus participants han fet durant molts mesos a Madrid. L’espectacle, tot ell, encara està mes rodó i no te res a envejar als grans Musicals que es poden veure a Londres o New York. Amb tota seguretat, molts dels amants dels Musicals que ja coneixen quasi de memòria aquest meravellós Musical, perquè porta mes de 25 anys representant-se a tot el mon….. trobaran que cantada en Castellà …no es el mateix, perquè estem tots plegats acostumats a escoltar-la en la seva versió original en angles…. i costa acostumar-se a escoltar les cançons en un altre llengua; això passaria com si ara les cançons del Beatles es cantessin en versió castellana o catalana…. mai seria el mateix.
Però… sincerament si per un moment et pots oblidar d’això i fas un esforç per treure’t del cap aquests prejudicis…. aquesta versió en Castellà es magnifica i els actors/cantants molt dignes, jo diria que gairebé quasi tots.
Continuo pensant que aquesta producció te alguns punts febles si el comparem amb la versió que varem veure a Londres al desembre de 2010 i que podeu llegir AQUI.
Dèiem quant varem assistir a Madrid a veure aquesta mateixa versió del Musical, que consideràvem que tenia alguns punts febles i encara ho continuo pensant….
…tinc que donar com a punts febles, il·luminació que per mi no esta gens aconseguida i tampoc em va acabar d’agradar la Escenografia, que encara que molt semblant a la que varem veure a Londres, li manquen cosas tan importants com a profunditat d’escenari i a vegades els actors i cantants es veuen en la necessitat de apilar-se uns a sobre del altres. En aquesta versió per intentar solucionar aquest problema de poca profunditat s’utilitza unes projeccions de cinema al fons del escenari que son massa fosques (diuen que estan bassades en pintures de Victor Hugo), que a mi no em van agradar gens ni mica. Li falta l’espectacularitat del muntatge giratori en l’escena de la batalla, per exemple…. encara que el suïcidi d’en Javert està relativament ben aconseguit amb una projecció d’aigua al fons, que dona ,ara si, una profunditat a la simulació de que s’esta enfonsant a les Aigües.
Respecte a les veus, tinc que felicitar especialment als dos grans protagonistes … el del ex presidiari 23623 JEAN VALJEAN (l’ Argenti Gerónimo Rauch) …. que ha guanyat molt des de l’ultim cop que el varem veure a Madrid i ara està realment extraordinari,….. aixi com també el paper de JAVERT (el Barceloní Ignasi Vidal), els dos amb unes grans veus.
Una agradable sorpresa va ser veure la millora considerable de la veu de la Sevillana Virginia Carmona que interpreta FANTINE, i que a Madrid no em va acabar d’agradar…. ara ha millorat força, per lo que la felicito.
La resta de papers principals també amb unes veus força dignes, ens van agradar i molt…. la de THENARDIER ( el Madrileny Enrique R. del Portal), MARIUS (l’Argenti Guido Batzaretti), EPONINE (la també catalana Lydia Fairen), MME THENADIER (Eva Diago), ENJOLRAS (Daniel Diges, d’Alcalá de Henares) i COSETTE (la madrilenya Talia del Val).
Us ho recomano de debò… no us la deixeu perdre sota cap concepte. Potser nosaltres som un pel exagerats amb aquest Musical, ja que en 9 mesos l’hem vist 3 cops a tres ciutats diferents, tenim tots el vídeos que s’han editat i totes les versions editades en CDs… però es que creiem que es el Musical per excel·lència, l’únic que de principi a la fi es cantat, sense diàlegs parlats… i te una música extraordinària de CLAUDE-MICHEL SCHÖNBERG que ja ha passat a l’historia com un dels millors musicals de totes les èpoques.
Presentació a Barcelona en el TNC del Musical
Tràiler del espectacle
El preu pot considerar-se CAR a primera vista, però teniu que comptar que la musica es en directe amb orquestra situada al fossar, i moltíssimes persones actuant i cantant al escenari. Es pot considerar gairebé amb el mateix cost que una òpera o possiblement mes encara. Els preus a LONDRES per posar un exemple tripliquen els d’aquí. Es una gran oportunitat que teniu al costat de casa i a un preu raonable. Us animo a anar-hi i ja em direu el que.
– Barcelona Teatre Musical – Preu per persona de 110 a 20 Euros ( preu pagat 60 Euros – sense descompte)
………
NO HE VIST aquesta versió, fins a novembre no toca-, per tan no puc opinir. Vaig ser a la roda de premsa-presentació i en preguntar sobre la mort de JAVERT, per mi una de les millors troballes en molt de temps en un musical, van dir-me que aquesta “es millor”(????), ara be, no estic d’acord amb dues coses del que dius:
1r. “te una música extraordinaria”. Doncs ben mirat són 5 temes que estan be -per omplir 3 hores de funció- que es repeteixen amb diferents lletres, cantades per diferents personatges. Es a dir poca cosa.
2n. Pel Servicaixa en cap de setmana surten les entrades per 64,69 euros. L’he vist 2 cops amb entrades de TKTS per 43 lliures. I com be dius, a Londres és diferent. Però com et dic, esperarem a novembre per judicar totalment.
PD.- Agafeu entrades per UN FRAGIL EQUILIBRI(20-10 A 27-11) al LLIURE. Em va agradar molt, i un cop “rodada” encara pot millorar.
Bona nit Pere
Jo crec que t’agradarà…. però possiblement seràs de les persones que acostumat a escoltar-la centenars de vegades en angles, et serà difícil “aprovar” la versió en Castellà… i ho entendré.
La mort de JAVERT en aquesta versió està ben aconseguida, però en cap cas millor que la de Londres.
Es veritat que la musica de “Les MIZ” es repetitiva, perquè atrapi al espectador, poder tens raó que massa i tot, però no em puc creure que a tu no t’agradi …. quantes vegades l’has vist la teva vida ? quantes les has escoltat ?
Les entrades que jo vaig comprar valen exactament 59,90 (10 euros mes barates entre setmana), però això si, si les treus a traves d’Internet per Servicaixa et costen 64,69 (la diferencia es la comissió per la gestió)…. totalment vergonyós….. però espera que aquí no acaba tot, si les vols treure per Entrades.com la broma et costarà encara mes, exactament 67,60 euros.
Tens tota la raó en que no existeix tanta diferencia amb els preus amb Londres. Aquí a Barcelona les mes cares “platea preferente” costen 69,90 el cap de setmana (a banda de les” butacas ORO” que es simplement una enganyifa, perquè et donen cava i et donen un passeig per no se on…. quelcom semblant amb el Cirque del Soleil, per posar-te un exemple.
A Londres acabo de mirar al Queens Theatre i les mes cares costen 85 lliures al canvi 100 euros i les mes barates 10 lliures (uns 12 euros). El preu que dones tu es a TKTS i m’ho vas ensenyar tu precisament, però son entrades a meitat de preu per el mateix dia de la funció… si queden entrades. Quant vaig estar a Londres, molts Musicals relativament “nous” no vaig aconseguir anar a meitat de preu.
A Barcelona també existeix aquest descomptes per casi tots els teatres, el mateix dia al 50% (si queden entrades), al Palau de la Virreina de la Rambles.
Gracies per la recomanació de UN FRÀGIL EQUILIBRI… ho tindrem en comptes, encara que el abonament ja el tenim exhaurit amb altres obres i aquesta ni havíem pensat. Si tu la recomanes serà qüestió de plantejar-s’ho en serio.
Una abraçada
L’he vist 5 cops. O sia, que si. Tot i ser repetitives(“) he escoltat les cançons molts cops.
Parlant de partitures. Dijous vaig veure SOUTH PACIFIC al Barbican. Es una altra història. 16 caçons de Rodgers & Hammerstein que TOTES són obres d’art. Orquestra amb 20 músics SENSE cap maleit amplificador. En fi…allà si que EL SOMNI FET REALITAT.
(“)a més i això ha de ser obra de VICTOR HUGO, però no creus que al pobre VALJEAN li “donen per molt” els 2 canelobres robats?.
PD.- dissabte i avui al ROYAL ALBERT HALL, celebració dels 25 anys del PHANTOM. Orquestra amb 200 músics, actors originals i actuals, una passada. Hi haurà DVD com el de LES MIZ. o sia que estar a l’aguait. Entrades exhaurides en un dia. Vam fer tard¡¡
M’agradaria molt poder veure SOUTH PACIFIC, ja que únicament la conec d’escoltar-la i realment es una joia.
A veure si tenim sort i retransmeten encara que sigui en diferit als cinemes de Catalunya aquesta cel.lebració dels 25 anys de “El Fantasma de l’Opera”….. tal i com van fer amb LES MIZ.
Evidentment el DVD serà comprat d’Immediat que surti. Gracies per l’informació Pere.
Espero impaciente el próximo sábado, cuando por primera vez, la veré representada.
Ojalá me guste como a tí.
Salutacions.
Em sabria greu que el meu entusiasme amb aquest Musical, et fes esperar quelcom “inoblidable” i et decebes. Intenta anar a veu-rel sense poder tantes bones expectatives i llavors estic segur que t’agradarà.
Ja m’explicaràs
Doncs en sembla que jo no m’animaré, el fet de veure-la en espanyol em tira molt enrere, la veritat.
Com a curiositat, aquest tal Daniel Diges que fa el Enjolras va ser el representant d’España al festival de Eurovisión, a la darrera edició, i cantava una “inolvidable” canço titulada “Algo pequeñito”.
Gracies per la crónica, de totes maneres!
Doncs Teresa, crec que es una llàstima que et tanquis tan aviat a veure aquest espectacle. Tindràs temps per replantejar-te la teva assistència, perquè segurament estarà molts mesos a Barcelona.
Se que no es comparable a una òpera, que es la música a la que tu estas acostumada a escoltar i que els cantants no poden assolir sense micro i arribar a cantar com un tenor professional…. però es que això es tan sols un Musical…. i creu-me es de lo millor que he vist mai a Barcelona.
El comentari que fas de Daniel Diges, crec que no es just… es simplement un cantant que intenta viure de la seva professió i sincerament dins del Musical “Los Miserables” ho fa prou be (evidentment no es cantant d’òpera).
Un espectacle molt digne, creu-me….. però evidentment cada un de nosaltres te els seus gustos.
Una abraçada Teresa
El dia de la roda de premsa-presentació, van parlar la directora de Stage, el director anglès i el resident espanyol. A tots s’els van fer preguntes. A la taula també hi havia en Rauch(Valjean) , l’Ignasi Vidal(Javert) i l’esmentat DIGES. Unicament jo vaig fer preguntes a Rauch i Vidal. I el “pobre” Diges al final diu:”Soy pequeñito y hago d’Enjolràs, nadie me pregunta nada, pero estoy muy contento de hacer este papel”. Pobret, em va fer pena…
Ja veuràs… jo crec que ho fa força be.
Doncs, saps que pasa, Miquel, que jo no soc d’aquelles persones que pensen que “s’ha de provar tot”, per poder-ne opinar. No dubto que sigui dels musicals més dignes que ha pasat ultimament per Barcelona, pero amb això no en tinc prou per estar motivada. I no perque sempre escolti ópera (deu-me’n guard!), que escolto de tot. Pero ja a Spamalot se’m va fer rarissim sentir “las cagao, tas olvidao” (o similar), i això que els Monty Python son ben bé entre els deus del meu particular olimp. I respecte al comentari del Diges, només pretenía afegir la dada de la seva intervenció al show europeu, ben mediocre, sent generosos, però no puc, obviament, judicar com ho fa com a cantant de musical. Una abraçada!
Teresa !!!!
No ens coneixem gaire, però sols de llegir el teu Bloc…. que ara seran dos, se perfectament que tens criteri per escollir el que a tu t’agrada.
La meva “passió” a vegades fins i tot exagerada, em porta a recomanar el que a mi m’ha agradat molt i se perfectament que tothom te gustos diferents i que per tant molt possiblement la meva visió pot diferir i molt de la persona que em llegeix. No intento forçar a ningú a que assisteixi a veure el que a mi m’ha agradat… creu-me. Tan sols expresso el que sento, a vegades amb massa vehemència, però amb bona fe.
Sempre ho he dit… veiem molta cosa, però creu-me que també escollim ( i moltes vegades amb mesos d’anticipació) el que volem veure i per tant intentem seleccionar el que en principi creiem que ens interessarà.
Amb Spamalot, nosaltres ho varem passar be, varem riure…i ja està…. però es incomparable crec jo amb el ja clàssic “LES MIZ”.
Al comentari d’en Diges no li he donat cap valor, però creia que tenia que defensar la seva feina, ja que he vist l’espectacle dues vegades i crec que ho fa prou be. Cantar a Eurovisió també va estar a punt de fer-ho en Joan Manel Serrat amb la cançó LA LA LA… si ens posem a pensar.
Una abraçada i no t’enfadis amb mi.
Jo sóc un enamorat de Els Miserables però mai he tingut la sort de poder veure una representació en directe. Fins i tot com a sintonia del telèfon mòbil porto “Do you hear de people sing”.
Vull anar a veure aquest espectacle però nosaltres som quatre (els meus fills diuen que ells tampoc s’ho volen perdre). I és clar, si faig 4 plateas m’hi deixo mig sou. Els que heu vist aquest espectacle al BTM, què me’n podeu dir de les entrades més barates? Es veu i se sent bé? Valen la pena?
Gràcies per endavant.
Per cert, acabo de descobrir aquest bloc i ja me l’he guardat als “Favoritos”. M’ha encantat!
Benvingut Albert a “Voltar i Voltar”
Veig que som moltes persones que estem “malaltes” de “Els Miserables”. Jo cada cop que la escolta se’m posa la pell de gallina…es una mica inexplicable.
Evidentment si el so del teu telefon es un tema dels Miserables, entenc perfectament que els teus fills no es vulguin perdre aquest esdeveniment.
Jo alguna vegada al BTM hi anat a dalt de tot … i te molt bona visió…aixó si, estas força lluny del escenari, però el so es extraordinari arreu… i si convé us porteu binocles i tot arreglat. Nosaltres al Liceu estem abonats al 4art pis…força lluny de on es representa, però no ens perdem ni una òpera …i el mes important es que no arriba a la quarta part del preu que a Platea.
Si per tu es un esforç econòmic important …no t’ho pensis dues vegades, les mes barates son a 19,90 € tots els dies….o el següent preu 39,90, (però entre setmana 29,90)…. 10 € menys !!! Et recomano comprar-les a la mateixa guixeta del BTM amb molta antelació, per evitar les vergonyoses comissions que es cobren per Internet.
Ja m’explicaràs quan l’aneu a veure que us ha semblat.
Una abraçada
Moltes gràcies Miquel pels teus aclariments.
Justament avui diumenge, al suplement Time Out del diari Ara, hi ha la crítica de “Los miserables”, i no la deixen massa bé… De tota manera, suposo que hi acabarem anant. Si sempre fessim cas de les crítiques no aníriem enlloc, ja que qui no troba un all troba una ceba. Suposo que es tracta de veure els notres gustos amb quin crític coincideixen i seguir les seves recomanacions.
Salut!
Si efectivament Albert… jo també llegeixo el diari ARA i aquesta tarda he llegit la critica d’en Juan Carlos Olivares al Time Out… i evidentment en moltes de les coses que diu no estic gens d’acord.
A veure…jo soc un amant dels Musicals..i potser no soc la persona mes idònia per recomanar res d’aquest genere, ja que la meva visió segurament estarà molt influenciada per els meus gustos.
Jo crec que NO tens que fer mai cas de ningú… de cap critic oficial ni de cap crònica personal escrita en un bloc també personal; crec que tens que seguir el que tu creus que et pot interessar i punto… tenir la teva pròpia opinió, perquè cada persona te uns gustos i depèn molt si t’esperes molt… potser et pot defraudar o al inrevés.
El que si m’agradaria que algú em digues desprès d’haver vist aquesta versió de LOS MISERABLES, si ha vist quelcom millor en Musicals a Barcelona que m’ho expliqui amb arguments.
De totes maneres tinc un amic Blocaire que ha anat aquest dissabte passat i ha sortit força decebut…. no se que dir-te.
Una abraçada
Totalmente de acuerdo contigo, Miquel, en que no se debe hacer caso, de ninguna critica y menos de la especializada, recalcaría……
Yo como ente autónomo prefiero, opinar, pues acertada o no, es mi opinión, puedo entender o no entender de algo, pero lo único que tengo seguro es que sólo es mi opinión y sera hecha con el corazón. No me fío de los que están en la posesión de la verdad, y menos sobre gustos. Y por lo que te leo, creo que tu también compartes esta idea y por eso me encanta visitarte.
Yo creo ser “el blocaire que ha anat aquest disabte”, y para mi la obra tuvo menos luces que sombras, pero vuelvo a repetir…. Que maravillosa música!!!!
Espero impaciente el DVD o Blu-Ray de El Fantasma…..como sea la mitad del de Les Miserables ..chillaré de placer…. seguro…….
Petos a tots/tes.
Tens raó en el que dius, ja que les postres cròniques, les teves i les postres estan fetes amb el cor, amb sentiments, sense cap lligam i explicant el que hem sentit al veure un determinat espectable. Es per això que et tinc fix a la dreta del meu Bloc… per tal de poder-te llegir mes fàcilment.
El “Blocaire que a anat aquest dissabte”, ho has endevinat… eres TU… i la veritat es que al llegir la teva crónica una mica desencisat, em vaig sentir fins i tot una mica culpable per haver col·laborat en fer_te creure amb unes expectatives massa grans… però estem en lo de sempre… ho vaig escriure amb entusiasme i continuo pensant que es el millor musical que s’ha representat mai a Barcelona.
Jo també espero amb moltes ganes el DVD de “El Fantasma” en el seu 25e aniversari…. i com la meva dona segur que ho llegeix, que prengui nota…jejejeje
Una abraçada
ah !!! que t’ho demanes per reis ????
Imma… ya sabes el regalo…. pero acompáñalo de alguna sorpresa…..jejeje
Petons als dos
Per fi ahir vaig assistir per primera vegada a una representació de Els Miserables. Va ser al BTM de Barcelona. S’ha complert una part del meu somni. Per fer-lo complert, em falta anar al West End de Londres i gaudir de Els Miserables allà on es van estrenar fa 25 anys.
Vaig anar-hi amb la meva dona i els meus fills, de 8 i 12 anys. La veritat és que no hi havia més nens entre el públic. Però els meus fills, acostumats des de ben petits a anar a teatre, van aguantar perfectament clavats a la cadira les 3 hores amb entreacte que dura l’espectacle. Van quedar captivats per la música i les cançons d’aquesta meravellosa obra. La meva dona i jo ja ho estem des de fa molts anys, des de que vàrem veure en video el concert-espectacle que es va fer amb motiu del desè aniversari de l’estrena de l’obra a Londres.
Ens va agradar molt, malgrat que les lletres en castellà són molt més fluixes que les originals en anglès i, fins i tot, que versions en català que hem escoltat. Molts moments de pell de gallina. Fins i tot, al final, en el moment en que mora Valjean (per mi, el millor de tots els actors) se’m van escapar unes llàgrimes. No recordo haver plorat mai en un teatre. I això que estàvem en les últimes files del segon amfiteatre i no veiem les expressions de les cares dels actors. Però l’emotivitat de la música i de les cançons va més enllà de les expressions dels actors. Amb la meva dona comentàvem que és un espectacle en que la situació de proximitat amb l’escenari no és tant important com en altres obres amb més text parlat on les cares, les mirades i els gestos són importants. Aquí crec que no. Que són les veus i la música les que transmeten les emocions. Fins i tot comentàvem que és un espectacle en que les persones invidents el poden gaudir tant o més que la resta de persones amb visió normal.
M’alegro moltíssim Albert d’haver vist que tornes a Voltar i Voltar per deixar el teu testimoni. Encra m’hen recordo del primer dia que vas escriure parlant de Los Miserables el 4 d’Octubre de 2011.
Al final heu pogut anar els 4 plegats (amb els vostres fills)… i per el que ens expliques han gaudit també del espectacle. De debò que es una molt bona noticia … que hagueu pogut fer L’esforç econòmic i que el resultat sigui el que expliques amb entusiasme.
Estic d’acord amb tu que les cançons en una llengua diferent a la anglesa (sobretot si estas acostumat a escoltar-la centenars de vegades en la versió original)…. faci que perdi força empenta; aixi i tot no em diguis que no es una meravella ??? Jo crec que la producció que han muntat a Espanya te molta qualitat i no veig perquè no es pot comparar amb las del West End de Londres o amb broadway de New York. Tenim la gran sort de que per fi a arribat a casa nostre.
El veure-la de mes aprop o no, es el de menys, perquè un Musical o una Òpera el que comte es la musica i l’espectacle. Nosaltres ens agrada l’Òpera i la veiem des de l’ultima fila del 4art pis i estem molt satisfets.
Felicitats per el nanos que teniu….i continueu educant-los amb futures visites Teatraires.
Una abraçada i esperem que continues apareixen per aquí algun cop mes.
Finalment ahir vaig anar a veure-la, gran decepció: el paper de Valjean el va fer el David Velardo, enlloc de Gerónimo Rauch, ho varen anunciar just el moment abans d’aixecar el teló.
El muntatge: crec que es podria haver tret mes partit de l’espai que te aquest “teatre”, si tota l’escenografia es la mateixa que fan en altres llocs, en aquest cas Madrid, de que serveix tenir una sala, quasi únicament, per fer musicals? Per cert gens còmode.
A banda d’això, i encara que sembli mentida desprès del dit anteriorment, em va agradar força, una part important va ser per la música, que tinc molt interioritzada. A ressaltar la il•luminació que no es un assumpte menor.
Fins aviat
Benvolguda Carme
Lamento la teva decepció en aquesta proposta, que per mi ha estat el millor Musical presentat a Espanya fins el moment.
Crec que has estat influenciada, segurament per factors, alguns d’ells totalment aliens a la pròpia producció del espectacle….
Primerament per la mala sort de no poder veure i escoltar a en Gerónimo Rauch, el protagonista indiscutible de tot plegat, i que com ja sabràs segurament, ja ha estat contractat per fer el mateix paper al West End de Londres. Tinc un amic que li va passar el mateix i el seu cabreig era semblant al teu. Sincerament crec que es intolerable que no s’avisi al comprar les entrades que el protagonista es el segon repartiment de substitució. A la òpera, en el Liceu per exemple, segons el repartiment els preus varien molt i saps segons el que pagues el que et trobaràs. Pot ser que en algun cas per indisposició es tingui que fer un canvi, però al Barcelona Teatre Musical no actuen de bona fer en aquest sentit, ja que saben per avançat qui actuarà en cada funció.
Segon : La incomoditat al BTM a les grades del antic Palau d’esports es per tothom conegut… les “cadires” dels preus mes econòmics son una verdadera tortura i mes en musicals que la durada acostuma a ser d’unes 3 horetes. A Platea i primer amfiteatre son butaques de Teatre i son força còmodes.
Tercer, et muntatge : Si llegeixes la meva primera crònica de Los Miserables, crec que ja comento la decepció de no aprofitar el gran escenari que tenim al BTM i encabir escenografies petites pensades per teatres convencionals. Es una llàstima però es així. En el Musical “Mama Mia” de la mateixa productora va passar el mateix. De totes maneres, crec que es una batalla perduda, ja que les grans inversions que requereixen aquets Musicals ja conten en traslladar exactament tot igual de ciutat en ciutat, sense replantejar-ne la adaptació a cada escenari.
Aquesta escenografia per mi es pitjor que la de fa 25 anys i que vaig poder veure a Londres ara fa 2 anys; aquesta amb menys recursos mecànics, menys decorats i molts mes recursos audiovisuals (ja que surten mes econòmics); de totes maneres es la escenografia oficial…la nova que s’implantarà a tots els escenaris del mon, ja que el productor no permet cap canvi en res, ni tan sols en el vestuari…. a tot el mon es exactament igual i l’únic que varia son els actors/cantants.
Així i tot, crec sincerament que quant et passi el cabreig inicial (a mi també m’hauria passat exactament igual), reconeixeràs que ”Los Miserables”, la seva musica, les seves cançons i el muntatge de tot plegat, amb orquestra en directe i una multitud d’actors interpretant a dalt del escenari, es un espectacle difícil de superar, fins i tot si ho arribem a comparar amb algunes operes.
Gracies Carme, per deixar reflectida la teva opinió.
Bona tarda:
No cal, com tu dius, que em passi el cabreig inicial; en el darrer paràgraf ja dic que malgrat tot em va agradar força.
En quant a la comoditat, no feia esment pròpiament a la butaca, per sort vàrem anar a la fila 7 de platea i completament centrades. Es l’espai en sí, gens acollidor, bastant destartalat, els graons alguns de quasi 40 cmts, els laterals: impossible veure res en les 10 primeres files si estàs en un lateral… en fi que era un recinte esportiu i han fet el mínim per condicionar-lo com a teatre.
Salut i fins aviat
Perdona dons per el rotllo que t’he fotut.
Suposo que he interpretat malament el teu escrit.
Vas tenir molta sort d’estar a la fila 7 de Platea, ja que als dos amfiteatres es veritablement un suplici per l’incomoditat. L’espai del BTM creia que ja el coneixies, perquè funciona ja ben be fa 10 anys; es el antic Palau dels esports reconvertit en una mena de Teatre, però encara conserva les grades de l’estructura antiga.
Es força desangelat, tens raó. De totes maneres prefereixo el BTM que molts teatres madrilenys o londinencs on es representen Musicals…. de debò.
Salut Carme
Bona tarda, vull anar a veure el miserables i no entenc gaire de tipus de seients als teatres…. La meva pregunta es: quins és l’ordre de millor visió ( i entenc que més cares) dels seients? Quins es recomanen al BTM?? Moltes gracies, ah, i em dic Alberto.
Benvingut Alberto a Voltar i Voltar
El BTM en realitat es un espai que s’ha reciclat quan va deixar de ser el Palau dels esports i substituït a les olimpíades per el Palau Sant Jordi de Montjuïc. No es per tant un teatre clàssic i encara que la sonoritat esta força ben aconseguida, jo no et recomano els laterals, perquè te una estructura molt ample i l’escenari de “Los Miserables” únicament ocupa una petita part central del enorme escenari que te el BTM.
Sempre dons intenta treure butaques CENTRADES i per fer-te una idea els parells estan a la dreta mirant l’escenari i els sana-sos o imparells estan a l’esquerra. La numeració mes central son les butaques 1 i 2 i a mida que el numero creix mes lateral esta. Al centre es veu be de tot arreu, encara que a Anfiteatre 1 i 2 esta mes lluny i es força incomode.
Jo sempre intento agafar “CLUB A” central, quant anem al BTM encara que es el mateix preu que platea, però Platea si no es massa endavant crec que estarà be.
Espero que t’agradi tant com a mi… i que continuïs algun cop passar-te per casa dels “Voltaires”.