Com molts de vosaltres ja sabeu, entre la Maria del Mar i jo existeix quasi be una historia d’amor (evidentment en una sola direcció), ja que encara que ella em coneix, estic segur de que ni s’en recorda d’aquest calborota i molt menys sap qui soc. Jo en canvi la segueixo fa mes de 40 anys i forma part de la meva vida musical.
L’historia ja us la vaig explicar una mica en la crònica que vaig fer al Juliol 2011, d’un concert al Teatre Grec. Si la voleu llegir Clickeu AQUÍ.
Un des recitals que recordo amb mes afecte, va estar a l’any 1988 en el meu molt estimat Teatre LLIURE de GRACIA. Vaig estar a la primera fila i vaig gaudir de la seva musica i la del compositor i pianista MANEL CAMP…. els vaig veure de BEN APROP i es que a mes a mes el nom del concert era aquest mateix “BEN APROP”.
23 anys mes tard, el 1 d’Octubre de 2011, em trobo en el mateix lloc, al Teatre LLIURE de GRÀCIA i també assegut a la fila 1, per gaudir d’un altre projecte de la MARIA DEL MAR BONET i d’en MANEL CAMP; aquesta vegada el concert es diu “BLAUS de l’ÀNIMA i el fan per commemorar el d’aquell de fa mes de 20 anys i en el mateix lloc.
I em torno a emocionar per aquest meravellós concert; un concert fet amb una sensibilitat increïble, escollint les potser millors cançons de tota l’historia de la Maria del Mar i amb l’únic acompanyament del piano de Manel Camp. Una versió nova de les conegudes cançons, encara mes “pura” amb la veu gairebé nua de la Maria del Mar, sense el recolzament dels instruments que acostuma a portar en els seus concerts.
Sembla mentida que desprès de mes de 40 anys de carrera artística, sigui capaç d’emocionar fins al limit als seus seguidors, amb una veu encara molt maca a pesar del transcurs dels anys.
Per que feu un tast us deixo unes cançons d’aquest concert que amb tota seguretat no oblidarem mai…
– Jo em donaria a qui em volgués
– No Voldria res més ara
– Cançó del bes sense port
– La Barbera
– Què volen aquesta gent ?
– L’àguila negra
– La Balanguera
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu per persona 27 € ( preu pagat 15 € – abonament)
M’agrada molt encara que no incondicionalment i a dosis moderades, pero aquestes que has triat son de lo mejorcito. Em quedo amb la Cançó del bes sense port, que es on crec que está millor.
Se perfectament José Luis, que Maria del Mar Bonet, es una cantant que agrada a una minoria de gent. Entre aquestes minories estic jo… i potser també l’Imma, però segurament una mica forçada per el meu entusiasme… i una mica engelosida per la meva publica “declaració d’amor” per la seva veu i la seva feina.
Per escollir aquesta selecció m’ha costat suor i llàgrimes….. jejejeje… ja que m’agraden quasi totes.