Ahir 27 de setembre 2011, varem assistir a la pre-estrena d’una pel.licula documental sobre el mon de la dansa, que molt aviat (crec que el 30 de setembre), s’estrenara als cinemes de casa nostre. Es tracta de “PINA” un film realitzat aquest 2011, que es projecta en 3D i que tracta sobre el treball de la extraordinària ballarina i coreògrafa alemanya PINA BAUSCH.
Es un sentit homenatge del director de cinema WIM WENDERS, a PINA …. considerada com la “mestra de la dansa”, en un documental que recull principalment els testimonis dels seus col.laboradors. De fet va estar en converses amb PINA BAUSCH per tal de fer una pel.licula i fins i tot es van posar d’acord i es va començar a filmar….. però la mort sobtada de Pina l’any 2009, va fer que el projecte s’abandones.
Mesos mes tard els ballarins i col.laboradors de Pina, van aconseguir engrescar un altre vegada a WIM WENDERS per que continues amb el projecte, que ara s’estrenarà a casa nostre.
———————————
Per els amants de la dansa contemporània es un film que es convertira gairebé de “culte”; te imatges dels seus primers ballets, començant per la extraordinària “Consagració de la Primavera”, amb imatges impactants…. i un recorregut des de aleshores fins l’ultim espectacle que Pina va signar abans de la seva mort.
Entre mig, els seus col.laboradores recorden el treball en silenci de Pina i els pocs consells que els hi donava… i cada un d’ells mostra a la càmera seqüencies de extraordinaris treballs de dansa contemporània.
Repartiment : Pina Bausch, Regina Advento, Malou Airaudo, Ruth Amarante, Rainer Behr, Andrey Berezin,Damiano Ottavio Bigi, Bénédicte Billet
Totalment recomanable per persones que estimen la dansa. A nosaltres ens va agradar moltíssim.
– Cinema Aribau Club – Preu per persona ? Euros ( Gratuït – per ser abonat al TNC )
Ai Miquel! si la dansa ja no és gaire el meu terreny a la Pina li tinc al·lèrgia.
Segurament em mereixo un càstig horrorós per ser tan poc sensible i descregut, però la meva sensibilitat no connecta amb els moviments de tendències epilèptiques o directament soporífers, que aquesta divinitat va aportar, segons el meu nul criteri sobre el tema, al món de la dansa.
No és que no estimi la dansa, ja que m’he arribat a emocionar gaudint-la, és que aquest llenguatge no el ser desxifrar mai i com comprendràs, al cap de cinc minuts ja estic absolutament fora de l’espectacle.
No considero que nosaltres siguem especialistes en res i menys en el mon de la dansa; sabem que ens agrada i la gaudim algun cop al Mercat de les Flors o al Liceu, però no som tan “dansaires” com “teatraires”. El que si estem segurs es de que ens agrada molt mes la dansa contemporània que la anomenada “clàssica” i no sabem massa el perquè.
A Pina Bausch ballarina, crec que no la havíem vist mai fins a aquesta filmació …. i aquí surt únicament en una escena “ballant”… i es que crec que era força reticent a deixar que filmessin res del que feia , com a ballarina i sobretot com a coreògrafa ….que es en realitat per lo que es tan coneguda arreu del mon. Evidentment no perquè sigui la “Pina Bausch” ens agrada tot el que fa, i si que a vegades te coreografies que et deixa amb la boca oberta (perquè no entens gairebé res del que vol dir amb el seu llenguatge)…. però la majoria que he pogut veure i en aquesta pel.licula tens varios exemples, te COREOGRAFIES precioses que et deixen literalment seduït per bellesa de les seves imatges.
Per el que dius (que li tens al.lèrgia), suposo que has vist forces mes treballs d’ella que nosaltres…. i per tant no et vull convèncer de res Joaquim, perquè cada un te els seus gustos i les seves preferències…. però creu-me que potser si aguantessis els 100 minuts que dura la pel.licula, quedaries POTSER tan seduït amb el treball coreogràfic de PINA com amb el compositor/pianista FAZIL SAY, de la que parles en la teva crònica d’avui a In Fernem Land.
Una abraçada
100 minuts de Pina?, això seria una penitència!!!. hahahahahaha. Ara més seriosament, cinc minuts de bellesa sempre el trobo, en l’estètica de les coreografies, però després es repeteix i repeteix i repeteix…..no m’arriba a seduir.
M’estimo mil vegades més una coreografia de Bob Fosse per a qualsevol dels seus treballs a Broadway o al cinema, per que vegis per on van els meus trets i preferències coreogràfiques.
Salut parella!
….. auauuuu !!! a nosaltres ja saps que tot el que soni a Broadway, al cinema musical o quelcom semblant…. perdem el cul, per parlar clar i català. El problema ens que ens agrada quasi tot … i ja saps quan vols estar arreu, al final no estas gaire en lloc… però no podem fer res.
Avui anem a l’estrena de LOS MISERABLES a Barcelona. jejejejejeje
Ja comença a ser un ritus quasi maníac el anar a veure LOS MISERABLES… en 9 mesos ja l’hem vist a Londres, Madrid i ara a Barcelona….. estem malats potser; però aquesta malaltia es porta prou be.
Gracies per el regal del arcàngel MIQUEL, que en vas deixar ahir al meu portal de Facebook. Preciós !!!
Nosaltres anem a la Traviata de l’Atelier d’Òpera.
A Les Mis no sé si anirem, ho sento, però amb castellà no m’ha sonat mai bé, però qui sap, potser si les coses s’acaben arreglen una miqueta, acabem anant, ja saps que a mi també m’agraden mooooooooooooolt.
Soc força com en Joaquim. Y si m’agraden alguns moments de MASURCA FOGO que vam poder veure al TNC, no em diu res el CAFE MÜLLER que va donar-li tanta fama, i dels que curiosament s’en poden veure fragments al principi i final de HABLE CON ELLA d’Almodovar.
Ara be, la pel.licula de WIM WENDERS he de dir que SI em va agradar. Potser per que les coreografies triades són molt bones -la de la sala de ball amb les parelles joves convertides en velles en el plà següent, o algunes del esmentat CAFE MÜLLER- potser per ser curtes i saltades van ser molt ben triades-, i les intervencions del ballarins explicant la seva relació amb ella -em fa que havia de ser una dona molt DIFÍCIL¡¡-, va fer-me molt passadora la pel.licula. Però sobre tot, crec que el gran merit és de WENDERS que va saber filmar molt i molt be les escenes de ball, cosa que en un teatre no pot apreciar-se. Per altre part, no se tu, però jo la vaig veure en 3D, i per PRIMER COP, el sistema em va meravellar en comptesde fer-me mal d’ulls, fent que en molts moments em sentís espectador privilegiat assegut a les butaques que es mostren. O sia que WENDERS: 10, PINA BAUSCH: 6.
Estic absolutament d’acord amb tu en quant a CAFE MÜLLER…. a mi tampoc m’agrada massa. Això no vol dir de que el documental PINA, no tingui moments absolutament increïbles sota el meu punt de vista.
Es veritat que els seus col.laboradors, en les entrevistes deixen entreveure que PINA deuria ser una dona molt severa i rígida en els seus plantejaments, en la seva feina, en les seves exigències alhora de treballar amb altres persones… però també es veritat que TOTS es nota que la adoraven amb passió.
Si, la vaig veure en 3D… ho explico a la crònica, i el resultat que aconsegueix WENDERS amb les seves càmeres encara es veu mes enfortida.
No se si en un futur de la vida de WENDERS es farà una pel.licula; el que es cert es que de PINA BAUSCH com a mínim ja en tenim una. Jo no m’atreveixo a qualificar els dos personatges, perquè a cap dels dos els conec prou com per donar una opinió seriosa.
Una abraçada Pere i gracies per la teva aportació.