– Concert de l’OBC (1/12) – MOZART versus SALIERI (****) – L’Auditori

Ja teníem veritables ganes de començar la temporada 2011/2012 de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), a la que assistim ja fa diversos anys.  Per altre banda ens feia una mica de por trobar-nos amb la sala mig buida per culpa de la crisis que patim….. i desgraciadament el diumenge al mati, dia 25/09/2011 assistim al concert, a la sala Pau Casals del Auditori, amb mes d’un 30% buida.

Per abaratir costos, la direcció de l’Auditori, ja ha escurçat els concerts de la temporada i per exemple el nostre abonament aquest any tan sols consta de 12 concerts per tot l’any.   El preocupant però es la falta d’assistència dels aficionats de la musica clàssica als concerts de la Orquestra “Nacional de Catalunya”, ja que si això continua així …. i te pinta de que anirà a pitjor, crec que perilla la continuïtat de la nostra Orquestra.   Una Solució encertada potser seria abaratir els “abonaments” per tal de que gent que ha tingut que deixar d’anar per motius econòmics, pugui continuar donant suport a l’Orquestra.   Aquesta solució crec que es mes raonable que no la que varen prendre l’any passat…. que va constar simplement en el regal d’entrades indiscriminadament al públic en general, amb la bona intenció d’apropar la musica clàssica a públic que mai havia assistit a un concert.   Malauradament crec que va ser una política errònia, ja que molta gent s’apunta a tot el que es “gratis”… i quant NO ho es…. deixa d’anar.

Sota el meu punt de vista, la mesura mes encertada sería el intent de fidelitzar encara mes a la gent que ens agrada la música clàssica i sobretot abaratir les entrades en els abonaments per promocionar la compra de varis concerts a un preu força mes rebaixat que l’actual.  Potser molta gent que ha tingut de deixar el seu abonament per motius econòmics, tornaria a fer un esforç. Un altre manera d’apropar l’orquestra al public que mes pateix la crisis, seria abaratir les localitats mes econòmiques del segon pis, i en realitat el que han fet ha estat totalment al inrevés… han pujat el preu mínim a 20 Euros, preu que per moltes persones comença a ser prohibitiu. El que de cap de les maneres es pot permetre, es que la Sala doni aquest aspecte de buidor que ara mateix te…. i es que a platea podria ser fins i tot normal… però el segon pis abans sempre ple de gom a gom, ara mirar-lo feia llastima.
Amb el títol comercial de “MOZART versus SALIERI”, l’Orquestra ens va oferir molt MOZART, poquíssim SALIERI i el que no s’entén gaire amb aquest titol… un concert de CHOPIN.

Crec que no es just el que en totes les sales simfòniques es fa amb el  compositor ANTONIO SALIERI,  ja que en molt poques ocasions podem escoltar la seva musica; en cap cas es comparable a un Mozart… però no per això es pot considerar un music mediocre.   La versió cinematogràfica de Hollywood  que es va fer sobre MOZART, AMADEUS, crec que ha donat una falsa visió dels dos personatges, tant de MOZART que el pintaven poc menys que un “geni” infantil, capritxos  i mal educat, però sobretot una imatge molt dolenta de SALIERI, com un compositor fracassat, envejós de Mozart i quasi be el pintaven com el seu assassí.

Sota la batuta del Director GIOVANNI  ANTONINI, l ’Orquestra en el  concert del diumenge va sonar força be, segurament molt millor que els dos anteriors concerts que es fan el divendres i dissabte de la mateixa setmana.   De fet es normal ja que el diumenge el concert ja l’han interpretat diversos cops i tot acostuma a estar mes rodat.  Un parell d’amics “blocaires”, van fer dues cròniques del mateix concert, la del divendres la podeu veure a “El Café de Nit”… i la del dissabte a “Ancha es mi Casa”. Un d’ells crec que  parla de certs desajustos de l’Orquestra que jo no vaig saber veure per enlloc, encara que molt possiblement no tinc l’oïda en les meves millors condicions.

GIOVANNI  ANTONINI es un del directors actuals mes reconeguts per les seves interpretacions de repertori barroc i clàssic. Es nascut a Milà i el que vull destacar d’ell es que es el fundador del grup “Il Giardino Armonico” que dirigeix des de 1989.  Particularment aquest grup m’agrada molt i molt.

La primera peça que es va interpretar va ser :

ANTONIO SALIERI (Legnago 1750 – Viena 1825)

XXVI Variacions sobre La follia di Spagna, (****), que a l’Auditori va ser la primera audició que s’havia fet d’aquest concert.

A mi em va sorprendre molt favorablement la seva musica, l’Orquestra va estar perfecte i la meva valoració en aquest cas es de 4 estrelles sobre 5.

La segona interpretació va ser :

WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Concert per a piano i orquestra núm. 15 en si bemoll major KV450 (***)

Per aquesta ocasió el solista de piano va estar NELSON GOERNER un pianista Argenti que col·laborava amb l’OBC per primer cop. Crec que el pianista va fer be la seva feina, però ni ell ni l’orquestra van aconseguir emocionar-me al escoltar la musica d’aquest concert.  Es possible que la musica de Mozart em comenci, molta d’ella a sonar gairebé similar l’una a l’altre.  Em va agradar, si….. però em mancaba a mi particularment aquell “Click màgic” que molt sovint fa que entris de ple dins de l’obra. La meva valoració en aquest cas es de 3 estrelles sobre 5.

Ja estem a la segona part i desprès de tenir que aguantar mes d’un quart d’hora de cua per demanar un tallat a la cafeteria per tindre que prendre’l en escassos segons  (quin servei mes desastrós els de les cafeteries de l’Auditori !!!!).  No es pot fer res amb aquest tema ???

La tercera interpretació va ser :

FRÉDERIC CHOPIN (Zelazowa, Polònia 1810 – París 1849)

Variacions sobre Là ci darem la mano per a piano i orquestra, op.2 (****), també primera audició a l’Auditori.

Com ja he comentat abans, no se que pintava una peça de Chopin, en un concert que en teoria era un ma a ma entre Mozart i Salieri….. a no ser que es volgués aprofitar la presencia del pianista NELSON GOERNER, que en aquesta ocasió si va aconseguir que la seva interpretació em fes vibrar i molt.  La meva valoració es de 4 estrelles sobre 5.

Per finalitzar el llarg concert d’aquesta setmana es va interpretar una conegudíssima Simfonia de Mozart :

WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550 (****)

…. que com sempre em va arribar al ànima i es que es una de les Simfonies de Mozart mes conegudes per mi i quasi be me la conec de memòria.  L’orquestra va estar sensacional… i potser va ajudar el que era l’ultim concert que un membre de l’Orquestra, en JOAN MIRÓ (que ha tocat la viola durant molts i mols anys dins de l’OBC),  es jubilava i era el seu ultim concert… i els seus companys volien que es portes un grat record d’aquest mati de diumenge, fent-li un sentit homenatge.

Avui com a signatura ficarem un “cargol” Musical.

– L’Auditori – Preus per persona de 20 a 45 Euros ( preu pagat 24 Euros –  Abonament temporada)

4 thoughts on “– Concert de l’OBC (1/12) – MOZART versus SALIERI (****) – L’Auditori

  1. josep

    Miquel,
    Crec que la idea de fidelitzar abaixant si cal preus, seria la correcta, però ja sabem que les coses van com van i segur que això no ho faran.
    Una abraçada i fins aviat

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Ja veurem en el segon concert com esta la Sala de plena, però intueixo que mes o menys serà del mateix estil. Pujar els preus als que continuem assistint no es una bona política … i encara menys si desprès es veuen obligats a regalar entrades indiscriminadament.

      Respon
  2. José Luis

    Mol t d’acord amb les teves propostes económico-cafeterils, jo crec que el pianista va estar molt be, i vaig gaudir molt del tercer moviment, però em sembla que no es un concert amb el que et puguin emocionar fàcilment. Es cert que portar les variacions de Chopin, per molt que el tema fos de Mozart, a un concert Mozart vs Salieri es una mica absurd (com triar el que em sembla un exercici acadèmic per representar a Salieri), però em va agradar com a tu, i el pianista va lluir. El que no entenc es per què a la 40 li treus una estrelleta. Per mi, va ser tocada de una forma molt interessant i al seu estil, immillorable.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Les 5 estrelles únicament les poso quant es quelcom extraordinari…. per no oblidar-ho en el futur. Les 4 estrelles que li adjudicat a la 40 de Mozart vol dir que em VA AGRADAR MOLT. Crec que es una molt bona valoració.

      El pianista era desconegut per mi i va ser tota una sorpresa…. va interpretar magníficament i sobretot a mi em va captivar en les Variacions de Chopin.

      Respon

Leave a Reply