– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 8) — continuem a BUKHARA

Clicka aqui per anar al capitol inicial

Clicka aqui per anar al capitol anterior (7)

Clicka aqui per anar al capitol següent (9)

Dimecres 17 d’agost 2011

Avui es el nostre últim dia a Bukhara i fem per tant les ultimes visites;, en primer lloc ens dirigim al Mausoleu de Bahe-al-din Naqchband, lloc de pelegrinatge que trobem de gom a gom ple de gent del país. Al interior del recinte evidentment la tomba, varies mesquites, una madrassa petita i una khanoka, lloc on estudien els dervixos. També un petit museu.

El personatge de Bahe-al-din Nazqchband  es considerat com un mestre de la Naqshbandiyya  per els seus adeptes. Hauria rebut poders miraculosos durant la seva infantesa i als divuit anys es va començar a instruir amb diferents mestres  i es va apartar del mon. Predicava un estil de vida místic, auster i discret.

Els seus seguidors son coneguts com els sufistes silenciosos  i creuen en el dhikr (record de Déu) i en elsohbat (relació íntima entre l’estudiant i el preceptor). Donen una gran importància als somnis i a les seves interpretacions i la seva doctrina està basada en onze principis :

  1. “Mencionar” : repetició constant del dhikr  (invocacions) amb l’objectiu de tenir sempre a Deu en consciència.
  2. “Restringir” : interposar frases com “Deu ets el meu objectiu” per tal d’evitar que els pensaments es perdin.
  3. “Vigilar” els pensaments que ens poden desorientar.
  4. “Recordar” la presència divina, concentrar-se sense ajuda exterior.
  5. “Controlar”  la respiració.
  6. “Viatjar interiorment” de les qualitats condemnables a les qualitats lloables.
  7. “Estar atent” a que la mirada no sigui distreta del objectiu del seu viatge interior.
  8. “Estar sol entre una multitud” ja que el viatge del pelegrí es un viatge interior amb Déu.
  9. “Ser conscient del temps”, de la manera com es passa el nostre temps, continuant sent sobre el bon camí o perdent-se.
  10. “Ser conscient dels nombres”, comptar el nombre de Dhikr per tal d’evitar als mals pensaments d’envair-nos.
  11. “Ser conscient del cor”, dirigint el cor cap a la presència divina de manera única.

En el jardí hi ha un enorme tronc que diuen que es el bastó del sant patró que ha evolucionat amb el pas dels anys. Els pelegrins passen tres cops per sota del bastó i fan tres voltes al seu voltant tot demanant un desig. Evidentment i per si les mosques el Miquel ho fa.

En Rasul insisteix en fotografiar-se amb unes enormes banyes al museu i aquí deixo constància….. sembla que li agradi demostrar que potser es un “banyut”, però es una persona encantadora que es desviu per nosaltres en tot moment.  Un dels guies millors que mai hem tingut.

I de Mausoleu a Necròpolis, ens anem a visitar la de Tchar Bakhr amb una doble tomba de dos descendents de Mahoma. També en aquest cas el conjunt compta amb una mesquita, una khanaka i una madrassa.

El brodat de la foto es un exemple de les “suzanis” uzbeques…. un treball de filigrana.

A la sortida ens engresquem i comprem un altre miniatura, (i ja van tres), aquest cop un teatre de titelles, i prenem un refresc. Passem per un altre mercat on fem el tomb preceptiu i aprofitem per comprar un altre barret… ( de barrets ja he perdut el compte).

La mesquita Tchor Minor es la següent parada, el seu nom vol dir quatre minarets i es una autèntica joia en miniatura. Son las restes de la entrada d’una madrassa i compta amb quatre petits minarets, tots de cúpula blava i tots diferents. El mes curiós d’aquesta construcció es que esta datada en 1807 i els seus minarets mai han fet la funció de minaret. Estem una bona estona embaladits davant d’aquesta filigrana.  Particularment, aquest monument es el que mes m’ha agradat de tot el viatge…. i no se perquè en realitat… segurament per la seva senzillesa de línees… i per l’encant del lloc on es troba fora de les rutes mes turístiques.  La varem poder gaudir en absoluta soledat una llarga estona.  Quina meravella !!!

El Mausoleu d’Ismael Samani , diuen que el mes antic mausoleu musulmà que es coneix al mon, del segle X es una representació simbòlica del univers, un cub amb les quatre façanes idèntiques i una cúpula semiesfèrica i els símbols zoroàstrics de la eternitat. Està fet de maons col.locats fent formes diagonals, rodones, romboïdals,… Durant molts anys va estar “perdut” dins d’un enorme cementiri que ocupava el lloc.

Fa molta calor i buscant les ombres anem a visitar la tomba de Sant Job que segons la llegenda va fer brollar aigua amb un cop del seu bastó. Al interior del edifici un petit museu del aigua i una font on els pelegrins beuen, això si, d’un mateix got.

Desprès de dinar i una estona al hotel sortim encara en plena solana fent un tomb per la part del darrera del hotel on descobrim una plaça molt i molt maca amb un estany al mig, i carrerons petits on no arriba el turisme.

Fem algunes compres mes i nosaltres finalment comprem una “suzani” , nom que reben els brodats tradicionals uzbeks, en seda sobre cotó. El seu nom probe de la paraula persa “sozan” que vol dir agulla.  Desprès de molt “voltar i voltar” mirant “suzanis” per les botigues, ens decidim tornar a la casa on l’altre dia varem sopar el “Plov” i veiem que la diferencia de qualitat es enorme.  Arribem a un acord amb el propietari de la casa i en comprem una molt maca.

La nostre "SUZANI"

Avui desprès de sopar toca encabir les compres a les maletes i anar a dormir d’hora ja que demà sortim molt d’horeta cap a Khiva, a uns 500 kilòmetres d’aquí per carreteres a mig fer.

9 thoughts on “– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 8) — continuem a BUKHARA

  1. Josep

    Tens raó, Bukhara es una meravella. Portaveu un sherpa ?(per carregar les compres ho dic), je,je. Per cert, la fixació del guia amb les banyes és realment preocupant.
    Una abraçada i fins d’aquí 500 quilòmetres.

    Respon
  2. Miquel Gascon

    No portàvem cap Sherpa…. però l’Imma amb la seva paciència infinita fa el que faci falta per organitzar les maletes durant el viatge infinitat de vegades, per tal de encabir el que al “nen” s’encapritxa a comprar.

    Preparat amb Khiva… un altre meravella !!!

    Respon
  3. rosa maria lapeira gascòn

    I aixo que els fills ja han marxat i hi teniu ja dos habitacions més i lliures!!!!!…Potser que compreu un museo!!!! jajajajaja

    Respon
  4. Miquel Gascon

    Els “bitxos” s’han marxat, per les parets les tenim ben plenes. En aquest temps de crisis potser es una bona idea cobrar entrada per veure el “museu Voltaire”. Petons enormus de Barcelona a Roma.

    Respon
    1. rosa maria lapeira gascòn

      Quin bon català que ets tiet!!!!! La pela és la pela, eh???? Ja s’ha inventat un’altre guany!!!! Pero com diù l’Imma…et falten parets, jajajajajaja.

      Petonets desde Albano cap a la meva postaciò inicial…BARCELONA!!!!!

      Respon
  5. pilar

    apa, continuem el viatge i continuem compran……………….. vareu pagar exces de pes al tornar al avió? Os dono la raó, Bukhara es maravellosa !!!! (i l´Imma una santa , quina paciència noia !!)

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Amb l’experiència que tenim d’altres viatges portem la maleta “olgada”, amb força espai per els capritxos del “nen”. NO… no varem que tenir que pagar excés de pes… i es que total per 8 0 9 barrets, 7 o 8 cds, 3 suzanes, un cinturo, una caixeta…. no se quantes navalles…..aquest any encara he sigut bo.

      L’imma de “santa” res de res…. que els meus esforços tinc que fer per aconseguir comprar qualsevol “chuminada”. Si no fos per ella segurament em portaria part dels països que visitem….jejejejeje

      Respon

Leave a Reply