El passat dilluns 12 de Setembre 2011 varem aconseguir assistir al acte d’inauguració Teatral de la temporada 2011/2012, (Catalunya aixeca el teló), que ens va sorprendre favorablement ja que es va sortir de tot el que havíem vist fins ara; va ser un acte curt pensat per ser vist per TV3 en directe, però molt divertit almenys per les persones que varem tenir la sort d’assistir-hi.
La segona representació teatral d’aquesta temporada la varem veure el divendres 16 de Setembre 2011 al Teatre Romea, LLUM DE GUÀRDIA (***), primera aportació directe del nou director del Teatre Romea, JULIO MANRIQUE, desprès de que l’anterior director Calixto Bieito va deixar vacant la plaça.
Esperàvem sincerament molt mes d’aquesta primera aportació, segurament perquè creiem que al ser la primera aportació, en Julio hauria treballat molt mes acuradament aquesta presentació com a nou director d’aquest nostre estimat Teatre.
Malauradament ens ha decebut força i encara que no podem dir que no ens ha agradat gens, tampoc podem dir que ha estat una representació encertada segons el nostre punt de vista.
Això si…. esta pensada casi en exclusiva per ser representada al teatre ROMEA, ja que parla del propi Teatre i del “fantasma” de Margarida Xirgu que segons la llegenda encara dona voltes per el Teatre, quant el public desapareix de la sala…. i es llavors quant fa seva la Sala i el seu escenari on va treballar sovint abans de la seva mort.
El que si valorem es que sigui un obra de nova creació pensada per l’ocasió amb autoria del mateix Julio Manrique i d’en SERGI POMPERMAYER. Un obra que segons els seus autors ha estat elaborada a mida que els assajos havien començat amb els actors… o sigui un treball semblant al que es fa al Teatre Nacional de Catalunya amb el projecte T6.
Creiem que la idea inicial del argument ha estat una bona pensada…. parlar del Teatre Romea, dins del propi Teatre Romea….. parlar del Teatre en general dins d’una sala de Teatre…. parlar dels actors, autors, tècnics…. de les pors a l’estrena, que pot portar al èxit o al fracas absolut… de les pors de la pròpia existència, dels fantasmes que portem dins nostre al llarg de la nostra vida…. dels nostres enamoraments, de les nostres actituds vers a una època passada, molts cops frustrants.
Un cop dit això, creiem que s’ha volgut posar a sobre del escenari masses temes per un argument de tan sols un hora i mitja; tot el que he comentat abans però afegint molts aspectes que en principi son aliens al argument principal, com pot ser una escena força còmica en un vol d’un avió, el massatge d’un del protagonistes en un local gai on es retroba amb un antic company de teatre, la vida sentimental i la condició sexual dels seus protagonistes… i molts mes temes amb el simple lligam del dia a dia d’un taxista barceloní, que es va retrobant amb tots el seus antics companys “teatreros”, 7 anys desprès de que el Teatre Romea hagi desaparegut per un incendi.
Es un argument que NO es creïble en absolut; tampoc es pot considerar teatre del absurd ni teatre fantàstic….. vol ser tot alhora… i et vas adonant a mida que passa l’obra de que no arriba a ser res del que pretén ser…. te molts daltabaixos….quant sembla que comença a enganxar, de sobte la funció s’enfonsa… aixi un cop i un altre. El public es riu força, però es a base de posar recursos força trillats …. de sal gruixuda… d’acudits de “caca, pedo i culo” i de insults amb paraules que converteixen als espectadors en adolescents riallers…. de rialles provocades fàcilment amb l’únic objectiu de fer la representació molt mes comercial…. i es que en l’època que vivim de crisis econòmica, això sembla que preval per sobre de tot.
LLavors us preguntareu el perquè no he posat dues estrelles en comptes de tres. Per la senzilla raó que les interpretacions dels actors em semblant força treballades i la escenografia senzilla però variada que va posant al espectador en cada moment en el lloc que passa l’acció amb rapidesa i sense tallar l’acció. En tot cas, la valoració de les dues estrelles que en principi volia posar, seria directament per el director d’aquesta decepcionat producció teatral, en JULIO MANRIQUE.
AUTORS: Sergi Pompermayer i Julio Manrique
DIRECCIÓ: Julio Manrique
REPARTIMENT:
Mireia Aixalà (Clara Azpeitia i Sara Dalmau)
Ivan Benet (Àstor García Roig)
Cristina Genebat (Mirta Blanc)
Oriol Guinart (Àlex Pérez Feliu)
Xavier Ricart (Charlie)
Marc Rodríguez (Abel Borràs)
Andrew Tarbet (Josh L. Franklyn)
ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
VESTUARI: María Armengol
IL·LUMINACIÓ: Jaume Ventura
ESPAI SONOR: Damien Bazin
AUDIOVISUAL: Marc Lleixà
MOVIMENT ESCÈNIC: Ferran Carvajal
CARACTERITZACIÓ: Núria Llunell
– Teatre Romea – Preu per persona 25 Euros ( preu pagat 18,75 Euros – TresC)
chapeau nen!
La meva crònica la hi fet sense haver llegit la teva. Es mes, totes les critiques que he llegit fins ara la han deixat força be…. i sincerament no ho entenia. A mi em va decebre molt la direcció de Julio Manrique i em sembla es una oportunitat perduda per demostrar el que es. He vist d’ell coses molt bones, com a director i com actor, però aquesta m’ha decebut i tenia que expressar-ho tal i com ho penso.
Acabo de llegir la contesta de la CRISTINA GENEBAT a la teva crònica i m’he quedat garratibat, per la mala educació que demostra. Crec que es imperdonable per una actriu una reacció d’aquest tipus a una opinió d’una persona lliure que expressa el que li sembla al assistir a una funció teatral, en el seu Bloc personal.
No estic d’acord amb tot el que expresses en la teva crònica, però el que si es veritat es que a mi aquesta producció m’ha decebut molt. Sincerament m’esperava mes seriositat en un director que assumeix la direcció artística d’un dels teatres mes representatius de Catalunya.
Deixo aquí el enllaç de la teva crònica i de la increïble reacció per les persones que llegeixen el meu Bloc i puguin veure la categoria del personatge.
http://julianen.blogspot.com/2011/09/llum-de-guardia.html
No t’arronsis Julianen, i escriu en llibertat el que penses. Se que ets un “teatrero”de tota la vida i cal que continuïs escrivint les teves cròniques.
A mi personalment la Cristina Genebat es una actriu que mai m’ha fet el pes com a actriu, però havent llegit la contesta al post de Julianen, veig que tampoc em fa el pes com a persona (?). us ben asseguro que si puc evitaré anar-hi a una obra de teatre si ella es la “prota”. Crec que hi han actituds que no hem d’acceptar.
Hola,
Tal com vam comentar ahir, a mi em va agradar. Potser em vaig passar per alt aquests recursos fàcils, on molta gent “pica”. Personalment, em va sobrar alguna escena… Però els actors, tal com dius, ho fan de conya , són creïbles i… cosa very important per mi: viuen i estimen el teatre, la interpretació, hi estan “enganxats”.
No és una gran obra, però estic contenta d’haver-la vist. Els “fantasmes” o les “històries” que tots anem arrossegant, ells, els personatges de “Llum de guàrdia”, tenen una segona oportunitat (que no sempre tenim els mortals de carn i ossos) per a encarar-s’hi.
Podria haver estat plantejada més seriosament, però mira…..
Montse.
Gracies Montse per deixar la teva opinió. Ho varem parlar ahir personalment i ja sabíem que no estàvem d’acord en el resultat d’aquesta producció. Com veus la he valorat amb tres estrelles, que vol dir que “ens ha agradat”…. no per fer sonar les campanes, però si es veritat que varem passar algunes estones agradables.
Però jo quant vaig al Teatre, espero molt mes que això i em rebenta que s’aprofitin recursos tan facilons, per convertir als espectadors en “adolescents” riallers, per quatre paraules gruixudes que es diguin a dalt d’un escenari. L’argument es inconsistent i es vol ficar en 90 minuts molts temes sense tractar cap a fons. Una oportunitat perduda per un director/actor que admiro. La meva opinió es que aquest cop s’ha equivocat.
Una abraçada
A mí tampoco me gustó. Creo que se la ha ido un poco la olla, o su ego está en ascensión fulminante. Al director le doy otra oportunidad, pero a algunos de los actores, sobre todo al ingles-americano-lo que sea, ni agua.
Salutacions
Acabo de llegir la teva crònica i veig que son almenys 3 blocaires als que ens agrada molt el teatre i opinem que en aquesta proposta en Julio Manrique, com a mínim, NO l’ha encertat.
Deixo aquí un enllaç a la teva crònica….
http://florestanbcn.blogspot.com/2011/09/llum-de-guardia.html
Estic d’acord també amb tu, respecte al actor angles…. tampoc m’agrada com actua.
Doncs em sortiré de guió, però la meva crítica que es publica demà és possitiva i amb diplomàcia no com la que he llegida del primer comentari. Crec que s’ha de valorar l’esforç d’una persona que no ha escrit mai una obra de teatre. Es teatre de creació contemporània, que barreja estils, llenguatges (i no em refereixo a castellà, català i anglès). Això sí, és per un públic molt urbà, de Barcelona, acostumat a anar al teatre i amb amplitud de mires…
La Cristina Genebat, a banda de les seves formes, crec que està esplèndida, de la mateixa manera que la Mireia Aixalà. L’actor nord-americà fa el seu paper, també americà i ni fu ni fa.
Crec que quest any gaudirem d’un gran Romea com no l’hem gaudit en els darrers anys del Bieito i qui vulgui tradicionalisme que es vagi a veure d’altres teatres, que tenen per donar i regalar.
No entenc el teu comentari.
D’entrada nosaltres no som crítics i per tant només manifestem opinions dins d’uns blocs que son personals. Podem ser diplomàtics o no segons ens ho demani el cos. Sempre intentem no fer mal a ningú però si una obra no es agrada es diu i punt, sense insultar ningú.
Jo, personalment em considero una persona molt urbana, de Barcelona, que vaig molt al teatre i amb amplitud de mires …. i ves per on a mi aquesta obra no em va agradar ja des-de bon començament.
I crec que les formes son també molt importants amb independència de que la interpretació estigui mes o menys aconseguida.
No dubto que gaudirem d’un Romea diferent i esperem que al final de la temporada puguem dir que ha estat un gran Romea. De moment, “la primera en la frente”.
Benvolguda Elisa
Tu et veus casi obligada a ser diplomàtica en les teves valoracions perquè es la teva feina; tu fas critiques professionals i vius d’alguna manera d’això.
Els aficionats al Teatre, que no som crítics professionals també tenim el dret de opinar i de deixar-ho escrit en els nostres Blocs personals. El que fem nosaltres, parlo per el nostre Bloc de “Voltar i Voltar” no pretén ser en cap cas “critiques professionals” i nosaltres les anomenem “cròniques”, perquè el que fem es únicament escriure la nostra opinió en el nostre temps lliure (i sense remuneració)…. i tan sols per que les nostres amistats i la gent que ens llegeix sovint, coneguin la nostra opinió dels espectacles que anem a veure, siguin aquets de Teatre, Òpera o Concerts de Musica.
La nostra opinió pot ser tan valida com qualsevol crític professional i moltes vegades mes sinceres, ja que no tenim cap compromís amb cap mitja de comunicació i estem complertament lliures de qualsevol lligam …. i es que no tenim perquè quedar be amb ningú. A mes a mes per assistir a aquestes representacions, paguem les nostres entrades i no tenim invitacions com acostumen a tenir la gent de Premsa.
Soc un seguidor de la carrera artística de Julio Manrique, com actor i últimament com a director i propostes com ‘Coses que dèiem avui’, ‘American Buffalo’ o “El Arquitecte” m’han agradat… inclús alguna d’elles la hem valorat a “Voltar i Voltar”amb la màxima puntuació possible. Crec que som persones ” amb amplitud de mires”, i segurament veiem molt mes Teatre del que veus tu ( i pagant), perquè som , la meva dona i jo, molt aficionats al Teatre, especialment del Teatre Contemporani…. i de debò que poques produccions teatrals ens perdem.
Intentem ser mesurats en les nostres valoracions i no faltar mai el respecte a les persones que treballant en el Teatre, siguin actors, tècnics, directors, escenògrafs… i això ho intentem fer per la senzilla raó de que ESTIMEM el TEATRE i valorem la feina feta per tots ells ….intentem anar a les xerrades que habitualment es fan a molts Teatres desprès de les funcions perquè volem conèixer el perquè s’ha fet d’una determinada manera i no d’un altre…. no ens conformem generalment en assistir tan sols a la representació Teatral. En el cas que ens ocupa hem estat fins i tots socis col•laboradors del Teatre Romea…..
Som i vivim a Barcelona ciutat, però de debò que coneixem aficionats molt mes actius que nosaltres que viuen a Figueres, Girona i a poblacions mes petites que son capaços de viatjar fins i tot fora de les nostres fronteres per veure bon Teatre….. i evidentment son també persones ” amb amplitud de mires” i poc “tradicionalistes”. Viure en un poble, Elisa, no significa ser una persona inculta i tancada.
Evidentment que esperem que la temporada que ara comença sigui molt millor que aquesta primera producció que a nosaltres no ens ha acabat d’agradar per tot el que ja he esposat en la meva crònica i que ara no crec necessari repetir-ho. I com esperem que la temporada del Romea sigui bona o molt bona, ja tenim comprades les entrades per la següent producció que es representarà en aquesta estimada Sala, “Qui te por de Virginia Wolf”.
No per ser seguidor i fins i tot admirador de Julio Manrique, tinc que menysprear altres directors teatrals….crec que jo mai faria un comentari que m’ha semblat quasi despectiu, cap el director de casa nostre mes reconegut internacionalment i que el Romea ha tingut la sort d’estar dirigit per ell durant molts anys…. en Calixto Bieito. Moltes de les seves propostes han estat considerades “massa” arriscades precisament per ments mes “tradicionals” dins del mateix Teatre Contemporani. El Romea i també Catalunya li deu molt a aquest extraordinari creador. Crec fins i tot que en Julio Manrique tindria que aprendre molt de Calixto Bieito i d’Alex Rigola.
En quant a la actitud de Cristina Genebat, crec que es una actitud que els espectadors no deuríem de tolerar de cap de les maneres. Està fent un treball i te que acceptar que els espectadors tinguin una opinió complertament diferent a la seva. Com actriu a mi no em desagrada, però com a persona crec que deuria ser mes tolerant e intentar aprendre el que significa humilitat.
Et prego Elisa, que no et prenguis pas malament les meves paraules, però no em podia quedar en el pap tot el que acabo d’escriure, al llegir el teu comentari.
Una abraçada i VISCA el TEATRE !!!!
Ja em diràs en quin mitja de comunicació sortirà la teva critica.
Potser em poso on no em demanen… he arribat per casualitat a aquest blog. Sóc membre d’una companyia de teatre, m’hi dedico professionalment des de fa sis anys. No tinc una carrera dilatada però començo a saber com funcionen les coses. A mi l’obra no em va agradar massa. em va entretenir, és veritat. I això té un valor incalculable. No despreciem ni per un moment això, encara que sigui amb recursos trillats. El problema no el té l’autor, és més, té l’encert de saber quin públic és el seu.
Ara bé Elisa, perdonar els errors dramatúrgics (al meu entendre garrafals) al Julio pel simple fet de ser el primer que escriu (que a més ho poso en dubte, potser és el primer que ens ensenya…)… precisament per aquest motiu s’acompanya d’un crack com en Pompermayer. El Julio és el director d’un dels teatres més importants de l’Estat Espanyol i com a tal ha de vetllar per la seva programació. El Julio no és nou en aquest món: és un exel·lent actor i un director brillant. Has de saber què pots fer i quan ho pots fer. I aquest espectacle, per més que entretingut, no està a l’alçada ni del Julio Manrique (a qui venero) ni del director del Romea.
Dit això, a mi em comença a cansar, i molt, que la Mireia Aixalà sempre faci el mateix paper…. SEMPRE! És una actriu brutal i se la utilitza sempre en la mateixa tesitura… és una llàstima.
Per últim, felicitar a la gent que fa aquest blog que, amb humilitat i fent servir sempre el “jo penso”, dóna la seva opinió.
Una abraçada!
Benvingut Aleix Fauró a “voltar i Voltar”
Per nosaltres es un gran honor que un actor i director de Teatre hagi arribat a llegir el nostre Bloc i sobretot a deixar la seva opinió.
Jo crec que entre la nostra crònica i els molts comentaris que s’han afegit a posteriori, està tot dit o gairebé. Com diu la Elisa “per gustos els colors”.. i per tant no ens tenim que emprenyar entre nosaltres, mes aviat ens interessa unir-nos mes, encara que les nostres opinions siguin ben diferents. La Elisa i jo, hem donat les nostres opinions absolutament diferents, però jo crec que encara que no ens coneixem…ja som amics; ella per exemple re-envia a traves dels seu Twiter a mes de 400 seguidors, quasi be totes les meves cròniques quant parlo de teatre… i això es d’agrair.
Nosaltres ja hem comprat les entrades per els dos espectacles següents del Romea… Dogville i Qui te por de Virginia Wolf….. amb això t’estic intentant dir que creiem amb la bona tasca d’en Julio Manrique per dirigir un dels Teatres de Barcelona que estimem mes.
Gracies per la teva felicitació a les persones que fem aquest Bloc…. això ens dona ànims per continuar expressant els nostres sentiments al veure un espectacle.
Espero que ens vagis informant de les teves properes activitats en el mon del Teatre per poder anar a veure el teu treball. Una abraçada Aleix.
Hola, Miquel,
Les meuves critiques són professionals perquè jo les he fetes professionals perquè sóc periodista. No cobro gens per fer-les, no escric per cap mitjà professional, sinó mitjançant el meu bloc he aconseguit crear una comunitat força potent que darrerament s’ha vist ampliada gràcies a Twitter. El meu sou no depèn de les crítiques que faci, això t’ho asseguro. Si que és veritat que la meva relació amb el teatre és diferent a la teva, no acostumo a pagar les entrades, perquè no podria anar a més de 60 representacions per temporada, més les del teatre semi-professional i amateur.
Acostumo anar a xerrades de teatre, als col·loquis del TNC i els de Focus i a tot el que pugui perquè m’encanta el teatre i si puc surto de Barcelona, cap a Girona o Madrid. M’agradaria anar a Londres o a Droadway però de moment no m’arriben els diners.
Al meu comentari no criticava la teva crònica, em sembla perfectament lògic que no t’hagi agradat, per gustos els colors. I no defenso a la Genebat, ni tampoc al Julianen, crec que tots dos estan a la mateixa alçada, la Cristina per actuar d’una manera poc correcta i fins i tot maleducada i l’altres perquè no ha fet servir el respecte i no crec que s’hagi de valorar una obra per si l’actriu principal és la dóna del director.
Del Bieito, jo en cap moment l’he insultat, ni menyspreat, però crec que les darreres temporades del Romea han estat un autèntic fiasco. Crec que és un gran director però també li passa el mateix que el pot passar al Manrique, que l’èxit els fa inflar el seu orgull i no diferencien bo de dolent. Però ja et dic crec que de moment en Manrique té els peus a terra.
M’ha fet molta gràcia el comentari del poble, jo vaig nèixer a un, a més de fora de Catalunya, però la gent que acostuma anar al teatre molt sovint no necessita diferències però hi ha gent que va als espectacles, tant de Barna com de fora i només hi van perquè surt aquell paio de la tele, i amb els del Manrique passa molt això, són espectacles per a un públic molt concret. Això potser bó o dolent, però en les crítiques/cròniques/opinions que he llegit aquests darrers dies s’ha vist clarament a quin tipus de persona li ha agradat i a quins no. Ja et dic ni bo ni dolent, però crec que es interessant. I sobretot fer servir una eina tant poderosa com Twitter, més enllà dels crítics oficials dels diaris, per comprovar-lo.
Bé, res més, seguiré llegint-te perquè crec que els uns als altres ens hem de complementar, sense espectadors no hi ha teatre. I no podem permetre que això passi perquè ENS ESTIMEN el teatre.
Et deixo l’enllaç a la meva crítica (professional) que acabo de publicar avui: http://butaquesisomnis.blogspot.com/2011/09/llum-de-guardia.html
Una abraçada i VISCA EL TEATRE!
Es nota que estimes el TEATRE llegint el teu ultim comentari. Coneixia el teu Bloc però també estava convençut de que eres periodista i que per tant no estaves en las mateixes condicions que la resta dels mortals que tenim que pagar les entrades, amb descomptes o sense.
T’asseguro que nosaltres assistim durant l’any a mes d’un centenar de representacions i totes trinco trinco… i no creguis que nadem en L’abundància, simplement ens agrada i ho prioritzem a altres coses.
En Julianen poder no ha estat massa diplomàtic en la seva valoració, però es el que pensa; no crec que en cap moment hagi basat la seva decepció davant d’aquesta obra en la dona del director…. el que no li ha agradat es l’obra i si es veritat que ha criticat que el director sempre faci sortir a uns determinats actors, entre ells a la seva dona….. es molt diferent.
Però en Julianen no soc jo. A la meva resposta jo era plenament conscient de que el teu comentari no era una critica dirigida al meu escrit… però sincerament si et rellegeixes el teu primer comentari dius referint-te a LLUM E GUÀRDIA ….”Això sí, és per un públic molt urbà, de Barcelona, acostumat a anar al teatre i amb amplitud de mires…”. Crec que no es un argument per defensar una obra teatral, o be no t’has expressat com tu volies.
En referencia a Calixto Bieito, no puc estar mes en desacord amb tu. Ha estat i es un dels directors teatrals mes reconeguts a tot el mon per la seva gran vàlua… i no ho dic jo exclusivament. Evidentment te els seus detractors, ho admeto… i segurament tu en formes part d’ells… i no passa res, perquè es normal… però també crec que no es just aprofitar una crònica que parla no massa be d’una obra d’en Manrique, per dir que les “seves darreres temporades de Bieito en el Romea han estat un autèntic fiasco”.
En la disparitat d’opinions, crec que es important que les persones que ens agrada el Teatre, no perdem les formes…. discrepem si evidentment, es normal.
En referencia a la GENEBAT, crec que no val la pena perdre ni un segon mes.
Acabo de llegir la teva critica “professional” i la respecto però discrepo casi en la seva totalitat. Per mi no es un bon començament de temporada i l’obra i en Manrique m’han decepcionat molt aquesta vegada.
Una abraçada…… i …EP !!! et continuaré llegint….això està clar.
VISCA el TEATRE !!!
Acabo d’arribar a casa de veure l’obra Llum de Guardia i encara ric quan recordo algun dels esquetxos. I somric recordant la frescor i originalitat de l’obra. Gracies Julio Manrique per aquesta petita gran obra.
Benvinguda Ester Voltar i Voltar
M’alegro molt de que a tu en Julio Manrique no t’hagi decebut amb aquesta proposta i sobretot m’alegro perquè t’has decidit a donar una opinió en aquest bloc que no coincideix amb la meva valoració. Per això considero que els blocs al estar oberts a tothom, son molt mes “lliures” que els mitjans de comunicació habituals.
Com hauràs llegit en algun comentari d’aquesta entrada jo soc un gran admirador d’en Julio Manrique i podràs trobar en aquest mateix bloc alguna crònica en que he valorat la seva feina amb la màxima valoració de la que acostumo a posar.
Malauradament en l’obra “Llum de Guardia”, m’ha decebut una mica, però no per això deixaré de seguir el seu treball, perquè estimo el Teatre i ell molt sovint Julio fa TEATRE amb majúscules.
Una abraçada Ester. Espero que no sigui aquest el teu ultim comentari al Bloc.
Jo hi vaig anar ahir… Sincerament em va agradar força, la representació d’alguns actors molt bona, em va fer riure, em va entretenir, i va aconseguir que al sortir del teatre pensés, i ho comentés amb la meva parella. No totes les obres ho poden fer això.
No sóc tan expert teatral com per valorar la direcció de Julio Manrique, per tant en aquest punt no opinaré. En el què sí que estic d’acord és en què va voler tocar massa temes en poca estona, i algunes escenes sobraven.
N’havia sentit bones crítiques i “La forma de les coses” em va agradar molt. Potser no serà una obra que recordaré amb el pas dels anys. Però ha estat una bona obra.
Celebro que tot i això es fomenti el debat i es comentin diferents punts de vista.
Enhorabona pel blog…. primer cop que hi passo… però no serà l’últim!
Benvingut Pere a Voltar i Voltar, per primer cop.
M’agrada que almenys aquest espai serveixi per que diferents opinions de la mateixa obra es puguin contrastar. Aquesta diguem-ne “polèmica” de si ens agrada o no un determinat espectacle, fa mes viu el TEATRE.
A mi m’agrada i molt (casi sempre) la feina d’en Julio, i així ho vaig expressar en una de les cròniques que vaig escriure fa un mesos, valorant “Coses que dèiem avui” amb la màxima puntuació de 5 estrelles que en aquell moment era la màxima valoració. La crònica si et be de gust la post veure en el enllaç d’aquí sota…
http://voltarivoltar.wordpress.com/2011/05/13/teatre-coses-que-deiem-avui-la-villarroel/
…o aquesta altre crònica que vaig valorar amb 4 estrelles…
http://voltarivoltar.wordpress.com/2011/01/18/larquitecte-teatre-lliure-montjuic/
Que aquesta vegada m’aixi decebut, es molt possible que sigui perquè espero massa d’ell i del seu treball i em sap greu de debò fer de jutge de ningú…. a la fi no soc mes que un aficionat al Teatre amb una opinió molt personal…. i puc estar totalment equivocat. Però aquí en el Bloc que faig fa ara casi un any, escric tan sols el que sento al veure i gaudir una obra de Teatre, un Concert, una Òpera o qualsevol acte cultural al que assistim la meva dona i jo.
L’únic que pretenc, es animar a els meus coneguts i amics a que surtin mes de casa i gaudeixin de tot el que els pot oferir la ciutat en la que viuen…. que es MOLT.
Encara que et sembli mentida, quan tinc que donar la meva opinió d’un acte cultural que no m’ha acabat de fer el pes, pateixo e intento explicar-ho donant arguments (els meus)…. i mai amb l’anim de carregar-me res. Se o almenys intueixo el que costa aixecar un projecte, perquè arribi desprès un babau com jo, i et vulgui donar lliçons sense tindre massa idea.
Me’n alegro molt Pere, de que hagis gaudit amb aquesta representació Teatral.
Una abraçada i espero que la teva opinió no sigui l’ultima a casa nostre.