Em ve molt de gust parlar d’aquest llibre que m’ha captivat des de el inici tot i la seva extensió i densitat.

Se’m van generar las ganes de llegir-ho quan vaig assistir a la biblioteca Jaume Fuster a la seva presentació i el seu autor va explicar quines havien estat les seves motivacions per escriure’l i com havia canviat la seva vida en el moment de la seva publicació.

Grossman va explicar la mort del seu fill Uri, el 2006, mentre feia el servei militar, per culpa d’un míssil que va impactar al seu tanc durant la segona guerra del Líban. En aquell moment segons ell diu, el llibre ja estava escrit , el que va canviar va ser el estat psicològic en que va fer la revisió definitiva abans de la seva publicació.

David Grossman va néixer a Jerusalem l’any 1954 i es una de les veus mes importants de la literatura israeliana. Ha rebut nombrosos premis per la seva defensa de la reconciliació entre israelians i palestins, entre d’altres el Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt. Tot just aquest dies s’ha anunciat que el dia 22 de setembre se li farà entrega del premi Internacional Terenci Moix.

És conegut pel seu vessant pacifista, tema molt present en totes les seves obres. La seva obra està composada per assaigs, novel•les per a adults i obres per a nens que han estat traduïdes a vint-i-sis llengües. Son destacables “La memoria de la piel”, “Tú serás mi cuchillo” o “Véase: amor”.

L’any 2006 publica el llibre “La Vida entera” traduït al català com “Tota una vida”.

L’ història arranca l’any 1967, durant la Guerra dels Sis Dies. L’Ora, la protagonista de la historia, està reclosa amb dos joves mes, l‘Abram i l’Ilan, en un pavelló hospitalari de Jerusalem. En aquest ambient aïllat neix una gran amistat que portarà al matrimoni de l’Ora amb l’Ilan i al naixement dels dos fills de l’Ora, l’Adam i l’Ofer.

Ara, l’Ofer té vint anys i tot i que ja ha complert amb el servei militar obligatori, accepta participar en una operació militar. La seva mare, tot just divorciada, acompanya al seu fill al campament i de sobte pren una decisió sorprenent : mentre l’Ofer estigui en combat ella no es quedarà a casa, esperant notícies, sinó que emprendrà l’excursió a Galilea que havia projectat amb ell i creuarà a peu el territori israelià.

Així, mentre fugi, mentre es mogui, cap soldat podrà localitzar-la per donar-li la notícia i fer oficial la mort del seu fill. Potser així aconseguirà conjurar el perill i evitar la desgràcia.

Un monòleg femení la major part de les vegades. Explicar la seva vida, produir llenguatge sobre ell, ho apartarà de la mort. Explicar la seva vida significarà parlar dels anys seixanta, quan es va formar el triangle amorós que encara mantenen, explorar les divergències i les semblances entre la paternitat i la maternitat, analitzar la relació entre els dos germans, els seus pactes, els seus jocs, la seva forma d’entendre la màgia de la paraula.

Tota una vida no solament refereix a la necessitat que sent Ora de narrar la vida sencera de l’Ofer i, per extensió, de l’Abram, de l’Ilan i de l’Adam; també implica la voluntat del propi projecte novel•lístic d’explicar la vida sencera de la seva protagonista, de convertir-la en un personatge, més que rodó, absolutament esfèric.

A la seva obra Grossman ha tractat sempre d’entendre i descriure no només la pròpia posició sinó també les opinions dels que pensen diferent. Dóna veu literària a aquesta difícil coexistència….

“Només es pot posar fi al cicle de violència i odi a l’Orient Mitjà mitjançant l’escolta, la contenció i el poder de les paraules. “

“La tragèdia ara entre Israel i Palestina és que no hi ha diàleg”

A la entrevista que esmentava entre d’altres temes va comentar :

“N’estic fart que es llegeixi la literatura com una declaració política; la literatura té una part de política però té moltes altres dimensions”

“Si hi ha un homenatge al llibre és als detalls més petits de la vida, de com és d’heroic tenir una mínima rutina en la vida quotidiana enmig de la tempesta que ens envolta, com és d’heroic pensar en la possibilitat de tenir fills, i fer que estimin la vida, i que no sentin odi i agressivitat; això és el que m’interessa”

“Les últimes dècades he estat molt crític amb el meu país, amb el govern, amb l’exèrcit…, però crec fermament que Israel és un lloc únic i la meva lluita per la pau té sentit perquè ens obligarà a explorar el nostre propi potencial. Ara, estem sumits en una situació que ens provoca por, i la por estreny la visió de les coses. Quan tinguem pau no només podrem plantejar millor els nostres problemes amb els altres, sinó amb nosaltres mateixos”

“Israelians i palestins és clar que no ens coneixem prou. En el passat, potser hi va haver una porta oberta, però ara està tancada; no només hi ha un mur físic, sinó un mur psicològic”.

 “Quan estem en una situació de brutalitat pensem més com una massa, i això convé molt als nostres líders perquè així és més fàcil manipular-nos. La literatura ens recorda que som individus i que hem d’actuar com a tals”.

Llibre al que val la pena dedicar el seu temps, amb una gran tensió narrativa i una gran tendresa. A mi m’ha entusiasmat.