Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (4)
Clicka aqui per anar al capitol següent (6)
…. en l’anterior capítol estàvem visitant SAMARKANDA, i en aquest capitol continuem descobrint-la.
Un cop visitades les tres madrasses del complex de REGISTAN, caminem per unes avingudes molt amplies que qualsevol diria que semblen als d’una ciutat Europea, a no ser per l’ambient que es respira amb nanos que arrosseguen bicicletes i fins i tot cotxets de bebè carregats de “chapatis” camí del mercat… i el vestuari de les dones que ens creuem, amb colors llampants i mocadors al cap.
Fem una parada per dinar, força breu i continuem caminant en direcció a la ciutat antiga; A l’entrada ens trobem amb la Mesquita Bibi Khanum, amb la porta principal de més de 35 metres d’altura en un conjunt monumental que tot i estar en ruïnes, encara impressiona per les seves desmesurades dimensions tot i que en la seva època d’esplendor comptava amb un pati envoltat per un corredor d’arcades amb 400 columnes de marbre blanc coronades per cúpules.
El seu interior també es impressionant però no es conserva gaire be; al mig del pati està el “faristol” de pedra mes gran del mon, on diuen que es posava el llibre del Alcorà mes antic i gran del mon, i que ara es conserva en el museu d’alcorans a la capital, en Tashkent (el veurem al tornar a passar per Tashkent).
Dins del temple pròpiament dit encara es deixa entrar, però amb perill de la pròpia vida, ja que te unes esquerdes que fan témer el pitjor en qualsevol moment.
Segons la llegenda aquesta mesquita va ser construïda per l’esposa de Tamerlà mentre aquest estava de campanya fora de la ciutat. El nom de Bibi Khanum significa dona-dona o la reina de totes les dones en persa.
I d’aquí al mercat , el segon de la nostra ruta; aquest molt mes organitzat i poder no tan espectacular com el que varem veure, però també gaudim una bona estona fet fotografies.
Aprofito per comprar-me el meu primer barret del viatge, el típic “uzbek” que la majoria d’homes porten sempre damunt dels seus caps. Durant uns dies el portaré posat.
Per acabar la jornada monumental ens dirigim al Mausoleu Gour Emir al que tornarem demà abans de marxar per que la Imma, ja recuperada el pugui visitar.
Gur Emir significa la tomba del rei, i sembla que es aquí on esta enterrat Tamerlà. Es un dels monuments millor conservats de la ciutat, amb planta octogonal i cilíndric al interior coronat amb una cúpula, a sota de la qual està la tomba de Tamerlà (de color negre), envoltada de cinc tombes més. L’exterior recobert de mosaics en color blau verdós. Un conjunt realment magnífic.
A quarts de set ens retrobem tots quatre a l’habitació del hotel i quedem per sopar una mica de fruita i sobretot el pernilet “made in Catalonia”, que hem portat d’amagatotis.
Maquissim, viu, i amb pocs guiris… Les tortes de pá tenen molt bana pinta, pero el que vull veure es el uzbek al seu lloc.
Realment varem veure pocs guiris en tot el viatge, sobretot a la segona part del viatge, es a dir a Kirguizistan, ja que ens donava la sensació de que els únics turistes érem nosaltres. Al “Uzbek” embuinat ja el veureu, segur.
Quina meravella la mesquita de Bibi Khanum. Deu n’hi do amb el “faristolet” de pedra. Per cert, amb el preu de l’entrada no anava inclòs un casc?.
Ah!, jo també crec que falta una foto amb l’uzbek.
Una abraçada
Crec que en aquell país no saben exactament el que es un “casc”. La veritat es que des de l’últim terratrèmol l’interior de la mesquita de Bibi Khanum està en unes condicions que encara no entenc com deixen entrar al seu interior.
En el proper capítol, us prometo que l’uzbek “guirindalaire” el podreu veure, camí de la següent ciutat…. BUKHARA
.
i jo prometo que com a cloenda de les “centenars” de cròniques del viatge, faré un reportatge de totes les possibles visions del Miquel amb els 8 barrets (crec) que es va comprar, i un que li van regalar….
una abraçada
Dona !!!! Es que a mi, fer “la GORRA” se m’escau molt be.
Fantàstic reportatge escrit i fotogràfic. Al final SamarKanda, amb K?
Gracies Pere per els teus elogis a les cròniques del nostre viatge.
Hem optat en posar SAMARKANDA, perquè internacionalment es el nom mes conegut; en català però es tradueix com SAMARCANDA com tu per el que sembla, creus que esta millor dit.
La realitat es que a Uzbequistan, es parla principalment en Uzbek, Tadjik i Rus… i encara algunes persones parlen el Persa. Precisament a Samarkanda, la majoria dels seus habitants son Tadjikos i parlen aquesta llengua.
Els vocables que utilitzen per anomenar la seva ciutat son :
– en tadjik i en rus: Самарқанд
– en uzbek : Samarqand
– en persa : سمرقند
De totes maneres en els panells de les carreteres el vocable que es veu mes es SAMARQAND.
Com veus, pots escollir entre moltes possibilitats.
Una abraçada
Retroenllaç: - Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 4) — …. i per fi coneixem SAMARKANDA | Voltar i Voltar
Retroenllaç: - Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 6) — …. Camí de BUKHARA | Voltar i Voltar