– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 4) — …. i per fi coneixem SAMARKANDA

Clicka aqui per anar al capitol  inicial

Clicka aqui per anar al capitol anterior (3)

Clicka aqui per anar al capitol següent (5)

Diumenge 14 d’agost

Tenim un nou guia que es diu RASUL i parla molt ràpid. Sembla molt trempat i contínuament fa bromes…. es el guia que tindrem la resta de la ruta dins de Uzbekistan; desprès comprovarem que es un molt bon guia i sobretot una molt bona persona; es considera molt Uzbek, es força nacionalista encara que segurament te mes anàlisi de critica vers al seu país i el seu govern que la anterior guia; aquesta semblava recent sortida d’un curs oficial  de “indestructible admiració al seu govern”, ja que per ella tot el que fa el seu govern es perfecte i per això el 98% del poble el vota reiteradament durant 20 anys.  No se ….. a mi això em sona una mica….

en RASUL enfotense de les "GUIRIS" Merche i Fina (la del Burca)

en RASUL enfotense de les "GUIRIS" Merche i Fina (la del Burca)

En Rasul, no demostra tanta admiració, però tampoc critica res… es prudent i mes normal. Te, podíem dir “odi” vers als Quirguisos per el que, segons ell, van fer l’any passat els Quirguisos als Uzbeks (sempre, evidentment amb l’informació al seu abast… que desprès veuríem es una informació força manipulada). Anomena als Quirguisos… “esos achinados” amb menyspreu. Ens fa gracia com ho diu…, però alhora ens fa llastima que dos pobles que fa 20 anys eren un de sol, ara es portin a “matar”. No arriba a entendre quant li explico que l’Imma i jo hem anat algun cop a festes amb Quirguisos a la Casa Àsia de Barcelona… i fins i tot hem celebrat sopars típics cuinats per ells mateixos; diu que ell no ho faria i es queda pensatiu.  Quant parla de Síria, segons la seva informació diu que es Occident que juntament amb els terroristes vol fer fora al govern sirià…. i que el poble vol el govern que te ara; nosaltres li diem que des de occident tenim una visió totalment contraria;  Pactem a la fi…. que la manipulació esta a les dues bandes, a la seva i a la nostra i que ens assabentem del que el “poder” en cada moment vol i l’interessa.

Li agafarem molt afecte…. ens ajudarà a resoldre “problemillas” amb el visat de Kirguizistan, ja que Agencia de viatges es va equivocar en les dates…… sempre estarà a la nostra disposició, dia i nit si convé… es una bellíssima persona que trobarem a faltar i molt al acomiadar-nos a la frontera del seu país.

Avui, precisament ….un del dies “claus” del viatge, l’IMMA s’aixeca amb una diarrea brutal…vamos “pa cagarse”; no es troba gens be i desprès a la nit em confessarà que tenia fins i tot febre. Fa el cor fort i diu que no passa res, que ella no es perd SAMARKANDA.

Sortim a visitar en primer lloc l’ observatori d’Oulough Begh on hi ha un petit museu.  Oulough Begh era net de Tamerlà  i era un notable científic i un polític, va ser governador de Samarkanda i va accedir al tron de Timur, però va entrar en conflicte amb el seu fill gran que el va fer assassinar. El seu veritable nom era Muhammad Taragay i va rebre el sobrenom d’Oulough Begh que significa “el gran emir”.

Al observatori van treballar uns 70 matemàtics i astrònoms i en ell, Oulough Begh va fer construir un immens sextant astronòmic de 3 pisos d’alçada, un dels més grans mai construït, per tal de mesurar les posicions de les estrelles amb una precisió sense precedents.

Anem a continuació a visitar el Mausoleu del Profeta Daniel del Àsia Menor. Segons la llegenda, Tamerlà es va apoderar del cos del profeta en una acció militar a Síria. D’aquesta tomba brolla una font d’aigua a la qual s’atribueixen propietats curatives. En el interior de la tomba es te que donar voltes al fèretre que te ni mes ni menys que 18 metres de llarg i esta prohibit fer fotografies.  Les voltes sempre es tenen que fer en sentit invers a les agulles del rellotge i tenen que ser senars… 3, 5…7… a mes voltes mes benediccions reps… jo em vaig donar unes quantes per si les mosques, ja que evidentment vaig fer una foto d’amagatotis …. volia que la veiéssiu.  Segur que seré perdonat.

Tot seguit ens dirigim al conjunt monumental de la Necròpolis de Shah-Zinda, un enorme cementiri que ens sorprèn per les tombes a on las làpides porten la imatge dels difunts gravades amb laser. Es un cementiri enorme i està molt net. Baixant, tot de mausoleus a quin mes meravellós, que ens deixa amb la boca oberta….. un dels moments que recordarem sempre com un dels mes impactants del viatge….. pur art Islàmic.

L’IMMA es troba pitjor…. i ens replantegem de tornar al hotel…. però ella es nega… i diu que de cap de les maneres tenim que marxar tots… prefereix si es trobes pitjor marxar sola al hotel …. davant de la situació,  forcem el canvi de  plans d’acord amb el guia, anant en primer lloc a visitar la plaça del REGISTAN, per tal de que l’IMMA pugi veure el mes important i desprès si ho veu necessari marxi al hotel per descansar.

Un cop “vista” la Plaça per fora, l’IMMA se’n torna al hotel acompanyada per el xofer Sanat. No dina i es passa al llit la resta del dia. Una mala passada !!!

Si volem ser positius, almenys ha pogut veure el mes important de les meravelles de la ciutat de SAMARKANDA….

Amb el meu “harem” reduït continuem la visita als interiors de les tres Madrasses d’aquesta plaça mítica en la Ruta de la Seda. Ara no està en el seu millor moment, ja que aprofitant que es Ramadà estan posant unes estructures al mig de la plaça per muntar uns escenaris per el Festival de cançó d’Àsia Central…. i això impedeix fer fotos de conjunt.

La paraula REGISTAN significa “lloc de sorra”, atès que va ser construït sobre el llit sec d’un riu. Aquesta plaça va ser el centre medieval de la ciutat. Es un lloc increïble de debò.

Es compon de tres grans madrasses que envolten la plaça :

La Madrassa Oulough Begh, del 1420, al oest de la plaça on mes de 100 estudiants aprenien ciències, astronomia, filosofia i teologia.

La Madrasa Chir Dor, al est de la plaça que es va acabar al 1636 com un reflex de la Madrassa Oulough Begh, amb excepció de la decoració de dos lleons (o tigres) que desafien la prohibició de l’islam de representar éssers vius.

I la Madrassa  amb  Mesquita Tilla-Kari, al mig de les altres dues que es va acabar al 1660 i compte amb una decoració daurada i un agradable pati.  De fet les tres Madrasses tenien incorporada cada una d’elles la seva mesquita.

Una madrassa (de l’àrab مدرسةmadrasa, plural مدارسmadāris) és escola islàmica d’ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita. Cal tenir present, però, que en àrab una madrassa és qualsevol institució educativa, ja sigui laica o religiosa, ja sigui islàmica o vinculada a qualsevol altra religió; en aquest sentit, la traducció àrab del català madrassa seria pròpiament madrassa islamiyya (en مدرسة إسلامية, madrasa islāmiyya, lit. “escola islàmica”); és per això que en català una madrasses també pot ser coneguda o anomenada escola islàmica o escola alcorànica.

Dins de la madrassa Oulough Begh, està ple de botiguetes i aprofitant que no esta l’Imma….jejejejeje, em regalo una miniatura pintada a ma, per penjar a una pared de casa …. tindrem que construir un envà nou…. ja que no ens queden parets buides.

…… A que es maca ????

Si…si… el de la foto soc jo…. que passa ?   Hem van disfressar de peregrí de l’època de la Ruta de la Seda…. i vaig deixar fer. “GUIRI TOTAL”, …..SI…. n’estic orgullós de ser-ho… i a mes a mes em sento afavorit amb tots aquests abaloris. El resultat de tot plegat, es aquesta “preciosa” foto que espero doni la volta al mon.   Com intueixo que us esteu petant de riure,  i per tal de que ho pugueu fer sense presses i ben a gust…. tallo aquí la narració.   La tarda d’aquell dia “Samarkanda” serà objecte d’un altre capítol…. i es que sincerament aquest està sortint massa llarg i estic força cansat.    Fins el proper capítol dons……  si es que heu aguantat fins aquí….

Avui com a firma, posaré un CARGOL força sofisticat que tinc a la meva col.leció… i es que es tracta d’un post de Samarkanda i això no acostuma a passar.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada ha esta publicada en VIATGES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a – Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 4) — …. i per fi coneixem SAMARKANDA

  1. Josep ha dit:

    Quina meravella Samarkanda. Llàstima que l’Imma no ho pogués gaudir del tot i que no durés massa hores la indisposició.
    Molt noms relacionats amb la lírica durant el viatge no? Tamerlà, Timur… espero que no apareguin per algun lloc de l’Uzbekistan ni Carmen ni Figaro!!.
    La miniatura que vas comprar: preciosa.
    Quedem a l’espera de noves i interessants entregues.
    Una abraçada

    • miquelgascon ha dit:

      La veritat es que Samarkanda ens va sorprendre molt, ja que ens havien dit que no era res extraordinari. Evidentment els seus monuments no arriben a la perfecció dels Iranians, però la veritat es que al veure’ls en “directe” et costa “tancar” la boca. Meravellós.

      La ciutat moderna també ens va agradar mes del que ens imaginàvem.

      L’Imma al dia següent estava totalment recuperada i durant la resta del viatge no va tenir cap mes ensurt.

      Hauria estat un ensurt trobar la CARMEN per aquells indrets….. però a Bishkek, la capital de Kirguizistan, varem conèixer el magnific edifici de l’Opera (malauradament aquell dia no havia representació operística).

  2. kalamar ha dit:

    Quines meravelles! bombons de totxana i rajola esmaltada, deliciosos. Tú molt ben camuflat sota la barba del Timur, peregrí molt creïble. Per cert, sembla que les uzbeques ni vagin tan tapades i es practica un islamisme moderat?
    molt interessant tot tot.

  3. miquelgascon ha dit:

    Donaaaaa…molt creïble…molt creïble…. la veritat que no; això si, varem riure una bona estona.

    Com crec ja vaig comentar en el capítol 1, el de les primeres impressions, a Uzbekistan les dones vesteixen força normal, moltes encara amb mocador tradicional al cap… però els homes TOTS gairebé porten el barret tradicional de la seva ètnia; la vestimenta força normal, res a veure amb els països islàmics mes estrictes. A Kirguizistan les dones vesteixen a la moda occidental i a vegades molt mes “provocatives” que a la nostre societat. En canvi al oest de la Xina forces dones porten burca complert .. i algunes d’elles a mes a mes porten ulleres de sol negres amb vidres enormes, per tal de que no es pugui veure ni un mil·límetre de la seva pell… semblen “mosques”… ja veuràs fotografies.

    Excepte a la Xina, els islamisme d’Uzbekistan i Kirguizistan es absolutament moderat; la gent fa el que vol i el Ramadà el segueixen força relaxadament e inclús prenen alcohol sempre que volen.

    Així i tot, sobten actituds o costums que des de la nostra cultura es difícil d’entendre… per exemple el guia Rasul ens explicava que el normal en un matrimoni es que el marit parli de “TU” a la seva dona… i en canvi la dona al seu marit te casi l’obligació de parlar de “VOSTÈ” al seu marit en senyal de respecte…. i a casa seva no era una excepció; per altra banda, les dones tenen que pregar a casa i únicament els homes tenen dret d’assistir a les mesquites. Son coses que a nosaltres ens costa d’entendre, però que ells ho veuen, crec jo, simplement com una tradició.

    Si ens parem a pensar fa pocs anys, en la nostre cultura, els fills parlaven als seus pares de VOSTÈ en senyal de respecte; jo mai vaig arribar a fer-ho i t’asseguro que tenia molt respecte als meus pares. Vull dir amb això que la nostre cultura també ha sofert canvis i no fa pas tant de temps. Amb les meves paraules no vull defensar cap actitud o costum “islàmica”vers a la dona, però també crec que ha arribat l’hora de treure-li foc i no veure tot sota els filtres de les nostres costums i la nostra cultura.

    Perdona per el rotllo.

  4. José Luis ha dit:

    Clar, “vosté” donant voltes contra rellotge a una tomba de 18 metres, a la pobre Imma, logicament li agafa el que li agafa, i per acabar d’adobar-ho el senyor (vosté) es posa l’uniforme de peregrino-jefe, que la tranca que porta no es poca cosa.

    • miquelgascon ha dit:

      Precisament tu !!!! no em parlis de “voltes”… ja que amb el “concurset” que ens has organitzat, si que tenim que fer voltes i voltes contra rellotge per esbrinar-ho. Crec que ni amb totes les pistes del mon, no encertarem pas la solució.

  5. Teresa Garcia ha dit:

    Pel que vec, la ciutat fa honor a l’esperit exòtic i maravellós que ens evoca el seu nom! M’encanta l’art oriental, i les fotos ens mostre llocs preciosos…i algún “aborigen” exòtic, també (haha)

    M’ha cridat l’atenció l’us del color blau, en molts tons diferents…saps quin és el motiu d’aquest predomini?

    • miquelgascon ha dit:

      Samarkanda es una ciutat que en l’actualitat segurament es tan gran com Barcelona, amb grans avingudes i preciosos jardins en ple centre i amb barris mes pobres amb casa mes baixes i mes tradicionals, però a la fi una ciutat moderna encara que una mica decadent. Els monuments que conserva son extraordinaris com ja has pogut veure, però estan disseminats per tota la ciutat i els tens que anar buscant.

      El color del Islam preferentment es el verd, però s’utilitza molt a les cúpules el “turquesa”, que es un verd Blavós, que ressalta molt en els cels blaus. En quant al BLAU pur que s’utilitza molt en Àsia Central, crec que prové de Pèrsia, la actual IRAN que es on es va començar amb la tradició dels “AZULejos” esmaltats que bàsicament com el seu nom indica tenien el color blau com a base. Molts monuments o casi tots d’aquesta part del mon, Iran i Àsia Central, estan recoberts de AZULejos sencers o millor encara com a Iran amb trossets d’azulejos de diferents tonalitats, tallats a ma i fent els dibuixos manualment (una mena de trencadís d’en Gaudi però molt mes refinat).

      En les fotos d’aquest post, tens exemples de les dos tècniques, recobriment amb azulejos sencers i també alguna mostra de l’escola iraní molt mes treballat i recobert a base de trossets fent una filigrana increïble.

  6. Joaquim ha dit:

    Renoi! quina exuberància, quin espectacle, quin luxe! i no parlo d’aquests edificis de “rajoleta”, no, parlo del gran Timur engalanat de Festa Major. BESTIAL!!!!
    Ara parlo una mica més seriosament, m’he quedat garratibat i continuo dient que les vostres fotos són magnífiques i sobretot sembla que et trobis allà, no tothom és capaç de transmetre l’atmosfera del lloc que es visita, vosaltres si.
    No crec que mai pugui anar a Samarkanda, però me’n heu fet entrar moltes ganes.
    El coitus interreptus era més que justificat.
    Fantàstic!

    • miquelgascon ha dit:

      Reconec que aquesta vegada tens tota la raó…. estic “per sucar-hi pa” disfressat de Pelegrí. Deien que en la antiguitat si anaves vestit d’aquest “pal” per Àsia Centra, et presentaves a dinar a qualsevol casa i tenien l’obligació de donar-te de dinar. Vaig estar a punt de comprar tot el muntatge per comprovar si a Barcelona em serviria per el mateix. L’Imma que es mes assenyada em va convèncer de que aquí això no tindria èxit. jajajajajaja

      Gracies per els elogis que fas de las Fotografies.

      Una abraçada Quim

  7. Retroenllaç: - Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 3) — El primer Mercat … i ….. TAMERLÀ. | Voltar i Voltar

  8. Retroenllaç: - Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 5) — …. i continuem a SAMARKANDA | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s