– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 3) — El primer Mercat … i ….. TAMERLÀ.

 Clicka aqui per anar al capitol inicial

Clicka aqui per anar al capitol anterior (2)

Clicka aqui per anar al capitol següent (4)

Dissabte 13 d’agost 2011

Hem dormit aquesta nit a Samarkanda, però encara no la coneixem; encara trigarem unes hores en passejar per aquesta ciutat mítica de la Ruta de la Seda. Ens llevem a dos quarts de set del mati i fet i fet sortim a les 8 del matí del hotel amb destinació a SHAHRISABZ a uns 100 kilòmetres al sud de Samarkanda, conegut per ser el lloc que TAMERLÀ considerava el seu lloc de naixement i en el que va fer construir un gran Palau del que actualment casi no queda res, així com també uns mausoleus dedicats a la seva família.

Fina, la guia Isabella, Merche, Imma i el conductor Sanat

Fina, la guia Isabella, Merche, Imma i el conductor Sanat

A Uzbequistan, es van trobar de sobte, desprès de la Independència de l’Unió Soviètica, sense un referent… sense un líder històric en el que emmirallar-se.  Fins a les hores el líder històric havia estat LENIN, i totes les Avingudes i Places del país portaven el seu nom.  Al quedar-se orfes de lideratge, van mirar al seu passat i van trobar a un personatge cruel i terrorífic fins a les hores…. en TAMERLÀ.   Llavors, el van repescar de l’história, li van “rentar la cara” i el varen posar en un pedestal com el millor personatge històric del “nou” país.   Varen enderrocar totes les estàtues de LENIN del país i les van substituir per aquest nou referent. Ara, al passejar per Samarkanda o qualsevol ciutat o vila del país, TAMERLÀ el veus per tot arreu, en centenars de estàtues que el nou regim polític  ha aixecat del no res…. i ha aconseguit que el poble es cregui tot aquest “muntatge” i a sobre el defensi i estigui orgullós d’ell.

Tamerlà donant ordres sobre Geòrgia

Tamerlà donant ordres sobre Geòrgia

TAMERLÀ …

(Timur Lang o Timur, el Coix) Caudillo mongol (Kesh, Transoxiana, Àsia Central, 1336 – Otrar, 1405). Aquest noble musulmà d’origen turc va arribar a ser el ministre principal del virrei de Transoxiana, que governava aquella regió occidental de l’imperi mongol. En 1363 es va revoltar contra ell i li va prendre el poder. I el 1370 es va proclamar rei independent, legant la seva condició d’hereu de Gengis Kan, de qui probablement descendia seu pare per línia materna.

 Partint de la “seva” capital en Samarkanda, va iniciar llavors una successió de campanyes militars que el van portar a conquerir tota l’Àsia central (1370-1396). Va demostrar una gran capacitat de conquesta, ja que una vegada dominat el Turquestan, es va annexionar també l’Iran, l’Iraq, Armènia i Geòrgia. Les disputes internes entre els prínceps del khanat de l’Horda d’Or li van permetre també intervenir en aquell regne establert pels mongols a Rússia (1370-1395).

 Després va dirigir les seves forces cap a l’Índia (que va sotmetre el 1398, en una sola campanya en la que va arrasar Delhi), Síria (amb la presa de Damasc, Alep i Bagdad, saquejades i arrabassades als mamelucs el 1400) i Àsia Menor (on va obtenir un gran triomf en la batalla d’Angora, que va sotmetre a vassallatge als otomans el 1402 i va permetre subsistir gairebé un segle més a l’Imperi Bizantí, alliberant-lo de l’assetjament otomà).

 Les seves campanyes militars, realitzades en nom de l’Islam i caracteritzades per una crueltat i un afany destructor que terroritzava els seus enemics, van ser totes victorioses i li van proporcionar successives annexions territorials. Però Tamerlán no va ser capaç d’organitzar un sistema polític i administratiu eficaç, de manera que no va crear un imperi unificat. Va morir quan es disposava a portar la «guerra santa» a la Xina, i el conglomerat de països que havia sotmès es va disgregar per successives divisions entre els seus fills i néts (els timúridas).

De camí a SHAHRISABZ fem una parada improvisada i fora de programa, mes aviat forçada per la meva insistència… en un mercat setmanal d’un poble del que no arribem a saber el nom però que esta de gom a gom, tan de vehicles a la carretera com de gent, animals i mercaderies. Ens perdem, i mai millor dit, una bona estona fent fotos i mes fotos.

Per mi es el millor moment del dia, i es que com ja he comentat en alguna altre ocasió … per mi els MERCATS son  per si mateixos una de les millors excuses per viatjar.   M’agraden els MERCATS i molt.  Em passaria tot el dia observant a la gent, a les diferents ètnies, com fan les seves transaccions econòmiques, com criden, parlen, es mouen e intenten per tots el mitjans vendre les seves mercaderies.  Els MERCATS estan plens de VIDA…. els MERCATS en realitat i sota el meu punt de vista…. son la vida mateixa.

Pràcticament no fem cap mes parada tot i que demanem fer-ho amb insistència en algun petit poble, però posen totes les excuses possibles i tan sols aconseguim que ens  prometin fer-ho a la tornada …

Al arribar a Shahrisabz anem en primer lloc a visitar Ak-Sarai, el Palau Blanc, del que queden les ruïnes de la immensa portalada de30 metresd’alçada recoberta de mosaic. Trobem un grup de turistes italians i fa molta calor.

Anem a veure la immensa estàtua de Tamerlà…..

Desprès ens dirigim a visitar el conjunt de la Mesquita Kok Goumbaz, nom que significa “la cúpula blava”….

Tot l’interior està pintat amb motius geomètrics i arbres, al davant d’aquest conjunt monumental hi ha un altre anomenat Makbarat Goumabaz Sayyidan també amb una cúpula blava. Els dos conjunts son molt macos i la guia ens explica una mica qui està enterrat a cada un d’ells i la forma en que van estar construïts.

Des de el cotxe ens assenyala el mercat cobert i algun monument mes i ens anem a dinar a un restaurant enorme, que mostra a la porta uns enormes dromedaris de cartró pedra. Reguen constantment el passadís central ja que avui fa molta calor i ens diuen que estem ben be a 45º.

Malgrat el que ens havien dit al matí, desprès de dinar tornem a Samarkanda per la carretera de muntanya on parem tres vegades per fer fotos en llocs sense gaire interès…. la guia no compleix la seva paraula de fer una parada en un petit poble.. Quan arribem al hotel la guia sense previ avis s’acomiada de nosaltres, i ens diu que demà tindrem un altre guia…… no entenem res. Esperem que el canvi sigui per millor.

Anem en un taxi fins al centre de la ciutat de SAMARKANDA…. per fi lliures !!! Veiem per fora el mausoleu de Gour Emir, un conjunt monumental magnífic on està enterrat TAMERLÀ.

No entrem (ja ho farem demà) i li fem la volta per fora. Desprès caminem per una gran avinguda fins a la Mesquita de Khazret Khizr anomenada també la dels viatgers, al costat mateix del mausoleu Rukhabod.

D’aquí anem fins la famosíssima plaça de REGISTAN que trobem tancada perquè estan assajant per un festival de música. Fem un tomb pels voltants i anem a sopar al restaurant que ens havia reservat la guia. Al moment entra ella amb una carpeta que hem de donar al guia que ens acompanyarà la resta de dies d’estada al Uzbequistan. Sopem molt be i a la sortida  caminem una mica abans d’agafar un taxi per tornar al hotel….

Samarkanda a aquestes hores de la nit está esplendida i plena de VIDA…la gent ha sortit al carrer i es que no fa tanta calor….envaeixen els parcs i pujen als seus fills a sobre dels monuments;  el ambient es extraordinari i ens costa molt marxar a dormir.

Avui es pot dir que de debó hem començat a gaudir del viatge….. un dia magnific…. i demá ens esperen els monuments mes extraordinaris de SAMARKANDA…..

ja en tenim ganas !!!

21 thoughts on “– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 3) — El primer Mercat … i ….. TAMERLÀ.

    1. miquelgascon

      JAjajajajaja

      Es el millor elogi que m’han fet mai de les meves cròniques….. comparar-lo amb un COITUS (encara que sigui interruptus), em dona molt “plaer”.

      Ara parlant seriosament…. gracies per els teus elogis. Seleccionar les fotos i escriure cada post del viatge es una gran feinada …. comentaris com el teu, donen els ànims necessaris per continuar..

      Respon
  1. imma

    Teatreru ??? no ho saps prou bé !!!!!!!!!!! I això que tu ja veus la estrena, imagina’t els assaigs, es un no sopar, no dormir …….
    I demà que comença la temporada teatral i musical no se com ho farem. S’ens acumula la feina !!!

    Respon
    1. miquelgascon

      No et queixis, que cada vegada ets tu mes “teatrera” que jo. T’agrada la marxa… i si no que em preguntin qui ha comprat les entrades per els propers 3 espectacles “Teatraires”. Lo teu ja comença a ser “vici”….jejejejeje

      Jo en realitat, volia descansar però No em deixes.

      Gracies per el teu recolzament en el que es ara una de les “meves” i millors il.lusions del dia a dia (el publicar el Bloc), … a vegades prioritzant-lo injustament per sobre d’altres activitats que segurament son molt mes importants per els dos). Però voldria aclarir que en realitat el Bloc “Voltar i Voltar” es dels dos; figuro jo, perquè a mes a mes de “teatreru” soc un “figuraire”…. però tu saps que moltes de les fotos son teves, segurament les millors i bona part de la redacció de les cròniques també.

      Aprofito per donar-te les gracies públicament per el recolzament que em dones per superar l’estat depressiu que em provoca la meva actual situació laboral. Se que no ets de pedra i puc arrossegar-te a tu també. A la meva “nova” taula, seguint el consell dels meus amics… ja he posat flors i fins i tot el cargol que serveix de firma en aquesta entrada al Bloc…. ara intentaré superar-ho el mes aviat possible, encara que sigui únicament per tu.

      T’estimo. Un petonarru enormus Imma.

      Respon
      1. imma

        Segur que ho aconseguiràs per tu mateix, tens molta gent al teu costat que t’ho demana i et fa costat. O sigui que no tens alternativa !!!!!!!!!!

        Un petó a la meva mida.

        Respon
  2. Josep

    Estic totalment d’acord, els mercats son el reflex fidel de la vida d’una ciutat. Un reportatge fotogràfic magnífic amb l’acompanyament necessari per fer-lo comprensible.
    Seguim enganxats a l’espera de noves entregues, tot i ser conscient del treball que això comporta.
    Una abraçada

    Respon
    1. miquelgascon

      De debò que els MERCATS de tot el mon…. almenys els que jo conec m’apassionen d’una manera segurament fora del que la majoria de la gent considera com a “normal”, començant per el millor del planeta terra i segurament de la nostre Galàxia… la Boqueria !!!!

      Gracies per continuar “enganxat” a aquesta “telenovel·la” viatgera.

      Respon
    1. miquelgascon

      En l’escena de la foto a la que et refereixes, vaig aplicar la “normalització lingüista” del meu país, ja que els hi vaig parlar en CATALÀ…. i resulta que em van entendre perfectament.

      Els del PP deurien prendre exemple, de que els “Mulàs” d’una mesquita perduda per Uzbekistan, son molt mes oberts que ells, a una cultura diferent a la seva.

      De totes maneres haig d’aclarir que vaig cometre un “pecat” totalment perdonable…..i es que la foto te una mica de trampa, ja que els “Mulàs” hem van preguntar si era Cristià o Musulmà…. i com no soc res de les dues coses, em va semblar que els faria feliç si els hi deia que Musulmà.

      Diuen que es molt Cristià fer feliç a la gent…… NO?.

      Respon
  3. pilar

    M´encanta i em consola que fas els capituls diaris ja que si fosin setmanals l´espera es faría terrible !!!!!!!!!
    si per anar al teatre, no pots dormir………….. tu mateix, ara ja ens has engrescat, així que no ens pots fallar, jua, jua…………. bueno sempre pots no dinar, no anar al gimnàs, no……… (ho sento Imma) fer res mès que pensar i escriure !!!
    tonets

    Respon
    1. miquelgascon

      No es per tant, …en realitat feia un parell de dies que no publicàvem res…. i això no podia ser. Ahir entre l’Imma i jo ens varem fotre una currada força important, per tal de publicar el capítol abans d’anar a dormir. Tampoc m’ho vull agafar com una obsessió, però si no ho fem ara que encara ho tenim fresquisim, desprès es faria mes costa a munt.

      Demà comença el curs “Teatraire”…. jejejeje

      Gracies per seguir el “culebró asiàtic”.

      Respon
  4. rosa maria lapeira gascòn

    Estic d’acord amb en Joaquim….tot molt maco i les explicaçions molt bones pero això de tenir que esperar tant!!!!! ….és esgotador tiet!!!!….espabila a possarles totes!!!!! jajajajajajaja Petonets!!!!!

    Respon
      1. Montse

        Quina passada de viatge! Ja ens hi hem enganxat!
        Una abraçada x tots dos!
        Quim i Montse.
        PD: no hi ha cap feina al món que es mereixi ni la nostra salut ni la nostra vida (és fàcil dir-ho, però els que portem 40 anys “pencant” tenim dret a dir-ho, no?!

        Respon
        1. Imma

          D’acord amb el que dius de la feina, el problema es quan els sentiments passan per sobre de la racionalitat i això es just perque portem mes de 40 anys treballant …. Pero segur que aconseguirem girar-ho. Gràcies pel suport.

          Respon
        2. miquelgascon

          M’alegro molt de que també estigueu “enganxats” a aquest interminable relat “asiàtic”….. però sobretot m’agradaria agrair-os a tots dos, el recolzament que em doneu.

          Les meves “dèries” de ben segur passaran ben aviat; estic d’acord que la salut i la VIDA es l’únic important.

          Una abraçada ben forta, Quim i Montse.

          Respon
      2. rosa maria lapeira gascòn

        Tens raò Joaquim…pensa que encara en queden veure les de la mare…. i ja el any pasat va esser completus!!!! jajajajajajaja

        Respon
  5. kalamar

    consti en acta que no em perdo cap capítol encara que no comento. Però és que aquesta tanda d’avui m’ha entusiasmat, les fotos són de 10 i el relat, adictiu. El burrito un pèl decaigut.. no li dediqueu la foto a ningú? L’arquitectura és impressionant i més, amb aquestes columnes de fusta! Em queda el dubte si Timur és el Timur de la Turandot de Puccini.. petons cargolets!

    Respon
  6. miquelgascon

    Començant per lo del burrito…. de debò que ho vaig pensar quant la vaig escollir per posar-la al Bloc…. però ara que em provoques, pues si … li dedico amb tot el meu afecte a en JOSE LUIS del blog “ancha es mi casa”. http://anchaesmicasa.wordpress.com/

    L’Arquitectura D’Uzbekistan, com veuràs es digne de veure i passar hores mirant els detalls. A mi almenys m’apassiona; segurament per això de jove vaig estudiar 5 anys de disseny arquitectònic, a les escoles d’Arts aplicades.

    Les columnes de moltes mesquites a tota Àsia Central son de fusta treballada i son increïbles.

    Efectivament, jo crec que el TIMUR de l’opera Turandot es en Tamarlà, ja que en l’argument de l’opera parla del rei dels Tàrtars…. i Tartària esta situat a la regió d’Àsia Central. Aquest home, ara “nou símbol” d’Uzbekistan, va conquerir una vastíssima regió… era com aquell que diu l’emperador del mon conegut en aquella època.

    Respon

Leave a Reply