Clicka aqui per anar al capitol inicial

Clicka aqui per anar al capitol següent (2)

Ahir dia 4 de setembre de 2011, varem tornar a casa, desprès d’una nit de “no” dormir, en dos vols des de BISHKEK (capital de Kirguizistan)…. i l’altre des de ISTANBUL. Han estat 25 dies que s’han fet massa curts com sempre. Hem recorregut una petit territori d’Àsia Central, però que engloba en la actualitat 3 països diferents, dos d’ells independitzats de la antiga Unió Soviètica (UZBEQUISTAN i KIRGUIZISTAN) i que precisament quant érem allà  es celebrava el 20 aniversari de la seva independència …. l’altre país XINA, per tal de conèixer la ciutat de KASHGAR i el seu mític “mercat” de la Ruta de la Seda.

Ha estat una experiència enriquidora culturalment i ens ho hem passat molt be, amb moments (com en tots els viatges) de pensar “que cony estem fent aquí”…. i altres, la majoria … moments inoblidables.

Una mateixa CULTURA e idioma (el rus) que els ha unit (segurament involuntàriament i mes aviat a la força) per la historia de les ultimes dècades, ja que tan sols fa 20 anys formaven part de la antiga Unió Soviètica, ….però que degut a les diferents ètnies mil·lenàries, moltes vegades mes que unió, ens ha donat la sensació que existeix entre ells quelcom mes que rivalitat, i creiem que arriba fins i tot al “odi” entre els Uzbeks, Quirguisos, Iogurts, Kasajos, Russos, Xinesos i moltes altres ètnies i cultures amb característiques e idiomes clarament diferenciats, que es veuen obligats a conviure en territoris compartits i amb fronteres mal dissenyades… com acostuma a passar arreu del mon.

Un viatge que en realitat han estat “tres en uno”… com la marca coneguda d’oli que comprem per que es suavitzi alguna cosa de casa nostre que potser esta una mica rovellada. Tenim als nostres caps una multitud de paisatges, cultures, monuments, amistats, odis racials, idiomes, ciutats, mesquites, religions, burques, minifaldilles, mercats, basars…. un garbuix enorme que ens costarà explicar-ho, perquè primer tenim que aclarir-nos nosaltres mateixos…… son masses realitats en un territori tan petit, a pesar de que ens ha semblat que hem fet molts i molts kilòmetres en diferents vehicles… però que a la fi, no han estat tants com sembla… i es que les carreteres son francament del tercer mon, moltes d’elles encara sense asfaltar i que mes aviat semblen pistes forestals o camins per ramats que es tenen que recórrer en vehicles tot terreny.

UZBEQUISTAN, KIRGUIZISTAN i una petita part del Oest de XINA… “tres en uno”….. una petita part de la anomenada “RUTA DE LA SEDA”, que nosaltres hem anat coneixen en diferents viatges a Turquia, Síria, Iemen, Jordània, Irán…. i de la que encara ens faltaria recórrer l’ultim tram des de KASHGAR a PEKIN… i que amb casi total seguretat no arribarem a completar mai, ja que l’estat XINES no ens ha deixat massa bon gust de boca.

LA RUTA DE LA SEDA….. que actualment podríem anomenar la “Ruta de la DROGA”, perquè sota el nostre punt de vista i desprès de parlar amb les persones que hem anat coneixent en poc mes de tres setmanes…. es la realitat mes palpable en aquesta part del mon.

Els enfrontaments que ara tot just fa un any va haver entre Uzbeks i Quirguisos i que encara avui en dia mantenen les seves fronteres tancades (excepte per els turistes), van ser provocades per suposades “màfies” del mon de la droga…. homes blancs que no pertanyien a cap ètnia coneguda en aquestes terres, per les nits sortien de vehicles luxosos, amb els vidres tintats, i assassinaven i cremaven a centenars de nens i dones sense cap argument aparent… indiscriminadament van provocar una massacre que mai s’arribara a conèixer el seu abast. Un cop realitzada la massacre, ho van tenir molt fàcil, als uzbeks els hi van dir que van ser els quirguisos, i al inrevés. El drama estava servit en safata…… ja que a partir de llavors milers de quirguisos i uzbeks es van enfrontar a mort, provocant un riu de sang encara mes gran. Ferides que costaran de tancar…. i que van ser provocades per persones alienes a les ètnies i cultures que es van enfrontar en va.

PAISATGES :

Uzbequistan, desert o semidesert…molt arid…..molta i molta calor

Kirguizistan, paisatges meravellosos, amb muntanyes amb molts pics que sobrepassen els 7.000 metres de alçada, llacs…. verd per tot arreu….. caloreta en la planura i fred, molt de fred als casi 4.000 metres als que varem arribar a dormir en Iurtes, a -5 graus sota zero (a ple mes d’agost).

Oest de la Xina, una barreja de les dues anteriors…. muntanyes de espectaculars colors i zones desèrtiques…. ni fred ni calor.

GENT :

Uzbequistan ….la gent meravellosa, oberta al turista, la majoria volen que els hi facis fotos,…. te les demanen… volen conèixer, et conviden a compartir a vegades casa seva i fins i tot et regalen pa, fruita, Cds de musica o el que calgui per fer-se amic teu. Força control policial arreu e inclús tens que anar guardant els tikets del hotels on has pernoctat, perquè en qualsevol moment et pot ser reclamat. Ens va donar l’idea de falta de llibertats elementals. Gent mes religiosa, sense arribar a extrems de portar burques. Els nens per arreu, amb grans somriures cap el turista. Vestimenta tradicional del país i poca gent vestida a la occidental.

Kirguizistan….. també amables, però mes esquerps a les ciutats; segurament perquè el turisme no esta tan arrelat com en el del país veí…. no tenen quasi be infraestructura hotelera. Bona gent també. Es respira mes llibertat…. en els hotels no es demana ni tan sols el passaport… encara que nosaltres l’ultim dia en ple centre de la ciutat varem tenir una experiència no massa agradable amb la policia que ens va retindre els passaports al mig del carrer i se’ls van estudiar durant una bona estona….. minuts interminables que ens varen fer pensar el pitjor, ja que la guia portava els visats i en aquell moment anàvem sols. La gent vesteix gairebé a l’europea i les dones inclús van mes provocatives que en el nostre entorn. Els nens fugen del turista, inclús ploren de por quant t’aproximes a donar-li caramels.

Oest de la Xina….. en general força creguts i mols d’ells fins i tot estúpids; son els guanyadors i ho saben. Al ser una dictadura, te un estat policial que supera amb escreix el que jo recordo del franquisme … en quant a controls i en tots els sentits. En els hotels no coneixen ni una paraula en angles i es difícil establir comunicació amb ells. Moltes dones amb vel al cap i forces amb burca o amb vel que els hi tapa la cara. Xina…. construeix les carreteres dins dels estats veïns d’Uzbequistan i Kirguizistan, “gratuïtament”, per tal de exportar el seus productes amb mes facilitat fora de les seves fronteres. Ens va donar la sensació de total colonització encoberta del països veïns. Els nens no tan esquerps com a Kirguizistan, però gairebé.

MONUMENTS:

Uzbequistan …. monuments islàmics meravellosos a ciutats com a SAMARKANDA, BUKHARA, KHIVA. Es conserven encara bona part de l’entramat de les Medines de les ciutats antigues, (originals o restaurades). Es nota i molt que el país ha estat part de la Unió Soviètica i els edificis de les ciutats “modernes”, son francament lletjos. Grans espais a les ciutats, amb jardins i grans espais oberts com en tots el paisos de cultura russa.

Kirguizistan….. monuments gairebé desapareguts o inexistents. Les ciutats com el país veí amb edificis horripilants, amb grans espais i jardins.

Oest de la Xina….. DESTRUCCIÓ quasi absoluta del entramat de la ciutat antiga de Kashgar… una llàstima. Imposició de la CULTURA XINESA, de destrucció del passat, i aixecament de grans gratacels, grans espais, grans places. Pocs monuments antics en peu.

GASTRONOMIA :

En els tres països, la base es la CARN en el 95% de la seva cuina, amb una mica mes de varietat a Uzbequistan. Es dina força malament, des de el punt de vista del mon occidental…. i al segon dia desitges retornar a la dieta MEDITERRÀNIA. El Peix inexistent… les verdures…. molt poques. A taula es menja únicament un plat i a vegades s’acompanya amb una sopeta o un iogurt…. per beure sempre TE, i mai aigua si no es demana expressament. No es menja postre ni fruita a taula. On menys varietat d’aliments existeix es a Kirguizistan, on arriba a límits difícils de suportar sota la nostra cultura culinària.

DESPESES :

Aquest cop varem optar per un viatge organitzat amb una agencia de Barcelona, concretament amb “Treking i aventura”, amb un paquet fet a mida per nosaltres quatre, amb l’assistència d’un vehicle amb xofer i un guia (diferents a cada país); això ho varem tenir que fer aixi perquè quant vaig intentar pactar directament amb agencies de viatges de cada país, cap d’elles m’oferien la possibilitat de fer la ruta “complexa” que volíem, amb visats dels tres països i el lligam dels assistents (xofer i guia) de cada país amb agencies diferents. El resultat es pot dir que ha estat magnific, tret d’algunes anècdotes que sempre surten en els viatges i que acostumen a resoldre’s d’una manera miraculosa.

A banda del preu del “paquet” de bitllets d’avió, hotels, trasllats amb vehicle amb xofer, guia de parla espanyola (excepte a la Xina), entrades incloses a monuments… preu del que ja parlarem en el ultim capítol on relacionarem les despeses per temes…. el que Si voldria destacar en aquestes primeres impressions, es que les despeses “extres” del viatge poden considerar-se gairebé nules, degut a que el nivell de vida en aquests països es molt baix….. a bulto i sense fer comptes exactes, les despeses per persona de dinars, sopars (contant que gairebé hem pagat el dinar dels xofers i guies durant casi be tot el recorregut) ….begudes com Coca-coles, cerveses, aigua mineral, fruita, taxis o transports alternatius en moments que volíem estar sols i anar per la nostra compta…… dels 25 dies, han estat de 200 euros per barba i bigoti…. cosa que ni nosaltres ens podíem creure.

No contem en aquestes despeses les propines que voluntàriament hem donat a alguns guies i xofers (no a tots), aixi com tampoc les despeses de souvenirs per nosaltres o regals que hem comprat per els nostres.

Hem volgut iniciar així amb un resum el que ens propers capítols anirem explicant amb mes detall. En les properes entregues intentarem explicar les nostres experiències seguint el ordre del viatge.