I com no teníem teatre, dissabte, vam aprofitar per anar al cinema a veure una de les pel.licules que teníem pendents. Ens vam apropar als cinemes Verdi per veure la pel.licula dirigida per Woody Allen “Midnigt in Paris”.
Aquesta pel.lícula es va presentar fora de concurs a la apertura del Festival de Cannes del 2011 i es tracta d’una comèdia romàntica ambientada a París que ens narra la historia d’una família americana que viatja a la capital de França per motius de negocis del cap de família. Amb ells la filla, Inez (Rachel Mc Adamas) i el seu promès ,Gil, un escriptor bohemi (Owen Wilson).
Aquest vaga pels carrers somniant amb els feliços anys 20, i cau en una mena d’encanteri que fa que a mitjanit, en un lloc concret del barril llatí, es vegi transportat a un altre univers on coneixerà personatges que mai havia pensat que podia conèixer de debò : F. Scott Fitzgerald, Cole Porter, Ernest Hemingway, Pablo Picasso, Salvador Dalí , Lluis Buñuel i altres artistes.
Els primers minuts de la pel.licula estan dedicats totalment a París, els seus carrers, els seus espais, els seus edificis, els seus monuments, la gent, la pluja, el dia i la nit. Molt destacable la fotografia de Darius Khondji.
El protagonista absolut de la pel.licula es Gil, un exitòs guionista americà al que no li ompla la seva feina i vol fer un canvi a la seva vida quedant-se a viure a Paris per tal d’acabar la novel·la que està escrivint. Inez, la seva promesa ni s’ho planteja. Aquesta discrepància ja evidencia que alguna cosa no rutlla a la parella malgrat els seus plans de casament. Ell no suporta als amics d’Inez, en especial a Paul (Michael Sheen), una d’aquestes persones que es creuen expertes en tot, i això fa que Gil comenci a passejar sol deixant-se seduir per la màgia de París.
De cop , la realitat es comença a confondre amb la fantasia i Gil, transportat als anys 20 coneix a Adriana (Marion Cotillard), musa de diversos creadors i de la que s’enamora. La seva realitat trontolla, i té que escollir ………..
La pel.licula es agradable i simpàtica a on a moments et fan creure en el tòpic de que qualsevol temps passat es millor que la realitat i a on París resulta tan captivadora com nosaltres la recordem. Per passar una molt bona estona.
————————–
La nostre signatura “cargolaire” d’avui, es d’una “cargola parisenca” molt sofisticada, però molt i molt…, que viu a casa amb nosaltres i ens fa companya amb la seva “tendre” mirada.
Miquel,
Jo m’jo vaig passar molt bé amb aquesta pel·licula. A més, les caracteritzacions de personatges com Picasso, Dalí, Buñuel, Hemingway, etc, està molt ben lograda. Només em van sobrar les “postals” inicials de Paris (fluixetes) em van recordar les “escudo de oro” de fa anys.
Que tingueu bon viatge, perquè suposo que marxeu aviat oi?.
Una abraçada per a tu i per a l’Imma.
Hola Josep
De fet per un error havia publicat jo una crònica feta íntegrament per l’Imma…cosa que ja he corregit. La pel.licula ens va agradar sobretot en el aspecte “fantàstic” de les nits del protagonista on reviu èpoques i personatges d’altres temps Tens raó en el que comentes de les postals del “escudo de oro” al començament de tot…i que es fa gairebé interminable.
Efectivament ja tenim les maletes fetes i com aquell que diu a punt de posar-nos a caminar cap a Àsia Central. Ja únicament fa falta l’ultima revisió del Neumoleg, però no crec que posi gaires pegues a la nostra sortida. Gracies per els teus desitjos.
Una abraçada per tu i un “achuchon” encara mes fort per la Gloria.