NO…. no es un error ….. heu vist be, son 6 estrelles. Aquest espectacle de “DUNAS“, per primer cop a “Voltar i Voltar”, saltant-me les normes que jo mateix m’havia imposat, al qualificar les nostres valoracions dels espectacles, com a màxim en 5 estrelles,…aquest cop el valoro per sobra del màxim i es que es l’única manera que tinc al meu abast de dir que segurament es l’espectacle que ara mateix jo recordi,mes meravellós dels que he pogut gaudir en tota la meva vida.
De fet, aquest espectacle ja l’havíem vist la temporada passada en el GREC2010 en el espai del mateix Teatre Grec… i llavors ja ens va deixar esmaperduts i amb “gallina de piel”… llavors no ens creiem el que estàvem veient i varem sortir entusiasmats d’aquest meravellós espectacle. Al assabentar-nos que a petició del public aquest any ho tornaven a representar en el Gran Teatre del Liceu en 3 úniques sessions, (i malauradament per ultim cop), varem comprar les entrades ipso-facto. Durant algunes setmanes a la columna de la dreta d’aquest BLOC us he intentat “recomanar” aquest espectacle …i conec varies persones que m’han fet cas !!!
L’espectacle al Liceu ha guanyat i molt…encara mes que en el Grec.. i es que aquí la brisa del aire lliure a vegades fa males passades a les enormes teles que tenen una gran importància en la posada en escena … o potser al Liceu estàvem millor situats… o el mes probable es que l’espectacle ha rodat per mig mon i cada vegada mes ronda la perfecció absoluta.
Dos cultures absolutament diferents amb un nom semblant o mes ben dit …. idèntic ….”FLAMENCO“…. el Flamenco de la cultura espanyola de Maria Pagés i el Flamenco de la cultura belga de Sidi Larbi Cherkaoui. Ells dos, cada un per la seva banda anaven actuant per tot el mon i algun cop es trobaven per casualitat per coincidències de programació del seus espectacles… s’admiraven l’un a l’altre i un bon dia van parlar de fer un espectacle plegats….. aquest DUNAS es el resultat d’aquesta colo.laboració. DUNAS, està inspirat en el color, la llum i el moviment de la sorra del desert del Sahara… en cada un dels grans de sorra, en cada duna. Es un espectacle on es retroben els dos mons que es tan a banda i banda del estret de Gibraltar…. si es que alguna vegada s’han separat; jo a vegades ho dubto…crec que la cultura Marroquí (a la que estimo amb bogeria)…i la espanyola els uneix moltes mes coses de les que en teoria les separa.
María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui, dos dels ballarins i coreògrafs més famosos del món, s’uneixen en una col.laboració extraordinària, per crear un diàleg entre el flamenc i la dansa contemporània. Inspirat pel paisatge ondulant de les dunes de sorra del desert del Sàhara, Dunes en contrast amb una banda sonora original ple de matisos i de colors amb ressons de flamenc, música clàssica i àrab. La passió ardent de la seva forma clàssica estructurada i la riquesa de matisos del seu estil modern “intercultural” fa que aquest espectacle sigui absolutament exquisit, pura sensibilitat i a l mateix temps força espectacular.
Però es absurd posar moltes paraules una darrera de l’altre per intentar expressar el que es en realitat aquest espectacle…. millor potser unes imatges…i encara que el vídeos no siguin massa fidels al espectacle en directe, segurament us fareu una millor idea del mateix….
La dansa contemporània mes innovadora de Sidi Larbi Cherkaoui, entrellaçada amb el flamenc mes modern i a vegades mes pur de María Pagés, aconsegueixen una coreografia quasi be perfecte…i a mes a mes,a tot això, se sumen les veus de les cançons àrabs, incloent la meravellosa “crida a l’oració” del mon islàmic…… que a mi particularment m’arriba dins del mes profund del meu ser, a pesar del meu agnosticisme…. i amb la veu del extraordinari Mohammed El Arabi-Serghini i amb el cante “jondo” del mes pur art flamenc que cada vegada m’agrada mes i mes…., interpretat per en Ismael De La Rosa, fa que t’adonis de que les cultures que alguns “personatges” de la nostra historia i sobretot de l’actualitat… volen per tots els mitjans que siguin tant distants …. t’adones llavors, que mes aviat son tot el contrari perquè neixen de la mateixa arrel i son gairebé idèntiques.
La dansa, el so, les melodies, els colors de les teles que ballen per si mateixes…. tot això i mes … fa que als espectadors que presencien aquest espectacle se li ericin literalment els pels de tot el cos i vibrin en el seu ser mes interior com molt poques vegades el ser humà ho ha fet. No es qüestió de sensibilitat vers al art, o el flamenc o la dansa o la musica àrab, o la musica clàssica…. estic segur de que moltes persones que no li agradin massa cap d’aquestes facetes per separat de l’art…. quedarien seduïts per el que es i el que significa “DUNAS”.
María Pagés, la bailaora i coreògrafa sevillana, ha conquistat escenaris al voltant del món amb números que van més enllà del flamenc i que presenten diferències culturals, obrint un nou camí per ball flamenc. Ella era part de la Companyia de Dansa Antonio Gades i ha estat primera ballarina amb Mario Maya i Rafael Aguilar. Ha participat en pel.lícules com “Carmen”, dirigida per Carlos Saura i també en “Flamenco”. Ha guanyat premis com el Premi Nacional de Dansa el 2002, el Premi de Coreografia ADE el 1996 i cinc Premis Giraldillo de la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla.
Sidi Larbi Cherkaoui (Anvers, Bèlgica, 1976), però de arrels Marroquines perquè el seu pare era d’aquest país… i ha mamat des de ben petit la musica i l’art àrab e islàmic; és un dels coreògrafs i ballarins més prolífics a Bèlgica. La seva obra es caracteritza per la seva obertura sense prejudicis a totes les cultures, llengües i formes d’expressivitat, que ha donat lloc a creacions intensament personals.Va ser guardonat amb el Premi Especial al Festival BITEF Belgrad i el Premi Revelació de Coreògrafs en els Premis Nijinski a Monte Carlo, entre molts altres.
Al sortir del Liceu i pujar al Metro per tornar a casa, una dona estrangera de mitjana edat es va asseure al meu costat i al veure que jo estava mirant el fulletó del espectacle DUNAS, em va donar conversa; la dona també sortia del Liceu i encara tenia el ulls humits per les seves llàgrimes. Em va dir que no coneixia cap dels dos artistes però que havia rebut una trucada d’una amiga des de el estranger dient-li que urgentment anés al Liceu a veure l’espectacle; la dona em deia que mai a la vida havia vist un espectacle tan meravellós… i volia saber mes i mes tot fen-me preguntes a mi del que representaven la Maria i en Sidi. Va baixar a l’estació de Diagonal encara trasbalsada per el que acabava de veure. Estava absolutament d’acord amb ella. UN ESPECTACLE ÚNIC que deuríem gairebé exigir que es tornes a interpretar de nou als nostres escenaris….. i si no es possible que s’edites almenys un DVD amb l’espectacle, per poder-lo tornar a veure amb tranquil·litat un cop i un altre asseguts còmodament al sofà de casa nostre.
L’espectacle va ser estrenat fa uns anys a Temporada Alta de Girona i ha donat la volta al mon amb un èxit aclaparador. Esta coproduït per les següents institucions:
– Esplanade-Theatres on the Bay – SINGAPUR
– INTEREG – Festival de Temporada Alta – GIRONA
– Festival Estivales – PERPIGNAN
– Les Nuits de Fourvière – LYON
– Sadlee’s Wells – LONDRES
– Festival de Otoño – MADRID
– Festival Mawazine, Rythmes du Monde – MARROC
…i amb la col.laboració del Teatre-Auditori San Cugat i del Jerwood Studio at Sadler’s Wells de LONDRES.
Ficha artística
Coreografía, Direcciò e Interpretaciò : María Pagés, Sidi Larbi Cherkaoui.
Música original: Szymon Brzoska, Rubén Lebaniegos.
Música Taranto: ‘Fyty’ Carillo
Musics; Barbara Drazkowska (piano / piano).
Ismael De La Rosa (cante / flamenco voice).
Mohammed El Arabi-Serghini (voz árabe / arab voice).
‘Fyty’ Carillo (guitarra / guitar).
David Moñiz (violín / violin).
Chema Uriarte (percusiones / percussion).
Lltra de: Rubén Lebaniegos
Larbi El Harti
Zalman Shneur
Mohammed El Arabi-Shergini
María Pagés
Popular
Diseny de llums: Felipe Ramos.
Diseny de vestuario: Alexandra Gilbert & Pagés.
Diseny de so: Albert Cortada.
María Pagés es artista resident en el Teatro Bulevar de Torrelodones, Comunidad de Madrid
Sidi Larbi Cherkaoui es artista associat a Het Toneelhuis, Amberes
————————————————————————————————–Ahir, 6 d’agost de 2011, “Voltar i Voltar” va aconseguir una fita que per els seus creadors (l’IMMA i en MIQUEL), es força important… i es que hem assolit les 25.000 visites al Bloc. Sabem que no es gaire per a molts dels amics Blocaires, però per nosaltres es força important, ja que no ens havíem arribat a imaginar ara fa 10 mesos quant varem començar aquesta nova aventura de que arribéssim tan lluny. Per això la nostra signatura “Cargolaire” d’avui no es un CARGOL solitari…… creiem que en un dia així la signatura te que ser una “CARGOLERA” plena de cargols…. no se si estareu els 25.000 “voltaires” representats, però per nosaltres es evident que SI.
Gràcies, de debò a tots !!!!
En primer lugar ¡felicidades! por el record de visitas. me enorgullece ser una de ellas.
Con respecto al espectáculo de DUNAS debe ser apasionante. Me ha traido a la memoria aquel que vimos en Madrid en los Teatros del Canal (y que no recuerdo el título). Imagino que no tendrá mucho que ver ni se podrán comparar, pero ese tipo de espectáculos siempre sorprenden, mucho más si es en el mágico ámbito del Liceo.
Seguramente ya habrá pasado por Madrid ¿no?. O quizás lo traigan este otoño ¿lo sabes?
Un abrazo
Evidentment ets un dels “cargols voltaires” mes fidels del Bloc !!!
L’espectacle “DUNAS” es va representar a Madrid en els “Teatros del Canal” en 4 representacions, del 18 al 21 de Novembre del 2009, en motiu del “Festival de Otoño” d’aquell anys. El que no se … es si desprès s’ha tornat a representar un altre cop.
L’espectacle que tu recordes i que varem veure plegats als Teatres del Canal a Madrid, va ser “MOMIX – Bothanica”… va ser un espectacle visualment molt maco, però crec que no te res a veure amb “DUNAS” ja que aquest ultim te el afegit de l’unió de les cultures Marroquina i Espanyola, amb musiques i danses que a mi em van treure quasi be la respiració.
Et deixo un vídeo de “MOMIX – Bothanica” perquè recordis una mica aquella nit del 9 de gener del 2010.
http://www.youtube.com/watch?v=WrBZmZY91oI
Petons
“ESTRENAT” a la TEMPORADA ALTA del 2009, tot i que algun diari ha dit que a Girona va ser la “preestrena”, i l’estrena va ser a Singapur-allà ells¡¡-, DUNAS va ser el millor del vist en el festival d’aquell any, sens cap mena de dubte. La barreja “flamenc-contemporani”-, està feta amb una saviesa extraordinària i plàsticament es de les coses més boniques que he vist en en un escenari. Ara be, NO ES EL MILLOR que he vist a la meva vida -de dansa en veig poca-, i mai li donaria les 6 estrelles com has fet tu. Esta molt be, però la sensació que vaig sentir, com de regirar-se-me el ventre que vaig sentir en el primer visionat de THE PHANTOM OF THE OPERA a Londres, DUNAS no me la va produir. Serà un cop més allò de “cada loco con su tema”… Això si, Bellíssim espectacle.
Felicitats per l’èxit de bloc.
Jo ho vaig trobar insuperable i com ja he comentat era la segona vegada que ho veiem. De totes maneres segurament no soc massa imparcial amb la meva valoració… i es que el FLAMENCO a mi cada vegada m’apassiona mes… això combinat amb una dansa contemporània preciosa i sobretot amb les veus a “capel.la” dels cants àrabs… per mi ja es el súmmum.
Perquè crec que no soc massa imparcial ?….. mira Pere…. jo em considero una mica “Marroquí” … i es que l’Imma i jo varen tenir un greu accident al Marroc ara farà 15 anys i varem estar a un pas de la mort. Ells, els marroquins, ens van tractar d’una manera molt humana amb els pocs mitjans que tenien al desert… i ens van salvar la vida. Jo sempre dic que vaig néixer un altre cop en aquell moment… i per tant el meu “segon naixement” es va produir a Marroc. No se si es això, però el que si se, es que estimo molt aquella terra i sobretot la seva gent i la seva cultura.
El fantasma de l’Opera, no la vaig poder veure com tu a Londres…. però si a la versió que es va fer a Madrid en un teatre de la Gran Via… i si em va agradar molt. La segona part del fantasma de l’Opera, com tu molt be saps, la varem veure fa uns mesos a Londres i en aquest Bloc, la vaig valorar en 5 estrelles.
Estem contents per les 25.000 visites, però encara estem mes contents de que tu, que vas ser un dels primers “voltaires”, continuïs encara visitant aquest raconet nostre.
Una abraçada Pere
te’n entenc un xic més, amb l’explicació que em fas, sobre la valoració de DUNAS..
I d’ànims laborals, com anem?. Va, que això no és res¡¡¡
De la crisis asmàtica estic força mes be. Aquesta tarda tinc revisió al Neumòleg i espero que em doni el vistiplau per sortir de viatge. Els ànims laborals estan una mica per sota terra però intentaré que aquestes vacances hem facin tornar a la normalitat i afrontar el que vingui al Setembre.
Una abraçada
¡Felicitats per els 25000 cargolets!
Vaig estar a punt d’anar el pasat dijous, pero al final no va poder ser, i ara encara ho lamento més.
Una abraçada
Tu vas ser José Luis el “culpable” del naixement de VOLTAR i VOLTAR, ja que em vas animar a seguir el teu exemple i em vas oferir les primeres lliçons de com anava tot aquest mon dels BLOCS, fins a les hores desconegut.
Per tant, les Felicitats te les tindriem que donar a tu José Luis.
Es una llástima que no puguesis anar al Liceu el dijous….. estic segur de que t’hagues agradat moltisim.
Una abraçada
L’ENHORABONA MIQUEL I IMMA, és de mica en mica que es va fent el blog, tot arriba i el més important és ser vosaltres mateixos, no us deixeu condicionar, ara potser no ho entendràs però no deixis mai que els fidels visitants et condicionin, sigueu sempre lliures i autèntics i els propers 25.000 arribaran molt abans del que us podeu imaginar.
De tot cor i amb efecte.
T’agraïm moltíssim la teva felicitació i també que de tant en tant et donis una “volta” per aquest raconet nostre. Gracies també per el consell… crec que fins ara ho hem aconseguit el no deixar-nos influenciar massa i encara avui en dia, desprès de 10 mesos d’haver començat aquesta aventura intentem escriure tan sols sobre el que fem, el que veiem o escoltem en les nostres sortides “culturals” …. e intentem no deixar-nos influenciar massa per les critiques “oficials” que moltes vegades discrepen absolutament amb les nostres valoracions….. i es que nosaltres son simplement aficionats.
Encara escrivim una mica des de el “cor” i amb l’entusiasme o la decepció que ens ha provocat un determinat espectacle o concert; desprès quant passen els dies moltes vegades la nostra percepció amb la perspectiva que dona el temps, varia lleugerament i ens venen ganes de modificar la primera valoració….. però creiem que deixant-la tal qual, com la varem escriure, la crònica te mes autenticitat.
Al costat del teu BLOC, IN FERNEM LAND, que en el moment que estic escrivint aquesta resposta ….. te la impactant dada de 1,223,263 visites…. les nostres 25.000 visites semblen dons, mes aviat ridícules, però nosaltres estem contents i molt del que hem aconseguit.
Ens encoratge per tirar endavant el teu exemple, però el que valorem mes de tot es poder contar amb la teva amistat.
Una abraçada Quim
Un secret, estimats Miquel i Imma:
És important ser autèntics i vosaltres ho sou molt, això m’agrada moltíssim.
Darrerament us confesso que In Fernem Land és més el que els infernemlanadires volen que sigui, que no pas el que moltes vegades jo voldria.
El blog va començar plural, bàsicament musical, però no tan sols musical i em sentia lliure d’explicar allò que em passava pel cap, fos el que fos, per tant en mig d’una crònica liceista i un altre de la OBC, hi havia una divagació política, per exemple. Això no tothom ho entenia i potser àvids d’enllaços i dels permanents regals que faig amb gran entusiasme, em recriminaven que em poses a parlar de coses “conflictives”, això i la repercussió que el blog està tenint en mitjans diguem que oficials (emissores de ràdio, mitjans impresos, editorials, discogràfiques) ha fet que de mica en mica em vagi auto regulant, que no vol dir censurant, però ara, tal i com he anat orientant el blog, em manca un espai on poder esbravar-me d’altres coses que s’allunyin una mica més de les infernemlandades habituals.
Això té solució, ja ho sé, m’ho estic pensant, però la reflexió m’agradaria que us servis, també per a vosaltres i si em permeteu, tot i que les coses evolucionen a vegades de manera imprevista, que no deixeu mai, condicionats per la quantitat de visites que podeu assolir, deixar que voltarivoltar deixi de ser el que vosaltres heu previst, i si té èxit és precisament per això, per tant que no us “exigeixin” un altre cosa.
Ah! i una darrera cosa, tenint com teniu “adoració” pels cargols, ja sabeu que no cal còrrer i que segur que arribeu, ben arrelats i tocant de peus a terra.
Una fortíssima abraçada, bones vacances i ens veiem a la tornada.
Suposo que els temes de salut que he llegit més amunt, s’han solucionat i no seran impediment per gaudir de les vacances que tant anheleu i que esdevindran uns apunts apassionants.
Amb efecte sincer
Estic totalment d’acord amb el que expresses, des.de un bon començament sempre m’ha fet por que el bloc deixi de ser nostre per passar a ser nosaltres del bloc, o mes ben dit, que el bloc engoleixi al Miquel.
M’espanta una mica l’auto-obligació de publicar cada dia? de revisar quantes i quines visites hem tingut, de qüestionar el perquè una entrada no te cap comentari ….. bé que t’he de explicar a tu que de ben segur has passat pel mateix proces.
In Fermen Land es realment un espai magnífic, però si que es ben cert que, i des.de la meva modesta opinió. ha canviat un xic d’ençà que el vaig començar a seguir, que per cert ja ni recordo quan va ser, i ha perdut potser una mica de tu mateix quan parlaves de temes personals, polítics o de futbol. Així i tot t’hi deixes la pell i els posts que publiques son brutals, i per mi son d’un nivell tan alt que molt sovint no m’atreveixo a ficar cullerada !!!!!
Ens veiem al setembre.
Gràcies per ser-hi.
Hola Miquel,
Arribo al teu blog “desesperada” per trobar la banda sonora d’aquest espectacle. Vaig ser una de les afortunades de veure’l al Liceu i una cançó em va robar el cor. A Internet no trobo res, o no ho sé trobar. Tens idea de si l’han editat? La cançó en qüestió és una que feia “bailaré, alrededor de ti bailaré….”. Sé que no tinc massa info però potser hi ha sort i algun dia la trobo.
Una abraçada i gràcies per mantenir aquest blog!
Mònica
Hola Mónica.
Vaig escriure a l’oficina /manager de Maria Pages, per tal de resoldre els teus dubtes. Han trigat força temps en respondre peró per fi han contestat.
Les repostes son les següents :
1 – La banda sonora de DUNAS ha sido editada en CD o en DVD ?
No ha sido editado pero es una cosa que tenemos en mente porque no paran de reclamárnoslo en todos los lugares del mundo por donde pasa DUNAS.
2 – la canción en la que se canta ““bailaré, alrededor de ti bailaré…” o algo parecido, nos gustaria saber su nombre, el autor y la posibilidad de poderla comprar si estuviera editada.
No, no esta editada. Es parte de la música original del espectáculo.
Hola Mònica, benvinguda a “Voltar i Voltar”…. espero que aquesta no sigui l’ultima vegada que ens visitis, ja que la primera ha estat crec jo d’una manera casual en busca de informació sobre aquest magnific espectacle… DUNAS, que nosaltres varem tenir també la sort de veure dues vegades, la primera l’any 2010 en el marc del Grec i ara a la seva reposició al Gran Teatre del Liceu. Una meravella !!!
He intentat trobar l’informació per Internet, però sembla difícil…. i per això m’hi posat en contacte amb l’oficina i mànager de MARIA PAGÉS, per veure si ens faciliten l’informació que demanes. En quant m la facin arribar t’informo. Una abraçada
Retroenllaç: – 073 (23/24) – Dansa – FAUN / NOETIC (Ballet du Grand Théâtre de Genève) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 27/02/2024 |