– GREC2011 (23) – TRAGEDIA (****) – Teatre Grec

Tot el comença …acaba; amb aquest  espectacle el GREC2011 arriba a la seva fi i sota el nostre punt de vista d’una manera esplèndida.  El ja ex-director del Teatre LLiure ALEX RIGOLA estrena nou espectacle per celebrar la cloenda d’aquest extraordinari GREC; el títol es TRAGÈDIA (****) i es tracta d’una barreja de dansa combinada amb Teatre que ens ha agradat molt.

“Tragèdia és un poema visual. Un camp de blat. Una olivera. Un sol que tot ho crema i milers de cigales. Una festa dionisíaca. Un ball, una dansa tribal, un ritus. I un carrusel de les misèries humanes.

Tragèdia és una mirada onírica sobre l’origen de la tragèdia. Un paisatge mediterrani habitat per divuit intèrprets que dialoguen i que, ballant, ens mostren l’acceptació de viure entre la felicitat i el patiment.”                                                                                                                                     Aquella tarda amenaçava pluja i ens temíem que es tindria  que suspendre l’espectacle… i gairebé es va complir fil per randa, ja que entre les 4 i les 5 de la tarda el cel es va obrir en canal sobre Barcelona i en  “ZEUS” va deixar caure un aiguat mai vist a la nostre ciutat….. però al final es va compadir de nosaltres i va permetre que en RIGOLA expliques la història del naixement de la Tragèdia.

ZEUS és el déu del cel, en la mitologia grega,   és el déu màxim de l’Olimp. Goberna establint ordre, justícia i el destí de l’Univers. Quant ell creu convenient,  pot provocar la pluja retorçant la llana d’una ovella, llança el llamp i el llampec i sobretot, manté l’ordre, l’equilibri i la justícia al món.  

 

Amb unes condicions no gaire bones per una estrena “a la galàxia”, tots els components de la producció van fer l’esforç de tirar endavant l’estrena, tot i que el so podria fallar en qualsevol moment i l’espai escènic estava absolutament xop, cosa que podria haver produït un munt de relliscades en un espectacle que el seu 80% del seu component és dansa.

Al començar veiem un camp de blat daurat i segat, amb una única olivera a la dreta del espai escènic i al fons l’espadat de pedra del Teatre Grec.  L’espai escènic creat per en MAX GLAENZEL es per treures el barret…. imponent. L’espectacle ha estat dividit en 5 parts, la primera d’elles “L’origen de la tragèdia” on 4 actors asseguts al terra intenten explicar el titul pròpiament dit…. entre ells els extraordinaris actors JOAN CARRERAS i ALÍCIA PÉREZ, que evidentment no podien fallar en aquesta cita d’en RIGOLA.   Però… sempre existeix un però…. el començament em va semblar força ensopit, a mes a mes de que jo potser no estava en les millors condicions per gaudir de l’espectacle, ni psicològicament ni físicament, amb força fred a les graderies del Teatre Grec, això si a la fila 1 al ben mig, situat com un REI…. així i tot, em va fer témer el pitjor.

En la segona part “La saga d’Èdip”, la cosa ja es va posar mes interessant, començava el moviment…. dansa ??? de poques persones, sense musica, únicament amb el soroll de la natura, la del propi Grec i la enllaunada…… ..amb alguns  passos de dansa que il.lustren el parricidi d’Èdip, així com també la mort d’Antígona, la seva filla, rebregada en una explicita rebolcada de Creont…. llavors no se perquè vaig fer el click…i vaig posar mes interes.

Però a partir de la tercera part ” La festa dionisíaca“, on es mostra el lliurament dels homes a les bondats de l’existència, l’espectacle va agafant forma i en un crescendo imparable ens va anar atrapant i alhora entusiasmant…. semblava tot irreal, suau en principi, rondava la perfecció, ….. sensibilitat de colors, moviments amb perfecte sincronia…. de sobte la fúria de les passions a cops desagradables i explícites, la dansa mes brutal, l’horror amoral i extrem, el sexe… l’espant, el costat salvatge de l’existència, el ball quasi be narcotitzat…  inclús la mort.   Tot es transforma en una acció coral orgiàstica, on els homes convertits  en sàtirs i àvids de plaers,  a la recerca de la felicitat impossible.  Grups de persones en moviment com si es tractes d’un sol cos…   a vegades amb l’estètica “congelada”  utilitzant els anomenats “tableaux vivants”….. a cops, inclús bromes entre ells com si estiguessin tan sols assajant trenca la seriositat de tot plegat i li dona frescor a l’espectacle, …. i desprès,  el alliberament …. vestits a fora… sensualitat, tothom dansant completament nus en el  espai meravellós del GREC…… la musica a tota potencia. “Starman“, la cançó de David Bowie, “absolutament dionisíaca” segons Rigola, es el punt culminant de la dansa i d’aquesta celebració dionisíaca.

Moments màgics que ens posaven la pell de gallina…. el crescendo anava cada vegada a mes… i mes…. semblava que volien interpretar un orgasme visual….. estèticament perfecte amb unes coreografies sensacionals creades per FERRAN CARVAJAL i el mateix RIGOLA.

Val a dir que no vaig encaixar molt be la part de diàleg sobretot la d’en JOAN CARRERAS que interpretava la figura del filòsof ????…. i que per cert va ser l’únic dels 19 intèrprets que NO es va despilotar….. això si, ens va sorprendre tot participant de la coreografia d’una manera força ben treballada. ALICIA PEREZ, com sempre extraordinària va voler jugar, ella si, en un No, però “si quiero” i es va despullar amb la mes gran naturalitat.

Al finalitzar l’espectacle el public de les grades en peus aplaudíem amb ganes aquest meravellós espectacle que ens havia transportat del avorriment inicial al esclat de joia portat fins al súmmum en poc mes d’un hora. UNA BONA CLOENDA del GREC2011.

——————–

Creació, dramatúrgia i direcció
Àlex Rigola

 
Coreografia

Àlex Rigola i Ferran Carvajal

Espai escènic

Max Glaenzel

Figurinisme
Berta Riera
Bàrbara Glaenzel
Caracterització
Eva Fernández
Il·luminació
Maria Domènech
Moviment
Ferran Carvajal
Intèrprets
Inma Asensio
Miquel Barcelona
Patrícia Bargalló
Fàtima Campos
Joan Carreras
Ferran Carvajal
Xevi Dorca
Èlia López
David Espinosa
Sergi Faüstino
Raquel Gualtero
Anna Hierro
Cristina MIralles
Alícia Pérez
Alba Pujol
Claudio Rojas
Juanjo Ruano
Anna Rubirola
Guido Sarli

Una producció del Grec 2011 Festival de Barcelona, Bitò Produccions i Àlex Rigola.

….. i ja al sortir una sorpresa…. els CARGOLS del GREC ens varen venir a acomiadar de nosaltres… i es que també som “CARGOLS VOLTAIRES”.  Varem estar “parlant” una bona estona i ens vam citar per l’any vinent….

FINS L'ANY QUE BE..... GREC !!!!

3 thoughts on “– GREC2011 (23) – TRAGEDIA (****) – Teatre Grec

Leave a Reply