Dissabte 23 de Juliol. Avui anem a veure l’espectacle que per nosaltres fa el numero 20 d’aquest GREC2011.
En motiu d’aquest numero 20, m’agradaria fer unes consideracions al respecte abans de començar la crònica pròpiament dita d’aquest concert. Molta gent ens comenta que “estem malalts” per intentar assistir a tants espectacles en tan sols 45 dies que dura el Grec; deixant a banda que cada persona gasta els seus diners en el “vicis” que mes li agraden… tinc que dir, que per nosaltres desaprofitar la enorme oportunitat de que a la nostra pròpia ciutat, Barcelona, es celebri un Festival internacional d’aquesta categoria, seria poc menys que imperdonable; creiem que es una enorme SORT que ens serveixen en safata de plata; sense desplaçar-nos fora de casa nostre, a un cop de cotxe o de Metro podem gaudir moltes vegades d’espectacles de una gran vàlua. Dels mes de 60 espectacles oferts en aquest GREC2011, “tan sols” hem pogut veure una tercera part… vist aixi poder no sembla tan exagerat.
Per posar un exemple hem assistit un parell d’anys al Festival de Musiques sagrades del mon a la ciutat de FES al Marroc… i en tan sols una setmana hem assistit a una mitjana de mes de 20 concerts…. i l’any proper tenim l’idea de viatjar a Avignon uns dies per tal de assistir al Festival internacional de Teatre que esta considerat el mes important d’Europa… i llavors si que te mes costos.
Anar a la teva ciutat a veure Teatre, Òpera o concerts… econòmicament parlant no es tan costós com sembla en principi… i ho dic sabent que molts dels que llegeixin això amb molta seguretat posaran cara d’incrèdul… tot dient …si home ….això t’ho creus tu !!!
Per aquesta raó, la meva idea es que les cròniques que escrigui a partir d’Octubre, un cop tornem de vacances i comencem la temporada 2011 – 2012, la meva intenció es que a cada “post” posaré el preu “oficial” de cada espectacle individualment considerat, i el preu que paguem nosaltres aprofitant ofertes, descomptes, abonaments, invitacions, assajos.. o el que sigui…. i ho faré per tal demostrar que la CULTURA no resulta tan cara com sembla, si et saps bellugar per aprofitar les avantatges que ofereixen a tothom que les vulgui aprofitar. Creiem que moltes vegades surt mes car sortir un cap de setmana fora de la ciutat, que assistir a un munt d’espectacles al llarg de forces setmanes. Ho demostraré… ja ho veureu !!!
Be… prou de rotllo, perquè el Post te que parlar en realitat del que va ser aquest concert de JAZZ del grup…. que segurament te mes fama mundial en aquest tipus de musica… un trio que ja es un mite en vida… KEITH JARRETT TRIO. Cada dels seus components per separat es una personalitat reconeguda mundialment en el mon del Jazz … i junts es una autèntica delicia.
Val a dir que “l’estrella” del trio es sense cap dubte en KEIH JARRET, personatge que no suporto personalment (encara que no es el primer concert d’ell al que assisteixo)… i es que es creu “DEU” a la terra … literalment un “cregut” de cap a peus i que sempre te que fer el seu “xou” per indicar el seu poder quant actua; sincerament, em recorda el gossos mascles que van deixant la seva pixarada a cada un dels arbres per els que passa.
Aquest cop no ha estat diferent i ja a la entrada del Teatre GREC ha fet posar un cartells “amenaçants” tot prohibint qualsevol enregistrament en qualsevol format, càmera, mòbils o el que sigui, sota l’amenaça de suspendre l’espectacle. Els altaveus abans de començar reiteradament ho fan saber, tot dient que inclús no es podran fer fotografies ni en els aplaudiments finals del espectacle (el que dic jo… un CREGUT !!!) … i aixi i tot quan surten al escenari i ja un cop saludant al public abans de començar a tocar res, …”l’estrella” Keith Jarret, es torna cap els camerinos tot dient que no surt perquè li sembla haver vist alguna persona amb mòbils a la ma…. deixant palplantats als altres dos components en mig del escenari, fins que al “nano” se li passa el cabreig i torna a sortir.
No es el primer cop que ho he vist fer…. al Auditori de Barcelona fa uns anys, el mateix individu va parar el concert en mig d’una peça per el mateix motiu…. i dirigint-se al public va amenaçar en “fotre el camp”. Sembla avui en dia, impossible que es tingui que aguantar a un prepotent d’aquestes característiques, tot i haver pagat per veure’l un preu força elevat (entre 68 euros i 36 euros… aquest ultim preu als seients mes laterals on en teoria la visió no es complerta) …. es l’espectacle mes car del GREC2011.
KEITH JARRETT – JACK DEJOHNETTE – GARY PEACOCK
Els altres dos components del grup son GARY PEACOCK i en JACK DEJOHNETTE. El programa de ma diu d’ells el següent :
Per separat són tres grans noms del jazz, però junts han assolit la condició de mite. I és que ells han escrit algunes de les pàgines més brillants de la història del gènere, com saben els qui els han vist en les seves actuacions a Barcelona, entre elles la vetllada que van protagonitzar al Grec 2009. Keith Jarrett, mestre del piano i improvisador de talent que va treballar amb el mític Miles Davis i es va convertir en estendard del jazz d’avantguarda, va tocar amb Peacock i DeJohnette per primera vegada l‘any 1977. Va ser el 1983 quan van formar un trio permanent. Tot i que d’aleshores ençà han passat més de vint anys, avui la seva música segueix sonant tan fresca com el primer dia.
Per por a que un personatge tan diguem-ne “especial” tornés a fer el xou de parar el concert, la veritat es que durant tot el concert gairebé ningú o casi ningú es va atrevir a treure ni el mòbil de la butxaca. Però al final, gairebé tot “cristo”, entre ells jo, varem fer fotos e inclús algun vídeo, per boicotejar actituds que sota cap concepte es deurien d’acceptar.
Un cop dit això, i deixant a banda les seves manies i excentricitats, (no girar-se en cap moment de cara al public en tot el concert, tocar amb ulleres de sol fosques el piano i en una ambient quasi be lúgubre amb els focus esmorteïts…. passejar per l’escenari tot bevent i sempre d’esquena al public…, tocar el piano sense posar el cul gairebé a la cadira, fer xiscles de manera ostensiva contínuament mentres toca el piano….etc), …. es te que reconèixer que en l’actualitat, es UN DELS MUSICS MES VALUOSOS DEL PLANETA TERRA.
A la Wikipedia posa el següent:
Keith Jarrett (Allentown, Pennsilvània, 8 de maig de 1945) – Pianista prodigi, als 17 anys oferia concerts de dues hores amb material propi, va debutar en els Jazz Messengers d’Art Blakey, encara que ràpidament es va enrolar en el quartet de Charles Lloyd, on els seus aires postbop van impressionar. A la fi dels seixanta va entrar en el grup elèctric de Miles Davis (al costat de Corea, Holland, Moreira, Bartz i DeJohnette) amb resultats tan enlluernadores com va reflectir Live / Evil (1970). Després de renunciar a l’orgue i el piano elèctric, la seva carrera en solitari està íntimament lligada a la discogràfica alemanya ECM, de la qual Keith Jarrett en va ser un símbol d’ECM, amb l’edició de més de cinquanta discos en ECM, i amb la seva rica varietat compositiva en infinitat de gèneres, revolucionant el jazz de llavors amb el seu poderós avantguardisme melòdic, com aviat va demostrar amb My song, Belonging o Nude ants.
El Keith Jarrett Trio, considerat com un dels grups de jazz més importants del món, l’integren el bateria Jack DeJohnette, i el contrabaixista Gary Peacock i el mateix Jarrett. La seva tècnica d’improvisació combina no solament jazz, sinó també unes altres formes de música, especialment clàssica, gospel, blues i música folklòrica i ètnica.
Realment el concert va ser extraordinari i va durar quasi 3 hores, ja que al final sembla que el senyor va considerar que el public ens havíem portat força be i va tocar fins a 4 bisos…. i en ell això si que es extraordinari.
Us deixo un ÀUDIO de aquest extraordinari trio de JAZZ…. si voleu escoltar-la solament teniu que clikcar a sobre del dibuix del altaveu… es la peça AUTUMN LEAVES…
.. i algun vídeo trobat a la xarxa…
… i evidentment la foto que vaig fer…… de lluny… però que la vaig fer…. i únicament per la senzilla raó de que Keith Jarrett no aconseguís el seu objectiu…. i també el vídeo que vaig gravar des de fora de la graderia, ja en el bisos.
Per motius laborals no puc seguir-vos tant seguit. Però llegint el teu al.legat a favor de la Cultura, haig de dir que hi estic bastant d’acord, no sempre pot ser, però….. Les persones tenim afeccions i preferències, i seria molt aborrit que tothom tinguèssim les mateixes. Amb tot, us he de felicitar per la gran energia i “aguante” que teniu, doncs si saps que t’has de llevar a l’endemà, a voltes, costa molt seguir un ritme tan frenètic. Que els deus us conservin la salut!
Pels que pensen que no hi han duros a quatre pessetes: demà dia 27 de juliol a les 22’15 als jardins del Palau Robert, s’hi retransmet en directe des del Liceu l’Òpera Carmen (almenys això posa el programa) de franc!!. Nosaltres, també intentem aprofitar totes les “avantatges” que trobem a BCN. Té un inconvenient: molts cops no pots triar ni dia ni lloc, però mira…
Per cert, una recomanació Cinema Verdi: cinema francés “Silencio de amor”feia molt temps que no m’ho passava tant bé al cinema, vaig desconectar completament i , fins i tot, al final, que és genial, vaig plorar una miqueta.
Una exposició: Caixa Forum , “Retrats de la belle Èpoque”. Per cert Miquel, et vam veure el dia de la innauguració, nosaltres estàvem esperant que ens deixessin una “descapotable” (cadira de rodes) i quan et vam anar a trobar ja havies desaparegut!
M’ha fet riure el teu comentari quant dius que estas quasi d’acord amb el meu “AL.LEGAT” a favor de la Cultura. De debò que no pretenia fer-ho Montse; mes aviat el que pretenia dir es…. que si saps bellugar-te ….”econòmicament” no surt tan costos com sembla a priori. Perquè ho he fet ?… per la senzilla raó que a vegades em sento com una mica “acusat” en la actual situació de crisi, per algunes persones del meu entorn, de ser un privilegiat “econòmicament parlant” per el fet de sortir tant i no quedar-me a casa a veure la Tele…per exemple.
Crec que soc molt actiu culturalment parlant, però com tu dius i estic també d’acord en que cada persona te les seves aficions i cap d’elles te que ser millor que les altres. Com ja saps l’Imma, per posar un exemple es una gran lectora com tu …i es cruspeix un llibre setmanal de mitjana (com a mínim)…. i a altres persones els hi agrada sortir cada cap de setmana, com en una època de la meva vida quant era mes jove i els nanos eren de debò “nanos”. El que si es veritat, es que sempre he estat un “cul inquiet” i l’Imma ha sabut seguir-me sempre sense cap queixa. De totes maneres ara tenim horari de 8 a 15 i ens permet sortir mes, ja que no anem tan cansats. El que si em costa esforços de debò es mantenir al dia el BLOC.
Prenc nota de la teva recomanació de la peli “Silencio de amor”… esta ja posada a la llista. Ara acabo d’arribar a casa de veure una pel.licula a Caixa Forum que m’ha impressionat molt… es diu “OSAMA” i es la vida d’una nena al Afganistan dels talibans; molt dura però alhora crec que es imperdonable el no veure-la. ah…!!! i el preu ha estat un euro i mig.
Llàstima de no haver-hos vist a la inauguració de l’exposició “Retrats de la belle Èpoque”; la veritat es que vaig anar-hi sol i la vaig veure força ràpid perquè l’Imma m’estava esperant al Teatre Grec per anar a veure “La Caida de los Dioses”; L’Exposició em va semblar extraordinària, però la vull veure amb mes calma i llavors segurament faré també la crònica.
L’opera CARMEN a mi em va agradar molt fa uns mesos al Liceu; ara es la reposició i crec que val mol la pena de que no us la perdeu. La retransmeten en “semidirecte” degut a la llum (al Liceu comença a les 20 hores), al Palau Robert i també a la platja de la Barceloneta com cada any gratuïtament …. en aquest ultim lloc al final de la retransmissió surten a saludar de debò els cantants que es desplacen a la Barceloneta expressament. També la retransmeten però al canal 33 al mateix temps…o sigui que si es per comoditat, ja saps.
Una abraçada Montse.
.
Gràcies wapo!!
Acord total amb la teva defensa del extraordinari consum de la oferta cultural que feu. Jo no podria seguir aquest ritme, però res a dir, i enveja per la demostració de vitalitat. I accord amb la crítica a Keith Jarret, un music que nomes va ser únic amb les seves improvisacions (mític disc del concert a Colonia) tan pedants com ell.
Estimat Jose Luis
Et trobàvem a faltar. Com han anat les vacances ?
Lo del consum “cultural” es simplement aprenentatge… i si com últimament esta passant tens al teu abast espectacles d’una qualitat extraordinària, costa ben poc tenir “dependència” cultural del que es fa a la nostra ciutat…. i es que si ho penses be, tenim una enorme sort de viure en un lloc amb tantes possibilitats per tot !!!
La meva critica a Keith Jarret, que consti, únicament anava dirigida a la seva pedanteria. En quant a la seva musica que a la fi es el que interessa de debò es gairebé ORGÀSMICA !!!
Una abraçada
Vacances pasades no mouen molí… (?) Tornada a la feina, nova, molta, cansadillo. Que hi farem. Animem-nos, que tot pasa, i les bufetades fortes sempre venen d’un altre banda.
El trios de Jarrett son extraordinaris; la seva música, el seus solos “improvisats” de 40 minuts, una filfa (Obviament, per mi, perque hi ha molta gent molt entesa que no opina el mateix). I com que li tinc mania com a persona, em ve molt de gust dir-ho.
Benvingut dons José Luis a la realitat. Tornada a la feina i al dia a dia, però pensa que tens molta sort en dedicar-te a una feina mes humanitzada que política…. a la meva propera vida si no neixo fill d’un xeic del Emirats Arabs, crec que em dedicaré a una professió mes propera a la gent, i de ben segur m’omplirà mes.
A mi també vegades aquestes “teòriques improvisacions” em semblant veritables enganyifes que donen molt “caché” i poc mes… però la seva musica sigui improvisada o no, es extraordinària. Estem absolutament d’acord que en Jarrett com a persona deixa molt que desitjar.
Una abraçada
Gracies per trobar-me a faltar (antes muerta que olvidada) i una abraçada també.