El 21 de juliol de 2011, tornem a la Sala Beckett per tal de veure un altre obra de Teatre, aquesta vegada és CONTRA LA DEMOCRÀCIA i ja avanço que varem sortim força decebuts.

El que ens diu el programa de ma i la web de la Sala Beckett…

Contra la democràcia (7 obretes de Grand Guignol) són 7 petites obres que barregen horror i comèdia, 7 moments tan estranys com pròxims, 7 visions surrealistes i contundents sobre un engany col·lectiu cada dia més escandalós… Encara hi ha algú que cregui que els ciutadans governem la nostra societat?

 Aquestes 7 obretes ironitzen, o directament ridiculitzen, aquest sistema d’organització política sovint elevat al pedestal dels mites intocables.  Humor, ironia i veritats incòmodes en un text que congela somriures.

 La democràcia s’ha convertit en una farsa que produeix arreu del món horrors  com les guerres per diners, fam premeditada, un món narcotitzat… Ara hem volgut reivindicar i ressuscitar una manera d’entendre el teatre visualment aclaparadora que obre els ulls dels espectadors amb una vigència brutal i que no permet tancar-los de nou. Si alguna cosa mereix ser considerada precisament com “la monstruositat dels nostres temps” és aquesta pervertida democràcia que, en mans de financers avariciosos i polítics estancats, ens ha convertit en monstres sense capacitat de control de nosaltres mateixos i del nostre futur.

Amb aquesta idea inicialment molt atractiva, l’autor ESTEVE SOLER intenta amb aquestes 7 histories curtes (l’espectacle sencer dura 75 minuts), amb la col.laboració del director teatral Carles Fernández Giua, fer-nos veure que ens estan enganyant als que encara creiem que la Democràcia es el sistema menys pervers de tots els que s’han inventat en el mon,  per tal de conviure el millor possible.

“Contra la Democràcia”, vol ser una expressió directa que comunica amb l’actualitat de les revoltes socials que es viuen no només als països àrabs sinó també a les democràcies europees. Coincideix de forma involuntària, doncs amb el moviment del 15 M que qüestiona el model democràtic en el qual vivim, la política i els polítics en general.
Les 7 històries son força desiguals en el missatge que volen aportar, algunes de caràcter seriós i unes altres d’humor força surrealista que es barregen, intentant que els espectadors entre somriures i fins i tot rialles, es doni compta del mon en que vivim…. però la veritat es que tenen un contingut molt esquemàtic i molt bàsic que fa que tot plegat no arribi a bon port.

1. Dos pares alienats pel Sistema son devorats per el seu propi fill, representat per dos capolls atrapats en una teranyina, i l’aranya que neix d’ells, se’ls “cruspeix”. Crieu corbs i confieu-los el futur!!!

2. Un Polític que “ha robat literalment la ciutat” als seus ciutadans per tal d’instaurar el tipus de democràcia que beneficiï als seus negocis, es retroba amb la seva ex-muller que l’acusa de corrupció… i la elimina a cops de bastó.

3. Dos homes de negocis o dos empresaris que lluiten amb “tirachines”…. i un d’ells mor aixafat per un pedrot immens…. que ha tirat l’empresari mes corrupte. El mal ha guanyat !!!! … com quasi sempre.

4. Un home s’adona que ha desaparegut el número següent al sis i, davant la porta sisena del sisè pis, es pregunten què hi haurà al pis de dalt…. l’infinit o el no res. El número 6 de la porta per un cop cau sobre si mateix … i es converteix en un 9. L’aprofitat… es qui es porta la dona al llit i el marit l’envien … al pis de dalt…al no res.

5. Un matrimoni que mai ha estimat al seu fill perquè el van concebre per error en un “coitus interruptus”, el dia que compleix 18 anys el desperten per matar-lo i així fer una reestructuració de plantilla aprofitant la crisi econòmica i passar aixi de 3 a 2 membres. Per mi, aquest es el millor aconseguit.

6. Una dona musulmana amb burka intenta explicar al seus veïns, la contradicció que es el que li prohibeixin portar el burka (perquè forma part d’ella) i no li donin importància a altres coses mes importants i que SI afecten en realitat a la Democràcia.

7. En un bar es troben, 2 personatges de diferents èpoques… per una banda, el rei Leopold II de Bèlgica, que va ser propietari de l’Estat del Congo i va explotar el cautxú, instaurant un règim de terror on van morir mes de 10.000.000 de persones; per l’altre un personatge de l’època actual, en Dick Cheney – Vicepresident dels Estats Units sota el mandat de George W. Bush i un dels artífexs de la Guerra de l’Iraq, per tal d’explotar el petroli, que ha provocat “tan sols” 1,5 milions de morts. Parlen entre ells del poder, de la democràcia….fins que la propietària del bar els fa fora del seu establiment per el fàstic i l’odi que els hi te.

Quasi be totes les històries son força sanguinolentes, d’acord amb el patró de “grand guignol” … gènere en la que es basa tota la producció. Explicat aixi sembla fins i tot que te el seu interes cada una de les breus histories, però crec sincerament que hauria estat millor desenvolupar tan sols 3 o 4 histories i aprofundir una mica mes.

Una bona  interpretació “coral” per part de Dani Arrebola, Pep Jové, Josep Julien i Laia Martí, ja que no destaca cap dels seus quatre protagonistes i es que la brevetat dels personatges que interpreten no donen per mes.

La escenografia quasi be inexistent, amb pocs elements a destacar…. potser la primera historia per la seva originalitat dels dos capolls incrustats en una pantalla es el mes “treballat” la resta força mes fluix ….la porta amb el numero 6,… el “pedrot”, una barra de bar… un llit….; evidentment amb hora i quart no es pot pretendre que es pugui millorar mes.

Director: Carles Fernández Giua
Repartiment:

Dani Arrebola

Pep Jové

Josep Julien

Laia Martí

Disseny d’espai i vídeo: Eugenio Szwarcer
Disseny de vestuari: Lluna Albert
Il·luminació: Luis Martí
Espai sonor: Lucas Ariel Vallejo
Confecció de vestuari: Goretti
Ajudant d’escenografia i efectes especials: Paula Bosch
Moviment i ajudant de direcció: Sílvia Dotti