Aquest llibre, publicat al 2009, es el resultat d’una experiència vital del seu escriptor , James A. Levine, doctor en endocrinologia i llicenciat per la Universitat de Cambridge, que treballa actualment a la Clínica Mayo dels Estats Units on es un metge de reconegut prestigi. Es tracta de la seva primera novel.la i ha estat traduïda a multitud d’idiomes.
James A. Levine ha centrat la seva activitat, en col.laboració amb las Nacions Unides, en la defensa de les dones i els nens en els països en desenvolupament.
L’autor va viatjar a Mumbai i allà va presenciar en primera persona les atrocitats de la prostitució infantil. Va conèixer una noia de quinze anys que ha estat l’inspiració per aquest llibre.
El cuaderno azul es una novel.la explicada en primera persona per la veu de “Batuk“, una nena que mitjançant les paraules que escriu al seu diari, troba la esperança i la bellesa fins i tot en les situacions mes difícils.
Batuk es una nena amb una gran imaginació, una jove brillant de la India rural a on las necessitats familiars condueixen al seu propi pare a vendre.la per al esclavisme sexual quan tan sols té nou anys.
D’entrada sembla una historia explicada o llegida mil vegades, la de una noia que es dedica a la prostitució des.de molt jove. La diferencia d’aquesta historia es la forma en que Batuk expressa els seus sentiments i el detall amb que explica tot el que viu.
Instal.lada en un prostíbul del carrer Comun, tancada en una habitació i exposada a criteris i desitjos dels clients, passa el seu temps escrivint en una llibreta de tapes blaves que amaga sota el seu matalàs i amb un llapis que ha robat a Mamaki, la seva mestressa que adquireix el paper de mare. Ha après a escriure, al començament del seu captiveri en que ha estat internada en un hospital.
“El arte de hacer pasteles”, com així defineix la seva feina la protagonista, passa a ser un dels pilars de la seva existència juntament amb les relacions d’amistat que estableix amb els companys de “feina“, i la seva afició a escriure.
Batuk no es pregunta el perquè, no culpa al seu pare del seu destí, es l’exemple perfecte de la submissió.
Al punt de fer els quinze anys, un incident ocorregut en una bacanal en un hotel en la que ella participa, farà que la seva vida faci un gir per sempre.
La narrativa es bonica i trista i el llibre està meravellosament escrit de tal manera que oblides la duresa de la historia que explica.
Es un llibre que no deixa indiferent a ningú i que planteja molts interrogants :
– Com poden alguns governs tolerar la prostitució infantil ?
– Com podem mirar cap a un altre banda quan sabem el que passa ?
– Com podem conviure amb persones que fan de la prostitució infantil el objectiu de les seves vacances ?
Al final del llibre colpeja l’afirmació de Batuk :
Todo lo que queda de mí es tinta.
L’autor està donant tots els guanys derivats de la venda del llibre a centres internacionals per lluitar contra l’explotació infantil en qualsevol de les seves vessants.
Un llibre que desitjaria no haver llegit però que agraeixo que hagi estat escrit. Un llibre difícil d’oblidar i molt difícil de recomanar.
Molt interesant, pero molt trist ja que es tracta de una veritat cuatidiana que existeig encara avui…la pedofilia….com pot un esser humà arrivar a tant i sobretot amb els infants???? jo hi llegit un llibre per el estil, que se’n titula “Los cazadores de cometas” i en va impresinar molt l’agresiò que va tenir un dels nens…et fa pensar molt en qui és l’animal aqui, nosaltres o els que enomenem animals????
Dons del mateix autor et recomano Mil sols esplèndids que tracta sobre las dones i es realment un llibre magnific. En aquests casos i en molts d’altres està molt clar qui son els animals. Crec que son llibres que cal llegir per saber una mica mes del mon en que vivim, no ens podem amagar sempre darrera las fantasies, encara que molt sovint es el que ve de gust. Un petó.
La veritat és que sempre es fa molt feixuc enfrontar-se a aquests temes, però com més se’n parli millor. D’una vegada per totes s’hauria d’abolir i perseguir la prostitució infantil. Amb el grup de lectura d’amics, vam llegir “Sonrisas de Bombai” escrit per un periodista català que,impactat per aquest tema, ha creat una ONG amb el mateix nom.
Sonrisas de Bombai, si no ho tinc mal anotat es de Jaume Sanllorente i es un llibre que tinc a la meva llista de pendents de llegir.
Realment son temes molt durs, el de la prostitució infantil, els nens soldat, els nens explotats treballant des.de que caminen ….., però que com be dius temes que cal enfrontar i parlar. Vivim en una societat privilegiada i crec que això ens hauria d’obligar encara mes a fer-ho. Gràcies Montse, una abraçada.
Leí “El cuaderno azul” y comparto plenamente tus apreciaciones, Inma. Libro duro donde los haya pero que es capaz de combinar una gran dosis de humanidad. Ver el espantoso mundo de la prostitución infantil desde el lápiz de una niña, desde su corazón y su forma de ver el mundo, resulta apasionante. A mí me gustó, pero realmente deja un regusto amargo. Es verdad que es un libro que cuesta recomendar ya que puede herir sensibilidades. Está muy bien escrito.
También leí el de “Sonrisas desde Bombay”, pero no me dejó tanto impacto como “El cuaderno azul”. El estilo es diferente y, además, las historias cambian mucho si las cuenta quien las vive a quien las ve.
Un abrazo
Es potser el mes colpidor de tot, el pensar que la nena ho viu des.de la innocència i s’aclimata intentant fer-ho millor cada dia, millorar en el “arte de hacer pasteles”, sense culpabilitzar ningú pel seu destí. Realment dur. I tens tota la raó en que no es el mateix viure la experiència que narrar-la.
Un petó.