– GREC2011 (13) – EL CENTAURE i L’ANIMAL (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 14/07/2011

Dijous 14 de Juliol de 2011…

Aquesta vegada anem a veure quelcom que no sabem ben be de que es tracta, però que be precedit d’un rebombori per la seva estrena a Barcelona… es tracta del espectacle EL CENTAURE i L’ANIMAL i que ara un cop vist es una mena de dansa en el que intervenen l’home per una banda i per l’altre el cavall, fins que a vegades sembla que es fusionen en un sol cos. En realitat es tracta d’una poesia visual, amb imatges impactants i plenes de bellesa.

BARTABAS, nascut el 2 de juny de 1957,  és el nom artístic d’un productor de cinema francès entrenador de cavalls… (en realitat el seu nom es Clément Marty).
Va crear la seva primera companyia teatral a l’edat de disset anys, i més tard va fundar la companyia Cirque Aligre. El 1998, va fundar l’espectacle eqüestre anomenat ” Zingaro”,  nom que va ser pres del nom del seu primer cavall. A partir d’aquest espectacle va fundar el Teatre Zingaro Eqüestre i l’Escola d’Art Eqüestre de Versalles.

KO MUROBUSHI es un del mestres de “BUTÒ” mes coneguts del Japó.

El Ankoku Butò (暗 黒 舞 踏?) Conegut en occident simplement com Butò-o Butoh per la seva transliteració anglesa-, és el nom utilitzat per referir-se al diferent ventall de tècniques de dansa creades el 1950 per Kazuo Ohno i Tatsumi Hijikata, que commoguts per el fatídic bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki, comencen amb la recerca d’un nou cos…el cos de la postguerra.

Cal aclarir que durant aquesta dècada, les imatges d’alguns supervivents omplien els carrers. Aquests caminaven amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes.   Així va néixer el Butò, la dansa cap a la foscor.

Normalment involucra moviments lents, expressius i imaginatius. La temàtica del butò és tan àmplia com difosa, tocant aspectes fonamentals de l’existència humana. És habitual explorar la transició entre estats anímics i, alhora, el canvi de la forma física del cos humà en les formes més variades, ja que el ballarí de Butò esdevé mitjançant la dansa (i la seva tècnica particular) en diferents objectes, figures , en fi, en diferents cossos. El Butò és una reflexió del cos sobre el cos i el lloc que aquest ocupa en el Cosmos. No hi ha decorat o vestuari determinat, és habitual que els intèrprets actuïn nus o pintats de blanc. La improvisació és part fonamental d’aquest estil de dansa, la idea no és pensar el fet sinó sentir: “No parlar a través del cos, sinó que el cos parli per si sol”.

 

El “centaure i l’animal”, un espectacle concebut i dirigit per BARTABAS, el famós domador de cavalls i genet, i que un bon dia es va sentir fascinat pels Cants de Maldoror de Lautréamont de 1868, adoptats com a peça fundacional del Surrealisme francès. Acompanyat pel famós ballarí de butò,  KO MUROBUSHI, l’espectacle explora el desig de l’home per recuperar la seva animalitat i l’ennobliment mutu en la relació amb els cavalls. Dues sensibilitats escèniques al servei de la finíssima percepció equina.

Un espectacle que en alguns moments ens va deixar quasi be sense respiració per les seves imatges increïblement belles, però que en altres se’ns va fer lentes i sobretot poc entenedores.  Valorem en 4 estrelles l’espectacle, perquè ens va agradar sobretot estèticament, però crec que deuria ser quasi be una obligació d’un Teatre Public o el de una organització d’un Festival tan important com el del GREC, fer una iniciació prèvia del que significa la dansa de “BUTÒ”…  simplement amb una explicació de 5 minuts abans del espectacle o  amb un full explicatiu, la cosa canviaria substancialment.

Us deixo unes quantes imatges d’aquest espectacle irrepetible…

Concepció i posada en escena
Bartabas

Coreografia
Ko Murobushi / Bartabas
Música
Jean Schwarz
Il·luminació
Françoise Michel
Escenografia
Bartabas
Intèrprets
Barbatas
Ko Murobushi
Veu en off
Mario Gas
Els cavalls
Horizonte
Soutine
Pollock
Le Tintoret
Vestuari
Yannick Laisné
Alain De Raucourt
Maquillatge
Annie Marandin

Textos de Lautréamont extrets d’Els cants de Maldoror.

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada ha esta publicada en Circ, Dansa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s