El dimecres 13 de Juliol tornem al Teatre a veure un altre espectacle inclòs en el Festival GREC 2011… quin estrès !!!. Aquest cop a veure una comèdia amb el títol de DÍAS ESTUPENDOS. Es un canvi massa brusc desprès de veure dos textos molt potents. Però tot no potser Teatre seriós i ens passem una estona força divertida amb aquesta producció a base de gags, sota el paraigües del tema “vacances d’estiu”.
Haig de dir que tot començar la impressió va ser força dolenta, l’Imma i jo ens varem mirar amb cara de “horror” i sense parlar ens van dir ….que fem aquí ? ens hem equivocat de ple !!!… a mida que alguns espectadors van començar a riure desaforadament, aquell efecte produïa en nosaltres un “cabreig” encara mes fort… i es que aquesta sensació mes d’un cop m’ha passat… em posa molt nerviós veure com la gent es “peta” a riure mentre que a mi no em fa cap tipus de gracia.
Una pila de Gags al voltant de l’estiu…. que al començament ens assemblaven sense solta ni volta… però que a mida que ens varem anar relaxant i assumint el que estàvem veient, primer varem començar a somriure fins que en el gag del “meló” amb el increïble actoràs JUAN ANTONIO LUMBRERAS ….vaig esclatar a riure.
L’espectacle en Castellà ( …i van uns quants en aquest Grec), està escrit i dirigit perALFREDO SANZOL; es la tercera obra de la seva trilogia que es va iniciar amb “Risas y destrucción” i que va continuar amb “Sí, pero no lo soy”;
El mateix autor ens explica el que ha volgut posar en escena :
L’estiu és un temps en què la personalitat pateix el canvi més brusc de tot l’any. Projectem fantasies, realitats que ens agradaria viure, esperances de paradisos … i volem que tot es realitzi en aquest breu espai de temps en el que podem trencar amb l’activitat habitual, per ficar-nos en una mena de bombolla.
L’estiu és un tub d’assaig, en el qual apareixen les veus que romanen normalment ocultes la resta de l’any, i que produeixen en nosaltres una experiència de realitat paral.lela.
“Días estupendos” va sobre la nostàlgia de l’estiu i sobre la llibertat que sentíem quan érem nens…. Sobre el desig de sortir corrent…. Sobre aquests dies de l’any en què concentrem totes les nostres esperances de felicitat…… Sobre la frustració i l’estrès que produeix no aconseguir-les….. Sobre la gent que coneixem en tan poc temps i amb la qual establim estranyes i fugaçes relacions d’amistat.
Hem van agradar força alguns gags com aquell de la nudista, on apareix un guàrdia civil, amb tricorni….i vet aquí, no té bigotet retallat ni parla amb veu d’aiguardent. No és la quinta essència del fascio. És fins i tot un bon home…. com la resta dels mortals.
Un altre, es el gag on una mare dirigeix un “parlament” al fill que encara te que néixer i que duu a la panxa ….. i el del “torero” que descobreix el dolor dels animals quant atropella el seu gat…., i el del home que en ple berenar al camp és sorprès pel seu amic de l’ànima follant-se un meló, i el de la noia que no perdona a Felipe González perquè “li va obligar a votar a Aznar”.
Les interpretacions, totes sense excepció, molt bones, encara que a mi em va sorprendre molt favorablement la comicitat i les expressions de la que es capaç en Juan Antonio Lumbreras.
Reconec que No es el tipus de teatre que mes ens agrada… es teatre comercial, per fer passar una bona estona als espectadors, però crec que aquesta vegada almenys el tipus d’humor es intel·ligent i molt digne. La nostra valoració de 2 estrelles, el que significa en aquest cas es que varem passar una bona estona, però que no ens va acabar d’omplir, encara que he de reconèixer si soc del tot sincer que he estat a punt de posar-li la tercera estrella.
Text i direcció
Alfredo Sanzol
Paco Déniz (El de la bicicleta)
Elena González (La nudista)
Juan Antonio Lumbreras (El del tronco)
Natalia Hernández (La que canta)
Pablo Vázquez (El del melón)
I encare no parles del gag del etarra amb la guitarra, Va ser el que més em va agradar. I curiosament, aquest és aquell tipus d’espectacle, que com més el vas recordant, més gràcia et fa.
Ja estic esperant veure DELICADES(la vau veure l’any passat?) amb les de T de Teatre. Però haurem d’esperar a Temporada Alta.
Tens raó Pere— a mida que passa el temps, recordes gags que veritablement son molt bons. També recordo el del fill que escriu una carta al pares des de el campament on esta fent Colònies d’estiu i poc menys els i diu que els seus veritables pares son els seus monitors, perquè ells si tenen temps de jugar amb ell…
DELICADES no la varem arribar a veure i es que T de Teatre no son massa del nostre estil de Teatre… de totes maneres haig de dir que varen tenir molt bons critiques i potser al proper espectacle ens ho repensarem.
es que tinc entès que és el millor que fins ara ha escrit SANZOL, i si DIAS ESTUPENDOS ja em va agradar….
No teníem ni idea de que DELICADES era de SANZOL…. però compto amb un amic que es diu Pere i viu a Girona que supleix les meves mancances.
Si, i el MÉS CURIÓS és que va guanyar el Premi MAX a millor text “en català”, quan esta escrita en castellà. El premi hauria d’haver estat per en Belbel, que la va traduir, però no. El guanyador va ser SANZOL.
El que et deia….. quant sigui GRAN, m’agradaria ser com tu.
Yo pasé una noche de teatro divertido, e inteligente , con algunos gags de carcajada, y otros de crítica social-política para quitarse el sombrero. Una interpretación perfecta y un decorado sugerente…….que más se puede pedir…..
Para recordar …la conversación de la madre embarazada con su hija…… demoledor….
Salutacions.
Amb la pressió que esteu fent el Pere i tu FLORESTAN, encara em repensaré la valoració i posaré la tercera estrella. Ara parlant amb serio…jo també m’ho vaig passar be, això si un cop em vaig relaxar del cabreig del inici…. perquè no em diguis que la escena inicial amb la actriu cantant amb el micro en mig del camp, no es de Jutjat de Guàrdia ???
Una abraçada