Dimarts 12 de juliol de 2011, assistim a l’estrena de “LA NOSTRA CLASSE” al Teatre LLiure de Gràcia, el nostre 11e espectacle d’aquesta temporada GREC… i no ens ho podem creure…. un espectacle que ens impacta de nou i molt, i que en menys de 48 hores valorem dos espectacles amb la màxima puntuació de 5 estrelles !!!
LA NOSTRA CLASSE es un text escrit per Tadeusz Slobodzianek, que es basa en la massacre que va haver durant la guerra a Polònia i les seves repercussions fins a dia d’avui.
CARME PORTACELI dirigeix amb absoluta mestria aquesta historia que es realment “DURA” i francament difícil de veure i entomar, ….assegut còmodament a una butaca de Teatre, se’t regirin els budells i fins i tot et venen ganes reals d’abandonar la sala en el transcurs de la primera part, amb ganes de vomitar el frugal sopar que ens varem prendre abans d’entrar a la sala.
L’espectacle te una duració de 3 hores i quart inclouen l’entreacte….. menys mal que comença a les 20:30 i acaba un quart d’hora abans de que tanquin el Metro…. així i tot variïs espectadors el dia de l’estrena varen que tenir que sortir corrents sense poder ni tan sols aplaudir als actors, directora i equip tècnic….. altres van preferir fugir a la mitja part.
Jo hem pregunto :
Costaria molt pensar amb el public… si d’entrada se sap que te una durada llarga i que els dies laborables a Barcelona el transport public deixa de funcionar a les 12 en punt ???….
Perquè en aquests casos no comença un quart d’hora abans ??? No te massa lògica, sincerament, el fet de tenir bona part dels espectadors patint durant tot l’espectacle, que es passa bona estona mirant el rellotge.
Tadeusz Slobodzianek
Els actors van entrant a escena i es van sentant en unes taules que semblen d’escola, en total 10 personatges, 5 jueus polonesos i 5 catòlics polonesos…. en realitat tots ja estan morts i comencen a recordar la seva infantessa quan tots ells formaven part de la mateixa classe a l’escola i eren molt amics….; al llarg de tres hores ens expliquen interpretant la seva vida i com en els transcurs del temps, van morin cada un d’ells per diverses causes… degudes principalment al genocidi que es va fer contra els jueus al seu poble….. el signe de que moren es simplement que es treuen les sabates i resten en segon terme, però sempre resten al espai escènic.
L’història : 1600 Jueus són cremats fins a la mort en un estable en un petit poble polonès a l’any 1941. Les repercussions, culpabilitat, acusacions i contraacusacions de culpa continuen molt de temps després de la finalització de la guerra, arribant a un nou descobriment amb un investigació documental de TV al segle XXI.
Aquests ex companys de classe a l’escola primària local, en el poble de Jedwabne, cinc jueus i cinc catòlic, son a l’hora víctimes i perpetradors, en un crim de guerra que només en aquest segle, fa molts pocs anys, ha estat atribuïda al propi poble polonès, en lloc dels ocupants nazis alemanys.
L’odi racial segurament va encendre la metxa, però no se sap del cert qui va ser un vil.là i qui un heroi… perquè aparentment accions heroiques per tal de salvar vides no condueixen necessàriament a una vida mes feliç per el “salvador”…i tampoc per el “salvat”.
Zygmunt, interpretat per DAVID BAGÉS, aparentment és el dolent de tot plegat, ja que traeix al seu amic i, a continuació, convenç als seus companys catòlics de la perillositat dels seus amics jueus amb simpaties comunistes… però en realitat es l’únic culpable ? No desvetllaré res mes del argument perquè paga la pena veure la producció.
El public d’avui en dia, podem inclús estar familiaritzats amb les històries jueves que ens han deixat escrites els supervivents, però aquí el que impressiona és el mateix pes que tenen totes aquestes històries unipersonals entrellaçades des de la seva infantesa.
L’estil de la narració és el reportatge, els actors dirigint-se al públic directament per tal d’explicar els seus pensaments i accions. Tots els personatges estan presents tota l’estona al espai escènic, fins i tot després de la mort. L’única diferència entre els vius i els morts és que el morts deixen les sabates fora del escenari davant del public i es posen en segon terme per no destorbar l’acció que continuarà fins la mort del ultim personatge.
No es pot parlar amb aquest cas d’un lider en la representació, no destaca mes cap actor per sobre dels altres…. tots estan excel.lents en la seva interpretació. David Bagés, Rosa Boladeras, Jordi Brunet , Ferran Carvajal, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Albert Pérez, Xavier Ripoll i Albert Triola. Es una obra coral perfecte.
Tinc que dir que es tracta duna obra difícilment recomanable per tota classe de públics, ja que es passen moments molts durs, però si de debò us agrada el bon teatre, no us la deuria-ho de deixar perdre. Estarà al Lliure de Gràcia fins al 24 de Juliol.
Direcció artística
Carme Portaceli
Autor
Tadeusz Slobodzianek
Traducció
Joan Sellent
Intèrprets
David Bagés (Zygmunt)
Rosa Boladeras (Dora)
Jordi Brunet (Abram)
Ferran Carvajal (Heniek)
Roger Casamajor (Menachem)
Lluïsa Castell (Zocha)
Gabriela Flores (Rachelka, després Marianna)
Albert Pérez (Wladek)
Xavier Ripoll (Rysiek)
Albert Triola (Jakub Katz)
Una coproducció del Grec 2011 Festival de Barcelona i Factoria Escènica Internacional (FEI).
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (ICIC) , l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i el Ministeri de Cultura (Direcció General de Política i Indústries Culturals).
