Diumenge 10 de juliol a la tarda/nit varem assistir al nostre dese espectacle dins del Festival Grec 2011. Es un bon numero el 10, 10 espectacles, dia 10 …. i efectivament aquest espectacle es mereix amb tots els honors un 10… una valoració, per la nostre part de 5 estrelles, la màxima que atorguem. Un espectacle per NO oblidar….. meravellós.
JULIETA & ROMEO de Wiliam Shakespeare. Creiem equivocadament, que el nom girat, era un signe clar de que tal vegada seria una versió actualitzada al dia d’avui, un “West Side Story” per exemple… una versió modernitzada de l’historia de sempre… la que tothom coneix de memòria… la de ROMEO i JULIETA. Estàvem equivocats, ja que es tracta d’una versió fidedigna de l’original… tot un clàssic de TEATRE amb majúscules. Una producció magnifica que seria imperdonable perdre’s sota cap concepte.
El que també es imperdonable sota el meu punt de vista… i aquest cop parlant de forma negativa, es que una vegada mes en aquest GREC 2011 tingui que acceptar-se que el Teatre es faci en Castellà. Ho entenc en produccions que venen de Madrid o de la resta d’Espanya, però no ho puc entendre si la producció es totalment catalana. Segurament es per rendibilitzar el cost, perquè un cop acabin les representacions de Barcelona, la producció viatja al Teatro Español de Madrid; així i tot em sap molt de greu que ens deixem “menjar” un terreny, el del Teatre, en el que havíem aconseguit que la nostra llengua fos la que normalment es feia servir. La Representació te alguns moments en que es parla l’idioma de Shakespeare a modo de homenatge a la llengua en que va estar escrita i fins i tot alguna broma en Català… una “picada d’ullet” i que es molt ben rebuda per el public….. però No es això, amics meus… no es això…
Perquè no s’ha optat per fer una doble versió en Català per casa nostre i un altre en Castellà per la resta d’Espanya ? tan complicat és ? tant encareix el cost ? m’agradaria que algun responsable de la producció m’expliques la dificultat.
La representació te una durada de 3 hores i mitja, incloent un entreacte de 20 minuts; el que a priori sembla una duració excessiva per el que estem acostumats en Teatre, però que de debò, us prometo que no es fa gens pesat… i això i tot sabent el final tràgic de la “pel.licula”.
El que primer impacta es la senzilla escenografia; unes bastides movibles que durant tota la representació s’aniran movent d’un canto a l’altre i serviran per fer de balcó o de església o de carrers de Verona….. un espai atemporal de blancs i negres contrastats.
Els actors joves i no tan joves se la juguen constanment al fer quasi be de equilibristes, ja que constantment durant tot l’espectacle pugen i baixen per la bastida de ferro com si es tractes del menjador de casa seva.
Per altra banda els actors han estat durant 4 mesos fent classe d’esgrima per tal de fer mes realista les baralles amb espases entre els Montesco i els Capulleto… i de debò que ho han aconseguit.
La direcció de MARC MARTINEZ es excel·lent… quasi be insuperable; respecta bàsicament el text, amb una traducció molt aconseguida de Josep M. Jaumà, que no fa mes que aproximar al public d’avui, aquest meravellós text clàssic.
Segons el director aquesta obra s’ha convertit en el súmmum de l’amor romàntic, però aquest aspecte important no es el que mes l’interessava explicar, ho ha volgut fer, fent pales el entorn que l’envolta…un context ple d’emocions d’odi, violència, rancor, rivalitat, ira …. i també d’amistat, desig, passió :
“l’amor no és el motor de l’obra, ni tampoc l’odi entre les famílies enfrontades, sinó que és el xoc entre l’ideal i la realitat que es troben els joves en una societat vulgar, violenta i mediocre“…. “són uns putos adolescents irracionals indignats per tenir que passar pel tub…. els adolescents beuen, es droguen, lluiten, no dormen, es masturben…. avui també“…. “aquests dos adolescents que en tres dies i només cinc trobades furtives passen de ser nens innocents dominats per la seva família i la manca de voluntat a adults amb criteri, valor i el cor accelerat“.
La elecció d’actors esta molt aconseguida excepte en un sol cas del que ja parlarem. L’il.luminació de Quico Gutiérrez, te un paper molt important amb una escenografia tan simple, tan per la pròpia llum com per la forma de transformar els fons en colors diferents segons ho necessiti en cada cas l’argument.
La musica en directe i des de el mateix escenari, interpretada per LLUÍS CARTES li dona un aire molt actual a tot plegat…. en algun moment donat, algun actor també intervé en la interpretació musical.
Parlem ara de les interpretacions, i comencem per els mes joves :
MARCEL BORRÀS (nascut el 1989) és ROMEO. Que tinc que dir d’aquest actor ??? Es una de les millors promeses de la escena a Catalunya… un actoràs. El vaig descobrir fent d’actor/director en el Teatre Lliure amb “Democràcia” i des de llavors intento veure tot el que fa. Encara que ja se que no soc gens imparcial amb la seva valoració, crec que en aquest cas (un altre cop), ell es el protagonista absolut del muntatge… i encara que no vulgui, eclipsa amb la seva presencia a la resta d’actors que l’acompanyen.
CARLOTA OLCINA (nascuda el 1983) és JULIETA. Coneguda per que va actuar d’adolescent al “Cor de la Ciutat” a TV3 i desprès en “Amar en tiempos revueltos” a TV1. Personalment crec que no l’havia vist actuar mai en directe i em va sorprendre molt favorablement…. li ha tocat ser la protagonista i ho defensa prou be i amb ganes.
BERNAT QUINTANA (nascut al 1986) és BENVOLIO, el cosí de Romeo… el més assenyat, simpàtic i bona persona dels “Montesco”…. l’únic personatge jove de l’obra que no acaba mort. Interpreta el seu paper magníficament, un dels joves que valoro mes positivament.
NAO ALBET (nascut al 1990) es MERCUCIO, el millor amic de Romeo en la representació teatral i també en la realitat, ja que acostumen a fer quasi be tot junts amb en Marcel Borràs. Soc un seguidor de tot el que fa i m’agrada molt. Tinc que dir però que en aquest cas encara que el seu personatge l’interpreta d’una forma divertida, alegre i apassionada, a vegades crec que te un excés de “gamberro” que en els “Radicals del Lliure” queden molt fresc … però que aquí en certs moments no les vaig trobar del tot adequades. Es un dels actors que també a mes a mes d’actuar interpreten musica en directe a sobre dels escenari i si no recordo malament amb un parell d’instruments. Un gran i enorme actor amb un futur immens en l’escena catalana.
POL LÓPEZ (nascut el 1984) és TIBALD, el cosí de Julieta; un actor poc conegut per mi però que interpreta el seu paper també de forma magnifica a pesar de no ser el mes “simpàtic” del repartiment. Sembla ser que el va descobrir Julio Manrique alhora de fer el casting per “American Buffalo”. Una molt bona feina en la seva interpretació amb la paraula i amb l’espasa…. es un mestre d’esgrima !!!
IVAN MORALES (nascut el 1979…el mes maduret dels “joves”) és PARIS, el pretendent frustrat de Julieta. Es potser l’actor amb mes rodatge a sobre dels escenaris ja que ha treballat amb series de TV3, ha treballat en moltes obres de Teatre dirigides per Marc Martinez… ha interpretat papers en una desena de tituls al cinema i comença a fer els seus primers passos en la direcció i creació teatral. Una molt bona interpretació a la alçada dels seus coneixements teatrals.
La resta del repartiment… ja mes granadets, son :
CARLES MARTÍNEZ – Aquest conegut actor fa un parell de papers “claus” en l’obra i ho fa amb tots els ets i uts…… unes interpretacions excel·lents, de les millors de tot el repartiment. Interpreta el paper de Pare de Romeo i també el de Capellà (aquest ultim de forma magistral).
AMPARO FERNÁNDEZ – Com en el cas anterior, aquesta magnifica actriu, interpreta molt dignament un parell de papers amb força pes en l’historia…. el del PRÍNCEP i sobretot el de la DIDA de Julieta. Extraordinària.
MANEL BARCELÓ – interpreta el paper de Pare de Julieta magníficament i que contrasta massa amb la actuació força deficient de MÍRIAM ALAMANY en el paper de la Mare de Julieta. Espero que tingues un mal dia i millori amb el rodatge de les properes representacions.
Altres actors en papers mes secundaris son CARLES GILABERT i XAVI SÁEZ
No us la perdeu…. estarà al Teatre Coliseum fins al 31 de Juliol.
Direcció
Marc Martínez
En Xavier t’ha donat l’explicació de per què en castellà. Esperem que sigui a T.A.
Jo sols puc dir, que la memòria et deu fallar pel que fa a CARLOTA OLCINA. Segur que l’has vist,ja que la major part dels seus treballs els ha fet al TNC. La vaig “descobrir” fent de Nuri a la TERRA BAIXA(crec que dirigida per FERRAN MADICO) amb en Julio Manrique(Manelic) i la Marta Marco(Marta), també va ser a DISSABTE DIUMENGE I DILLUNS, PANORAMA DES DEL PONT i ALMENYS NO ÉS NADAL. I sempre be. Parla amb els ulls.
Tens tota la raó Pere… tinc molt poca memòria per els noms….. i SI….. efectivament, un cop revisat el seu historial, la havíem vist treballar a CARLOTA OLCINE en mes d’una ocasió, però no em fixaria amb ella prou, per tal de que em quedes amb el seu nom. Repassant el que ha fet a Teatre hem vist amb tota seguretat :
-TERRA BAIXA (any 2000 en el TNC)
-Dissabte, diumenge, dilluns (any 2002 en el TNC)
-Panorama des del pont (any 2006 en el TNC)
-Fairy (any 2007)
-Carta d’una desconeguda (any 2007)
-Què va passar quan Nora va deixar el seu marit (any 2008)
Sincerament no es una actriu, que m’apassioni gaire. M’agrada com treballa però no esta entre les meves preferides. En aquesta obra de JULIETA & ROMEO te un dels dos papers protagonistes i m’he fixat poder mes que en altres ocasions…. fa un paperás, ho reconec…. però no aconsegueix ,sota el meu punt de vista, superar la presencia de MARCEL BORRÁS, cosa que per el que he llegit pretenia el director MARC MARTINEZ al voler donar mes protagonisme a la Julieta….. cosa que no ha aconseguit ni de lluny.
Tiene que ser una obra muy buena para que tres horas largas no cansen. Me alegra mucho. Además, ver el antiguo cine Coliseum me trae muy buenos recuerdos. También me alegra que estas salas, aunque sean reconvertidas (o vueltas a sus orígenes que no lo sé) continúen abiertas.
En Madrid, con motivo del Centenario de la Gran Vía, están remodelando unos antiguos cines para convertirlos en Centro de Arte. La cosa va para largo, pero al menos no han puesto un Centro Comercial que ya es mucho,
Con respecto al espectáculo me ha hecho gracia siendo la obra original hayan invertido los nombres en el título ¿hay alguna razón?. Es pura curiosidad. Quizás sea solamente cuestión de marketing ¿no?
Por último, a lo mejor, siendo en castellano…. ¡la traen a Madrid! Si os enteráis me pasáis el dato.
Un abrazo
Crec que has llegit molt ràpidament la meva crònica, jejejejejeje…. perquè en ella deia el següent:
“Segurament es per rendibilitzar el cost, perquè un cop acabin les representacions de Barcelona, la producció viatja al Teatro Español de Madrid”
Per lo tant ja estas fent cua per treure les entrades…. val molt la pena. Per que vegis que nosaltres també et fem cas i seguim els teus consells, ja tenim entrades reservades per el dia 15 d’Octubre per tal de veure a la Nuria Espert en “la violación de Lucrecia”.
El titul de “JULIETA & ROMEO”, crec que es pur marketing.
No crec en el que argumenta en Marc Martinez, en les entrevistes que li han fet…. diu que vol donar mes protagonisme a la “dona”…. ( un altre manera de guanyar-se mes public femení, i per tant mes calerons….en aixó si que es molt Català) ….. argumenta que en el Teatre sempre es veuen grups de dones assegudes a les platees… i no grups de homes… i es veritat… però sota el meu punt de vista es un argument força “barruer”…. perque si no vaig errat en Marc Martinez es un home …oi ? …i crec que també l’hi agrada el Teatre,…. malgrat ser home .
El Teatre amic Martinez, agrada a les persones que tenen sensibilitat per la cultura, siguin dones, homes o una barreja de ambdues coses. T’asseguro que en aquest cas ROMEO s’en cruspeix a JULIETA en un tres i no res.
Això si, JULIETA es l’ultima que la palma…. exactament igual que a la vida real !!!
El teatre és el teatre. Però com aficionat al cinema, al contrari del que diu la mª CARMEN, em sap greu que cinemes com el COLISEUM deixin de ser sales fosques. A BCN, sols queda l’URGELL per recordar els anys gloriosos del cinema. Però, si, sempre millor un teatre que un centre comercial o un banc.
LA VIOLACION DE LUCRECIA, la vam veure a Salt la Temporada Alta passada. Llavors vaig comentar, que l’obra la salvava la gran NÚRIA. El monòleg, el vaig trobar “un plom”.
El COLISEUM Pere va néixer TEATRE i mai ha reformat la sala per preservar l’estructura de Teatre que encara te. Es un dels Teatres amb mes aforament de Barcelona, encara que per aquesta producció de JULIETA & ROMEO han posat unes cortines a Platea i han fet el Teatre molt mes reduït, crec que menys del aforament real que te.
Es veritat que durant molt anys s’ha fet CINEMA, però era perquè malauradament a Barcelona va haver una època que no es feia massa teatre i el que veiem eren produccions madrizlenyas…. semblava que per veure Teatre tenies que sortir de Catalunya a Madrid o a Europa. En el COLISEUM des-de el tercer pis, quant jo era jove vaig veure YERMA (precisament amb la Nuria Espert), que recordo la vaig trobar un “PAL”… però el meus coneixements teatrals aleshores no eren gaire fiables …i a mes a mes els meus interessos anaven per un altre camí.
Nuria Espert se que es una de les grans actrius catalanes, encara que aquí ha actuat molt poc…. no ha estat mai una de les actrius que m’ha fet estimar el Teatre…. però fa molt poc la vaig retrobar en un del espectacles mes meravellosos que han vist els meus ulls …. LA CASA DE BERNARDA ALBA… en el TNC, dirigida per Lluís Pasqual.
A partir d’aquell dia, vaig quedar literalment “seduït” per ella.
El monòleg de “LA VIOLACION DE LUCRECIA” segurament tens tota la raó, i a lo pitjor, serà “un plom”, però a mi Pere em fa molta il.lusió veure en escena i des de la fila 1, un altre cop a la gran NURIA ESPERT.
També vaig veure la YERMA al Coliseum, però el recordo de matinals meravelloses-MARY POPPINS o ANNIE entre altres-, i a mi em va agradar, molt ja que aquell muntatge d’en Victor Garcia era molt innovador. Tu per que “ets jove”, però segurament quan no anaves tan al teatre la Núria et devia passar per alta. Recordo LAS CRIADAS al Poliorama, les DIVINAS PALABRAS al Tívoli i el “doble Sartre” LA PUTA RESPETUOSA i A PUERTA CERRADA amb en Marsillach, també al Poliorama, i darrerament LA CASA… al TNC. Llavors, no se per quina ráo US VA FER EL SALT a BNC, però a Girona hi ha actuat molt -DOÑA ROSITA LA SOLTERA, MARIA ROSA, NUESTRA NATACHA, UNA ALTRA FEDRA SI US PLAU, QUIEN TEME A VIRGINIA WOOLF i l’any passat LA VIOLACION.. I per mi es una actriu que un dia et pot oferir una “genialitat” i l’altre “odiar-la a mort” -LA GAVINA d’en Flotats, tambe el TNC-, però si,. és una de LES GRANS.
Hola, companys. Bonanit. Sóc el Marc, el director de J&R. M’han enviat un link amb la vostra crítica i us volia donar les gràcies de tot cor. Felicitats!… Perquè sou vosaltres els que ens doneu la vida.
I aclarir, de passada, només un parell de cosetes (després ja he vist que als comentaris us emboliqueu amb qüestions i opinions més personals i no voldria ni molt menys destorbar-vos):
la 1ª és que a EL PAIS és van equivocar en les dades; això passa moooolt sovint quan et fan una entrevista per telèfon en 10 minuts per parlar d’una aventura en la que portes “un any i mig”…! Aquesta és la durada del total del projecte J&R, no del període d’assaigs, que ha estat, pels joves, de tres mesos, i de dos mesos per tota la companyia. En aquest pais ningú no assaja més que jo! És broma, suposo que sí que hi ha algú que assaja com nosaltres, o sigui, més de les 6 o 7 setmanes habituals. Procurem treballar amb tota la calma que ens permeten els productors, encara que m’hagi de barallar dia sí dia també amb ells. Penseu que la majoria dels diners de la producció se’n van per aquí, amb els sous dels actors i equip, durant… els tres o quatre mesos d’assaig. Però després val la pena, oi. Sempre que veia una obra de jovenet que m’entusiasmava preguntava als actors a la sortida: “quant de temps assageu?”, i us asseguro que la mitja era d’uns sis mesos. Van ser grans muntatges i grans directors, esclar.
I la segona cosa, és posar una miqueta de llum, si em permeteu, de primeríssima mà, en el tema del CASTELLÀ. Heu de saber que a qui més va doldre no poder fer-ho en català va ser a un servidor; de fet, a tota la companyia. I els motius són molts, i ben diversos; el més important és que havíem d’estrenar en català al juliol, i, directament, en castellà, l’agost, així de senzill.
De fet, aquesta havia estat de sempre la idea: fer-ho a BARCELONA en català, evidentment (vam estar treballant durant molt de temps en l’adaptació catalana a partir de la traducció d’en Salvador Oliva, segons el meu parer, la millor), i posteriorment, en castellà, a MADRID. Però finalment es va tancar una coproducció molt interessant amb el Teatre Español, al maig, i ens van proposar representar-la durant el mes d’agost, per la qual cosa el marge de maniobra per assajar la versió castellana quedava reduït a una setmana, la primera d’agost. I no hagués estat professional ni seriós fer-la a corre-cuita, oi. Passar d’una llengua a l’altre, amb un Shakespeare, en vers, amb actors joves -la majoria- requereix un mes, mínim, de dedicació exclusiva… i pagada. Perquè penseu que aquest mes, o el que vulguis dedicar als assaigs per a la nova versió, també s’ha de cobrar/pagar. I si una cosa no tenim, ja sabeu com està el pati, oi… són calers. Ha estat una veritable odissea aixecar aquest projecte; i si finalment s’ha pogut dur a terme, HA ESTAT GRÀCIES ALS DINERS DE LA COPRODUCCIÓ AMB EL TEATRO ESPAÑOL. Per això s’han fet les coses com s’han fet. mal que ens pesi. Tant de bo, algú financiés la nostra tornada a BARCELONA en català! Seria fantàstic!!!
Una coseta més (a mi m’agrada molt explicar les coses, ja ho veieu, i sobretot si davant hi ha gent com vosaltres, que ha sabut apreciar l’esforç que hi ha darrera d’un muntatge INDEPENDENT com aquest): voldria que sapiguéssiu que les representacions estan anant molt i molt bé, que tenim molta gent cada nit, i que la funció agrada molt, n’estem molt contents, però que no ha estat gràcies al recolzament, precisament, de TV3. I els motius… després d’aquest comentari, ja us els podeu imaginar.
Promocionen cada dia durant tot l’estiu, al TN Migdia, o al vespre, tota mena de muntatges, la majoria subvencionats, que s’estaran màxim 2 ó 3 dies, i que moltes vegades ja ho tenen tot venut; d’una banda, grans companyies que potser no necessiten aquests dos o tres minutets de glòria que a nosaltres ens donarien la vida que parlàvem abans… o sovint d’obres de teatre alternatiu que no saps com pot ser que a la primera de canvi de sobte PAM! apareguin en primera plana. Però és així, i així és.
He estat “pidolant” a “la nostra”, en aquest cas, més “seva” que mai, que ens fessin un petit reportatge, com acostumen a fer per aquestes dates quan ens estrenem… Però, malhauradament, diuen, aquests dies tenen molt feina amb els festivals de la Costa Brava…
Ah, sí, i l’espectacle és representa en castellà, me n’havia oblidat.
Gràcies pel vostre temps!
Una abraçada, i visca el teatre, independetment de la llengua en què es faci.
Benvingut Marc a “Voltar i Voltar”.
Aquest modest espai que estem fent tan sols amb la bona voluntat del que som, simples aficionats al TEATRE , no te res, absolutament res de professional….. i per tant les nostres cròniques no volen ser ni assemblar-se a CRITIQUES de Teatre. Fem les nostres valoracions amb l’únic esperit de promocionar entre els nostres coneguts i la gent que ens vulgui llegir, el que nosaltres anem veient, especialment el que “mes estimem”…. els espectacles Teatrals. Aquests escrits estan molt lluny de ser considerades critiques professionals., repeteixo.
Primer de tot, t’agraeixo la teva sinceritat en la llarga exposició que fas en el teu comentari, i que aclareix moltíssim els entrebancs que sovint els directors i gent de Teatre es deureu trobar ( i mes ara en temps de crisi), i que per nosaltres, el public, ens es absolutament desconegut. Per això mateix valoro la teva exposició i vist des de la visió d’ara, l’entenc perfectament.
Des de aquest desconeixement que tenia fins al moment de llegir el teu escrit, ara em sap greu haver escrit algunes frases referents a que ….la teva proposta escènica no es representes en la nostra llengua… el Català. Crec però que des de el desconeixement que tenia fins ara i el desconeixement que encara tenen molts aficionats al Teatre a Catalunya, es normal fins a cert punt ….que us facin aquests “retrets” respecte al tema de la llengua i mes si estem parlant del que considerem una producció “catalana”.
Crec Marc, que el problema de tot plegat es la falta de comunicació que tenim entre las dos bandes que formem la gent que estimem el Teatre o els que a mes de estimar-la, “viviu” d’ell a traves del vostre treball;: d’un costat… els actors, directors, autors, que esteu a una banda del teló i …. l’altre costat en el que m’incloc…. el public, que a pesar de la crisi continuem omplint les platees dels Teatres. Es per això que crec que hauria sigut força important escriure en el mateix programa de ma (per posar un exemple de comunicació) el que expresses en el teu escrit en aquest modest post, que poca gent llegirà malauradament. Des de fa temps reivindico que aquesta barrera entre els dos mons del TEATRE (els que ho fan i els que ho gaudim), es trenqui el mes aviat possible, promovent com ja es fa en forces Teatres arreu de Catalunya el “Teatre-forum” ( o les trobades amb l’autor o les xerrades amb el public… es igual el nom), ja que els pocs espais CULTURALS que es feien a la Tele com ANIMA , es deixen de fer a diari per no tenir una gran audiència, ….. i es que al final Marc, evidentment el que prima en tots els sectors es el tema econòmic.
T’agraeixo d’haver “perdut” el teu temps per esposar tan be com ho has fet en el teu escrit, les dificultats que heu tingut per portar a terme aquesta meravellosa producció i agrair des de aquí el recolzament del TEATRO ESPAÑOL que possiblement sense ella, no s’hages pogut portar a terme.
…I SOBRETOT t’agraeixo la teva valentia per exposar-ho en aquest petit “fòrum”, ja que moltes vegades rebo emails a la meva bustia de correu, de Directors de Teatre, Actors o Autors…, amb comentaris referents al BLOC … però que no deixen quasi mai reflectits directament al BLOC i mai es vist per cap persona mes que jo mateix. FELICITAR-TE dons per la teva valentia de fer-ho directament i de forma clara.
Per altra banda em sap molt greu l’actuació de TV3 vers a aquest espectacle, que sota el meu punt de vista es MANIPULACIÓ pura i dura i que caldria que molta gent s’assabentes d’aquest boicot que esteu patint. Per la meva banda, a la part de la dreta del BLOC ja fa molts dies que l’incloc als espectacles que nosaltres RECOMANEM….. poca cosa es però….
Desitjo amb totes les meves forces, per altre banda, que trobeu la formula, perquè la temporada vinent trobeu la formula adient perquè alguna entitat publica o privada recolzi econòmicament aquesta producció i la podem veure en CATALÀ arreu de la nostra geografia.
Estic content… molt content d’haver rebut l’explicació de tot plegat directament de tu.
Espero que ens visitis algun cop mes. Crec que es important que coneixeu també a vegades l’opinió directament del propis aficionats al Teatre i aquest mitja del Blocs es un camí per fer-ho.
FELICITATS per l’èxit que esteu tenint al Teatre Coliseum i que m’agradaria que féssiu arribar a tot l’equip de la producció.
Una abraçada.