La celebració del meu aniversari al final ha durat 3 dies, ja que l’Imma m’ha portat enganyat tot el cap de setmana i ha organitzat ni mes ni menys que 3 dinars/sopars “sorpresa”…. i hem anat d’aquí cap allà (mes del que es habitual)….i el pobre Bloc… s’ha quedat una mica enrederit. Però això ho solucionarem…
Avui us explico dons l’espectacle que varem veure dissabte 9 de juliol, al recinte del Teatre Grec…. IT DANSA jove companyia de l’institut del Teatre … i aquest cop per primer cop “oficialment convidats” ni mes ni menys que per la organització del Grec.
Fa uns mesos, es varen posar en contacte amb mi a traves d’un amic de Facebook, per fer-me saber que érem de les persones que varem anar a veure mes espectacles de la temporada passada del Festival Grec i que aquest any seriem “premiats”…. i vet aquí el premi que ens ha correspost, anar gratuïtament a un dels espectacles que prèviament havíem decidit comprar. El que encara no entenc massa es com es van assabentar, ja que el Bloc encara no el fèiem… en fi… “a caballo regalado”. Desprès al recollir les entrades a les guixetes del Grec, em vaig adonar de que la pila d’invitacions era bastant considerable, amb la qual cosa li vaig treure bastant importància al que jo creia a priori era un obsequi extraordinari.
…
El Teatre Grec dissabte estava ple de famílies amb nens…. i això que l’espectacle com sempre començava a les 10 de la nit; per un moment varem pensar que ens havíem equivocat d’espectacle ja que semblava per l’ambient… quasi un festival de fi de curs d’una escola de barri. Per sort estàvem absolutament equivocats i l’espectacle ens va meravellar…. 3 ballets contemporanis molt dignes que ens va sorprendre molt per la seva enorme qualitat.
IT Dansa és un dels grans vivers de la dansa al nostre país, i de fet deuria ser potser la companya de dansa Nacional de Catalunya…. però malauradament aquí, a Catalunya, no tenim d’això…. es qüestió econòmica únicament ??? … potser ara si, però en anys anteriors on semblava que no teníem dificultats en aquest tema, la Generalitat crec jo, no ha recolzat prou la creació d’una companya estable de dansa al nostre país.
IT Dansa, es un projecte de l’Institut del Teatre i esta liderat per la directora artística CATHERINE ALLARD, formada com a ballarina al Nederlands Dans Theater i en la Compañia Nacional de Danza del estat espanyol. Des de la seva fundació, ha ofert més de 200 actuacions en diversos escenaris de Catalunya, Espanya i Europa, a més de participar en prestigiosos festivals. En aquests anys, IT Dansa ha aconseguit un important reconeixement, tant de la crítica com del públic, al mateix temps que la majoria dels seus components han estat contractats per destacades companyies europees de dansa.
El reconeixement a la feina d’IT Dansa també s’ha materialitzat en forma de premis. El 2001, Catherine Allard va ser guardonada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de Cultura en l’apartat de dansa, en reconeixement a la seva trajectòria artística i professional i per la seva tasca de formació de ballarins i difusió de la dansa. L’espectacle Paisatges va obtenir el premi Butaca 2005 al millor espectacle de dansa.
IT dansa NAKED THOUGHTS
El primer ballet que es va poder veure va estar NAKED THOUGHTS, de Rafael Bonalecha, una coreografia basada en ciberpoemes d’Ainize Txopitea i amb música original de Ramon Balagué. Va ser estrenada al Grec 2007. En aquesta ocasió els ballarins van ser: Jernej Bizjak, Àngela Boix, Sara Domènech, Albert Garcia, Reija Heinonen, Kiyan Khoshoie, Frank Fannar Pedersen i Amélie Segarra.
IT dansa NAKED THOUGHTS
…
…
Us deixo unes seqüencies d’aquesta coreografia que he Trobat a la xarxa:
El segon ballet, es una estrena per aquest Festival Grec 2011, el duet (ballat en realitat per dos ballarins i una ballarina), IN MEMORIAM, coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui amb música d’A Filetta. És una coproducció de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i el Grec 2011 Festival de Barcelona . Els ballarins van ser: Beatriz Macías, Frank Fannar Pedersen i Óscar Pérez Moreno.
Aquesta dansa em va captivar… segurament la de mes qualitat. Malauradament no us puc deixar cap vídeo….. però si algun dia arriba a les meves mans no tingueu cap dubte que el penjaré aquí mateix.
IT Dansa MINUS 16
El tercer ballet, MINUS 16, una peça de l’israelià Ohad Naharin amb ritmes que van del txa-txa-txa a les cançons jueves, estrenada al Grec 2009. En la segona part d’aquest aquesta coreografia participa part del public assistent. És una coproducció de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i el Grec’09 Festival de Barcelona. Els ballarins van ser: Xavier Auquer, Jernej Bizjak, Àngela Boix, Sara Domènech, Albert Garcia, Maya Gómez, May Lisa Guinoo, Reija Heinonen, Kiyan Khoshoie, Beatriz Macías, Frank Fannar Pedersen, Óscar Pérez Moreno, Morgan Robert Reid, Amélie Segarra, Mélanie Suchel i Raúl Antonio Támez…… a mes a mes d’una part de “valents” del mateix public.
IT Dansa MINUS 16
D’aquesta coreografia us deixo un parell de vídeos amb unes seqüencies gravades per mi mateix amb el telefon mòbil….. no te massa qualitat, però paga la pena veure’l perquè es impactant i alhora divertit.
…. i el FINAL del espectacle….
Vuelvo a “engancharme” al Blog. He estado muy liada y, aunque iba recibiendo y leyendo los comentarios (con los que disfruto y, a veces, seme ponen los dientes largos) no podía detenerme a hacer mis comentarios a los vuestros.
Los espectáculos de danza contemporánea me suelen gustar bastante, aunque no los frecuento demasiado. Primero por los precios y, después, por los horarios… Pero los hay en Madrid y muy buenos.
Me alegra que hayáis disfrutado. Mucho más cuando ha sido un regalo.
Yo, el otro día (hace casi quince dñias ya) fui a disfrutar del espectáculo de RAFAEL AMARGO, que se titula “Solo… y Amargo”. Sencillamente ¡me cautivó!. Es un artista impresionante, además de sencillo y cercano. Así que si lo lleva por Barcelona… ¡no os lo perdáis!.
Confío en ser, a partir de ahora, un poco más asidua… A veces el tiempo no da para mucho y no me gusta responder por qué sí. Me encantaría poder ver los espectáculos y contrastar opiniones… Pero cuando no es posible me alegra poder “verlos” por vuestros ojos.
Aprovecho para saludar a todos los blogueros.
Ens alegrem molt de la teva decisió Mari Carmen….. això de “desenganxar-se” del Bloc sense permís no esta be. Veiem que la delegació madrizlenya de “Voltar i Voltar” continua viva.
L’espectacle que comentes el varen fer a Barcelona fa ja uns mesos i es que Rafael Amargo acostuma a estrenar els seus espectacles sempre a Barcelona, ciutat que segons diu es la “seva” ciutat ja que es on ha tingut sempre mes seguidors i els seus espectacles son un èxit assegurat.
De fet des de aquest mateix any Rafael Amargo és també el director artístic de la “Companyia Flamenca de Catalunya”, CFCat, amb seu a Cornellà. Es un artista de cap a peus ja que té formació en flamenc i en dansa contemporània, aquesta darrera la va estudiar a l’escola de Martha Graham a Nova York. Fa una barreja entre el Flamenc clàssic i la dansa contemporània que es digne d’admiració.
Nosaltres acostumem a veure tots els seu espectacles, però aquest darrer no el varem veure perquè era un espectacle que ens van avisar que actuava tot sol… i ens va fer una mica de por que degut a la crisi, tingues que fer un espectacle sense els recursos als que ens te acostumats.
Hem vist d’ell els següents espectacles:
l’any 1.999 …”Amargo”
l’any 2002 ens va “seduir” amb el seu espectacle “Poeta a Nova York”….on va iniciar a inventar-se aquesta barreja de flamenc i dansa contemporània a la que feia referencia abans.
En el 2003 un altre espectacle meravellós …”El amor brujo”
En el 2004 va fer un homenatge a Barcelona amb l’espectacle “Enramblao” que va estar en cartell durant molt i molt de temps i que potser es el que ha estat el seu gran èxit a la nostra ciutat per el sentiment que va saber crear en el seu sentit homenatge a la Rambles.
En el 2005 “D.Q.” Don Quijote amb la col.laboracio de la Fura del Baus
En el 2008 una segona part ….”Enramblao 2″…
Es un artista que estima molt a Catalunya i que Catalunya li retorna el seu amor amb escreix, ja que tot el que fa enseguida arriba a ser un gran èxit.
Prenem nota i de ben segur quant torni de la seva gira es possible que repeteixi al Tivoli el seu espectacle (com molt sovint acostuma a fer)…. et prometo que no ens ho perdrem aquesta vegada.
Una abraçada
L’obra minus 16 és molt xula, però la porten repetint ja masses temporades, a veure si es renoven. al Liceu la tornaran a fer la temporada propera un altre cop…
Jo no la coneixia aquesta coreografia i la vaig trobar preciosa; que repeteixin…, es normal crec jo, ja que es una coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i en l’època de crisi que tenim a sobre, al Liceu repeteixen el que calgui si saben d’entrada que ompliran.
Creia que tu també tenies entrades per IT dansa al Grec…. vas anar-hi al final ?
Una abraçada Kalamar
Con Rafael Amargo , actuando él solo (aunque relativamente porque sus “músicos” y cantaores tienen un papel muy importante e impresionante. Además, desde mi punto de vista, el hecho de que un artista se decida a hacer un espectáculo él sólo, signiifca que o es tonto o que tiene un dominio de la escena y del escenario impresionante. Este es el caso de Rafael Amargo. Lo mismo me pareció de Nuria Espert.
A mí también me dan “miedo” esos espectáculos “solitarios”, pero por otra parte de llaman la atención porque pienso que atreverse a hacerlo indica (casi siempre) mucha madurez artística.
Además, Rafael Amargo, en los dos espectáculos que he ido a ver, siempre tiene gestos de agradecimiento que llenan mucho más la escena. Eso es bueno, desde mi punto de vista. El que se luce es él, pero ¡hay tanta gente detrás!.
Gracias por ilustrarme sobre sus raíces, porque no tenía ni idea. Como ves no investigo tanto. Quizás me vaya animando a hacerlo.
Besos
Estimada Cuñà madrizlenya !!!
Tens tota la raó…. tenim que perdre la por a aquests espectacles amb solitari…. rectificaré la jugada i et prometo que anirem a veure el seu ultim espectacle.
Els espectacles de RAFAEL AMARGO que et vaig posar en el meu ultim comentari son únicament els que nosaltres hem pogut veure….. però te mes que no hem tingut la sort de veure en directe :
– La Garra y el Angel (1997)
– Tiempo Muerto (2006)
– Coreografia de “el Zorro” en el West End de Londres
– La dificil sencillez (2009)
– Flamenco Flatland (2010)
– Solo y amargo (2011)
Petons
Hola Miquel,
Em sembla que és el primer cop que coincidim el mateix dia en un teatre. Llàtima que no ens haguem pogut saludar. El cas és que a nosaltres també ens va agradar força, i que li agradés a la meva dona és normal, perquè la dansa és una de les seves debilitats, però que jo sortís content és més estrany, perquè no acostumo a saber valorar aquesta mena d’espectacles. Aquest cop, entre l’entorn, la companyia IT dansa, les coreografies, i la música, la veritat és que m’ho vaig passar molt bé. Només vaig patir una mica al final, quan van fer sortir gent del públic a ballar. Tot i estar a segona fila me’n vaig lliurar…
La teva crònica tant completa, com sempre, impecable.
Gràcies un cop més.
Toni
La veritat es que SI, es una llastima, el no haver-ho sabut ….m’ha hauria agradat força saludar-te en persona Toni. Si et fixes a la dreta del Bloc estan posats tots els espectacles que veurem els propers dies amb la data exacte, e intento actualitzar-ho molt sovint… aixi podràs saber si algun altre dia coincidirem o no.
A mi la dansa tampoc es el que m’atrau mes de tot, però si m’agrada, encara que no entenc un borrall, sincerament. Aquesta temporada malauradament hem anat molt poc al Mercat de les Flors a veure dansa… i la veritat es que ens hem perdut alguna meravella… però amb la política d’abonaments de Teatre, jo mateix em lligo potser massa en unes determinades dates… i desprès resulta que no podem assistir a altres espectacles que ens agradaria veure.
Com veus al principi de la meva crònica ja explico que no sabíem exactament que anàvem a veure…. i per això mateix potser em va agradar tant IT dansa.
Diga-li a la teva dona que no es perdi sota cap concepte l’espectacle DUNAS que faran al Liceu durant l’agost, en un parell o tres de representacions tan sols. Es un espectacle de dansa que va ser estrenat al Grec del 2010 i es increïblement maco. Es una barreja de flamenc i musica del nord d’Àfrica, que agrada a tothom encara que no t’agradi ni el flamenc ni la musica de Tunez.
Una abraçada
Ara miraré si trobo entrades i li faig un regal a la Roser !!
I ja estaré al cas dels teus plans per saber si algun dia coincidim.
Bon estiu !
Segur que us agradara…. ja em diràs el que.
Molt bon estiu !!!