No estava previst veure aquest espectacle, però una oferta a 8 euros ens va “temptar” i varem decidir no perdre la possibilitat de veure un espectacle que ve precedit d’una bona critica en els festivals de Teatre de arreu d’Europa. Es tracta d’un espectacle inclòs dins del anomenat “panorama França” del Festival Grec, parlat en Francès i en teoria sobretitulat en català. CERCLES /FICTIONS del creador Joël Pommerat.
El dimarts 5 de juliol 2011, anem dons al Mercat de les Flors a dos quarts de 10 de la nit per tal de veure el espectacle… tot s’ha de dir…. cansats desprès d’un dia de feina i amb força son acumulada. M’agradaria comentar que no acabem de entendre el perquè en un dia laborable, un espectacle presentat en un local tancat i per tant no al aire lliure es te que començar a representar a les 21:30… i mes si d’entrada te una duració de gairebé 2 hores i mitja; entenem, això si, que en el recinte del GREC es necessiti que es faci de nit i els espectacles comencin mes enllà de les 22 hores, però NO entenem com la resta d’espectacles tenen un horaris que quasi impossibilita als treballadors el poder assistir sense posar en perill la seva salut. Perquè es normal que durant el curs els espectacles comencin a les 20 hores i els del festival GREC no ???
Al entrar ens portem la agradable sorpresa de el lloc on es representarà l’espectacle… literalment una petita plaça de braus, instal·lada dins del espai enorme del Mercat de les Flors, on els espectadors rodegen l’espai teatral distribuïts en grades rodejant-lo en els seus 360 graus. Comença l’espectacle i ens adverteixen de la seva llarga durada sense pauses i de que si volem sortir per alguna raó tenim que demanar permís a una mena de hostesses que ens acompanyaran i la sortida serà definitiva i sense retorn possible….. i comença l’espectacle…
Impactant….. però ay !!!! …..la sobre-titulació en 4 pantalles de plasma enlairades del espai escènic es quasi impossible de llegir… estan situades a una distancia força allunyada del espectador i la seva lletra es tan menuda que durant mes d’un hora intento llegir forçant la vista per tal de intentar entendre millor els diàlegs…. al final desisteixo e intento seguir únicament l’espectacle amb el meu quasi oblidat Francès de l’escola, però això es missió difícil gairebé impossible. A la poca estona 5 espectadors s’aixequen i demanen sortir… suposem que per la mateixa raó… la “tortura” de intentar veure un bon espectacle sense condicions a l’alçada dels “mortals” éssers humans.
Quant ja portem les dues hores d’espectacle m’adono que la meva relaxació ha fet que entre en una batalla contra la son i hem sigui gairebé impossible mantenir els ulls oberts… i es una verdadera llastima, perquè l’espectacle creiem que es una petita joia.
El programa de ma i també la web del Grec ens fa 5 cèntims de que va l’espectacle….
Fa prop de tres anys, el director Peter Brook va convidar JOËL POMMERAT a reflexionar sobre la manera com directors i actors imposen al públic una única perspectiva. I, decidit a concebre un espectacle capaç d’oferir una multiplicitat de punts de vista, el dramaturg francès, autor i director dels seus propis textos, ha creat aquesta obra per tal que fos representada al centre d’un cercle format pel públic. Els espectadors veuen així des d’una perspectiva pròpia i personal unes històries, de vegades divertides, de vegades terribles, que tracten sobre la guerra i moltes altres qüestions, però que tenen sempre una particularitat: tots els personatges (tret d’un) i totes les situacions són reals i estan basats en fets i persones de la vida de l’autor.
Un home seu davant de la seva taula i mentre tranquil·lament fuma la seva pipa d’aigua. Una llum d’aranya com si es tractes d’un palau il.lumina el espai escènic tènuement. A partir d’aquí, només veiem l’esquena i les espatlles encorbades, tractem d’endevinar el seu rostre …. es tracta d’un amor no correspost e inquietant del amo de la casa vers al seu servent. Els diàlegs són brillants, l’ambient és irreal, hi ha una sensació de ser-hi amb ells….
Las escenes es van succeint de forma quasi be màgica, desapareixen els personatges en transicions de fosos cap al negre, com si es tractes del intent de passejar per els passadissos de la memòria o de viure quasi be un somni. Intervenen en l’espectacle fins i tot OLORS provocats especialment per cada escena… boires, pluja, trons, sorolls esgarrifadors amb un so potent que arriba fins i tot a que tot el teu cos tremoli…
Les escenes inclouen un cavaller espanyol amb el seu cavall que realment sembla de veres, una parella jove encegada per la seva ambició, vagabunds, un empresari hiperactiu que intenta captar a un grup de desocupats de llarga durada, un escena dins d’una discoteca, un bosc on la vegetació i la boira sembla filtrar els raigs de la lluna…. totes les escenes sense un lligam aparent, però totes elles captivadores.
Em sap greu valorar aquest espectacle en tan sols 3 estrelles, ja que de ben segur no vaig poder captar tot el seu significat per la dificultat de la traducció i l’obligació d’estar mes pendents del insofrible sobretitulat que del que s’estava interpretant realment a l’espai escènic…les cares, les expressions perdudes. Una veritable llàstima que deuria fer reflexionar als responsables del GREC, perquè traslladar tot el muntatge, actors i equip tècnic… perquè tan sols 40 espectadors puguin “veure” un espectacle internacional, econòmicament deurà ser una autentica ruïna….. i que consti que no vull dir amb això que no es deurien portar espectacles internacionals sinó tot el contrari… però promocionant-los cam cal amb uns horaris accessibles per els habitants de la ciutat i amb condicions de poder-se entendre com cal.
Autor i director
Joël Pommerat
Intèrprets
Jacob Ahrend
Saadia Bentaïeb
Agnès Berthon
Gilbert Beugniot
Serge Larivière
Frédéric Laurent
Ruth Olaizola
Dominique Tack