Tenia que passar…. tot no podria ser excel·lent en el Festival GREC2011, ni excel·lent ni tan sols “bo”…. aquesta vegada hem assistit a un autèntic “bunyol”. El diumenge 3 de Juliol de 2011 assistim al Teatre Lliure de Gracia, per veure en teoria un espectacle de “DANSA”.
…. i en realitat de “DANSA” te mes aviat poca cosa, gairebé gens. En aquesta ocasió SOL PICÓ ha preferit provar sort amb el teatre de text al entorn del personatge de la pel.licula “Les amargues llàgrimes de Petra von Kant” convertida aquí en “mestra de cerimònies i domadora de monstres “, interpretada per Maru Valdivieso….. una molt bona actriu, però que creiem que acceptant aquest paper la ha errada per complert.
No cal dir que tots els protagonistes suen de valent la samarreta… i de quina manera; una d’elles te el cos ple de blaus per les caigudes que es veu “obligada” a fer per tal d’interpretar el seu paper.
La reflexió sobre l’amor no del tot correspost entre dues dones i la monstruositat a partir de la teoria de Sol Picó que que ningú neix monstre, sinó que es fa, la personalitzen la ballarina Xaro Camps, que recrea a Karin, la jove d’origen humil de la qual s’enamora Petra von Kant, i l’actriu Vanessa Segura, que es posa en la pell de Marlene, la seva secretària i esclava.
Tota aquesta història d’amor claustrofòbica es desenvolupa aquí entre les bambolines d’un circ, en l’esquelet d’un circ atrotinat amb pals, cordes, llums d’oli i miralls deformats.
La resta dels actors /ballarins interpreten personatges excèntrics de l’obra de Fassbinder, la nimfòmana que desitja tenir sexe i que mai ha aconseguit un orgasme, la deforme i no estimada per ningú…sense estabilitat…així com un parell de personatges masculins que no figuren a l’obra original de Fassbinder, que interpreten la força bruta i la lletjó extrema amb una molt bona interpretació i una flexibilitat increïbles.
Fins aquí, la defensa de la bona feina dels actors/ballarins que treballen en aquesta producció…… ara be …us preguntareu… perquè tan sols 1 estrella amb la valoració. ???… Mes clar l’aigua… perquè la feina de la creadora i coreògrafa SOL PICÒ no ens ha agradat gens ni mica. Creiem que s’ha equivocat per complert.
Sota el epígraf de “DANSA” en el programa del GREC, aquest “espectacle”…… i a mes a mes amb el nom tan “elegant” i fi com “Petra, la mujer araña y el putón de la Abeja Maya“, la coreògrafa SOL PICÓ, ens serveix en safata un espectacle mediocre, que mes aviat sembla una autèntica presa de pel cap el espectador.
Aquest espectacle esta basat en la DANSA ???…. evidentment NO….
Poder es Tracta d’una performance TEATRAL amb unes “gotetes” de coreografia “dansaire” ???…… doncs senyors …TAMPOC !!!
…. i si es tracta de CIRC, amb dansa i una mica de teatre ??? …..MENYS ENCARA !!!
.… i el mes greu, es que SOL PICÓ ha intentat, ( m’imagino ) que fos tot això que he comentat… que fos una barreja de tot plegat, però malauradament NO ho ha aconseguit i la seva producció es un autentic disbarat… un grandiós BUNYOL sense cap ni peus…. això si….pretén ser PROVOCADOR a tope, però que no passa d’aquí…. insults, mots mal sonants, molts “follar” “puta”…. vinga qui dona mes !!! …. un pretès sadomasoquisme, barrejat amb lesbianisme, sexe… monstres humans, perversions…. crec jo que provocar al espectador es pot fer de moltes formes… així potser ho aconsegueix amb algun adolescent però NO amb el public adult.
Soc conscient de la DURESA de les meves paraules amb aquesta crònica….. i mes quant no acostumo a fer-ho…. i també segurament no massa just amb el treball que han tingut que fer aquestes persones… però…. es el que penso desprès d’aguantar l’hora llargaaaaa que dura l’espectacle. Poques vegades a la meva vida NO he aplaudit, ni que fos tan sols per cortesia el treball d’uns professionals, i aquesta ha estat una d’elles…. i la veritat es que ara em sap greu, perquè els actors no tenen pas la culpa d’aquest desastre. Això si, m’he quedat ben descansat quant per primer cop en els meus casi 59 anys, he pogut escridassar directament des de la fila 2, a la responsable del que considero un espectacle molt i molt dolent.
Encara no entenc gaire com al finalitzar l’espectacle, alguns espectadors fins i tot es van atrevir a fer tímids aplaudiments d’allò que havíem acabat de “patir”… entre ells el conseller de Cultura Mascarell.
Últimament ens el trobem a molts espectacles, això si, normalment rodejat sempre dels típics “pilotes”, que intenten que estigui còmode, que no tingui massa calor, fins i tot de portar-li el programa de ma en persona, etc… i a mi tota aquesta falsedat em fereix…. em pregunto perquè tantes atencions ???… es que no es tracta d’una persona normal ???… d’un espectador mes ???.
No critico la seva assistència …. el que critico es el enrenou que es crea i que estic segur que fins i tot ell mateix ho rebutja; …. crec jo que deuria considerar-se com normal que un Conseller de Cultura d’un país assisteixi als actes “culturals” d’aquest país.
Resumint…. un espectacle (el del escenari)….PER OBLIDAR.
Sol Picó
De la funció no en puc parlar. No l’he vist, i pel que dius: NI GANES¡. Ara be, pel que fa a FERRAN MASCARELL, com molt be dius tu, al seu entorn hi ha d’haver un munt de “pilotes” que li fan la vida més còmoda. Segurament a ell no li agrada, però…és el càrrec¡. Ara bé, es una persona que amb càrrec o sense, S’HA FET UN TIP D’ANAR AL TEATRE DES DE FA MOLTS ANYS. Hi anava convidat, pagant, i ho veia quasi TOT. O sia, que com a Conseller de Cultura, almenys en la seva “branca” escènica, HI VA PER QUE LI AGRADA MOLT tot tipus d’espectacle teatral.
El meu comentari d’en MASCARELL poder no tenia sentit en la crònica d’aquest espectacle, però crec que tenia que dir-ho…. perquè no es la primera vegada que veig aquestes “forçades situacions” i encara que entenc que es un personatge públic i amb molt poder dins del mon de la cultura, em fereix veure l’actuació dels sempre omnipresents “pilotes”.
Segurament es així com tu dius….fa temps que assisteix amb assiduïtat a tot tipus d’espectacle…encara que segurament i per casualitat…ara me’l trobo fins a la “sopa”.
Abans de ser Conseller de Cultura de la Generalitat amb CIU, tenia un càrrec al ajuntament de Barcelona i amb el PSC com delegat de Cultura de la ciutat.
Evidentment si la seva feina li agrada, millor que millor per ell i per tots el ciutadans que estimem la CULTURA encara que sigui “retallada” indiscriminadament.
Per a mi tota la obra està al limit del mal gust, començant pel títol que trobo delirant, tot plegat una presa de pel. Reconec que a mi personalment la directora ??? del “espectacle” ??? no m’és simpàtica i per tant ja vaig predisposada a que no m’agradi, però crec que en aquesta obra ha traspassat els límits de la grolleria i el descontrol i com vaig llegir en una crítica no recordo a on “Sol Picó se ha enredado en su propia telaraña”.
Si, el títols dels espectacles de la Sol, no són precisament “fins”. Recordem -el per cert, força interessant-BÉSAME EL CACTUS…
Efectivament, en el diari ARA del dia 3 de Juliol….. el titular de la critica :
“Sol Picó s’embolica en la seva pròpia teranyina”