Dimecres 29 de Juny 2011, un altre espectacle del Festival GREC 2011, CONTINU de SASHA WALTZ; aquesta vegada toca dansa, i de fet al llarg dels propers dies la dansa serà la protagonista principal de les nostres escapades i també per molts ciutadans de tota la ciutat de Barcelona …. i es que es celebrarà el cap de setmana els “Dies de dansa 2011”, amb espectacles gratuïts per tota la ciutat, al jardins de la Fundació Miró, al CCCB i MACBA…. veure la programació cliquant AQUÍ.
Cupula del Mercat de les Flors
Nosaltres a mes a mes d’aquesta representació de CONTINU al Mercat de les Flors, d’ahir (que ens va deixar sense alè…. estabornits…. bocabadats…. al·lucinats…. ), en tenim dansa també divendres al Liceu amb Martha Graham Company i el diumenge al Teatre lliure de Gracia l’espectacle “La abeja maya es puta y su mejor amiga es la mujer araña” de Sol Picó.
SASHA WALTZ
CONTINU es un espectacle ( o potser dos ???), ja que en un principi la coreògrafa SASHA WALTZ va pensar aquest espectacle com 2 projectes separats per tal de celebrar l’inauguració de dos museus a l’any 2009…. el Neues Museum de Berlín, amb l’obra “Diagologue 09″… i el Museo Nazionale dele Arti el Secolo XXI a Roma, amb l’obra “Dialogue 09 – MAXXI”.
“Amb aquesta peça volia demostrar que les persones tenim moltes cares i actuem de manera diferent en els diferents cicles de la vida. De vegades fem les coses racionalment, altres ens preocupa més el nostre encaix en la societat, mentre que altres ens deixem portar per les emocions i la força de la naturalesa “, va comentat la pròpia Waltz.
Per això, la peça té un cert aire “museístic”, ja que quan els espectadors entrin en el teatre es trobaran una instal·lació creada amb figures penjades del sostre i una gran paret fosca i metàl·lica, amb la qual podran interactuar durant uns instants, com si fos un centre d’art.
“Hi ha ballarins veterans que han estat amb mi des del principi de la meva carrera, mentre que també he incorporat a altres molt més joves, permetent que el llegat de la dansa passi dels uns als altres“, també ha comentat.
La primera part comença sense musica i casi sense llum que va apareixen poc a poc…. uns homes penjats quasi nus, fan exercicis com si estiguessin al espai exterior del planeta terra, moviments molt lents, equilibrats… una bona estona, fins que un d’ells posa un peu a terra… comença llavors la musica i la resta dels ballarins, vestits amb tres colors basics, domina el negre però també el blau marí i el marró fosc… tota la resta de l’escenografia … parts frontals i laterals, terra… en negre absolut; els ballarins es mouen en grups com les cèl·lules d’un cos, i a cops en surt del cos una cèl·lula o dues i sembla que tinguin vida pròpia. La sincronització es absolutament perfecte però al hora cada grup te la seva pròpia sincronia… no saps on mirar… tot te una màgia que fa que et costi fins i tot respirar per no trencar l’encant.
La segona part, els colors canvien i dominen el color beig o “camel”, però també niant ballarins vestits amb colors negre, marro i blanc. El Terra es blanc que contrasta molt amb els ballarins…. aquets al ritme sincopat del seus peus, pinten el terra no se sap ben be com i van creant una pintura abstracta. Quant tot s’acaba un personatge agafa el terra blanc i el doblega sobre si mateix i l’apila a un costat del enorme escenari.
He trobat l’espectacle bellíssim, com feia molt de temps no tenia la sort de gaudir d’una manera tan absolutament palpable. Moltes vegades era exclusivament moviment sense musica, escoltant el panteixos del ballarins fent els seus esforços corporals i les seves respiracions sincopades però …. per mi la musica encara que no sonava la sentia dins del meu interior…. la musica s’havia convertit en moviment… un moviment que sembla impossible que els essers humans puguin aconseguir realitzar de cap de les maneres. No oblidarem mai, crec jo tanta bellesa…. no es fan en absolut pesades les dues hores que dura l’espectacle i quant tot s’acaba, et venen ganes de que tot comenci de nou. Una autentica JOIA. La màxima valoració, evidentment, un espectacle de 5 estrelles sense cap dubte.
L’espectacle, que ja feia dies estaven exhaurides les entrades per les dues funcions, representa la tornada de Waltz a Barcelona on ja havia presentat ‘Dido & Aena’, que li va valer el Premi Extraordinari en la XV edició dels Premis de la Crítica de Barcelona a 2008.
Podeu veure un video promocional que he trobat
….. l’hora dels aplaudiments…. la gent d’en peus…
Direcció i coreografies Sasha Waltz
Dramatúrgia Jochen Sandig
Intèrprets Liza Alpízar Aguilar, Ayaka Azechi, Jirí Bartovanec, Justin Billy, Davide Camplani, Maria Marta Colusi, Luc Dunberry, Juan Kruz Diaz de Garaio Esnaola, Edivaldo Ernesto, Delphine Gaborit, Mamajeang Kim, Florencia Lamarca, Sergiu Matis, Todd McQuade, Thomas Michaux, Sasa Queliz, Virgis Puodziunas, Zaratiana Randrianantenaina, Orlando Rodriguez, Mata Sakka, Yael Schnell, Xuan Shi, Shang-Chi Sun, Niannian Zhou
Vestuari Bernd Skodzig
Escenografia Thomas Schenk, Pia Maier Schriever, Sasha Waltz
Il·luminació Martin Hauk
Música
Iannis Xenakis (1922-2001)
Concret PH (1958)
Edgar Varèse (1883-1965)
Arcana für großes Orchester (1927)
Dance for Burgess (1949)
Hyperprism (1923)
Ionisation (1929-1931)
Claude Vivier (1948-1983)
Zipangu für 13 Streicher (1980)
Mercat de les Flors e Institut del Teatre – BARCELONA