Ahir 28 de Juny de 2011, varem assistir al nostre segon espectacle d’aquest Festival GREC 2011… i per primer cop aquest any, al nostre estimat Teatre Grec de Montjuïc, per tal de escoltar a la “meva” cantant de capçalera ….des de fa molts anys (potser 20 ), a la que destaca per sobre de totes,…. a la “veu” de Portugal, a la millor “veu” del mal anomenat “Word Music”….. “DULCE PONTES“.
Ens agrada arribar d’hora quant anem al recinte del Teatre Grec, potser mes d’un hora abans, sopar quelcom que portem asseguts als bancs del jardí, veient com el capvespre va caient sobre Barcelona i tot agafa una lluminositat molt agradable…. veient com la gent va entrant i poc a poc es va omplint i desprès passegem per els jardins abans d’entrar en el propi teatre i baixar per les seves graderies….. Quina sort que tenim a Barcelona de gaudir d’un lloc tan meravellós !!!
… Dulce Pontes , va neixer a la ciutat de Montijo, Portugal, el 8 d’abril de 1969) és en l’actualitat la cantant que representa millor l’anima portuguesa. Pertany al grup dels artistes del seu pais més populars i reconeguts internacionalment. Canta cançons pop, música tradicional portuguesa (fado inclòs), com també música clàssica. També compon alguns dels temes que canta. La seva activitat artística va contribuir en el renaixement del fado als anys noranta del segle passat. La Dulce es distingeix principalment per la seva veu, que és versàtil, dramàtica i amb una capacitat fora del comú per transmetre emocions.
Sempre que ve a Barcelona, anem a veure-la …alguna vegada a fila 1 per estar ben aprop com aquell primer dia que va actuar a Barcelona a l’Auditori. Canti el que canti, a mi personalment “em posa”… i m’emociona, tant si es cantant FADOS com les cançons mes conegudes per tothom. Aquesta vegada ha vingut amb l’excusa de presentar per segon cop el seu ultim disc…”Momentos”. L’Any passat el va presentar en el que ella anomena el lloc mes maco del mon…. El PALAU DE LA MUSICA de Barcelona.
La seva discografia es la següent :
- Lusitana (1992)
- Lágrimas (1993)
- A brisa do coração (1995)
- Caminhos (1996)
- O primeiro canto (1999)
- Best of (2002)
- Focus (amb Ennio Morricone) (2003)
- O coração tem três portas (2006)
- Momentos (2009)
Va començar asseguda al piano, d’esquena a nosaltres….. aiiiii!!!
Recuperant una antiga composició pròpia, A minha barquinha, i cantant el joglar gallec medieval Martín Codax a Ai ondas que eu vin veer . El trio tradicional (guitarra, guitarra portuguesa i guitarra baixa), i també les percussions, l’acordió i el clarinet, es van anar sumant en peces com Ondeia i Ou passa ou nao passa, i de la cançó amb arrels i ressons remots vam viatjar a les rodalies fadistes a Ave Maria sagrada i Fado menor (amb la veu del seu germà Luis). Pontes es va lluir en la seva versió, molt sentimental, del Concert d’Aranjuez (veure vídeo), però el cor del recital va arribar després, amb els més de 10 minuts de Cantiga tradicional de azeitona , de rítmica tribal i que va construir un clima de trànsit místic digne d’un grup de música gnawa .
Descalça,,com sempre i amb un llarg vestit blanc, que a voltes s’aixeca per el costats per tal de poder dansar amb cascavells al turmells, Pontes va desplegar la seva teatralitat a la recta final. Va continuar amb Cançao de embalar i Senhora de almortao, i en una breu breu tanda de bisos (dos cançons), va sonar la peça més aplaudida de la nit, Cançao do mar. (Nota : la relació de cançons està extreta de la crònica de El Periodico del 30/09/2011).
El concert va estar meravellós, però tinc que reconèixer que no soc neutral amb la meva valoració, perquè es veritat que aquest no es el concert millor que hem assistit, i es que al celebrar-se en un lloc al aire lliure la sonoritat no es potser la mes adequada. Per això valoro aquest espectacle en 4 estrelles sobre 5 ….potser em permetreu 4 i mitja ???… jejejeje… i es que no ho puc evitar, es superior a mi.
Escolteu alguna cançó del ultim disc MOMENTOS…
LÁGRIMA
CANÇÁO DO MAR
CANÇÁO DE EMBALAR
O INFANTE
AMOR A PORTUGAL
…. i el primer video filmat per mi ahir en el concert….
Tu li tens un prejudici favorable i jo desfavorable. Em va impressionar mol la interpretació (i els arranjaments) de la Cancão Do Mar al disc Lagrimas. Però després m’ha semblat que varia molt poc el registre i que crida massa (ja ja, això de la mania als cridaners ja veig que deu ser una al•lèrgia meva). Anecdòticament te en contra seva l’ús que el pesat (per ser benigne) d’en Ramon Trecet va fer de ella barrejant-la amb allò de la new-age, y sobre tot, que la sento cada dia des de fa mes de deu anys a la musiqueta d’espera d’un telèfon i ja no puc més…
Acabareu rebent un premi als barcelonins més positius i “aprofitats”.
Però com pots dir això Josè Luis ???? DULCE PONTES es la MAS en tot…jejejejeje
De debò que soc un seguidor de la seva carrera des de casi el seu inici, i fins i tot ens havíem plantejat ja fa temps de fer algun viatget per tal de poder-la veure en directe quant encara no feia gires per Espanya. M’agrada molt…. però MOLT, de debò.
Els FADOS els canta de meravella i llavors no “crida” com tu dius. En altre tipus de cançó a vegades juga amb la seva veu i llavors si que s’esplaia…. però com tu la escoltaràs, sembla ser sempre gravada, baixes el volum i ja esta …home.!!!!
Es curiós que els cantants que sempre m’han agradat mes a la meva vida, totes o casi totes, son dones, Maria del Mar Bonet, Dulce Pontes, Cesaria Evora, Amalia Rodrigues…
Tinc la sort que en aquest Grec i en menys d’un setmana podré veure als meus dos ídols a la cançó….. Dulce Pontes i la gran…enorme-…. MARIA DEL MAR BONET…. el proper dilluns dia 4 i també en el marc incomparable del Teatre GREC.
Si vols escoltar qualsevol musica de les dues cantants, solament tens que demanar-ho… les tinc totes.
Una abraçada