– Teatre – Una Història CATALANA (*****) Teatre Nacional de Catalunya – 26/06/2011

Per FI !!!!   ho hem aconseguit i …  por los pelos !!!

Desprès d’haver comprat les entrades a l’Octubre del 2010, quant va arribar la data de l’estrena la varen enrederir una setmana per problemes de complicació en el muntatge.  Ens varen trucar per telèfon i varem tenir que canviar la data per un altre mes endavant….. segon intent.   El mateix dia que teníem que assistir ens tornem a trucar per avisar-nos que degut a la mort d’un familiar d’un del actors es suspenia la funció d’aquell dia.   Tornem a intentar canviar les entrades…. tot i sabent que quasi be ja no ens queden opcions perquè marxem de vacances a Dubrovnik 10 dies.  Tercer intent… aconseguim entrades per l’últim dia en l’ultima representació.   Desprès de tots els entrebancs haig de dir que ha valgut la pena aquesta espera…. que semblava “bruixeria”.  D’entrada us diré que ens ha agradat Molt, però quant dic molt, vull dir… molt, molt…. i també d’entrada us diré que la valorem amb la màxima puntuació… es a dir 5 estrelles.

Jordi Casanovas

Jordi Casanovas

… i resulta que desprès ens hem adonat que el tema de l’obra va una mica de “bruixeria”….   casualitat ???

Director i dramaturg de la companyia Flyhard, així promotor de la sala Flyhard, de la que us vaig parlar fa ben poc  (veure…. Volem anar al Tibidabo), Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha escrit més d’una vintena de textos, entre els quals destaquen Julia Smells (Festival Grec, 2009) La Revolució (La Villarroel, 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La Ruïna (La Villarroel, 2008) i City/Simcity (Sala Beckett, 2007). Ha obtingut variïs premis i l’últim d’ells tot just fa una setmana al rebre el guardó de TIME OUT Barcelona, per la seva obra Un home amb ulleres de pasta”, escollida com a millor obra de la temporada…. obra que lamentablement haig de dir que encara no hem vist i que em fa sentir una mica avergonyit, perquè desprès de omplir-me la boca de dir que m’agrada tant el Teatre, m’adono de que em perdo moltíssimes coses que valen realment la pena i me les perdo per el sols fet de que no son posades en escena per els grans teatres mes…. diguem-ne…. “comercials”.

Míriam Iscla i Àngels Poch – Les grans protagonistes de l’obra (Núria i la seva mare, Maria de Farràs)

Be…. ja m’he enrotllat com sempre.  Parlem de “Una Història CATALANA“….

Heus aquí una vegada,
una família assetjada,
era l’única a la muntanya
i això provocava maranya.

Un poderós constructor,
amb maneres de voltor,
anhelava aquell terreny
que li feia perdre el seny.

Desesperades, àvia i mare,
els fills cercaren un cop de mà,
no sabien on era son pare
però trobaren un bon samarità.

Desconfiant de les bones intencions,
àvia i mare aplicaren sons rituals
i fent certes les prediccions,
desfermaren tots els mals.

A la primera part dues histories que es van alternant, una al Pirineu lleidatà als anys 70 del segle passat, amb la família Farràs al cap davant.   Uns especuladors volen construir unes pistes t’esqui a la muntanya on viuen i on tenen tota la seva vida, el seu ramat, les seves cases… tot; es neguen a acceptar una oferta econòmica i aquesta acció les portarà a ser poc menys que maleïdes al llarg dels anys…. a ser considerades fins i tot, bruixes.   L’altra història també a Catalunya però parlada en castellà, i es que es l’historia d’uns immigrants…. uns “xarnegos”…  (el Caní, el Muerto, el Cala, el Moro….) en el  barri de la Mina de Barcelona, que entre la droga,  la violència, les necessitats, l’atur obligat,  i els seus atracaments van fent passar els dies de les seves vides buides de principis i totalment amorals…. fins que triomfen en el mon de la construcció i el de la especulació,( gràcies al boom olímpic), emparentats amb la burgesia “pija” catalana i sense escrúpols.  Hora i quart on els espectadors estan a la aguait asseguts a les seves butaques en el Teatre tradicional a la “italiana”.

En aquesta part els actors parlen directament amb el public i quasi be presenten al personatges i també narren la historia tot sovint per anar avançant en el temps el que passa en mes de 20 anys del que es vol descriure.

Es te que remarcar el gran esforç en el treball lingüístic que s’ha portat a terme, que reprodueix a la perfecció els accents i modismes del català pirinenc i el castellà de la Mina i del Raval.

A la segona part (també d’hora i quart),  la barrera entre actors i espectadors es trenca i els actors els conviden a pujar a l’escenari per participar en la festa del mil.lenari en el poble del Pallars….. els espectadors en teòrics autocars gratuïts es desplacen fins al Pallars al Pirineu per tal de gaudir d’un dia de pau i tranquil·litat i així menjar formatge i fuet de forma gratuïta.

Un cop asseguts en cadires de fusta i al voltant de taules de bar, comença la festa del poble amb actuacions semblants com les de un envelat de poble….. i es aquí on les dues històries de la primera part, s’entrecreuen entre mig del públic que participa en tot el sarau, d’una o d’un altre manera. Es en aquesta part, que es desenvolupa com un veritable western de frontera a la “catalana”,  en el que no falten ni rifles ni pistoles…..

El primer impacte em va agradar molt…. el public aixecant-se de les seves butaques i seient a les cadires de la festa a la plaça del poble… a les taules beguda, coca-coles, cervesa, aigua…. el que calgui….. però a mida que van anant passant els minuts, a mi em va semblar que defallia una mica tot el entramat fins a les hores molt ben plantejat; l’aparició d’un nou personatge interpretat per Pep Cruz el vaig trobar fins i tot innecessari, aixi com també l’allargament en excés del final de la trama.

Divertit si que ho era, però no crec que fes falta que Pep Cruz tingués que beures obligat a fer Karaoke… i també vaig trobar un excés de trets a dojo… crits, fum, sorolls innecessaris. Segurament la narració quasi cinematogràfica ho requeria, però tret d’això i potser amb 10 minuts menys de la segona part crec que hauria estat del tot perfecte.

El mes important però es que el public s’ho va passar d’allò mes be i va vibrar com feia temps que no veia en una representació teatral. FELICITATS Jordi Casanovas !!!

El projecte T6 personalment m’enganxa… es Teatre pur, actual, fet en el moment amb la col·laboració del autor i els actors, del director, del escenògraf….., s’escriu l’argument quasi al mateix moment que s’està assajant…. es va rectificant de sal o afeixen ingredients…. es va cuinant a foc lent fins que els cuiners consideren que el plat elaborat es pot servir al públic…. i de veritat que sota raríssimes excepcions surten plats saborosos de veritat, interessants, ben cuinats i el mes important que agraden i molt als espectadors.

La companya T6 esta formada aquesta vegada per els actors :
Rosa Boladeras és Marta Verdeny, Mercedes Amat
Òscar Castellví és Joan de Coma, Alberto Pérez «El Caní»
Míriam Iscla és Núria Farràs
Anna Moliner és Laia de Farràs, Nena de Segú, Júlia Amat
Àngels Poch és Mare (Maria de Farràs)
David Vert és Josep Maria Gallart, Pedro Sánchez «El moro», Arturo Amat

aquesta vegada han tingut la incorporació de tres actors mes com a reforç de la companya…

Pep Cruz és Un home
Borja Espinosa és Juan Heredia «El Muerto», Capellà, Gran dels Coma
Andrés Herrera és Luis Calanda Martínez «El Cala»

Tots ells a un gran nivell, però destacaria aquesta vegada per sobre de la resta a MÍRIAM ISCLA (un 10 per ella), ÀNGELS POCH i a ANDRÉS HERRERA (que també fa un paperàs).

No vull acabar aquesta crònica sense destacar la magnifica escenografia, un gran treball de Sebastià Brosa.

9 pensaments sobre “– Teatre – Una Història CATALANA (*****) Teatre Nacional de Catalunya – 26/06/2011

  1. imma

    Jo no soc tan entusiasta com el Miquel, em va agradar i molt, però crec sincerament que es podia haver escorçat una mica a la segona part on la primera mitja hora s’en va fer interminable i no li vaig veure el sentit. La actuació de la Miriam Iscla també la vaig trobar sensacional.

    M'agrada

    Respon
  2. miquelgascon Autor de l'entrada

    Per problemes amb l’ultima actualització de WordPress, en PERE de GIRONA, m’envia un comentari per que el publiqui en nom seu:

    Tinc moltes ganes de veure-la, però esperarem si surt de “bolos”. Els de la FLYHARD i en CASANOVA en particular són habituals de TEMPORADA ALTA i és d’esperar que es desplacin, tot ila complexitat de l’espai escènic. A part del teu n’he sentit molt bons comentaris. I tin un gran interès en descubrir -fins ara el desconec- a ANDRES HERRERA que m’han dit que és “l’autèntica revelació” de la funció.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Estic segur Pere que a Girona arribarà aquesta producció…. seria almenys el lògic, ja que es tracta del Teatre Nacional de “TOTA” Catalunya… i no crec pas que el muntatge sigui tan dificultós de transportar i montar per fer” bolos” a altres ciutats.

      Jordi Casanova,a pesar de la seva jove edat, es i serà en el futur, un dels grans creadors en la escena teatral a Catalunya.

      Estic d’acord amb tu de que Andres Herrera es una autèntica revelació…. treballa molt i molt be.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  3. Imma

    Andres Herrera havia treballat a V.O.S. (Carol Lopez) al Teatre Lliure, obra que va ser portada al cinema, a Forasters (Sergi Belbel) al TNC , a Una historia en quatre parts (Carol Lopez) al Espai Lliure i a Faust 3.0 de la Fura dels Baus entre d’altres. Enguany ha guanyat el premi Gaudi 2010 al millor actor secundari pel seu paper del company de presó a la pel.licula “las dos vidas de Andres Rabadan” basada en la vida del anomenat loco de la ballesta.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      !!!! CONNNNYYYYYYYOOOO !!!! Te raó l’IMMA. Andres Herrera, d’actor revelació , res de res. Està mes curtit i te mes taules que la Piquer.

      Mira que soc despistat !!!

      Gracies Imma per l’aclariment….. tenies que ser dona !!!

      (avui no sopo…).

      M'agrada

      Respon
  4. Neus

    Tal i com us vaig comentar a “Al Vostre Espai”,dissabte varem anar a veure al TNC “Una Història Catalana”,i pensant que no la tenia-ho a la vostra agenda us la varem recomanar.Després de veura la vostre crònique us voldría donar la nostra opinió de la versió d’aquesta vegada,que en aquest cas es tracte de tres històries paralel.les a la versió que vareu veure vosaltres on només ni havia dues.
    L’espectacle té una durada de tres hores i mitja,però no es fa gens llarga.
    Tal com diu en Jordi Casanoves:”estem davant d’una nova versió,molt més arriscada,molt més de bogeria”.
    Les històries són tres,però s’arriben a exposar quatre identitats catalanes:
    -L’emigrant,que s’enyora i torna després de 40 anys d’absènciaSi bé a la primera versió,l’emigrant (Pep Cruz),el vau trobar innecessari,aquest cop l’espectador veu tot el seu recorregut en la història,per un costat és el mal parit i per un altre banda,un independentista,que ha estat lluitant en diferents revolucions (a Cuba,a Xile i Nicaragua) i que torna al poble al cap de 40 anys i enganxa amb l’altre història,la d’una família que viu en l’única masia que queda.
    En aquesta part de la història trobem un David Bagés espectacular !!!!!!!!!!!!!,acompanyat de Lluïsa Castell (Dora) i Pep Cruz (reverendo) formant un equip increible.
    -L’immigrant,que viu en un barri marginal (La Mina ens els anys 70),que sovint l’anomenen xarnego.Són personatges que sobreviuen venent drogues,muntant negocis,primer il.legals,i van pujant d’estatus fins acabant sent constructors de la Barcelona preolímpica.
    En aquesta part de la història cal destacar al actor Andrés Herrera (Luís Calanda )acompanyat de David Marcé (Torres)
    -Els pijos de la zona alta de la ciutat,interpretats per Mariona Ribes (Mercedes Amat),Vicky Luengo (Julia Amat) i David Bagés (Arturo Amat) en un paper molt divertit.
    -Els catalans autòctons ,que no es vol moure de casa,on trobem a una Alícia Pérez espectacular!!!!!!!!! en el seu paper de la Nuria de Farràs,la Lurdes Barba (mare,Maria de Ferrás) i la Vicky Luengo en el paper de la nena de Segur,on ens fa gaudir d’una interpretació magnífica.I els propietaris de la muntanya que volen vendre a una immobiliaria amb una rabiuda Lluïsa Castell (Marta Verdeny),Borja Espinosa (Gran dels Comes),David Bagés (Josep Mª Gallart).

    El vostre comentari : Divertit si que ho era, però no crec que fes falta que Pep Cruz tingués que beures obligat a fer Karaoke.
    Dons bé aquest cop en Pep Cruz ens canta en directe i no ho fa gens malament.

    Pel que fa al públic,quan vam entrar sens va donar un full amb instruccions on després de la segona part,quan les tres històries es troben,els espectadors que ens trovem entre les files 2 i 9,sóm convidats a desplaçar-nos a l’escenari,on trobem unes grades per seure,el que farà que el públic veiem aquesta part a quatre bandes.
    En aquest cas no hi havia ni taules,ni cerveces,ni cocacoles,però ens va agradar molt aquesta complicitat del públic amb els actors.

    L’escenografia estic talment d’acord amb vosaltres.

    La veritat si poguessiu veure aquesta nova versió,crec que us agradaría força.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Moltes, però que moltes gracies per deixar aquí la vostra opinió d’aquesta proposta què a nosaltres ens va agradar molt en la seva primera versió.

      Ens deixes un mal sabor de boca, ja que no la varem incloure en el nostre abonament perquè ja l’havíem vista la temporada passada; no sabíem pas que era una versió ampliada i amb altres actors.

      La posarem a la nostra llista de nou, a veure si trobem un foradet a l’agenda.

      M'agrada

      Respon
  5. monlora

    Hola, vaig anar dissabte passat a veure aquesta nova versió del 2013. Em va agradar molt sobretot l’últim acte, tots els actors estan per treure’s el barret. El personatge del Cala ( Andres Herrera) brutal dona por. La Núria de Farràs ( l’Alícia Pérez) genial el seu monòleg amb la seva filla ( Vicky Luengo), preneu nota Vicky Luengo, aquesta noia apunta a maneres, fa un paperàs, que espero que aquesta oportunitat li obri portes altres projectes importants. LLuïsa Castell divertida com dona rondinaire, David Bages ( amb perdó del Cala) l’amo de tota l’obra, ja que fa quatre papers tant diferents, amb accents idiomes inclosos. Pep Cruz i Lourdes Barba aporten veterania, David Marcè, frescura com “el tonto del pueblo”. Mariona Ribas i Borja Espinosa queden en un segon pla a l’ombra del Cala, es el que te ser la dona i la ma dreta del mafiós, però tot i així defenen molt bé els seus papers.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Gràcies Monlora per tanta informació sobre aquesta nova versió. Encara hi tornarem a veure-la de nou i vosaltres sereu els “culpables”.

      Solament coneixem una versió “dolenta” d’un amic teatraire, que no va aguantar l¡obra i va marxar al finalitzar el segon acte… i remugant.

      A nosaltres la versió de la temporada passada ens va agradar molt… ara sembla que el public ja no asseu a les taules de l’escenari tot prenen unes birres…. llástima…. la crisi !!!

      De nou gràcies per deixar escrita la teva opinió.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.