Dissabte 25 de Juny de 2011. Desprès d’una trobada “bloguera” , per tal de petar la xarrada, dels que ja considerem els nostres amics, José Luis, Fede, Joaquim…….. i de passar-ho super-be…. s’ens va espatllar la tarde tontament, perquè varem tenir que escorçar la sobretaula per anar a veure i escoltar al Liceu l’Opera “LORD BYRON, un estiu sense estiu” … decisió totalment desencertada perquè va ser un “bunyol” insuportable. Si no voleu seguir llegint ja us aviso que la valorem amb la pitjor qualificació possible, es a dir 1 estrella sobre 5 (no ens va agradar)…. i de fet varem decidir plegats a la mitja part abandonar el Liceu i tornar a casa …. va ser molt mes profitós.
Aquesta òpera em feia molta il.lusió perquè fa molt anys que al Liceu no es representava una òpera en Català i aquesta era una ocasió de conèixer noves òperes contemporànies i a mes a mes en la nostra llengua. De fet varem assistir a la seva estrena a Espanya, ja que la estrena mundial va estar a Alemanya el 12 de març passat, a l’òpera de Darmstadt, teatre que ha coproduït juntament amb el Liceo aquesta nova aposta fallida. Es curiós el fet que les critiques a Alemanya varen ser força positives i es van arribar a fer 7 representacions… mentre que aquí únicament es faran tres.
El compositor es AGUSTÍ CHARLES i el llibretista en MARCH ROSICH . Jo no em considero un expert en el mon de l’Òpera encara que possiblement hem escoltat i vistes al llarg dels anys mes d’un centenar…. però sincerament al quart d’hora de començar em va deixar d’interessar i encara que no volia desconnectar vaig tindre que fer esforços titànics per no adormir-me.
La música per mi força estranya, però suportable fins a un cert punt, el llibret no em va interessar gens des de el inici…no passava res…. les veus fluixes per dir-ho amablement i la del protagonista, el contratenor GERSON SALES, per el meu gust insuportable, fins al punt que cada vegada que sortia a escena em venien ganes de aixecar-me i marxar, cosa que no he fet mai en mig d’una representació, per respecte.
Em van agradar…. la posada en escena de ALFONSO ROMERO ROMA…. per mi el millor de la representació, amb una mena de illetes amb plànols inclinats, on els cantants i actors tenien que lluitar per mantenir el equilibri mentre cantaven. Em va agradar el fet de que el cor estes present a escena durant tota la representació, amb una mena de grades, encara que el que cantaven no ser dir realment si ho feien be o no, perquè eren sorolls produïts amb les seves goles. L’Orquestra BCN216, tampoc se dir si ho varen fer com devien o no… ja que era l’estrena absoluta a Espanya i per tant totalment desconeguda….. i aquella música per mi es com a mínim “difícil”.
Valoro també el fet de que cantants alemanys i d’altres països, cantessin en CATALÀ, encara que la veritat si no fos per els sobretítols a sobre del escenari, no haguéssim entès absolutament res del que deien.
Si voleu conèixer l’opinió d’una persona a la que jo considero un gran entès en òpera a mes d’un amic, llegiu la seva crònica a In Fernem Land. Jo no ser explicar res mes del que vaig veure…. simplement un gran desencís per l’ocasió perduda.
Mira Miquel, ja saps que lo d’expert, mestre (per cert el motiu de la trobada d’ahir) i tots aquests qualificatius m’incomoden força, però això d’amic si que m’ha agradat molt.
Va ser un dia, malgrat Charles, Rosich i els cantants, magnífic, sobretot gràcies a la vostre magnífica hospitalitat i a un arròs………….ummmmmmmmmmmmmmmmmmmm quin arròs!!!.
Gràcies Miquel i Imma.
Ja saps, encara que no ho varem comentar, que els qualificatius vers a la teva tasca de fer-nos arribar la cultura musical, i fer-ho de manera tan planera i tant al nostre nivell, mai t’ho podrem agrair prou….. els qualificatius, per tant, son sincers i estan dits amb tot el cor, perquè es el que sentim. A partir d’ara però faré servir mes la paraula AMIC, perquè t’agrada mes i perquè així et considero.
Al final l’Imma va aconseguir que el arròs No fos gris perla com temia… i es que teníem al peixater del barri “amenaçat” i ens va aconseguir la tinta de totes les sípies que venia… jejejeje No podia fallar en un dia així.
Gracies a vosaltres per fer-nos sentir que a casa teníem uns amics i no pas unes visites de compromís.
Una abraçada
No sé si la excusa per la trobada va ser discutir l’ús i abús de la paraula “mestre” o les propietats simbòliques de la paella, però el cert es que uns mestres en moltes coses ens vareu regalar una companyia i un arròs insuperables i gens simbòlics. ¿M’ha quedat bé? Doncs serà perquè es veritat.
També es veritat que un estiu sense estiu ja sembla perillós, i després d’un arròs amb arròs, com cal (però també amb cosetes molt bones per boníssimes i per parar un moment) sembla que la vaig mig encertar. Mig, perquè em vaig perdre el tercer acte, i es que qui vol peixos s’ha de mullar els peus.
Una abraçada i bon viatge. (Aquestes setmanes de casa a la feina, ja ho sé, però de la feina al Grec i del Grec a casa, un cada dia: Bon viatge)
T’ha quedat molt BE…. preciós. Va haver bona química a la trobada i mes que l’arròs, es que tots plegats ens varem sentir còmodes i a gust…. i també ho va provocar el pastis “Hernan Cortés” que a pesar del seu nom…. estava “de la muerte”.
Al tornar de l’Opera en el metro, ho varem comentar entre tots, de trucar-te per fer el ressopó tots plegats, sapiguen a mes a mes que a la “pata coja” et plantaves a casa nostre en 10 minuts…. com a molt !!!
Demà tenim el segon GREC… i desprès serà un no parar…. però si ara treballem 7 hores diàries… perquè no podem gaudir un parell d¡’hores diàries veient coses que en principi ens venen de gust ???
Apuntat tu també a algun viatget amb nosaltres…. el GREC es una experiència estiuenca que val la pena viure, especialment quant es fa servir la joia d’hemicicle grec que tenim a Montjuïc, i que moltes vegades no la valorem prou.
José Luis, el que no podia ser és que un dia tan magnífic (amb la corresponent dosi de Miserables inclosa), acabés amb la tortura del Byron i com que ja coneixes com les gasten aquest parell, van muntar una revetlla improvisada a la coberta de proa, m’entens oi?
Ara, a mi això del Hernán Cortes se’m va passar per alt, no sé pas que estaria fent quan ho vareu comentar, segurament escurant la paella per desesperació de la pobra Neu, el cas és que si arribo a saber que aquella glòria dels déus s’anomenava així, me’l hagués cruspit igualment.
No va comentar res en José Luis del nom del pastis a casa nostre…. o sigui que no tens encara alzheimer….. però en privat i per email l’he pressionat de mil maneres perquè em digues on cony l’havia comprat i com es deia aquella meravella de xocolata. Per la teva informació es de la pastisseria Baixas.
HERNÁN CORTËS ….Per els amants de la xocolata. Cremós de xocolata 75% cacau de Tanzània…… http://www.baixas.es/
Quin perill combinat amb un BON CAVA !!!!!!!
teníem un bon coixí, un coixí negre i deliciós, i així tanquem el cercle.
Res de Baixas, que el vaig fer amb les meves manetes. I segur que el vareu trobar a faltar a la nit, que un Hernan Cortés al Titanic fa el seu pes.
P.S. Ho reconec. Es de Baixas i miraré de treure comissió. En especies, es a dir, en xocolata. Però la Imma s’ha negat a dir-me on va encarregar l’arròs.
Merda! Demà vaig al Liceu, em feia molta il.lusió perquè fa anys que no el trepitjo. Però en llegir el vostre comentari estic per declinar la invitació, o si més no, intentaré “distreure’m” amb l’escenografia.
Quel horreur MONTSE !!!
Mira que escollir aquesta Òpera per la teva re-entré al Liceu !!!
De totes maneres anar al Liceu, sempre es saludable culturalment parlant. L’escenografia a mi em va agradar, però no vaig veurem capaç d’aguantar les 2 hores i mitja d’aquell tipus de música. Val a dir que a mi particularment els contralts em treuen de polleguera… i potser he estat massa crític. Possiblement desprès de llegir la meva mitja crònica, al veure-la fins i tot t’agrada. Això acostuma a passar.
Si vols veure un espectacle que realment paga la pena al Liceu les properes setmanes, ves a veure CARMEN; aquesta producció a mi em va “enamorar” en tots els sentits… i crec que amb la crisi, estan fent una política de descomptes que poder et pot interessar.
Un altre espectacle de dansa que es fa al Liceu, i que es EXTRAORDINARI en tots els sentits e imperdonable que te’l puguis perdre es DUNAS. Nosaltres la varem veure al GREC la temporada passada i ara repetim….. mira les ofertes al 50% !!!
Una abraçada
Merci. pels consells!
Arevoir!
Tret de la pesadilla del “Lord Byron” el disabte tot va anar bé. L’arrós era negre de veritat i molt bó i la xocolata sorprenent, peró el millor de tot va ésser trovar-se amb amics i fer l’amistat més arrelada. El repicó (si es que es pot dir en aquest cas) del sopar excelent, per improvissat i variat. Moltes gracies a tots i molt especialment a la Imma per la feinada que li varem donar.
Fede
Sempre serà un plaer tenir una feina tan ben compensada, o sigui que ja sabeu que sempre sereu ben rebuts a casa nostre tan que sigui planificat com de manera improvisada.
Finalment em vaig decidir i vaig anar a veure i “sentir” el “Lord Byron, un estiu sense estiu”. Com estava avisada, cosa que us agraeixo a tots plegats, l’ensurt va ser menor. M’explico:
L’escenografia molt bé, el cor molt bé, la música “difícil” i un pèl maxacona, la història “pesadeta, insulsa i recorrent” els cantants “mira hi havia de tot”, però…. el contratenor “INSOPORTABLE”. Suposo que la meva poca cultura musical no inclou aquest timbre de veu masculina(que abans devia ser dels castratti, no? Quan surt amb el vestit blau i a sobre de les illetes, no us va recordar al Petit Príncep?
Ahir hi havia poca gent, i molta va abandonar a l’entreacte. Nosaltres vam seguir al peu del canó, ja que hi eram! La segona part, se’ns va fer més “digirible” que la primera, amb tot, vam tenir la impressió que cada personatge anava “a la seva bola” i allò era un desori, tipus centre psiquiàtric.
Amb tot, a la sortida, les tres persones que vam restar , vam acordar que és interessant que es facin coses noves, que és necessari, doncs no ens podem “encorar” amb els autors de sempre i,segurament, aquests clàssics d’avui també van ser innovadors i trencadors en el seu temps.
Però….. això no vol dir que no us doni la raó: LA TENIU!!!!
Montse.
M’alegro molt de que al final no fos tan “difícil” aguantar el “Lord Byron”…. i potser perquè ja anàveu advertits de que no era res extraordinari….. i per això fins i tot alguns aspectes us varen sorprendre favorablement.
No vull que treguis l’idea de que som contraris a qualsevol innovació en el mon de l’Òpera… mes aviat tot el contrari, ja que som dels que ens agrada veure coses noves i creure que es un genere no mort i enterrat. Però aquesta vegada, va superar tot el que havíem vist i estàvem disposats a aguantar… i sincerament per la Imma i per mi era un enorme sacrifici aguantar hora i mitja mes de el que consideràvem nosaltres que era un veritable “suplici”.
Gracies per el teu comentari i deixar constància d’un altre punt de vista diferent al nostre… i es que per això , entre altres coses, serveixen els Blocs… per que la gent que no te veu en els mitjans de comunicació habituals puguin opinar.
Si us agrada la música clàssica, no us deixo perdre el concert “participatiu” del REQUIEM de Mozart al Auditori que fan avui i demà al Auditori (29 i 30 de juny)…. nosaltres des de que varem descobrir aquets tipus de concerts on participen cors professionals i cantants individuals (prèvia selecció)… no ens perdem ni un…. es espectacular !!!!
Nosaltres hi serem demà a la nit
Una abraçada
Gràcies pels consells. LLàstima que ho acabo de llegir i aquesta nit anem al Verdi per veure “Cuando un hombre vuelve a casa” (Thomas Vinterberg). Abans, però, anirem a fer una “excursioneta”: Hospital de l’Esperança-Can Mas (és una proposta dels treballadors i treballadores de l’Hospital, on volen treure les urgències de nit i on, sembla, ja han tancat una planta sencera. La idea és arribar-nos (treballadors i usuaris) fins on viu el President (Tusset-Diagonal) i “obsequiar-lo” amb una cassolada. Encara no sé si aniré amb el meu descapotable (cadira de rodes) o a peu coix !
Diumenge veuré “Todos eran mis hijos”. Intentaré veure “Luces de …” (fa anys la vaig veure i em va encantar). I pel que heu posat pinta molt bé.
Gràcies també, per poder participar en el vostre Bloc, però tots plegats teníu un bon nivell, eh!
Salut!
Montse.
Que vagi be la excursioneta a l’Hospital de l’Esperança… i la cassolada. La cosa pinta però que molt malament Montse.
“Todos eran mis hijos” la veurem el dissabte… un dia abans que tu….elis …elis; no et preocupis …la crònica intentaré retardar una mica.
Gracies a tu per ser tan fidel a Voltar i Voltar.
Una abraçada