Per primer cop farem un post quasi be en viu i en directe des de el lloc on hem vingut a passar uns dies a “descansar”….. jejejeje, o almenys a trencar la rutina del dia a dia. Ahir divendres 11 de juny de 2011, a les 19 hores volàvem en destinació a la costa Dàlmata en Croàcia. A les 21 hores arribàvem al aeroport de DUBROVNIK… I per fi a les 22 al apartament “Barcelona” que teníem reservat ja fa uns mesos.
La primera impressió del apartament es que hem encertat de ple, ja que esta situat en ple cor de la ciutat antiga i emmurallada de Dubrovnik, amb totes les comoditats. Ara mateix son poc mes de les 8 del mati del diumenge 12/6 i estic escrivint estirat en el llit des de el iphone…
Si voleu veure fotos del apartament clickeu AQUI.
Varem deixar els trastos i ahir a la nit sortíem a fer un vol i sobretot a sopar; la primera impressió es que es una ciutat super turística plena de gent i això que encara es temporada mitjana…. al Agost deurà ser quasi be insuportable.
Crec que aquests dies menjarem prou be i molt de peix però dins de la ciutat antiga creiem d’entrada que els preus son mes cars que fins i tot a Barcelona… tindrem que anar amb compte…ahir per una ampolla de vi del país…el mes “tiradillo” ens van demanar 35 euros i evidentment vam veure AIGUA i això si, un “enormus” peix llegitsssssim que no varem poder acabar de lo gran que era. Desprès ja a les 12 de la nit la primera passejada per els carrers… a les fotos sembla que estiguin el carrers mullats, però es un efecte visual del reflex de les llums en el terra totalment de pedra i desgastats per la “marabunta” de guiris de cada dia assalten la ciutat.
Diumenge 12 de Juny 2011
Avui hem descobert Dubrovnik de dia; desprès de la dutxa sense esmorzar hem anat cap al super perquè no teníem ni llet, i ens hem trobat els carrers de la ciutat envaïts per una horda de turistes en grups que no deixaven apenes circular… ens hem espantat… no pot ser possible; desprès ens assabentarem de que fora port ha arribat un enorme creuer i tots els creuristes estaven donant voltes en grups per la ciutat antiga. Menys mal que el creuer a migdia ha desaparegut i la ciutat ha quedat mig buida.
Ens escapem dels carrers principals, carrerons a dalt ple de escales tot fugint de la “turistada” i la ciutat canvia per complert; sembla un altre i estem potser a 100 metres d’on passeja’n els grups apilats com si fossin rebaixes. Podem passejar tranquil·lament i comença realment a agradar-nos.
Travessem la muralla per sota i apareix de sobte el mar …. l’Adriàtic amb tota la seva plenitud. Al penya-segat unes terrasses on la gent descansa i una mica mes avall la gent es llença des de les roques al aigua cristal·lina.
I tornem al centre i encasa ens trobem turistada a dojo i l’intentem esquivar com sigui…
Descansem una estona a l’apartament i un altre cop al carrer en busca de restaurant i aquest cop muntanya amunt…. ens han recomanat un dins de la ciutat antiga, que es diu LADY PIPI, però es on Cristo va perdre l’ultima espina…. vinga escales i escales amunt…. esgotats, però al final paga la pena …. dinem a una terrasseta amb vistes de la ciutat antiga i a mes a mes, bo i a bon preu. Vamos, que ens posem les botes.
Que dura es la vida del turista !!!
Amb la panxa ben plena i una mica “alegres” per el vi que ens hem ficat entre pit i espatlla, passegem un altre cop per els carrerons plens d’escales. Llavors veiem l’estació del telefèric que puja al castell i ens animem a pujar. Fa un dia solejat i creiem que les vistes podran ser espectaculars…. i es compleix amb escreix….
Ja en el cim passegem tot gaudint de les extraordinàries vistes cap al Adriàtic aixi com a la propera Bosnia i també Montenegro…. el mar ple d’illes que de ben segur aquests dies trepitjarem. Entrem al castell i veiem una exposició que recorda la lamentable guerra a la antiga Yugoslavia ara fa ja 20 anys amb fotos de Dubrovnik en flames i quasi be derruïda per els bombardejos.
decidim que demà visitarem l'illa de LOKRUM que es veu al fons
Ens faltaran dies per conèixer tantes illes
Dilluns 13 de Juny 2011
Estem vius !!! encara que no hem pogut reflectír en el post el dia a dia per culpa de aquest ADSL que va a pas de formiga….
almenys deixo escrit que avui hem estat tot el dia en una illa molt a prop de Dubrovnik… l’illa de LOKRUM i ens varem poder banyar a L’Adriàtic una bona estona per el mati i a mes a mes en bola picada ja que vam trobar unes roques on es podia fer nudisme. Un indret meravellós.
Desprès treking fins casi esgotar-nos per tal d’arribar a la fortalesa de l’illa, en mig d’una immensa pineda. Es una illa en la que esta totalment prohibit fumar i que tampoc es permet dormir… no hi han construccions i únicament existeix un Monestir i una fortalesa en ruines. Esta declarada parc natural.
A la tarda en un segon bany, vaig ser seduït literalment per un PAÓ (PAVO REAL)…. , va de debò….ja veureu fotos .
En Miquel desprès de prendre el bany…..s’asseu a la bora del mar al capvespre… i de sobte un Paó s’aproxima i obra la cua… en Miquel agafa el iphone i per poder filmar l’escena es te que tirar enrere, perquè les plomes del Paò quasi be l’empenten. Us deixo un dels vídeos gravats amb el telefon mobil (escolteu el soroll de les plomes)… impressionant !!!
Tornem amb la barca al port de Dubrovnik….
Dimarts 14 de Juny 2011
Avui hem contractat una excursió organitzada en un minibus amb guia …. érem 10 persones i hem fet forces kilòmetres i hem passat la frontera ni mes ni menys que 6 vegades, tres d’anada i tres de tornada en un esbojarrat camí per entrar, sortir i tornar a entrar…. al estat de Bòsnia, fins que hem pogut arribar al nostre destí… la ciutat somiada de MOSTAR. Avans d’arrivar fem una parada en el poble de…… NEUM
i evidenment com sempre escalem muntanya amunt per tenir una mica de vista…
I per fi MOSTAR….
La part antiga de la ciutat es preciosa, encara que un cop reconstruida ha sigut asaltada literalment per el turisme de masses…. i es una pena, perquè esta plena de botiguetes de souvenirs….
La ciutat àrab a la que a mi particularment hem feia molta il.lusió poder arribar….. des de fa molts anys i que per culpa de la guerra ha tingut Mostar que esperar veure’m trepitjar el seu famós pont… ara per fi ja totalment reconstruït.
Tot dinant a una terrassa (en solitari), els cambrers ens pregunten d’on som i si ens agrada Bosnia….. al escoltar la paraula màgica de BARCELONA, corrent cap endins i tots contents ens mostren un banderí del Barça i ens diuen que el el “seu” equip.
Dimecres 15 de Juny 2011
Avui hem descobert el PARADÍS…. un altre illa del Adriàtic, una illa difícil de pronunciar…MLJET…. però meravellosa; a mes a mes creiem que a hores d’ara està com una mica amagada o protegida per que el turisme de masses no la trepitgi gaire…. i ho diem perquè no hem trobat cap agencia de viatges que ens portés en excursió organitzada. Però ens varem encaparrar en anar-hi, i el dia anterior varem fer una incursió al segon port de Dubrovnik (el de la ciutat nova) per tal de trobar un vaixell que ens portes…. i val a dir que el varem trobar però ens va costar un parell d’hores desprès de donar tombs per tot el port i preguntar a varies companyes navieres.
Avui a les 8 del mati ja estàvem fent cua a la guixeta del únic catamarà que cada dia va i torna de l’illa amb un viatge de casi 2 hores en cada sentit (els ferrys el dia que van, que no son gaires triguen gaire be 5 hores en fer el trajecte).
Al arribar a l’illa hem tingut que pagar “peatge” per poder entrar al Parc Nacional, però en l’entrada estava inclos el transport fins als llacs interiors de l’illa, aixì com la navegació per el mes gran, fins a una illa on existeix un monestir…. una illa dins d’un altre illa…..
La nimfa Calipso vivia a la costa de l’illa MLJET i va retindre durant 8 anys a ULISSES…. aquesta es la llegenda que encara avui es recorda en aquest Paradís de la natura, que avui en dia conforma un dels Parcs Nacionals mes macos de la Mediterrània. Es una illa molt gran i molt allargassada i en un dels extrems esta aquest Parc Nacional on tothom es desplaça caminant, en bicicleta o en el vaixell que fa un parell de recorreguts per el llac mes gran. En realitat no son llacs… ja que es tracta del propi mar que en un equilibri de la natura s’inventa un paissatge quasi be Alpí entre mig dels boscos i les aigües de colors turqueses que treuen la respiració.
Ens hem banyat en els dos llacs, al mati en el mes gran al costat del monestir i desprès de dinar un arros negre dels mes bons que hem menjat a la vida…en un petit poble de la costa i el ja habitual treking que ens deixa una mica per l’arrastre,…… un altre banyet al llac mes petit però que aixi i tot, te variïs kilòmetres de llargada.
L’illa te un únic hotel dins del Parc Nacional i ens hem promès que tornarem algun dia però no per unes hores, sinó que serà per passar alguns dies i gaudir d’aquest entorn que ens ha robat el cor,…. tal i com es mereix.
Com en Josè Luis s’ha queixat de que li fa mal el dit de tan donar voltetes a la roda del ratolí….. ens hem donat per al·ludits i continuarem la nostra narració en un altre post….. (en una segona part)….. si voleu seguir llegint la segona part CLICKEU AQUI.
Molt ben fet tiets!!!! Això de viatjar amb vosaltres està molt bé…aixis viatjo també jo!!!! Petonets i que os divertiu!!!!!
Hola Rosa Mary
Ens ha fet moltíssima il.lusió veure el teu primer comentari en el nostre Bloc. Ens agrada que entris a vegades a veure que fan els teus tiets esbojarrats.
Creiem que podríem dedicar mes estona al Bloc, però aquí el ADSL del Apartament es molt lent per col.locar fotos i no se si podrem explicar gaire cosa. Avui dilluns hem estat tot el dia de platja en una illa petitona …. mes que platja…roques… però ens hem pogut banyar un parell de cops al Adriàtic i a mes a mes en pilota picada. Desprès hem fet un petit treking però per nosaltres ja es molt perquè ara mateix estem esgotats… Portem 2 dies i ja anem cansats. Demà ens anem a Bòsnia a conèixer una ciutat que es diu Mostar. Ja ho explicarem al Bloc….ara no se quant….jejejeje
No se si t’anedons de que estem gaire be a tocar, ja que Roma en lìnea recte esta ben aprop de Dubrovnick.
Un petonas
Imma & Miquel
El mateix dic, que ves per on, coneixerem Dubrovnik que per ara m’está agradant força. I ja veig que has tingut temps de posar un hexa-traductor abans. Gran! (Great) 🙂
Gracies per anar xafardejant el que fem…. encara que com veus no podem explicar gaire cosa perquè aquí el ADSL es super lent i com aquell que diu no hem pogut deixar de moment mes que uns apunts de la ciutat de Dubrovnik.
Com veus les teves lliçons van servir per que poguéssim col.locar uns traductors automàtics que a mi em feia il.lusió. Gracies Josè Luis per el te ajut.
Una abraçada
Alça manela! com us ho passeu i quina enveja que em feu.
Les fotos, com sempre magnífiques i fent la seva gran funció de fer-nos agafar ganes de fer les maletes JA!.
La veritat es que ja teníem ganes de fer una escapada i poder trencar la “rutina” del dia a dia, de aixecar-se, cafè amb llet, cotxe, feina, dinar, feina (algun que altre espectacle) mig sopar….i a dormir….
Tenim que agafar forces per poder assolir el GREC que ens esta esperant, i que com veuràs a la dreta del Bloc la tenim mes que atapeïda. Fins aviat Joaquim !!!
Oooooooh, què maco que és Dubrovnik!
Sobretot quan esquiveu les currues de turistes i us endinseu pels carrerons. Ja tinc ganes que ens expliqueu més coses i pengeu fotos de les illes.
Per cert, m’ha fet molta gràcia que l’apartament de Dubrovnik es digui Barcelona, jeje!
A seguir passant-ho bé!
Dubrovnik realment es maco, però el que fareu vosaltres de aquí a res… si que ens dona enveja !!!!
En el teu honor ja hem penjat quelcom d’una de les illes que demanaves.
Això nostre es simplement un tastet.
Barcelona com be sabeu, arreu del mon es una ciutat envejada i estimada. Precisament avui els responsables del restaurant on hem menjat a Mostar, ens han tret la bandera del Barça tots contents. Si sapiguessin pobres que a nosaltres el futbol ni fu ni fa….
Lo dolent del cas es que l’apartament “Barcelona” el varem poder agafar, però l’ultim dia que estarem ja estava reservat i ens tindrem que mudar a l’apartament MADRID….. perquè serà…. sempre surt per on menys t’ho esperes…jajajajajaja
Salut i viatges
Les illes que ens ensenyeu són realment precioses. Quin gust poder-te banyar tot sol al mig de l’adriàtic! No distingeixo si el cap que es veu al mig de l’aigua és un de vosaltres dos, però segur que s’hi deu estar mooooolt bé.
La ciutat de Mostar també l’he trobat molt bonica i especial.
Així que al final acabareu a l’apratament Madrid… Que no us passi res, jeje!
Una abraçada.
Mireia… perdona per el retard…. es que arribem al apartament cada dia a les tantes i caiem rodons al llit, casi sense ni tan sols sopar.
Si, els caparrons en mig del mar son el nostres…. però existeix una mica de censura per no alterar al personal…..
Mostar ens va agradar però la varem trobar potser massa comercialitzada, i es que el casc antic que encara es conserva es molt petit i el turisme desgracia tot… una pena.
Demà ens trasl.laden al apartament Madrid…. i es que ens queden 2 dies…i això s’acaba.
Dos abraçades…. una de l’Imma i un altre enormus …meva.
Amb el dit destrossat de donar a la roda del ratolí, us dic:
1.- Que maco!
2.- Espero la escena de la seducció, complerta, sense talls.
3.- Si fóssiu del Barça, segur que el dinar us hauria sortit de franc, que els culés ens reconeixem. O una copeta, o dos millor dit. Acabar a Madrid es justícia poètica
4.- Acabo de veure la llisteta de Grecs previstos. 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯
Perdona per el retard en la contesta… però això de les vacances es estressant… jejejeje
1. – Es mes maco en la realitat
2. – L’escena de seducció del Gall d’indi… el tinc fins i tot filmat en vídeo
3.- Parlant del Barça casi ens fem amics…. fins i tot ens varem intercanviar emails
4.- Lo nostre amb el Grec es malaltís…. però es el regal que em fa l’Imma per el meu cumple d’aquí a no res…. i es que ja faig 59…. i estic com un nen !!!
Ja tens penjat el vídeo de la “seducció”. A veure que et sembla….
que guay l´informació on-line !!!! espero que os agradi molt i que no oblidis el objectiu del viatge que era DESCANSAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRR !!!!!!!!!!!!!!!!! oi que si, Imma ?
petonets !!!!!!!
I tant que descansem pero a la manera gasconbarba, un no parar de veure coses, banys a platjes increibles i petits trekings , desconnexio total de la feina, la roba, el super, ……
Que bones i curtes son les vacances !!!
I vosaltres ???
1.- No em feu ni cas amb aixó de la rodeta, que era broma. Pot-ser es millor tot junt, no ho sé, pero al dit ja tinc callo.
2.- No dius res de les fotos que demano y
3.- Hi han poquetes de aquesta tan ben descrita paradisíaca illa. Suposo que es cosa del ADSL, i serém comprensius, pero a la tornada, aquí os espero.
Tot això és preciós. Quina sort poder fer-ho fora de temporada. Tenim “enveja sana”, però enveja!
Bromes a part, us desitgem que ho gaudiu força. Sigueu feliços que la vida és més curta del que creiem!!
Parlant de felicitat = teatre. Jo si us recomanaria Una història catalana (Jordi Casanovas. T6) . La primera part, tot i explicar dues histories és àgil. A la segona part, canvi d´’ escenari, histories que conflueixen i “sorpresa” per al públic, canvïa el ritme. Jo potser “treurIa” alguna escena. Un bon treball d’actors, sobretot la Míriam Iscla i l’Andrés Herrera. Un consell: agafeu taula aviat. Nosaltres vam badar tot saludant coneguts i ens van tocar les grades. Amb tot vam tenir sort, darrera teníem al Jordi Casanovas i en acabar vam poder intercanviar algunes paraules amb ell. Hi havien dues persones del nostre grup que coneixien la zona on passa l’acció (western) i va ser interessant el diàleg que varen intercanviar. Per cert, una persona educada i accessible.
Aquesta és la meva modesta opinió.
Vinga a feu un bany pels “pringats suats” de Barna (comença a fer caloreta enganxosa).
Salut!
Montse
Es veritat Montse…. es una autentica passada poder estar aquí fora de temporada alta. No recomano a ningú treure el cap per Dubrovnick en ple mes d’Agost.
De totes maneres, avui sense anar mes lluny, com ja ha començat el cap de setmana….. i ja es dissabte 18 de Juny, havíem planejat quedar-nos a Dubrovnik a descansar desprès d’un parell de dies de cotxe …. voltant i voltant per les illes i Montenegro….. però “las hordas dels guiris” en format grups de creuers han invadit la ciutat i com veiem que no podíem ni caminar, hem fugit a la platja a un poble a un hora de vaixell…. un altre mon. Esperem que dilluns 20 que es el ultim dia podem visitar amb mes calma un altre cop Dubrovnik.
Gracies per el comentaris sobre “Una història catalana”…. al final la anirem a veure l’ultim dia que la representen… si ens deixen, perquè ja ens l’han cancel·lat un parell de vegades.
Salut !
Retroenllaç: - Dubrovnik ( …ara ja en diferit…) tercera i ultima part | Voltar i Voltar