Extraordinari espectacle que cap aficionat al FLAMENCO es deuria de perdre sota cap concepte….. CARMEN (*****), Ópera andaluza de cornetas y tambores, espectacle protagonitzat per la Companya La Cuadra de Sevilla.
Ahir dimarts 7 de juny varem estar a punt de no poder assistir-hi al Teatre Victòria, per culpa d’una sobtada gastroenteritis, però que al final no va passar d’un ensurt. Ja fa molt de temps, quant érem “joves contestataris” i odiàvem tot el que s’assimilés a “franquisme” o “NAZIonalisme espanyol”, varem arribar a odiar el FLAMENCO… no ens agradava gens i quant sintonitzaven una emissora de radio en la que escoltaven “cante Jondo” enseguida canviaven d’emissora el mes ràpidament possible. Era senzillament FOBIA el que teníem vers a aquest gènere de musica.
I vet aquí que un dia, sense saber ben ve que anàvem a veure ens varem aproximar al Teatre Capsa (un Teatre que a les acaballes del franquisme, estava situat a la mateixa cantonada d’Aragó amb, a les hores, Via Layetana)…. i on es representava un espectacle que es deia “QUEJÍO” d’un grup desconegut …. “ La Cuadra de Sevilla”, dirigit per un tal Salvador Tàvora. Varem sortir d’aquell espectacle literalment transformats, i si no me’n recordo malament varem repetir 3 o 4 vegades aquell meravellós espectacle.
A partir d’aquell dia, vam descobrir el FLAMENCO de debò…. l’autèntic; la nostra habitual xafarderia va anar mes enllà i varem sovintejar els espectacles de “La cuadra de Sevilla” com “Los Palos”, “Herramientas”, “Andalucia Amarga”, “Nanas de Espinas” i molts altres…… i poc a poc varem anant assaborint aquesta meravella fins llavors desconeguda, a traves d’ells i d’altres cantants i ballarins d’aquest gènere musical. En l’actualitat nosaltres no ens perdem cap espectacle “digne” basat amb el cante i sobretot el ball Flamenco.
CARMEN de La Cuadra de Sevilla, NO està basada en la musica de l’opera Carmen de Georges Bizet, encara que en els punts culminants de la representació s’utilitza la seva meravellosa música, per tots coneguda. La musica d’aquest espectacle esta basada en el 90%, per musica tradicional andalusa, cantada i tocada sota els diferents “palos Flamencos”. Musiques del propi Salvador Távora i de Julio Vera, Rafael Soto Reyes, Francisco Rodríguez, José Ramón Pérez Soto i Angel Manuel Cerebero Miranda.
Tota la música es en directe (excepte les orquestracions gravades de l’Opera Carmen)…. e interpretada per la Banda de Cornetas y Tambores Santísimo Cristo de la Tres Caídas…. i també per dos guitarres espanyoles.
El argument de CARMEN de la Cuadra de Sevilla, es basa en realitat en la pròpia font…. o sigui en la en la pròpia llegenda popular sobre la vida i la mort d’una gitana cigarrera en el barri de Triana de Sevilla.
Quant Merimée escriu l’argument de l’Opera Carmen també es basa en la mateixa llegenda, però no recull aspectes importants com aquells en que Carmen va arribar a capitanejar revoltes reivindicatives dels drets de la dona en el clima industrial d’aquella època, i que va aconseguir conquestes en el camp de les llibertats de la dona andalusa. Tampoc planteja la sublevació del General Rafael de Riego en favor a la Constitució de Cadis de 1812, rebuda a toc de campanes entre el fervor popular…. i que pocs anys desprès ell va ser penjat a la forca, a la ciutat de Madrid per haver votat com a diputat a les Corts, a favor de la suspensió temporal del poders del monarca Ferran VII. El que SI descriu, es la vida amorosa entre el trio de Carmen, Don José i un “picador” famós de l’època.
Des de la primera escena del espectacle, ens va posar la pell de gallina per la musica impactant de les cornetes i tambors. Al principi, almenys des de la fila 7, el volum era excessiu per un Teatre “tancat”, ja que suposo que l’espectacle esta pensat per fer-ho en un espai al aire lliure. La estridència de les cornetes i el volum massa elevat en principi per mi va ser un inconvenient, però em vaig anant acostumant poc a poc. La dansa mil·limetrada, combinant el Flamenc pur amb la dansa contemporània…. los “bailaores”, las “cantaoras”, les campanes i la majestuosa escena del “picador ” muntant un cavall blanc de “alta escola” bavejant i ballant com si es tractes d’un bailaor mes…. tot voltant i voltant a la protagonista… CARMEN… aquesta escena es d’una sensibilitat i d’una espectacularitat molt difícil d’oblidar.
Ens van agradar TOT….. ens va agradar la Banda de Cornetes, per la seva musica magistralment interpretada milimetricament al ritme que marcava la dansa i el mateix cante jondo. Ens varen agradar les musiques del guitarristes Manuel Berraquero i Miguel Aragón. Ens van agradar los Bailaores Juan Aguirre, Manuel González y Francisco Carrasco, amb els seus “zapateaos” i la seva sincronia en conjunció amb els protagonistes principals.
Encapçalant aquesta increïble producció :
Carmen : María Tavora – Don José : El Mistela – Picador a cavall : Jaime de la Puerta – General Rafaael de Riego : Juan Romero – Cigarreras/cantaoras: Ana Real, Cristina Rodriguez i Rocio Suárez (aquesta ultima també bailaora i que a mes a mes alterna amb Maria Tavora el paper de Carmen).
Concepció, Coreografia, Escenografia i Direcció : SALVADOR TÁVORA.
Aquest espectacle va ser estrenat a l’any 1996 i es va intentar representar a Barcelona en la seva versió original, amb una escena on es “picava” de debò un Toro brau. Les autoritats a Catalunya van prohibir la seva representació en aquets termes i des de llavors Salvador Távora ha estat lluitant perquè es pogués representar com ell volia.
Noticia al diari ABC del 16 de febrer 2003
El Supremo respalda a Távora y ratifica la multa a la Generalitat
El Tribunal Supremo ha ratificado la multa de 240.404 euros (40 millones de pesetas) impuesta a la Generalitat de Cataluña por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) en julio de 2001, por prohibir la lidia de un toro en el intermedio de la representación de la ópera «Carmen» en la plaza de toros de Barcelona en 1999 por la compañía «La Cuadra» de Salvador Távora.
En una sentencia de la Sala de lo Contencioso, el Supremo rechaza el recurso presentado por el gobierno catalán y recuerda que el Alto Tribunal en este tipo de recurso «en interés de ley» no puede analizar la interpretación de una ley autonómica «sin que quepa tampoco aquí un análisis de tales normas desde una perspectiva constitucional». Ya en su momento el TSJC señaló que la decisión de la Generalitat suponía «una censura y violación de un elemento fundamental de creación artística».
A pesar d’aquesta sentencia amb la que es va intentar des de el poder central de l’Estat espanyol, obviar les decisions del Parlament sobirà de Catalunya….. per sort aquesta representació MAI s’ha pogut representar maltractant un animal a Catalunya …… i es que aquesta historia, a Catalunya ja la coneixem molt be tots plegats…. l’imposició del estat, sempre s’ha estat de la mateixa manera … sigui per una simple representació teatral o sigui per anar en contra de la voluntat popular de tot un poble…. L”ESTATUT.
Salvador !!! ….el teu espectacle es magnific i per això l’hem valorat amb la màxima puntuació com veus, es a dir en 5 estrelles….. Ara be, era tan important que un toro fos “picat” en directe en l’espectacle ? Nosaltres creiem sincerament que NO. A la nostra cultura, la catalana, ho veiem així, no ens agrada fer patir als animals innecessàriament i ho deuries de haver entès abans de posar la denuncia, perquè Salvador la vas posar a tot un poble… i això per molt temps que passi no ho entendrem mai.
Bon espectacle, que com molt be dius, va ser prohibit quan Tàvora el va voler fer, a la Monumental mantat o picant un brau. Abans però, i tal com es representa ara va poder-se veure a Perelada(1997), i al Mercat de les Flors, que és on el vaig veure aquella mateixa tardor. I si no em falla la memòria, fins i tot va ser al Municipal de Girona.
La meva memòria no es, desafortunadament, com la teva per recordar dates i llocs. El que si recordo es cada un dels espectacles que hem pogut veure a Barcelona de la Cuadra de Sevilla, tots ells extraordinaris. A causa de l’emprenyada que va agafar en Salvador Távora amb la Generalitat de Catalunya, va estar absent dels escenaris catalans per voluntat pròpia molts i molts anys i ens va deixar de retruc sense poder veure els seus espectacles, que si la memòria no en falla ja son 27 que ha presentat en els 40 anys a sobre del escenari que compleix enguany.
M’alegro de que hagi vist per fi que boicotejar un país per el sol fet d’una prohibició, no li aporta res ni a ell ni als aficionats catalans al FLAMENCO.
Una pàgina excel•lent, força més que una crònica.
Sé més d’un català abduït per el flamenc, com el Toti Soler i un amic guitarrista. Ja ningú dubta de que es un art amb majúscules.
Gracies per els teus elogis José Luis.
Jo també estic “abduït” per el FLAMENCO i cada dia mes i tal com ja hem explicat a la crònica el “culpable” va ser en Salvador Távora.
TOTI SOLER…. un dels musics catalans que entén mes de tot això….. i que em dius de MAYTE MARTIN o de MIGUEL POVEDA ??? El mon del FLAMENC a mida que t’interesses una mica mes, es realment inabastable. Actualment ja de forma oficial el FLAMENCO es Patrimoni Cultural Immaterial de l’Unesco.
Com tu dius es un ART amb majúscules.
Yo también he estado mucho tiempo “peleada” con todo lo que sonara a “flamenco” pues me pare´cía un reduccionismo de nuestra identidad intolerable. No obstante, desde 2009 me he ido acercando a espectáculos “flamencos” que han conseguido reconciliarme con el “arte”. No sé si esta versión de Carmen llegará a Madrid, yo vi una haceun par de años que me cautivó. Ahora, en las Naves del Matadero anuncian un nuevo espectáculo de RAFAEL AMARGO. Es flamenco… pero cautivador. Intentaré no perdérmelo…
Me alegra que os gustara… y que se superara la incómoda gratroenteritis.
Crec que això que dius ens ha passat a tots. En èpoques passades Espanya era per el poder de l’Estat únicament TOROS i FLAMENCO … es la imatge que es volia transmetre dissortadament; fins i tot quant viatjaves per Europa els espanyols ens veien com a “toreros” i “manolas”, igual que nosaltres veiem als Mexicans sempre asseguts dormint en una cantonada amb el enorme barret que els hi tapava mig cos.
Imatges que per sort poc a poc s’han anat dissolvent. En el nom de “FLAMENCO” es barrejava tot i el que es veia per la Tele o s’escoltava per la radio era el folklorisme mes ranci de Lolas Flores i similars… i poc FLAMENCO real. Per un cop de sort alguns de nosaltres hem descobert que el FLAMENCO es molt mes del que ens volien ensenyar en aquells temps.
Estic segur que CARMEN de la Cuadra de Sevilla ja l’han representat a Madrid en mes d’una ocasió, ja que es un espectacle realment antic, i es que te 15 anys de vida….. el que passa es que a Barcelona desprès de la prohibició de la Generalitat, mai s’havia representat fins ara….. ni aquest ni cap altre.
Els espectacles de RAFAEL AMARGO a nosaltres sempre ens han captivat… tenen una màgia especial. Intenta no perdre-te’l.
Et desitjo que passeu uns dies molt feliços a MENORCA…. ja ens explicaràs a la tornada.
Carmen, y como és que hasta 2009 no te decia nada el flamenco?. En Madrid, en el MONUMENTAL donde creo que ahora actúa la Orquesta Nacional,(calle Atocha) ví el estreno de BODAS DE SANGRE dirigida i INTERPRETADA por ANTONIO GADES, harà unos 35 años,que era una auntèntica maravilla. Tanto, que años mas tarde CARLOS SAURA la llevó al cine. Y antes habian estado ANTONIO y MARIEMMA, que hacian unos ballets fantàsticos, que incluina una 2da. parte dedicada al FALMENCO PURO, que eran el delirio.(“)
Seguramente esta CARMEN que viste puede ser la misma. Recuerdas si salia un caballo?. Es un dato “marca Tàvora”, inseperable -como el banda de cornetas-, ya que como le digo a Miquel esta CARMEN lleva rodando los escenarios españoles des de 1997.
(“) EL MISMO DIA que ví BODAS DE SANGRE, por la tarde vimos MAME la pelicula basada en el musical con Lucille Ball, en un cine enfrente del Monumental, después BODAS DE SANGRE, i por la noche LA MUCHACHA SIN RETORNO en el Teatro Fígaro con ROCIO DURCAL,ISMAEL MERLO,Mª CARMEN PRENDES i AURORA REDONDO. Cada año en Octubre pasábamos con unos amigos 5 dias en Madrid con este ritmo teatral. Eramos jovenes, solteros, sin hipoteca… El Alzheimer por lo que hace referencia a TEATRO de momento no me afecta. ESPEREMOS, que POR MUCHOS AÑOS.
MIQUEL: Com veuràs m’he TORNAT a equivocar, volia deixar aquest escrit on diu RESPON al comentari de la CARMEN, però l’he fet aquí. PERDÓ. Em calen classes d’informàtica URGENTMENT¡
No et preocupis Pere, ja li comentaré per telèfon que li has deixat un comentari…. de totes maneres, Mari Carmen es possible que no vegi el teu comentari fins d’aquí a 8 dies perquè avui comença una escapada de vacances a Menorca i no crec que s’apropi a un ordinador. La meva “cuñà madrizlenya”, en realitat es nascuda a Barcelona i per tant una catalana emigrant a los madriles. Entén el català perfectament i per això jo sempre li contesto als seus comentaris en català.
Una abraçada
doncs s’ha acabat d’escriure-la en l’idioma “del imperio”.
Em costa molt “aguantar” tot un espectacle de flamenc. Entenc que aquesta Carmen deu ser impactant, però em toca ser selectiu per pebrots i lamentablement aquesta, no la tinc en la meva curta llista de prioritats.
Abans haig de misantropejar
T’entenc perfectament Joaquim perquè a mi em passava fa uns anys el mateix. Si el teu punt fort NO es el Flamenc, crec que aquest espectacle per tu serìa una tortura, ja que es flamenc PUR amb molt cante jondo i força purista. A mes a mes coneixent-te crec que la estridència de les Cornetes que sonen quasi be durant tot l’espectacle dubto que les suportessis… i es que en realitat com ja he comentat, es un espectacle pensant per un espai obert i no per un Teatre.
Encara que no ho sembli per els posts que publiquem, nosaltres també mirem l’Euro mes del que sembla… aquest cop varem trobar una oferta al 50% .
Tinc pendent d’entrar al In Fernem Land per tal de deixar les meves propostes en referència a la política que actualment es segueix en els abonaments de tot tipus d’espectacle. L’Imma m’ho recorda a cada moment que pot.
Una abraçada
La teva aportació a part de magnífica ha causat furor.
Moltes gràcies.
Tinc pendent fer el resum per enviar-lo al Palau, Liceu i Auditori.
Gràcies a tots dos per ajudar-me.
No ens faran gaire cas, però crec que es bo que vegin reflectida l’opinió dels seus fidels seguidors i toquin de peus a terra…. no es pot exprimir mes la vaca perquè doni mes llet. Potser es trobaran amb alguna coze, si no cuiden una mica mes els seus abonats.
Carmen, ens va agradar a tota la colla que varem anar a veure-la. Hi havia una persona del grup que ja l’havia vist al Mercat de les Flors i em va comentar que, aleshores, hi va haver gent que va abandonar l’espectacle per no “aguantar” el so tant estrident de les cornetes. Personalment em van molestar molt. Una estona d’acord, però tanta estona se’m ficaven al cervell. M’exasperaven!. Sort que em va compensar tota la resta de l’espectacle.
Jo vaig descobrir a Tàvora i la seva “Cuadra de Sevilla” al Capsa amb “Quejío” i em va impressionar. Llàstima “l’incident” de Tàvora amb la Gene. Això demostra que cadascú té la seva cultura i, a voltes, és difícil confluir.
Em va agradar el detall de la navalla a escena. Quan en Tàvora va sortir a saludar, la va alçar i la va tancar. Jo ho vaig entendre com un acte de rebuig a la violència, i … per què no? com una “reconciliacií” amb el públic català.
No em va agradar el físic del Don José. Crec que, tot i que balla de conya, hauria de ser un home més “seductor”
Montse.
Com fa una estona li comentava a en Joaquim, crec que les Cornetes no son aptes per un espai tancat com un Teatre…. i estic segur de que l’espectacle estava pensat per fer-ho al aire lliure. A la sortida molta gent comentava exactament el mateix que tu. Jo per sort em vaig anar acostumant i vaig estar mes atent a la coreografia, als zapateaos, a las bailaoras i tot plegat.
Crec si no recordo malament que una de las vegades que vaig veure QUEJÍO al Teatre Capsa, varem anar plegats, ja que era l’època que sortíem amb la colla encara.
El “incident” amb la Generalitat crec que va ser una relliscada enorme de Salvador Távora, ja que a Barcelona La Cuadra de Sevilla, tenía el grup de seguidors mes incondicional i numerós del estat Espanyol. Va estar molts anys “castigant” a aquest públic català, amb un enorme orgull, per mi totalment incomprensible. Les cultures son totes diferents però es poden respectar quant es viatja a una cultura que no es la pròpia. Jo almenys quant viatjo intento fer-ho.
El gest de “tancar” la navalla a mi també em va agradar molt… no se si tenia el significat que tu li vols donar, però si es així m’alegro moltísim d’aquesta nova actitud vers al poble català que sempre l’ha admirat des de el punt de vista artístic.
Don José, es veritat… una mica fondón…. però no tots “loss bailadores” tenen el figurin de Joaquin Cortes.
Avui ens han anul•lat de nou (segona cancel•lació) al TNC l’obra “Una historia Catalana”. M’agradaria tu que ja l’has vist que ens avancessis si realment val la pena o no… perquè ja creiem que tanta anul•lació es una senyal que ens diu que millor que ens oblidem.
Pel que he llegit, l’anulació d’avui, ha estat per la mort d’un familiar d’un actor.
Gracies Pere. Ahir em van trucar de Telentrades per avisar-me de la cancel•lació i ja em van dir la causa…. si et fixes a l’agenda prevista a la dreta del Bloc ja consta així.
El problema que em deies per Facebook al intentar publicar un comentari al Bloc suposo que era problema de manteniment del producte WordPress que es el propietari del Software del Bloc.
Una abraçada
Miquel,
Jo, lamentant-ho molt, quan porto 10 minuts de flamenc ja m’he cansat, i no es per les reminiscències de l’Espanya franquista, sinó simplement perquè “el meu organisme no el tolera”. Ja m’agradaria, però t’asseguro que ho he intentat en varies ocasions, ho dono per perdut i prefereixo escoltar altres músiques que m’omplen molt (i no em cansen gens). Això no té res a veure però, en l’espectacle que descrius, que estic segur que es boníssim i espectacular i pels amants del flamenc una meravella.
Una abraçada
Amb permis 😉
Josep, abans de dir definitivament que no, cal provar un parell de coses:
1.- Aproximacions suaus.
http://www.youtube.com/watch?v=RTAnczVFVzY
I si això t’agrada, segueix per aquí i ja veurem on arribem.
2.- Un directe de qualitat. Una guitarra i un cantaor honest i res guiri.
Miquel, millor no es pot explicar. Agradarà o no, però avui tampoc ja ningú ho veu com abans. Quan deia abduïts em referia a gent que entra al flamenco i ja no vol saber res de res mes, i ho entenc.
José Luis
Gracies per el teu ajut en intentar apropar i fer conèixer l’autentic FLAMENCO a les persones que encara son reticents a voler entrar en aquest mon immens e inabastable. El exemple que has posat però com tu molt ben dius es el inici i dubto que trobem una persona que aquesta meravella …..de musica de guitarra espanyola, no li agradi pas….. ho dubto sincerament.
Un altre cosa es entrar en el cante jondo… a mi almenys em va costar molt de temps apreciar-ho en tota la seva magnitud.
Gracies de nou.
José Luis,
T’agraeixo l’intent, a mi la guitarra sempre m’ha encantat (de fet jo la tocava de jove) i tinc gravacions de Paco de Lucia, Sabicas i algun altre. El que em resulta molest es el “cante” i no es que no ho hagi intentat, però es mes fort que jo, igual em passa amb el ball. De fet no m’agrada massa cap ball, però si aquest va acompanyat del “cantaor” de torn, aleshores la cosa empitjora.
Jo suposo que es qüestió de que el que escoltes et sigui agradable a l’oida. Per a mi no ho son ni la veu de Camaron, ni de la Chavela Vargas ni altres veus “desgarrades” per molta ànima que tinguin. Ja se que el que dic es un sacrilegi per a molts, però es el que sento.
Una abraçada
Josep,
T’entenc perfectament el que dius perquè a mi em passava exactament el mateix, al igual que tampoc suportava els cants àrabs/musulmans que escoltava per la radio quant era jove…. era fòbia, per mi insuportable. Desprès poc a poc els cants islàmics del nord d’Àfrica em va anar enganxant … poder gracies a Maria del Mar Bonet, (que ha estat per molt de temps una de las cantants que quasi he perseguit mes en tota la seva carrera )… i es que en realitat tota la cultura Musical Mediterrània te un lligam mes fort del que ens imaginem. La cançó tradicional catalana/mallorquina te unes arrels molt profundes en Africa i també en el Flamenc.
Ja fa molts anys que soc un enamorat del FLAMENC i també de la musica andalusí e islàmica del nord d’Àfrica…. va haver una època que em comprava tot el que m’agradava de musica ètnica o Wordmusic encara que aquesta paraula per els Americans inclou casi be tot el que no fan ells…. però ja m’entens.
El problema es que m’agrada tot, l’opera, la musica clàssica, la musica ètnica, la mediterrània, el Flamenc, el Jaç, la sud-americana, la francesa…. i a cada viatge vinc carregat de CDs i l’Imma a vegades es desespera. Ho entenc.
Una abraçada
Miquel,
T’entenc perfectament i soc conscient de les meves limitacions musicals. Jo tinc un ampli ventall de gustos musicals, però pel que veig es molt limitat comparat amb el teu.
Jo puc escoltar qualsevol música, però n’hi ha unes quantes que no em canso mai d’escoltar, d’altres em poden agradar mes o menys però no les escolto gaire, i d’altres que quan porto deu minuts ja m’han cansat. El flamenc, com la música àrab entren en aquesta darrera categoria. Ara bé, tal i com l’he dit al Jose Luis, el flamenc “tocat” amb guitarra però “no cantat”, m’agrada com si fos un concert per a piano, i per tant no faig distinció en si el que escolto es o no es flamenc. De la mateixa manera que m’agrada el piano tant si es toca un estudi de Chopin, un ragtime, o música celta. Simplement, el so del piano o de la guitarra em resulta agradable i el “cante jondo” , com altres coses, no.
Gràcies per aguantar el meu “rollo”.
Una abraçada i fins aviat
La teva opinió Josep, per mi MAI serà un “rotllo”. Es la teva opinió i els teus gustos i per mi tenen absolutament tot el respecte..
No mes faltaria que jo intentes que mengessis “peix” si a tu no t’agrada perquè únicament t’agrada la “carn”.
T’entenc perfectament el que dius… el “cante jondo”, per posar un exemple, el 95% de la població opina exactament com tu… no li agrada i ja està… no hi ha res que discutir al respecte, agrada o no agrada. Com també al 95% de la població no li agrada l’opera i tampoc passa res per això.
Únicament et volia fer veure que a vegades, es qüestió de “constància” o de “aprenentatge”. Fa uns anys a mi no m’agradava ni la opera, ni el “cante jondo” ni el peix. Ara m’agrada l’opera , el “cante jondo” i es curiós, ara m’agrada molt mes el peix que la carn i en això últim ha tingut “el mèrit” la constància irreductible de la meva mestressa, l’Imma a traves dels anys, la qual cosa li agraeixo vist des de la perspectiva actual.
El que a mi m’agradi musicalment parlant, casi tot, NO ho veig com una cosa magnifica, ja que moltes vegades quant vols abastar-ho tot, no t’especialitzes en res.
Una abraçada Josep
Yo también la vi hace años en el Mercat de les Flors, y recuerdo como Montserrat, el mal de cabeza que cogí por las cornetas insoportables y las campanitas ….. Yo, por mi parte de sangre andaluza que corre por mis venas (me ha salido un poco folclórica…) cuando veo y siento flamenco me transformo, y en aquella ocasión me aburrí…De todas formas el tiempo ha pasado y las sensaciones, ahora , serían otras, pero no me atrevo a verla de nuevo. Pero recuerdo un espectáculo de FLAMENCO en mayúsculas de la gran María Pagés en el Teatre Poliorama, a principio de esta temporada, que fue de lo más grande que he visto…. Si vuelve no te la pierdas, Miquel.
Saludos a todos/as.
Hola Emilio
Et contestem ja des de Dubrovnik on vam arribar ahir a la nit a passar uns dies.
Les Cornetes com ja he comentat abans en un altre comentari, crec que estan pensades per tocar en un espai obert i no en un recinte tancat, ja que el seu estrident i massa alt, molesta clarament a les oïdes.
María Pagés es un monstre de la dansa…. un autèntic descobriment. La varem poder gaudir en l’espectacle DUNAS al Agost del 2010 en el Teatre GREC; aquest espectacle ens va meravellar, fins el punt de que hem tornat a treure entrades per el 4 d’agost de aquest any al Liceu, ja que tornen a representar el mateix espectacle. Ho recomano a qualsevol persona… encara que no li agradi el flamenco… tot un 5 estrelles. Una autèntica meravella.
El espectacle que comentes no el varem poder veure l’any passat perquè en aquelles dates estàvem de viatge de vacances a Indonèsia.
Una abraçada Emilio.
Gracias Miquel
Me apunto la fecha del Liceu, allí estaré.
Salutacions i bon viatge
Hola Emilio
Perdona el retard, però es que estem de vacances a Croàcia… i la veritat es que quant estas de vacances es quant menys temps tens per mirar el Correu i el Bloc, però val la pena…això es una meravella.
Si vols treure entrades per Dunes, nosaltres varem trobar una oferta al TresC de un 50% de descompte, poder fins i tot et convé fer-te del TresC si ja no ho ets. Ens veurem allà dons.
Una abraçada
Si, Miquel encontré esa oferta del 50%, pero no recordaba, que el 4 de agosto tengo cumple familiar, así que iré el 3 …. Gracias por tu recomendación….. espero gozar con la Pagés….
Petons
M’alegro de que hagis pogut aprofitar l’oferta. Veuràs que es un espectacle realment extraordinari.