Divendres passat ens varem apropar de nou a Arteria Paral.lel, amb una certa por, perquè tots els espectacles que hem vist fins ara en aquesta sala, han estat un fracas absolut….. aquesta vegada tenia que ser diferent perquè Ángel Pavlovsky sempre ens ha agradat… i molt, però malaguanyat es van complir la maledicció de nou.
Encara que molt diferents sobre tot en sensibilitat, en Paco Rubianes i Ángel Pavlovsky, per nosaltres eren comparables, perquè cada un d’ells per la seva banda i completament sols al escenari es ficaven a la butxaca als espectadors des de el inici. Els seus monòlegs eren frescos, divertits …. i podia passar qualsevol cosa; sempre et sorprenien.
Malauradament en Rubianes ens va deixar i sempre el trobarem a faltar.
Pavlovsky, va néixer a Rivera, a la província de Buenos Aires. Va ser precisament allà, a Buenos Aires, on va debutar en el món del teatre abans de viatjar a Europa. Però on realment va triumfar de debò, va ser a Barcelona on va estar considerat el rei del cabaret al Paral.lel. Aquest any es compleixen els cinquanta anys de la seva carrera professional.
Ara Ángel Pavlovsky, amb aquest espectacle, segons ell mateix, vol deixar de ser “Àngel” i convertir-se en “Fada”…. i vet aquí que amb aquesta transformació ens ha deixat d’agradar. Espectacle avorrit i quasi inaguantable, amb ganes reals de que acabes el mes aviat possible.
Vaig anar a una escola de fades i allà em vaig graduar…
Vaig amb una vareta màgica “comprada als xinos, perquè l’altra, la bona, la vaig perdre”
Segons ell mateix explica en un diàleg força llarg, no aguantava la jerarquització del mon celestial dels “Àngels” perquè ell estava a sota la piràmide de poder i era dels pobres, diguem-ne dels “currantes” que tenien que treballar, i per sobre d’ells estaven els Arcàngels que no fotien res… ni un pal, i per sobre els Querubins… i aixi anant pujant en una narració feixuga, que al principi inclús m’havia produït algun somriure. Poc a poc treu altres temes com el de la “compra de mares”, perquè segons ell es poden comprar i va ell i es compra una mare autista perquè aixi no li parla i la deixa tranquil·la, únicament li dona estimació que es el que realment li manca.
Un tipus de public (realment pocs) reien totes les gracies, reien inclús quant no tenien que riure o no s’esperava d’ells que ho fessin, reien força i nosaltres no enteníem de que…. darrera nostre una noia es petava de riure i ho feia d’una manera tan espectacular que semblava que ho fes per compensar a la resta de gent… perquè es veies que SI l’agradava l’espectacle i no parava de repetir… “hòstia que BUENO…..”, una i mil vegades…”que BUENO” en veu alta i que feia que anulés la veu… i el que l’actor estava intentant dir.
Per finalitzar l’espectacle, Pavlovsky es va passar un quart d’hora fent una lectura del que ell deia que era un “poema” únicament amb la vocal “A”…. es va fer insuportable.
A la dreta del escenari una noia, (Martina Burlet), que l’actor la va fer servir de “mare” i que desprès va aclarir que era la seva neboda real, no sabem encara que pintava en tot això… gesticula, no parla, toca els platerets en algun moment donat o una campaneta… poc mes. Absurd.
Ens va defraudar totalment… creiem que no l’han assessorat be amb la base del argument, si es que te en realitat argument, ja que en teoria es improvisació: però per el que he llegit cada dia parla de la mare, de les fades i del poema amb la lletra “A”. Un consell que li transmeto des de aquí…. es que torni a ser ÀNGEL i deixi immediatament el paper de FADA que no li cau gens be.
L’únic que ens va agradar del espectacle es el vestit que es un esclat de fantasia i evidentment la personalitat del pròpi Ángel Pavlovsky, una persona amb moltes taules a sobre del escenari i amb una sensibilitat increïble…… però amb aquest espectacle creiem que l’ha errat per complert.
La nostra valoració es tan sols d’una estrella sobre 5, es a dir PER OBLIDAR !!!
Crec que cal afegir a la qualitat o no del espectacle la mala sonoritat de la sala i la disposició tan plana del pati de butaques, si el que fan no t’agrada, tens un cap gros, gros, bellugadís al davant i no sents el que diuen …………..
Jo estic agafant veritable fòbia a aquesta sala.
LLavors ja som dos.
Doncs em sap molt greu que PAVLOVSKY hagi arribat a aquest extrem. El vaig descobrir i va agrdar-me molt el primer cop que el vaig veure amb PAVLOVSKY Y SU ORQUESTA DE SEÑORITAS, però em va deixar extenuat de riure i per la duració de l’espectacle, quan va venir al Teatre Municipal de Girona a representar ORGULLOSAMENT HUMILDE. La funció va durar “quasi 3 hores”, i tot degut a una parella que va arribar tard i que van ser “la diana” de l’actor des de que en veurel’s entrar, VA SALTAR del escenari i els va anar a preguntar perquè arribaven tard. A partir d’aquell dia, per la meva dona i per mi, aquella parella, cada cop que ens referíem a ells o els veiem els dèiem ELS PAVLOVSKY. Va ser SENSACIONAL. Més tard el vam veure al ARNAU amb un espectacle que li va costar un ull de la cara i el va deixar arruïnat, i partit d’aquí no l’he vist més. Per això em sap greu, que hagi arribat als extrems de que parles en el teu comentari. Que hi farem¡
A mi també em sap greu Pere. Crec que mai he sigut tan dur al fer una crònica i vaig pensar de no arribar a fer-la, però crec que seria no seria honest si arribes a fer això.
Personalment admiro i molt a Pavlovsky, però en aquest espectacle sincerament crec que l’ha espifiat.
En Orgullosamente humilde, també em vaig pixar. No vull creure que ha perdut la frescor de llavors i mes aviat crec que ha estat malament assessorat aquest cop.
Lamento tenir que escriure cròniques com aquesta. Una abraçada Pere.
Malauradament, també estic d’acord amb vosaltres, Miquel, Imma i Pere.
Vam comprar la fila 2 (perquè el Quim estava ensordit degut a uns taps i a l’encostipat): ERROR!! va resultar ser la fila 1! Personalment no m’agrada estar tant a prop, doncs es perd prespectiva de l’escenari. Si, però, que es guanya en la visió “facial” dels actors.
Ens va decebre molt. I el poema amb la lletra A, sincerament, innaguantable. Per educació,primer, i per reconeixament a un esforç i a un talent vaig aplaudir-lo. Però l’obra (si es pot dir així) no ens va agradar.
Vam sortir del teatre dient amb peneta: “s’ha fet gran”.
Només comentar “el florero”, la “mare adoptiva”: vaig trobar que era com un complement, visual i auditiu de l’escenografia. La veritat , és que era una noia molt bonica. El que em va agradar va ser que “fes música” amb diversos objectes i/o joguines . Salvant TOTES les distàncies, per un moment, vaig pensar amb P. Comelade
Una pregunta: també a algú del públic li van caure unes monedes a terra i això va provocar un “diàleg” amb el Pavlovsky?
Salut!
Montse
PD: avui anem a veure “Una història catalana”, a veure qué tal.
A nosaltres SI ens agrada la fila 1 sempre que el espai escènic estigui al mateix nivell en el que estem asseguts i a mes a mes es Teatre de text. En cas de Teatres tipus Sala Gran del TNC com a mínim fila 5 o 6.
En Pavlovsky efectivament s’ha fet gran, però jo crec que NO es aquesta la raó d’aquest fracas….; a la teva pregunta, NO… el dia que varem anar no va improvisar sobre res de monedes caigudes al terra… suposo que improvisaria en un altre aspecte… amb això aquest home te unes “taules” que per mes gran que sigui, mai les perdrà.
Avui si la meva gastreonteritis m’ho permet anirem a veure CARMEN i el dijous a veure UNA HISTORIA CATALANA. Per el que sembla vosaltres aneu sempre per endavant.
Una abraçada
No t’ho creguis, senzillament anem “esgarrepant” les ofertes. No ens dona per més!
Encara que sembli increïble, per la quantitat d’ espectacles i concerts que anem a veure, nosaltres intentem aprofitar els descomptes amb els abonaments de temporada, TresC, Promoentrades i el que calgui. Això fins ara això ens ha permès amb menys recursos, gaudir de mes espectacles.
La temporada propera (a partir d’Octubre) m’estic replantejant de posar a cada post el preu real del que ens costa cada espectacle…. mes d’un es quedarà bocabadat i esmaperdut… jejejejeje
La cultura es menys mes cara del que la gent es creu, això si, tens que estar a l’aguait dels recursos disponibles per obtenir millors preus.