– Teatre – EL MISANTROP (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/05/2011

Amb una certa sensació de “culpabilitat” per no estar dins del que els “canons” consideren  “normal”, a la mateixa hora que començava el partit de la Champions, en la que el Barça va guanyar finalment la copa…. nosaltres estàvem davant de la porta del TNC.

De camí al Teatre els carrers buits i la poca gent que caminava encara per el carrer anava o be vestida del Barça o es dirigien en grup a algun  lloc per tal de veure acompanyats el “partit del segle”. Unes hores abans havíem escoltat per la radio que alguns teatres havien cancel·lat la funció o be havien avançat l’hora per por a que las platees estiguessin buides.  Com som una micona “repel·lents” en la tema “puntualitat”, aquest cop varem aconseguir entrar a la sala els primers….. aquesta era la visió desolada de la Sala Gran…

Per sort, poc a poc es va anant omplint la Sala i abans de començar era ben plena, únicament alguns forats …. ens varem sentir alleugerits i una mica mes “normals” i es que per el que sembla encara existeix gent tan “estranya” com nosaltres que van al Teatre en un dia aixi.

EL MISANTROP (*****) com ja podeu imaginar per les 5 estrelles amb la que la hem valorat, ens va entusiasmar…. una representació per no esborrar de la nostra memòria…. la nostra Champions League d’aquesta temporada de Teatre.

Primera escena….

“Alceste” (Jordi Boixaderas), amb ulleres de sol i vestit gris de coll “mao” … diu : “No hi ha res que odiï més que la pedanteria de tots aquests que no paren de xerrar i pontificar a tort i a dret, que reparteixen abraçades i petons frívolament, parlen per no dir res, discuteixen pel gust de discutir i tracten de la mateixa manera l’home mes honest i el mes fals. T’ho diré net i clar: jo, amb l’amic del gènere humà no m’hi faig“.

Georges Lavaudant, que dirigeix aquest producció, ha realitzat una posada en escena atemporal de l’obra escrita per MOLIÈRE al segle XVII, i al mateix temps ha aconseguit fer una versió molt mes propera al espectador d’avui en dia,  però sobretot el que ha trencat amb totes les versions fins ara vistes,….(com les de Puigserver i Flotats), es l’encàrrec a Sergi Belbel de que traduís el text i que a mes a mes el transformes de vers a prosa.   Sergi Belbel ha aconseguit el que semblava impossible, una versió actualitzada en prosa i sense trair en absolut a Molière, que dona a la producció un aire molt mes actual i que a mes a mes aconsegueix fer mes reals les repliques entre els personatges.  Diuen que Segi Belbel va d’haver d’escriure fins a 22 versions per aconseguir aquest resultat.

La escenografia com aquell que diu sembla inexistent, un terra negre i una paret mòbil… immensa i també negre; el que al principi no agrada, poc a poc es converteix en una escenografia espectacular basada en les llums, el vestuari actual però  ple de color i fantasia, que resalta sobre el negre d’una manera esclatant… i caractitzacions impactants per les seves treballades perruques d’època i un volgut “exagerat” maquillatge.  Tota aquesta feina es responsabilitat de Jean- Pierre Vergier… i el resultat es extraordinari.   La paret girada manualment per l’immens escenari de la sala Gran, trenca les escenes amb foscos de llum (també amb  sortida i entrada d’actors),  que enllacen l’ultima escena vista abans de la apagada lumínica, amb la nova escena … i que en realitat es la mateixa, però vista des de un altre angle.

La paret al girar mostra el vestidor de “Celemine”, amb molts vestits penjats per tal de que provoqui amb cada un d’ells als homes que la pretenen. Pocs mobles…. un moble bar i un sofà allargassat i d’un blanc immaculat que ressalta amb la foscor da la resta.

Un paper importantissim el te la esplèndida il·luminació , que també es responsabilitat directe de Georges Lavaudant…. senzillament genial !!!

Segons paraules del mateix Lavaudant:  els intèrprets de el Misantrop, tenen el repte de caminar per la corda fluixa, ja que han de passar amb rapidesa del registre dramàtic a la farsa, de la conversa filosòfica a l’angoixa de la  gelosia, del engany a les exigències absolutes de la sinceritat.

La veritat i la hipocresia en la vida social i en l’amor es el base de tot plegat en aquesta obra mestre de MOLIERE.

“Alceste” es un personatge que veu com creix la seva boixa frustració, en una mena de malson, provocat per el mateix, per el  seu pretès “virtuosisme” i autoexigència, que el converteix en la seva pròpia víctima.  Aquest personatge quasi be histriònic esta protagonitzat per en  JORDI BOIXADERAS  d’una manera totalment excepcional…. una classe magistral de bon Teatre. El repartiment de luxe continua…..  i al seu mateix nivell amb  MARTA MARCO en el paper de “Célimène”, la jove viuda que intenta i aconsegueix ràpidament acabar amb la intransigència i la paciència “d’Alceste”, sense bellugar-se ni tan sols de la seva residència.

També estan magnífics JORDI BOSCH (amic Philinte) i ROSA NOVELL (la manipuladora Arsinoé) que tan sols amb un parell d’escenes omple l’escenari, també amb un paperàs. LLUIS SOLER (Oronte), amb perruca d’època exageradament espectacular. JORDI MARTÍNEZ (Clitandre, marquès), amb la seva melena rosa i que belluga amb tanta “sensualitat”.

La resta dels intèrprets també estan molt ben interpretats …. Anna Ycobalzeta (Éliante), Carles Martínez (Acaste, marquès), Ramon Giró (guarda de la marescalia de França), Miquel Bonet (Dubois, criat d’Alceste) … i els criats Andreu Banús, Ignasi Campmany, Òscar García, David Ortega, Xesco Pintó, Ireneu Tranis.

Les petites coreografies de MONTSE COLOMÉ ens van agradar força i el fons musicals o banda sonora, incorporen fins i tot un fragment de “Je t’aime ….moi non plus” i altres musiques de la “chanson francaise” o inclus de Glenn Miller, totes elles molt conegudes, fan que encara apropin mes al espectador aquest clàssic del Teatre.

Haig de dir, que ens varem assabentar de cada un del gols del Barça en el precís moment de fer-ho…. qui mes qui menys tenien un veí que anava rebent missatges instantanis per els mòbils.  Al finalitzar la representació i saludar els actors, un d’ells va cridar “VISCA EL BARÇA” amb la bufanda blaugrana al coll.    Al sortir al carrer tota la ciutat esclatava d’alegria, focs d’artifici al cel i els clàxons del cotxes creaven un enrenou que feien que et vinguessin ganes fins i tot d’apropar-te a Canaletes.

Una nit per no oblidar !!!

24 thoughts on “– Teatre – EL MISANTROP (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/05/2011

  1. Josep

    Miquel,
    Celebro que us ho passéssiu tant bé.
    No t’has de sentir “raro”, deu n’hi do com estava el TNC de ple, nosaltres sense anar més lluny teniem concert de la Diana Damrau al Liceu i si no arriba a cancel·lar, per descomptat que hi hauriem anat, la veritat es que en teníem ganes. El que passa es que el concert hauria començat a les 6 de la tarda i calculo que com a molt tard a les 8 hauriem estat al carrer i per tant hauriem tingut temps d’arribar a casa i veure el partit (cosa que també tenia ganes de fer).
    Una abraçada

    Respon
  2. miquelgascon

    Tan sols era una manera de parlar…. perquè evidentment per anar al Teatre no ens considerem estranys… però m’ho van repetir tantes persones que al final quasi anàvem pel carrer dissimulant com si anéssim a fer quelcom prohibit…. jejejeje

    La veritat es que ens va agradar moltíssim. No us la perdeu… de debò, crec que paga la pena.

    Fins i tot el Romea, va suspendre la representació…. no m’ho podia creure !!!

    Entre tots el culés em tindreu que fer un curset intensiu de futbol… i aixi deixo d’anar tan sovint al Teatre.

    Una abraçada

    Respon
  3. José Luis

    No m’el perdré. Crec que aquesta vegada, la culpabilitat la teniem els cules per cridar Visca el Barça amb la fastigosa historia de la Plaça Catalunya al darrera. Sort que els nanos ho van fer tan bé que ens varem oblidar per unes hores… i ja estic parlant de futbol 🙂 Sembla teatre del bonissim i ja está decidit. Gracies!

    Respon
    1. miquelgascon

      El que va passar a Pça Catalunya el cap de setmana passat no te nom i a mi em fa vergonya aliena que encara es vulgui justificar aquella actuació policial amb l’excusa dels sentiments que tothom mes o menys intensos… tenim vers al BARÇA.

      Aquest MOLIERE es pur teatre de text… no t’esperis cap escenografia espatarrant perquè en realitat com aquell que diu … no existeix. Ja saps que a mi m’agraden també altres propostes mes “raretes”… però aquesta em va agradar i molt.

      Com veus a sota del teu comentari, Emilio-Bcn no li va agradar gens… i es que amb això del teatre de text, tens que tindre un dia que estiguis “fresc i obert” sense tenir cap altre preocupació que et distregui. Es important també si vas a veure-la que intentis trobar una entrada ben aprop del escenari que et permeti veure les expressions de les cares dels actors…. per mi en aquesta proposta es IMPORTANTISSIM.

      Una abraçada

      Respon
      1. José Luis

        Fila 7, pero no m’ha agradat… ho explico a casa meva, però vull que estiguis preparat.. 🙂 Els actors… no suporto la impostació excessiva, si es que es diu així. Boixaderas, malament, i Marco insofrible, amb la qual cosa…

        Respon
        1. miquelgascon

          Ja sou dos llavors, que deixeu comentaris explicant la vostra versió i confirmant que NO us va agradar. Crec que aquesta “impostació excessiva” es volguda per el director de la producció. Entenc que es una manera de representar com es feia abans en el Teatre antic, ja que en aquells temps els espectadors parlaven contínuament i tenien el Teatre com un lloc de esbarjo per tal de reunir-se …. i llavors els actors es veien obligats a declamar quasi cridant; en la actualitat les interpretacions ja no es fan aixi, encara que alguns cops a la Sala Gran del TNC els actors es veuen en la necessitat de aixecar massa la veu degut a la mala sonoritat que sembla que te la Sala a les ultimes fileres.

          En aquest cas, no crec que sigui aquesta la causa.

          Si dius que les interpretacions de Boixaderas i Marco no et van agradar…llavors apaga i vamonos, perquè esta clar que en aquesta ocasió arradera no hi ha quasi res mes… es una obra basada en la interpretació i el text… i sota el meu punt de vista es una opció molt encertada i que com ja saps, em va agradar molt … i es mes… no veig un altre forma de fer-ho… El Misantrop es una farsa exagerada, en la que la comicitat es força important per tal de que l’espectador reflexioni sobre la diferencia entre la SINCERITAT casi cruel del protagonista… i la FALSEDAT de la societat benestant en la que moltes vegades ens veiem atrapats.

          Em sento responsable de la mala nit que vas passar ahir… ho lamento José Luis.

          Respon
          1. José Luis

            Jo també faig un corta i pega, pero abans precisaré que les raons de emilio-bcn no son les meves, doncs a ell no li va agradar la obra però sí els actors, i a mi tot el contrari. Estic mes sol que la una i preparant-me per rebre, que no tothom serà tan benvolent com tu.

            No em demanis disculpes, que no em vas posar cap pistola al pit, i a més, tornaría a anar. Primer, per la entrada d’en Soler, segon per Molière, tercer, per aprendre, i quart per petar la xerrada, com ara.

            Esperava amb interès la teva resposta i es molt interessant el que m’expliques. Probablement el meu cas es de apaga y vamonos perquè soc al•lèrgic a aquesta forma de interpretar i ja està. El que no sé es com definir-la, perquè ¿quina es la diferencia entre la forma d’actuar de Soler i Novell i la resta? Parlaven alt i clar però no cridaven, teatralitzaven però no recitaven a tota bufa… no ho sé. I si la Marco i la cosina son bones actrius i jo fos el seu promès (d’una sola), tindria unes paraules amb qui las fa treballar així.

            El text es genial i amb molta tela, perquè tant o mes que la societat, el personatge es el misantrop i es per sucar-hi pa, d’això no cal ni parlar-ne.

            Respon
  4. Joaquim

    També hi anirem i ja us ho faré saber, però estic segur que m’agradarà.
    AMb aquests ingredients has de ser molt tanoca per fer malbé una obra mestra.

    Respon
    1. miquelgascon

      Ens alegrem de que us animeu a anar a veure aquesta proposta. Estic quasi segur de que a vosaltres aquest tipus de Teatre amb un text impecable us agradarà i molt. Les interpretacions son extraordinàries. Intenteu trobar entrades prop del escenari per veure les expressions com il faut.

      Una abraçada

      Respon
    1. miquelgascon

      Benvingut julianen a Voltar i Voltar

      Si no estic equivocat es el primer cop que deixes un comentari a casa nostre. He llegit al teu Bloc fa una estona, dues cròniques, la de l’opera “El caçador fortiu” en la que afegeixes a la majoria … es a dir ..que NO va ser del teu gust… i la que has fet sobre aquest mateix espectacle “El Misantrop”; d’aquest últim ressalto l’ultima frase en el que escrius :

      “….. a qui no li agradi Moliere te un problema”

      Com has vist també a nosaltres ens va agradar i molt, però a vegades el Teatre clàssic per molt bon text que tingui, reconec que algun cop l’he trobat un mica “pal”…crec que depèn molt de la direcció i els intèrprets . Un clàssic a la “madrilenya”… no se si m’entens … no acostumem a arriscar-nos.

      Estic d’acord amb tu de que “GARDENIA” va ser un espectacle molt bo, encara que jo el vaig valorar per sota d’aquest, amb 4 estrelles sobre 5. (una molt bona valoració).

      D’aquesta temporada, a part de “El Misantrop”, també hem valorat amb 5 estrelles els següents espectacles :
      – Operetta
      – Coses que dèiem avui (encara que es una reposició del GREC 2010)
      – Don Juan, memòria amarga de mi
      – Vimbodí vs. Praga
      – Agost

      De tots ells trobaràs a “Voltar i Voltar” la seva respectiva crònica.

      Intentaré seguir llegint el teu Bloc, encara que veig que no tens oberta la possibilitat de deixar comentaris… o almenys no he sabut veure com es fa.

      Espero veure’t sovint per aquí.

      Respon
  5. Mª Carmen

    Me alegra que se sigan estrenando obras de teatro de esas que merece la pena ir a ver, sobre todo cuando los actores son capaces de traer al “hoy” textos de ayer.

    Respon
    1. miquelgascon

      Mª Carmen… es un d’aquells cops que m’agradaria que per fi, poguessis conèixer el Teatre Nacional de Catalunya. Quant vinguis per Barcelona a veure si tenim sort i estan representant al TNC quelcom que pagui la pena veure.

      Molts petons

      Respon
  6. Emilio-Bcn

    Reconociendo la impecable factura y gran elenco de actores/actrices, a mi no me gustó.
    Creo que fue un conjunto de circunstancias que se cruzaron en aquel día complicado de reflexión electoral con acampada indignada incluida. No son excusas, pero digo lo que pienso, y pienso que no me gustó.
    Debo estar ” molt tanoca”, Joaquín. Pero nunca haré como en “El Traje Nuevo del Emperador”, y diré lo que pienso.
    Petons a tots i totes.

    Respon
    1. Joaquim

      El tanoca anava pels responsables del muntatge, no pas pels ulls de qui el mira.
      Efectivament hi poden haver moltes circumstàncies que facin que un espectacle no agradi, però Moliere és Moliere i s’ha de ser molt tanoca per deixar perdre l’ocasió de fer un gran espectacle. Estem bastant orfes de texts d’aquesta categoria.
      El millor que és pot fer, estimat Emilio, és dir el que pensem, encara que sigui políticament correcta.

      Respon
    2. miquelgascon

      Benvolgut Emilio

      He estat llegint el teu Bloc FLORESTAN i deixes clar que aquest tipus d’espectacle NO t’agrada. A mi m’ha passat algun cop que un clàssic no m’acaba d’entrar, però en aquest cas a part del text de MOLIERE que si em va agradar, em va sobtar la proposta que ens ofereixen Georges Lavaudant conjuntament amb Sergi Belbel. Sota el meu punt de vista extraordinari.

      Tens raó en el que expliques a la teva crònica, en que la platea de la Sala Gran, la mitja d’edat es força alta i que son pocs els que baixen del 40 anys… tens tota la raó… però per això mateix amb aquets tipus de proposta tinc esperances que textos com aquest mai morin, perquè intenten amb totes les seves forces apropar-lo a un públic molt mes jove. Un altre cosa es que la gent jove estigui disposat a veure un Moliere.

      En el que si estic absolutament d’acord amb tu, es amb la solidaritat que mostres en el teu Bloc, vers aquest moviment… quasi be, revolució pacifica que ha quedat batejada com la dels “INDIGNATS”.

      Ara falta que tot acabi be i que sàpiguen portar a terme la transformació d’aquestes acampades a un altre camp menys testimonial i mes efectiu.

      Una abraçada Emilio

      Respon
  7. Retroenllaç: TNC – Un misántropo para misántropos | Ancha es mi casa

  8. viscaelsabadell

    una obra fantastica m’ha encantat i l’escenografia es molt bona , per cert algu sap com es diu el tema de musica techno que es repeteix cada cop que mouen el panell aquell negre tan gran?

    Respon
  9. miquelgascon

    Benvingut o Benvinguda a casa nostre i gracies sobretot per deixar un comentari.

    Ens alegrem que t’hagi agradat tant com a nosaltres aquest MISANTROP tant fora del que es habitual als nostres escenaris. D’entrada no tenim ni idea de quin tema era el que comentes, però no et preocupis que intentarem esbrinar-ho.

    Esperem veure’t força sovint per Voltar i Voltar.

    Respon
  10. kalamar

    Fila 2, ben a propet, com recomanaves, Miquel. M’ha agradat molt ****però no moltíssim, ja en parlarem. M’he de preparar amb calma el meu post.
    Una abraçada i bon viatge, que per ser cargols, en feu molts de kilòmetres!

    Respon
  11. miquelgascon

    Perdona per el retard en la resposta…. però es que les vacances no deixen temps per a res…. jejejeje

    Buffff…. em feia por de que no t’agrades gens… i es que a vegades explico les coses amb un entusiasme que no es gaire bo per les persones que desprès la van a veure…. perquè es creen unes expectatives massa importants. Per el que veig almenys a tu t’ha agradat mes que a en José Luis i això em treu una mica de pressió.

    Estarem a l’espera del teu post a “Calamares en su tinta”.

    Una abraçada

    Respon

Leave a Reply