Fa molts anys que no trepitjàvem LONDRES, concretament des de 1980.  Trenta anys de absència d’una ciutat que varem conèixer de resquitllada al viatjar a l’illa Britànica, per tal de descobrir ESCÒCIA a fons i fer tan sols una estada a Londres de un parell de dies. Teníem l’intenció de tornar molt abans, però segurament per desconeixement del anglès i sobretot per les ganes de descobrir la resta dels països d’Europa, ha fet que únicament utilitzéssim Londres com escala en els aeroports, per accedir a altres llocs del mon.

Un cop hem tornat de Londres i hem viscut l’experiència d’estar 10 dies passejant per aquesta extraordinària ciutat, no entenem com es possible que no tinguéssim la necessitat de descobrir-la amb calma molt abans.

Uns mesos abans de la sortida de Barcelona, tafanejo per Internet els hotels econòmics de Londres per reservar un que estigui amb condicions i que a mes sigui cèntric.  Descobreixo llavors, a TripAdvisor un petit hotel  “Luna & Simone“ que es el numero “1” en popularitat i que sembla força cèntric.  Desprès comprovarem que es la millor opció que podríem haver escollit.  Un hotel quasi familiar, netíssim, amb un esmorzar abundant i bo, amb la parada del bus 24 a la mateixa porta i prop de 2 parades de Metro (Victoria Station i Plimbico).  Totalment recomanable.

1er dia

Sortim el dissabte dia 27 de novembre 2010,  puntualment des de l’ aeroport del Prat amb la British Airways,  las vistes des de el avió son magnifiques i sobrevolem els Pirineus nevats.

A les 11 del matí (10 del matí a Londres),  ja som allà.

Recollim l’equipatge , comprem el passi dels transports i agafem el metro desprès d’una llarga caminada entre terminals; baixem a la estació Victòria i ens dirigim al hotel arrossegant les maletes durant unes quantes travesies.

L’hotel on ens hostatgem, com ja he comentat abans,  es diu “ Luna&Simone” i

…a la terrasseta de la nostra habitació

està al carrer Belgrave,  molt cèntric. Ens donen l’habitació número 8 (el nostre número), que dona al carrer i es l’única que te una petita terrassa. Desfem l’equipatge i ens disposem a sortir ràpidament  i començar a descobrir la ciutat.

Davant mateix del hotel la parada del autobús, el 24, que ens deixa a Trafalgar Square i ja comencem a fer fotos de tot el que ens envolta, la gent, els edificis, les fonts;

…. quasi tot es “nou” per nosaltres i comencem a presagiar de que gaudirem molt aquets dies. Ens apropen tot passejant a recollir el “London Pass” que havíem comprat per Internet a Barcelona i que ens donarà accés gratuït a molts monuments de la ciutat. Desprès de dinar a un Steak House (que trobem força bo) ens dirigim de seguida al TicketMaster, en el 48 de Leicester Square per veure quin musical podem veure aquesta mateixa tarda. Trèiem entrades per al de Blood Brothers.

Tots els voltants estan plens de llocs de venda d’entrades per tal de veure “Musicals“, però ens han aconsellat aquest com el únic oficial i que et don garanties de bones entrades i a bon preu.

Caminem pels carrers guarnits ja per Nadal, molta, molta gent per tot arreu, grups de persones vestides de Papa Noel actuen al mig del carrer cada pocs metres, uns canten, d’altres ballen o nomes toca’n música.

L’ambient “consumista”  nadalenc es respira arreu però mica en mica el fred ens atrapa, estem a un grau sota zero i no portem la roba adequada pel que decidim tornar al hotel a agafar mes roba.

El metro es també una bogeria de gent, comparable al de Plaça Espanya la nit dels focs de las festes de la Mercè.

El teatre on veurem Blood Brothers, (veieu el Post d’aquest Musical ) …. també de gom a gom, estem al pis de dalt  i al final de tot, ….. ens sorprèn que aquí tothom porta begudes i menjar dins de la sala i no els importa fer soroll de papers o fins i tot parlar durant l’espectacle. A Barcelona això es impensable i ens recorda una mica els espectacles als països àrabs, on anar en família a veure un espectacle es tot una festassa.

Recordem els “Germans de Sang” que va ser la versió catalana que havíem vist fa un munt d’anys a Barcelona i ens ho passem molt be.

De tornada al hotel sopem de les provisions que hem portat de casa.

2on dia

El diumenge, 28 de Novembre,  ens llevem a un quart de vuit, be…… de fet ens llevarem cada dia a aquesta hora, i baixem a esmorzar. L’hotel i el menjador el porten dos germans bessons, que en un primer moment ens fan ballar el cap.

Avui anem al mercat de Camden Town i arribem molt d’hora el que ens permet fer una volta pel Regent’s Canal  i pel carrer principal que comença a despertar se.

Es un mercat enorme, on paradetes de menjar de tots tipus s’alternen amb paradetes de roba, d’antiguitats, de bijuteria,….  és un lloc de visita obligada on pots trobar articles sorprenents : llavors de marihuana al costat de tapes de WC pintades amb cares de personatges famosos, roba “punk”, samarretes amb tot tipus de frases, calçat de mil formes i colors, …

En Camden Town hi ha moltes tendes curioses, entre les quals ens crida especialment l’atenció una tenda anomenada Cyberdog, en la qual hi ha un Dj, gogós, música techno a tot volum i roba molt curiosa, que abasta des de peces amb implants cibernètics fins a vestits d’astronauta.

D’aquí ens traslladem a Hyde Park que també està ple de gom a gom. És un dels parcs més grans a Londres central, d’Anglaterra i un dels Parcs Reals de Londres, famós pel seu “Speakers’ Corner”. El parc està dividit en dos pel llac Serpentine. Ha estat escenari de manifestacions multitudinàries i de grans concerts de rock  i es tanca en fosquejar.

La gran entrada al parc, en Hyde Park Corner al costat de Apsley House, va ser construïda a partir dels dissenys de Burton en 1824 i consisteix en una pantalla de belles columnes jòniques amb tres arcs d’entrada per a carruatges, dues entrades per als vianants i una casa per al guàrdia. Quan arribem ens enlluerna una enorme fira amb atraccions i paradetes d’objectes de Nadal i ens perdem per ella. Per matar el cuc comprem “xurros d’Espanya” (aixi s’indica a la paradeta !!!).

Molta gent, tanta que pensem que Londres es la ciutat amb mes gent per tot arreu que hem visitat mai.

Passegem pel costat del llac Serpentine fins arribar al altre extrem del parc, es molt bonic i els ànecs i esquirols s’apropen per demanar menjar.

Avui anem a dinar a l’habitació i desprès de descansar una mica sortim en direcció al Tàmesi per veure la part del Parlament i Westminster de nit. Travessem el río per tenir una millor perspectiva.

Fa moooollllttt fred però es molt bonic i fem un munt de fotos amb el movil ja que de nit deixem las cameras al hotel.

Desprès ens dirigim al Soho i decidim entrar a sopar ànec lacat en un restaurant xines dels molts que hi han. Tornem al hotel molt cansats.

Si voleu veure totes les fotos d’aquests 2 dies, clikeu AQUI

…… Continuara.