– CARTA BLANCA A LLUÏSA CUNILLÉ (***) – Teatre Lliure de Gràcia – 24/05/2011

Ahir, dimarts 24 de maig 2011, varem assistir a un assaig general amb públic i gratuït… i es que el Teatre LLiure te aquets petits detalls amb els seus “associats” que des de aquí vull agrair públicament.   Pocs Teatres de Barcelona (Lliure, Romea…) tenen grups de seguidors que recolzen a priori  l’activitat del seu col·lectiu de professionals,… i no estic parlant d’abonats, sinó de quelcom mes que tot això.

No teníem ni idea del que anàvem a veure, únicament el títol…  CARTA BLANCA A LLUÏSA CUNILLÉ , i res mes, …..  ja que a la pagina web del Teatre lliure informa de ben poca cosa…

Després de diversos anys treballant amb l’autora que ha acabat essent dramaturga resident del Lliure, deixem a les seves mans l’elecció d’un petit projecte per al Lliure de Gràcia, on ella escollirà el què, amb qui i com.

Estrena a la galàxia – del 26 al 29 de maig 2011.


Al entrar a la sala de Gràcia, ens varem trobar amb un escenari sense casi escenografia i 5 cadires buides…. i varem pensar …serà una lectura d’un text…. i NO es va complir el que creiem.

A la poca estona surt un quartet de corda amb els seus instruments (violins, viola i violoncel) i una actriu amb un vestit força virolat…. i comença l’espectacle… i de sobte apareix un treballadora del Teatre que ens diu que existeix un problema i tenim que abandonar la sala per les portes de socors; al principi tothom es creia que formava part del espectacle i no es movia ni Deu…. però al insistir, varem deixar la sala amb tranquil·litat i cap el carrer….. varem veure fum al sortir i de debò que jo em vaig creure que anava ben de veres.

Evidentment com us podeu imaginar no era mes que un simulacre d’incendi, al que tots els locals públics estan obligats a realitzar en alguna ocasió…. però clar un Teatre com el Lliure ho va representar tant be que els espectadors al veure fum fins i tot ens varem espantar.  La representació començava com a mínim a ser molt creïble.

CARTA BLANCA A LLUÏSA CUNILLÉ, vol ser un espectacle homenatge al “CUPLE” i als espectacles que a Barcelona es feien al antic Teatre Molino, com a moltes altres ciutats del mon… espectacles que eren una barreja de cabaret amb moltes plomes, “varietés”, comicitat pujada de to, “cuixamen a dojo” i diversió assegurada. Existien assidus espectadors, alguns homes ja jubilats o gaire be … que cada tarde es posaven a la primera fila embadalits, veien un mica de pit i cuixa i de pas escoltaven cançons picantones amb musica agradable…. eran els anomenats “viejos verdes”.


En l’escenari a mes dels 4 musics, una gran actriu que no sabíem qui era … però que des de la primera escena ens va captivar. Com no teníem programa de ma i a mes a mes en la web del Lliure encara avui no te cap informació al respecte, no em tingut mes remei que fer el paper d’investigadors…. es tracta de la magnifica soprano Maria Hinojosa Montenegro.

Maria Hinojosa Montenegro Neix a Sabadell el 1979, es llicencia en cant i Lied a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb les màximes qualificacions. Actua en els principals festivals d’Europa, Sud-Amèrica i USA interpretant els principals rols del repertori clàssic belcantista,  col.laborant amb importants grups de música antiga. Als setze anys ja havia protagonitzat més de vint sarsueles. L’any 2007 destaca la seva actuació a “El Duo de la Africana” (per això ens assemblava que la coneixíem)… dirigida per Xavier Albertí en la temporada del Teatre Lliure de Barcelona per la qual és nominada al premi a Millor Actriu Musical guanyant el premi de la crítica en els Premis Butaca del mateix any.

Us deixo un vídeo per tal de que recordeu aquesta producció inoblidable del “Duo de la Africana”

 

Per tal de que escolteu la seva meravellosa veu, us deixo un vídeo d’una actuació on Maria Hinojosa canta “Maddalena ai piedi di Cristo”en un concert de musica de cambra.

Maria Hinojosa , com us podeu imaginar es l’anima del espectacle; canta de meravella cuples i el que calgui… i es una actriu de cap a peus. En l’espectacle fa referencia a molts dels símbols d’aquella època…. Celia Gámez, Raquel Meller, Maurice Chevalier, Joséphine Baker… i tants altres, tot fent un recorregut des de Barcelona, passant per València, Paris, La Habana, Buenos Aires, New York …. Em va agradar especialment una escena on l’actriu sembla que parla per telefon i comença a cantar una barreja de “Valencia” amb cançons parisines i tangos… memorable !!!

—————————–

Esta clar que em va tocar el rebre… perquè moltes vegades baixava del escenari i feia participar als espectadors, i en una d’aquestes va em mira… i ve cap a mi (un altre “avantatge” de estar a la fila 1)…. i em diu que semblo un CANONGE de EXTREMA “DURA” i va i s’asseu en els meus genolls… i em diu que l’ajudi a treures uns lligacames amb les dents… i ja em veus a mi fent de “viejo verde” arrancant-li amb la boca els lligacames que tenia col·locats en els braços,…. primer un …desprès l’altre. Perquè m’agradarà tant el TEATRE ???

Els musics van participar tots quatre, també una mica actuant en petits esquetxos i es relacionen amb la protagonista amb la seva musica i la seva paraula.

aplaudiments al finalitzar l’espectacle

Crec que el public no va saber reaccionar, perquè ningú sospitava de que l’espectacle anava d’aquest pal… i el va agafar d’improvís…. ja que va estar força “fred” durant tota la representació i aquest tipus d’espectacle depen molt de la reacció del public.

Ens va agradar i sobretot ens ho varem passar be. La creació de LLUÏSA CUNILLÉ la valorem, encara que creiem que aquesta vegada ha tingut pocs mitjans econòmics per acabar de arrodonir el resultat. Per això valorem l’espectacle en el seu conjunt tan sols en 3 estrelles sobre 5 i la interpretació de Maria Hinojosa en ten points.

La “Carta blanca” es una coproducció entre el Teatre Lliure i la Reina de la Nit (Cunillé va fundar  el 2008, amb Xavier Albertí i Lola Davó, el grup de teatre La Reina de la Nit).
                               

 

5 thoughts on “– CARTA BLANCA A LLUÏSA CUNILLÉ (***) – Teatre Lliure de Gràcia – 24/05/2011

  1. pere

    Vaja, vaja amb la Hinojosa i el “viejo verde”…..
    El que són les coses, el públic fred, i estic segur que m’hauria entusiasmat, ja que la revista es un gènere que m’entusiasma. Sobre tot el dels anys que NO vaig poder veure. Es a dir, com el protagonista del darrer Woody Allen, m’hauria agradat poder haver vist a la Gàmez, Conchita Leonardo, Carmen de Lirio,Licia Calderon, etc.et. i el més endarrer que vaig arribar va ser a la Bella Dorita, ja gran(HIstorias del Paralelo amb la Mary Santpere), Addy Ventura, Queta Claver,Ingrid Garbo, i es clar; Tania Doris. Vaig néixer massa tard¡¡¡

    Respon
  2. miquelgascon

    Si tu vas néixer massa tard… imaginat jo !!!! Això si, tinc un record molt entranyable de la Mary Santpere d’aquell mon del espectacle arevistat… poc mes; al meus fills tot això suposo que els hi sona a carrincló i poder d’un altre galàxia.

    Ahir va arribar a les meves mans el programa del GREC…. buff em passaré el cap de setmana escollint espectacles…ja estic aclaparat només de pensar-ho !!!

    Respon
    1. pere

      tindré problemes. Es Juliol i soc a Calella, però el TRAMVIA d’en Mario i el MIller d’en Tolcachir, m’obligaran a venir¡¡¡

      Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    Em sembla que m’estic tornant adicte a la vostra pàgina. No pareu, eh? Us hauria de presentar a més d’un o d’una que diuen que em passo amb tant teatre! (com si mai en tinguèssim prou, eh?!).
    Em volia escapar per anar a veure Copenaghen, però em sembla que la canviaré (tot no pot ser) per a la Carta Blanca de la Cunillé . Tinc un molt bon record del Dúo de l’Africana (i mira que és difícil, doncs sóc molt despistada).
    A veure quan aneu a veure Carmen, quan pengeu la crítica jo tinc un parell de “cosetes” per a opinar. Però primer els mestres!
    Adéu-siau teatraires!

    Montse

    PD: m’afanyo per anar a veure Angelhada

    Respon
    1. miquelgascon

      No saps el que ens alegra aquesta nova “addicció” teva. El Bloc el fem com una manera de recordar tot el que fem i que alhora serveixi per altre gent, molts d’ells ja amics , com una mena de fòrum per tal d’opinar del que tots plegats veiem en el mon de la “CULTURA”. T’agraïm la teva insistència en visitar-nos i sobretot en deixar constància i deixar comentaris… i això es d’agrair perquè de les mes de 100 visites diàries que tenim de pro-mig… pocs inputs rebem…. i per això ho agraïm encara mes.

      En referencia a “CARTA BLANCA A LLUÏSA CUNILLÉ”, em sabria greu que anessis pensant en quelcom similar al Duo de l’Africana, ja que aquell meravellós espectacle estava fet amb moltíssims mes recursos i era un altre tipus d’espectacle amb molts actors. Aquest es mol mes modest, però a mi em va fer patxoca.

      En referencia a Carmen, encara ens queden uns dies… fins el 7 de juny…. per lo que podries avançar alguna cosa…. aixi com d’Agelhada.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply