Tornem al Teatre per segon cop aquest cap de setmana; el dissabte 21 de maig de 2011, acudim un altre cop al Teatre Lliure de Montjuïc per tal de veure un espectacle que podria haver-se vist perfectament en el cicle RADICALs; es tracta del espectacle THE ART OF ENTERTAINMENT (***), espectacle que podríem qualificar de Teatre de text, però també de dansa, música i arts plàstiques que moltes vegades s’entrecreuen entre si. Aquest espectacle es representa amb multi-llenguatge, principalment en angles, francès i fins i tot en algun moment en japonès.
Aquest cop aconseguir la fila 1, no va ser una gran idea, ja que al estar tota la representació parlada en idiomes que no coneixem prou be, ens va obligar a “castigar” les cervicals per tal de poder llegir el sobretitulat que teníem quasi a sobre nostre mateix. Varem perdre, per tant molts diàlegs on els espectadors es petaven de riure i nosaltres ens quedàvem tan sols amb les ganes de poder captar tot el seu significat.
L’argument principal anava de un reality show retransmès en directe per Televisió, on un actor que esta perdent les seves capacitats i la seva memòria, decideix suïcidar-se en directe (amb la presencia de la seva parella) i d’aquesta manera a la vegada aconseguir una enorme audiència d’abast mundial.
Com ja sabíem prèviament el extracte principal d’aquest argument, varem intentar fixar-nos mes en la “Visualitat” del espectacle, ple de color, musica, dansa i també gags que recordaven molt sovint el circ de pallassos, per les seves caigudes i llançament d’objectes.
Un espectacle difícil de qualificar i que a mes a mes es també difícil de poder ser vist al estat espanyol…. un “teatre” que no agrada a tothom, però que a mi SI m’agrada perquè es una experiència amb multitud de propostes innovadores dins de les Arts escèniques. La meva valoració es de 3 estrelles sobre 5.
Poc mes a dir, perquè es un espectacle que realment es te que veure i es difícil d’explicar en una crònica …. el que si m’agradaria deixar aquí es la musica que sovinteja l’espectacle que per mi es meravellosa….. es tracta de STABAT MATER de PERGOLESI.
coproducció Needcompany i Burgtheater
intèrprets
Grace Ellen Barkey Gena / Viviane De Muynck Liliane Van Muynck, Mr. Young / Misha Downey James Brown, Mrs. Young /Julien Faure Mr. Duchamp / Yumiko Funaya Yoko / Benoît Gob Dr. Joy / Dirk Roofthooft Saul J. Waner / Eléonore ValèreElisabeth
introducció dramatúrgica Erwin Jans / dramatúrgia Elke Janssens / vestuari Lot Lemm / il·luminació Ken Hioco i Jan Lauwers / música Giovanni Battista Pergolesi, Maarten Seghers, Jan Lauwers i Nicolas Field
Es frecuente encontrar por los escenarios esta clase de teatro que en una mezcla de todo y que, evidentemente, se aleja de la concepción tradicional de teatro. Personalmente me gustaría que se volviera al “teatro” en su sentido estricto, esas representaciones en las que los actores realmente transmiten la vida de aquellos a quien es representan. Lo nuevo, las nuevas experiencias teatrales son aconsejables, pero sin perder lo que considero “la esencia”. Quizás sea demasiado “tradicional” en la concepción de estos espectáculos.
De todos modos, parece que la obra os ha gustado, pese a la Fila 1…
A mi no me gustó, o muy poco, quizás fuera lo del idioma y la fila 1 que realmente hizo que abandonara el traductor y contemplara solo lo que sucedía en escena. Era casi imposible mirar a la vez la escena y el traductor. Mucho color y mucho movimiento pero para mi demasíado exagerado, abusaban mucho de los tipos de gags cómicos, caer rodando, tirar cazuelas, quitar pelucas,…… y tambien se me hizo pesado el hecho de la persona que iba todo el rato deambulando por el escenario con un cámara de video debajo de una especie de pompón gigante de flecos brillantes, que proyectaba en unas teles a ambos lados del escenario y que tampoco veíamos bien desde donde estábamos. Bueno, en resumen, que no es mi obra.
Entenc el que vols expressar Mari Carmen i es que com a la majoria de gent t’agrada el teatre a la “italiana”, amb un escenari i els espectadors asseguts… i es que es la nostra cultura… al que hem estat acostumats des de petits. Però el Teatre per mi es mol mes que tot això i com ja he posat algun cop com exemple la plaça Jma el Fna de Marràqueix es també Teatre… el teatre mes meravellós del mon… perquè actua tothom amb els seus comptes, les seves escenificacions, les musiques , les cançons, el ball … i fins i tot l’actitud del espectadors del país o fins i tot dels turistes que estan interaccionant en “L’Escenari” mes gran del mon.
Teatre per mi es quan una avia explica un compte al seu net embadalit… teatre es el que varem viure fa unes setmanes a un RADICAL amb la participació de 10 persones en un sopar compartit… Teatre es una opera i un musical com “los Miserables”… Teatre es tot allò que una persona o un grup de persones amb el seu cos, la seva veu, el seu moviment es capaç de transmetre EMOCIONS a altres persones.
Tu parles del Teatre “tradicional” perquè es el que coneixem a la nostra societat, però mes “tradicional” encara es el que amb tota seguretat tu has pogut viure en viu i en directe a les tribus de l’Amazonia quant vas estar a Perú treballant per aconseguir que tinguessin una major qualitat de vida…. estic segur que qualsevol historia que expliquessis a qualsevol nano dels molts que vas conèixer… per ells de ben segur era pur TEATRE… el mes meravellós del planeta… sense escenografia, sense il.luminació, sense direcció escènica i segurament sense aplaudiments tal i com els coneixem aquí….. però TEATRE.
A mi m’ha agraden tot tipus de Teatre, el mes proper sobretot,( per això acostumo a demanar les primeríssimes files… si es possible), però també m’agraden les grans posades en escena i amb molts recursos econòmics. Una cosa no treu l’altre i en cap cas es comparable.
“THE ART OF ENTERTAINMENT”, per mi es TEATRE, i m’agradarà mes o menys, però es un espectacle fresc e innovador i poder el que menys m’importa es entendre el text en la seva absoluta totalitat. El que per mi val es que em van produir unes SENSACIONS agradables; …. en aquest tipus d’espectacles em converteixo de sobte en un nen petit… obert a qualsevol proposta i amb unes ganes immenses d’aprendre.
M’agrada el TEATRE !!! (copia descarada del slogan del ex-alcalde de la meva ciutat).