– Teatre – COPENHAGUEN (**) Teatre Nacional de Catalunya – 20/05/2011

Ahir divendres 20 de maig 2011, un altre funció de Teatre, aquesta vegada a la sala Petita del TNC; es tracta de COPENHAGUEN (**) un obra escrita per el londinenc Michael Frayn, que es conegut a casa nostra per una comèdia molt popular: ‘Pel davant i pel darrera’.

Res a veure amb aquesta altre producció, que es quasi de caire científica. “Copenhaguen” parla d’una enigmàtica trobada que va tenir lloc a la capital de Dinamarca el 1941. En plena Segona Guerra Mundial, el científic alemany Werner Heisenberg va viatjar a Copenhaguen per tal de visitar al seu antic mestre i vell amic, el físic danès Niels Bohr.

Els dos científics plegats, un temps abans havien formulat els principis de la física quàntica i  tots dos estudiaven la fissió nuclear. En la reunió de Copenhaguen ja estaven clarament posicionats en bàndols contraris….. l’un jueu de la Dinamarca ocupada, l’altre alemany al servei del règim nazi. La conversa que van mantenir va acabar per sempre amb l’amistat de molts anys.

Niels Bohr va surtir horroritzat d’aquesta trobada al pensar que els seus estudis nuclears podien servir per fabricar una arma de destrucció massiva. Anys desprès però, el mateix Bohr col·laborarà estretament amb els Estats Units en el projecte de la bomba atòmica.

Aquesta peça de Michael Frayn va ser estrenada a Londres el 1998 i es va convertir en un èxit immediat, confirmat per l’estrena a Broadway dos anys més tard i va aconseguir el “Tony” al millor text teatral de l’any.

Un cop dit això i reconeixen tots el mèrits i premis d’aquest text teatral…. personalment a mi el text em va semblar feixuc i massa “científic”…. poc “planer” i molt sovint incomprensible per el meu (suposo) baix nivell cultural, que fins i tot va arribar un moment que em va resultar quasi insuportable. Vaig intentar no “desconnectar”, però les dos hores i mitja llargues que dura el espectacle em van semblar excessives.

L’argument en general fins i tot em podria haver resultar interessant, però el text en si, no l’hauria pogut llegir ni en un llibre, i amb tota seguretat hauria abandonat la seva lectura abans de la pagina deu… sota el meu punt de vista massa espès….. masses paraules i conceptes científics poc entenedors.

Es per això que valoro en tan sols dos estrelles sobre 5 aquest espectacle, ja que no em va agradar la direcció de RAMON SIMÓ, ni tampoc l’escenografia de la que també ell es el responsable. Un text teatral es pot adaptar i ell ha optat per deixar-lo tal qual…. es una opció molt valida però que a mi no em va satisfer. A pesar de que se que es una obra de text i que la escenografia pot ser molt simple… poder s’ho ha agafat massa al peu de la lletra i crec que fer aguantar 2 hores i mitja amb el escenari completament nu… es poder demanar massa al l’espectador. Una plataforma de fustes, absolutament plana i de diferents tons, que els mateixos actors manipulen repetidament per fer aparèixer i desaparèixer cadires i taules …. reiteradament, no em va semblar prou “engrescador” per envoltar un text que ja de per si es massa dur per la seva “tecnicitat”. El conjunt de tot plegat, fa que sigui feixuc i fins i tot en alguns moments …. avorrida aquesta producció.

Un altre tema ben diferent es de les interpretacions dels 3 magnífics actors amb la que conta l’espectacle, totes elles extraordinàries;  com el text no em va interessar gaire em va dona temps de assaborir les interpretacions e inclús de fer un pòdium imaginari segons el que a mi van satisfer la seva feina d’interpretació……. va guanyar portant una increïble ventatja …. ROSA RENOM en el paper de Margrethe (la esposa de Niels Bohr), desprès LLUIS MARCO en el paper de Niels Bohr…. i per ultim PERE ARQILLUE en el paper de Werner Heisenberg, que aquesta vegada encara que ho va fer magnific com sempre, va ser superat per els seus companys.

Si tingues que valorar l’espectacle únicament per les interpretacions actorals, la valoració hauria estat de 4 sobre 5.

Traducció : Llorenç Rafecas

Vestuari : Mariel Soria

Il·luminació : Quico Gutiérrez

Música original:  Joan Alavedra

So : Ramon Ciércoles

 

 

11 thoughts on “– Teatre – COPENHAGUEN (**) Teatre Nacional de Catalunya – 20/05/2011

  1. pere

    era de les obres que tenia més ganes de veure la temporada, ya que a Broadway havia tingut molt d’èxit. Va estrenar-sre a Salt el passat abril, i vaig quedar força decebut. Sobre tot la primera part s’hem va fer feixuga, a no ser les intervencions de la RENOM, que es la que em va agradar més de la funció. Sobre tot, quan a la segona part de l’obra li treu en cara a l’Arquillué les raons de la visita. Com dius “massa científica”. A més el decorat em va molestar. allò d’anar aixecant taules i cadires i fixar-los amb el peu, ho vaig trobar d’un mal gust terrible. L’ARQUILLUÉ el vaig trobar apagat, en MARCO m’agrada, però em fa patir amb la seva veu. Com dic sort de la RENOM que sempre esta be. Tot i això, si tu li dónes 2 estrelles jo n’hi afegiria una. Ja que tot i que el tema es per “matemàtics i científics(això dèia una critica anglesa), te alguna rèplica divertida i això es d’agrair.
    Demà diumenge venim a veure el MISANTROP. L’heu vist?.

    Respon
    1. miquelgascon

      Hola Pere

      Com tu dius, jo també vaig sortir força decebut ja que m’esperava una versió mes planera. La segona part em va agradar mes, però ja era massa tard i tenia l’obra ja una mica de “cul”… i poder no vaig saber reaccionar.

      Em reafirmo en que l’Arquillué, encara que em va agradar força el vaig trobar el pitjor dels tres.

      Si et fixes, a la dreta del bloc i sota el paràgraf de “Activitats que tenim previstes fer en les properes setmanes”, sempre tenim per dates el que tenim que veure… veuràs que fins al dissabte que be no veurem el MISANTROP… i en tenim moltes ganes. Ja em diràs que et sembla.

      Respon
  2. kalamar

    quina decepció, jo que la volia veure. Em sembla que en lloc d’això em gastaré els quartos amb el Misantrop, que m’he n’han parlat meravelles. Quan us toca?

    Respon
    1. miquelgascon

      No facis cas del que jo opino. De fet a l’Imma li va agradar força mes que a mi i el Arquillué “no digamos”…. em va fer comprar fila 1 i al centre…..centre, per estar ben aprop d’ell. No se que te l’Arquillué que no tingui jo….??? una mica mes de cabell ???

      Ara de debò, mai deixis d’anar al Teatre per una opinió. Si tu tenies pensat anar-hi ….ves… almenys et toca l’aire i segur que serà millor que el que fan a la Tele… això quasi amb tota seguretat.

      Ara mateix acaba de escriure la Teresa i a ella li va agradar molt. M’agrada sobretot que donin la seva opinió, les persones que tenen una visió diferent a la meva.

      Respon
  3. teresa

    A mi em va encantar Copenhaguen, la vaig veure ja fa unes setmanes. Sobre 5, li donaria 4 estrelles. Per les actuacions, 5 pel Arquillué (un déu, que em recorda a un altre déu meu, el Bryn Terfel), 4 pel Marco, i 3 per la Renom, que no ho fa pas malament, però sempre sembla que faci el mateix paper, amb els mateixos tics. A mi el texte no em va semblar feixuc (i soc ben bé “de lletres”, no us penseu), perque sempre está narrat d’una manera planera: “com si fos per la Margharete”, que diuen ells varies vegades.
    La primera part sembla potser una mica lenta, a la segona el ritme augmenta i realment enganxa. Res és exactament el que sembla ( o si?) i ens dona la mateixa versió des de diferents personatges…i és sorprenent i alhora previsiblement diversa.

    Respon
    1. miquelgascon

      M’alegro de que aquí principalment tu, expressis la teva opinió que per el que sembla es totalment diferent a la meva. No escric les meves cròniques per llegir el que jo mateix penso…. per això precisament valoro la teva visió ben diferent a la meva.

      L’autor efectivament fa servir a la Margharete (el tercer personatge), molt intel·ligentment, per fer-la servir com si ella es tractes del public… ja que ella fa preguntes que el public no pot fer i llavors els científics baixen una mica el nivell i li aclareixen alguns aspectes que per ells son evidents.

      Tens raó que la segona part, la cosa millora… i l’autor juga amb el public amb diferents visions i repeticions de la jugada. Es poder el que mes em va interessar de tot plegat.

      L’Imma segurament quant posi el seu comentari, estarà mes aprop de la teva opinió que de la meva…. i es que les dones sou mes intel·ligents… i nosaltres els homes mes “bàsics”.

      Ara en serio…. el text em va semblar massa científic i poc entenedor i la direcció i la escenografia de Ramon Simó no em va agradar gens ni mica.

      T’agraeixo mes del que t’imagines el teu comentari Teresa. Una abraçada.

      Respon
  4. imma

    Dons com be diu el Miquel a mi em va agradar força, si que es cert que hi han moments en que em vaig perdre d’allò mes amb tanta física quàntica i teories de nuclis i protons i ……. i tampoc em va agradar gaire la continua referencia als anys, que si 1921 que si 1924 que si 1941 ….. es fa una mica pesat.

    Del text em va agradar la capacitat del autor per capgirar la historia ja que si analitzes la conclusió de la primera versió de la visita no te res a veure a la que treus just al final de l’obra i no desvetllo conclusions per si la Kalamar encara s’ho repensa i va a veure-la.
    L’escenografia tot i que no la vaig trobar meravellosa si te a veure amb el desenvolupament de la obra ja que si ens fixem al principi casi ni te’n adones que estan desplegant una banqueta i que amb el peu l’asseguren i en canvi al final ho fan de forma brusca i sorollosa justament perquè ens adonem que ho fan.
    I els canvis subtils en els perfils dels personatges, el Niels del que la seva dona diu que feia com de pare del Heisenberg però que al llarg de la obra veus que amb els seus propis fills no feia tan de pare, o sinó recordem quan per dos vegades la dona diu que amb els fills de vuit dies ell s’anava a fer una estada llarga a un altre lloc per tal de desconnectar …..

    I que dir del Pere Aquillué, jo com la Teresa, el millor de tots tres. També em van agradar molt la Rosa Renom i el Lluís Marco que per cert no se que li passava amb el cabell que es retirava insistentment de la cara. Crec que son tots tres uns magnífics actors i que son ells els que fan que malgrat el llenguatge em quedes atrapada per la historia des.de la primera escena.

    Respon
  5. teresa

    jaja, Miquel, els homes son més “bàsics”…només quan us interessa! Bromes apart, tinc ben clar, pel que llegeixo al blog, i per això ho he escrit, que aquí s’accepten de bon grat punts de vista diferents, i això m’ha animat a donar-lo, encara que no coincidís.
    Bé, no he coincidit en allò “bàsic”, per seguir la broma. Una abraçada!

    Respon

Leave a Reply