Ahir dijous 19 de Maig de 2011 vaig assistir a l’estrena a Barcelona en el Mercat de les Flors al espectacle de la FURA DEL BAUS  “DEGUSTACION DE TITUS ANDRONICUS“.  En realitat aquest espectacle ha trigat casi un any en poder-se veure a Barcelona segurament degut a que “El Mercat de les Flors”estava en obres de reformes,  quant es va estrenar aquesta producció.  Per tant havia moltissimes expectatives i moltes ganes de veure un altre cop a la FURA DEL BAUS en la seu on va començar a ser coneguda. Aquest any a mes a mes “El Mercat” celebra els seus 25 anys i així ens ho va recordar l’actor que interpretava l’emperador de Roma “Saturnino” en un brindis improvisat.

Vaig intentar per tots el mitjans aconseguir una de les 28 localitats que tenen el “privilegi” de gaudir de un sopar esplèndid al finalitzar el espectacle,  cuinat per el restaurant basc MUGARITZ (clickeu aquí per veure la seva web)…. però per el que sembla es impossible “encertar”  tots els personatges que interpreten aquest TITUS ANDRONIC, a la web de LA FURA.  En realitat per molt que probeu, i sabeu perfectament els personatges, la pagina invariablement us ensenyarà el següent text :       ” no has acertado todos los personajes SIGUE PROBANDO“.  Us aconsello que No ho feu perquè NO FUNCIONA i les localitats “especials” ja estan “assignades”.

En tenia moltes … però que moltes ganes de viure aquesta experiència però no va ser possible i això sincerament deixa una mena de “frustració” a les persones que ho han intentat i que inclús han fet un treball de recerca…i un cop obtingut el resultat, comproves que el “joc” que planteja LA FURA no es real.  Una llàstima.

En fi… parlem del espectacle, que es el que interessa…

En aquest espectacle LA FURA s’endinsa un altre cop en les arrels del llenguatge “Furero” i mes “dur” i mes de “sang i fetge” com al principi del seus espectacles, fen servir  tècniques audiovisuals molt avançades i realment aconseguides i també per primer cop integra noves experiències perquè l’espectador amb una proposta “gastronòmica” amb petites mostres d’aliments, les pugui tastar mentres s’està representant l’espectacle …..petites mostres d’aliments que es reparteixen entre els espectadors i que no arriben a tothom ( a banda del sopar, del que ja hi fet esment).

Amb aquesta adaptació reprenen els elements característics del seu llenguatge: un espai únic compartit pel públic i els artistes, una escenografia que – llevat de les plataformes mòbils es presenta a través de diferents elements de suport virtual i un llenguatge a camí entre el text i el cinema. Pel que fa a l’espai, l’espectador es mou per tota la sala, no hi ha cadires, el públic està dret. L’escenografia disposa de quatre grans pantalles de vídeo que envolten l’acció i al mateix temps acompanyen l’obra com a fons de l’escenografia física. L’escenografia es completa amb un treball realment molt bo de vídeo, llums i “so”  a vegades una mica deficient.

La banda musical està composta per Robert Merdzo.  Dos cuiners  interactuen amb el drama des del seu treball a la cuina, creant ambients gastronòmics per a cadascuna de les escenes. Salvador Oliva, es el traductor especialista en Shakespeare, que introdueix el mínim text en escena, però el suficient per no perdre l’essència de l’obra original. L’espectacle també a Barcelona, s’interpreta en castellà i per desgracia no s’ha traduït al català com crec que deuria haver-se intentat fer… i mes si es tracta del grup català mes internacionalment conegut en el mon.  Aquest aspecte tampoc m’ha satisfet.

Al principi almenys el dia de l’estrena el so, no era massa bo, i tenia un eco que dificultava el enteniment del que deien els actors.   Evidentment es el que menys importa del espectacle, perquè molt poca gent vol seguir l’argument com en un teatre a “la italiana”…. es el que menys importa ja que estàs a la “guai “ de que no siguis atropellat per un dels dos tractors que es posen en funcionament entre mig de la massa d’espectadors que estan en peus al mig de la sala…. tractors que emeten molt soroll  precisament per avisar de que s’aproximen i puguis escapar.

Els escenaris amb rodes per poder interaccionar amb els espectadors es mouen constantment d’un costat a l’altre….. els actors van tots amb micro i el so no saps realment de on be, la qual cosa moltes vegades despista si el personatge en qüestió esta allunyat de on tu estàs situat… i la feina es teva per saber quin personatge  esta parlant en aquell moment.

Molta sang… decapitacions, mans amputades, persones penjades dels peus com si es tractessin de porcs i esbudellades en presencia del públic,….. assassinats, violacions,  canibalisme (evidentment tot simulat)… en el estil “Furero” dels inicis.   Va haver gent que es va tenir que marxar perquè no suportava l’espectacle marejada…. cosa que sincerament no entenc pas… ja que era evident de que tot allò era ficció i salsa de tomàquet a d’ojo.   En el cinema o la Televisió es veuen escenes molt mes “reals” i l’espectador no es deixa impresionar fins a aquest punt.

L’espectacle em va agradar força , com a espectacle… com a Teatre (no de text), teatre visual, teatre impactant, teatre en moviment constant… teatre que aconsegueix que el espectador interaccioni i deixi de ser un pur “espectador” per passar a participar mes activament del que fa normalment.

L’historia i el text i fins i tot William Shakespeare es el de menys …i no os ompliré massa el cap amb l’argument…

La meva valoració es de  4 estrelles sobre 5……. …. i perquè no 5 ????

…. perquè encara que em va agradar força i soc un admirador de LA FURA, considero que es una mica  “MAS DE LO MISMO”…. i que segurament podrien haver anat mes enllà en noves propostes en las que tothom, realment tothom  pugues participar en iguals condicions  i no tan sols uns “escollits”….. per les deficiències en el so… per no fer-ho en català … perquè les interpretacions es basen mes en els efectes visuals que en les “actorals” (a vegades fins i tot una mica deficients)… i perquè com deien en aquella sèrie de TV3  “me la imaginava mes gran”.

Direcció i dramatúrgia: Pep Gatell (La Fura dels Baus)
Direcció Gastronòmica: Equip Mugaritz (Andoni Luis Aduriz, Javier Bergara, Dani Lasa).