Estareu tots plegats desitjant que acabi aquesta sèrie de cròniques sobre el cicle de Teatre RADICAL’S 11… i jo encara mes, us ho asseguro, ja que tinc ganes de poder descansar i tractar un altre tema. 
Al final d’aquest POST faré una valoració global del que poder serà per desgracia l’últim RADICALS de l’historia del Teatre Lliure.
El segon espectacle que varem poder veure el diumenge 15 de maig 2011, va ser tota una troballa i aquest cop SI, per fi varem trencar la “mala ratxa” i gaudir d’un espectacle divertidíssim i alhora intel·ligent; es tracta de MÁS TRISTE ES ROBAR (20 ANYS D’ACCIDENTS).
El que ens diu el programa de ma :
Accidents Polipoètics volen celebrar els seus vint anys al damunt d’un escenari (1991-2011) amb un recital que recull antics i nous poemes, en una selecció que inclou textos de tots els seus espectacles estrenats.
La veritat es que esperàvem veure i escoltar un “recital” de poesia seriosa i tan sols començar ens varem petar de riure… i no varem poder parar fins al final del espectacle. Poesies planeres i “catxondes”, fetes per el poble planer, amb molt de gust, simpàtiques, divertides. Els dos actors que formen la companya ACCIDENTS POLIPOÈTICS, en Rafael Metlikovez i en Xavier Theros, van actuar… mes que recitar; no paraven quiets ni un moment i deien les coses que ens feien recargolar de riure amb una normalitat sorprenent.
No se que mes podria explicar-vos d’aquesta experiència… m’agradaria posar en el Bloc un parell o tres de “poesies” escrites però no he sabut trobar-les pas… crec que el millor que puc fer, es deixar un text de la seva pròpia pagina web, on expressen el que son i un parell de videos:
“Accidents Polipoètics” és un duo de poetes format per Rafael Metlikovez i Xavier Theros que des de principis dels noranta han revolucionat els recitals poètics i han aconseguit portar la poesia als espais més inimaginables. Els seus recitals són incomptables, també a l’estranger, i encara que és en directe quan es pot captar la força d’aquest duo, amb uns textos i una posada en escena impecables, també han publicat un CD: Polipoesia urbana de poble, i el llibre: Tots tenim la raó , en el qual recullen els seus poemes, les seves dues primeres conferències escèniques (Pim, pam, pum Lorca, 1998, i Solter busca o El pengi dels hàbits, 2001) i notes sobre un recorregut, el de Accidents Polipoètics, que és un dels més singulars de la literatura creada a Barcelona.
Més recentment, han estrenat els espectacles Franco ha mort o Com idiotizar a un pollastre (2005) i Fe, esperança i chachachá (2007). Accidents Polipoètics, amb la seva vessant lúdica i àcida, també han resultat ser una de les aportacions més creatives a la poesia sonora espanyola. Coincidint amb la celebració dels seus vint anys, publicaran dos llibres.
…. i un video de una poesia que varen interpretar en l’espectacle, es “VAN A POR NOSOTROS”….
…. i “RETRATO EN VERDE”…
Un bon final i a mes a mes divertit, com a fi de festa d’aquest RADICALS’11. Ens han deixat un molt bon gust de boca.
——————————————————————————————-
…i ara si , faré la valoració global d’aquest cicle RADICALS’11. Crec que ha estat una experiència força engrescadora i MOLT POSITIVA… poder una mica massa “apilotonada” en el temps, el que ens ha obligat a veure una producció o dues al dia … i que ja al final de les dues setmanes “esgotadores” arribàvem a estar fins i tot una mica saturats de tantes propostes… però en veritat, poques ocasions per el propis espectacles, sinó mes aviat per tenir que veure’ls tant seguits i al mateix temps continuar amb la normalitat del dia a dia i anar a treballar.
Dels 12 espectacles que hem pogut veure a RADICALS’11:
Quatre propostes (un 33%) ens han AGRADAT MOLT.
- La Casa de la Fuerza
- MAD (Mutual Assured Destruction)
- HAMLE.T.3
- Extraordinario
Quatre propostes (un 33%) ens han AGRADAT .
- Home Natja
- Fingir
- Vida de Lázaro
- Más triste es robar
Dues propostes (un 16’5%) ens han DISTRET.
- Desconcierto nº. 1 para teclado y fracasado
- Flashing Bodies Action six: The Casting
…i tan sols Dues propostes (un 16’5%) NO ens han AGRADAT .
- Muerte y Reencarnación en un Cowboy
- Mes enllà dels Alps.
Desitjant que acabi no, pero em teniu esgotada !!!!
Be…. no et queixis que aquesta setmana fins avui (dilluns, dimarts i dimecres) hem estat de relax absolut…..fins i tot la NEU (la nostre gossa), esta sorpresa de que apareixem tanta estona per casa. Però això Pili s’acaba….avui començo amb la Fura del Baus encara que ‘Imma descansa perquè NOoooo li agrada aquest tipus d’espectacle, on et passes corre’ns per la sala la meitat de la funció esquivant la sang i les visceres….jejejeje
RADICALS’11 ja s’ha acabat, però el TEATRE continua molt viu i el cap de setmana tenim, a mes a mes de lo de la Fura, 2 funcions mes de Teatre i un concert simfònic, prepareu-vos !!!
Un petonas
aquí no se, però els de la FURA, ja fa una colla d’espectacles, que estan molt més tranquils. Allò de córrer i visceres, es de fa anys. Es a dir, s’han aburgesat.
PD.- veig que celebren els 25 anys al Mercat. Potser tornaran “als orígens”, però amb 25 anys més, els veig amb poques ganes de moviment. Ja ens diràs…
Fa un any que aquest espectacle esta rodant per el mon i diuen que es el retorn als seus orígens…. i a mes a mes es considera el mes fort i “FURER” de tots els seus espectacles fins al dia de avui.
Et copio estracte d’un article de El Periodico de avui mateix : Sang i fetge. Primer per adaptar la tragèdia més sanguinolenta de Shakespeare,
Absteniu-vos pusil•lànimes i espectadors de nas i esperit sensibles. La Fura torna als seus orígens en un gran espai on es barregen intèrprets i públic acotats per quatre grans pantalles de vídeo. I no hi faltarà moviment, a peu o a bord d’artefactes mòbils, com dos petits tractors/quadrigues més sorollosos que un cotxe trucat i des dels quals es llancen projectils esfèrics. «No cal que la gent vingui amb botes de muntanya ni passamuntanyes. És improbable que es taquin o que hagin de córrer», va dir ahir el director, Pep Gatell. Després sí que va reconèixer que aquest era el muntatge de la companyia en què «s’havia marejat més gent».
l’he llegit un cop acabat d’escriure. A veure si ets d’entre els 28 a qui toca menjar plats preparats per l’equip del Mugaritz: WEB FURATITUS.COM. Sort.